Canvis

sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:  
La '''teoria [[dialecte|dialectal]]''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada per l'[[Institut d'Estudis Catalans]].
 
La '''teoria [[dialecte|dialectal]]''' argumenta que el valencià prové principalment dels habitants del [[comtat d'Urgell]] que van repoblar les terres valencianes en els temps de la [[Reconquista]]. En el [[Llibre del Repartiment]] s'especifiquen les regions i el número de cases dels nous pobladors. És la teoria acceptada per l'[[Institut d'Estudis Catalans]].
   −
'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romance|romanços]]) que es parlava en Valéncia tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs del Regne de Valéncia]] ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[Comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].
+
'''La segona teoria''', afirma, que el valencià prové del [[mossàrap]] (llengua constituïda per distints dialectes [[Romanç|romanços]]) que es parlava en[[ Valéncia]] tal com va afirmar [[Jaume I]] després de conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia en la redacció dels [[Furs del Regne de Valéncia]] ("''Perqué els valencians de tot lo regne els entengueren i pogueren complir-los''" ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el "romanç"), i que la teoria de la repoblació (o dialectal) no se sustenta per no tindre, el [[Comtat d'Urgell]], suficient població com per a repoblar tot el [[Regne de Valéncia]], d'ací la seua diferenciació, actualment recolzada per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i [[Lo Rat Penat]].
    
== Història del conflicte ==
 
== Història del conflicte ==
Llínea 24: Llínea 24:  
Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat  pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.  
 
Alguns autors catalans preferien que se li denominara català i alguns dels valencians [[llengua llemosina]] (un dialecte de la [[llengua occitana]], emparentat  pròximament en el [[català]]). Fins eixes dates la forma general de denominar la llengua entre els valencians era [[valencià]], i este debat ni tan sols transcendix entre el chicotet sector d'intelectuals regionalistes de Valéncia.  
   −
L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publica una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en el qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques del [[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que  coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.
+
L'any 1915 [[Lluís Fullana i Mira]] publica una ''"Gramàtica elemental de la llengua valenciana"'', en el qual, com a membre de la [[RACV]] i de la [[RAE]]), no va adoptar una posició convergent i intermedia de les normes ortogràfiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en solucions ortogràfiques dialectals; este autor per eixemple no postulava per una denominació comuna que  coincidira en un gentilici (català, valencià, balear, etc...), i la seua proposta era la denominació de ''llemosí''.
    
Diversos van ser els factors que va portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina|llemosí]] autèntic.
 
Diversos van ser els factors que va portar a alguns autors valencians a tirar per terra eixa teoria, entre elles la poca filiació filològica en el [[llengua llemosina|llemosí]] autèntic.
Llínea 32: Llínea 32:  
Hagueren distintes normatives no oficials fins a després del [[franquisme]], ya en la transició,  es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].  
 
Hagueren distintes normatives no oficials fins a després del [[franquisme]], ya en la transició,  es van adoptar oficialment les [[Normes del Puig]] o de la [[RACV]] en les que es va publicar la [[Constitució del 78]] i el [[Estatut d'Autonomia Valencià del 82]].  
 
[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]
 
[[Image:Fullananormes32.jpg|200px|thumb|Fullana accepta les Normes com a medida provisional|right]]
Entre elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de [[1932]] fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les  [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també després, han fruit de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la Llengua Valenciana [Lluís Fullana i Mira].
+
Entre elles les d'Escrig-Llombart, adoptades per [[Lo Rat Penat]] des de [[1888]]. Des de [[1913]] les propostes del [[Centre de Cultura Valenciana]] (posteriorment [[RACV]]) van ser també meridianament populars. Des de [[1932]] fins als nostres dies van adquirir gran renom pel seu potencial anexionant, les  [[Normes de Castelló]], provisionals com es pot verificar en les mateixes firmes ,si be des d'ans i també després, han fruit de més popularitat entre els valencians les publicades per l'acadèmic de la [[RAE]] i Catedràtic de la Llengua Valenciana [[Lluís Fullana i Mira]].
    
Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', a on propon una normativa  basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.
 
Un dels precursors del conflicte llingüístic fon el poeta valencià [[Josep Maria Bayarri]], qui l'any [[1966]] publica ''"Alfavetisasió dels valensians"'', a on propon una normativa  basada en el dialecte [[apichat]] del valencià.
   −
No obstant això no va ser fins a la [[transició espanyola]] quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica a utilisar per a la llengua: [[valencià]] o [[català]]. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians van ser contínues, sent toscament els bandos participants els cridats [[valencianisme|valencianistes]] i pancatalanistes.  
+
No obstant això no va ser fins a la [[transició espanyola]] quan va cobrar força el debat sobre el nom i la normativa ortogràfica a utilisar per a la llengua: [[valencià]] o [[català]]. Les baralles entre partits polítics, intelectuals i ciutadans valencians foren contínues, sent els bandos participants els nomenats [[valencianisme|valencianistes]] i [[pancatalanistes]].  
    
Les primeres declaracions valencianistes procediren de l'[[UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En [[1978]], l'escritor [[Vicent Andrés i Estellés]], identificat com a [[pancatalaniste]] pels seus oponents fon despedit com redactor cap del diari [[Las províncias]] i en juny del mateix any es publica en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees [[valencianistes]].
 
Les primeres declaracions valencianistes procediren de l'[[UCD]], cap a [[decembre]] de [[1977]]. En [[1978]], l'escritor [[Vicent Andrés i Estellés]], identificat com a [[pancatalaniste]] pels seus oponents fon despedit com redactor cap del diari [[Las províncias]] i en juny del mateix any es publica en el mateix diari l'artícul de [[Manuel Broseta]] ''La paella de "Els Països Catalans"'', primer d'una série de colaboracions estructuradores de les idees [[valencianistes]].
Llínea 52: Llínea 52:  
Després del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu recolzament al govern de [[José Maria Aznar]] a canvi de l'“unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en [[2001]] aprovà una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del [[16 de setembre]]: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.  
 
Després del pacte polític entre el govern del [[Partit Popular]] i [[Convergència i Unió]], en el qual [[Jordi Pujol]] condicionava el seu recolzament al govern de [[José Maria Aznar]] a canvi de l'“unitat llingüística”, la [[Generalitat Valenciana]], en [[2001]] aprovà una llei que permetia crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (d'ara en avant AVL), segons el preàmbul de la Llei de creació de la qual (7/1998), del [[16 de setembre]]: ''«El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del [[sistema llingüístic]] que els corresponents estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga [[Corona d'Aragó]] reconeixen com a llengua pròpia»''.  
   −
No obstant, i a pesar del dictamen de l'[[AVL]], en [[2004]] es movilisà el [[Comunitat valenciana|poble valencià]] en una manifestació en defensa de les senyes d'identitat valencianes i de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref>, a on el número d'assistents fon d'entre 100.000 i 500.000 persones ondejant Reals Senyeres Valencianes baix una pancarta de la [[Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCECRV) <ref>http://www.lacoordinadora.es Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia</ref>
+
No obstant, i a pesar del dictamen de l'[[AVL]], en [[2004]] es movilisà el [[Comunitat valenciana|poble valencià]] en una manifestació en defensa de les senyes d'identitat valencianes i de la [[llengua valenciana]]<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/report27n04.html Manifestació per la defensa de la llengua valenciana]</ref>, a on el número d'assistents fon d'entre 100.000 i 500.000 persones onejant Reals Senyeres Valencianes baix una pancarta de la [[Federació Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCECRV) <ref>[http://www.lacoordinadora.es Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]</ref>
    
== Referències ==
 
== Referències ==