| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | | + | #REDIRECT[[Vicente Juan Macip]] |
| − | Juan de Juanes o Joan de Joanes (Font de la Figuera (Valencia), 1523 - Bocairent (íb.), 1579), nom pel que es coneix a Vicente Juan Macip, va ser un pintor espanyol del Renaiximent, fill de Vicente Macip.
| |
| − | | |
| − | Vida i obra
| |
| − | | |
| − | Les seues primeres obres les realisà junt a son pare, lo que ha creat seriosos problemes per a determinar la'autoria de les obres anteriors a 1550 (data de la mort de Macip). Es especialment problematica l'atribucio dels panels del Retaule de la Catedral de Segorbe.
| |
| − | | |
| − | Se conjectura si De Juanes estudà en Italia, puix va rebre la influencia de la pintura de dit pais, especialment de Sebastiano del Piombo. Els historiadors tenden a pensar que mai va eixir d'Espanya, i que com son pare, absorbi influencies observant les pintures estrangeres que arribaven al Regne de Valencia. Concretament de Sebastiano del Piombo existien diveses obres importants, que foren copiades e imitades per multiples artistes.
| |
| − | | |
| − | En la Valencia de la seua epoca Juan de Juanes va ser el pintor de major relevancia. Dedicat fundamentalment a la iconografia religiosa, va ser anomenat «el segon Rafael». Entre les seues obres destacen La Santa Cena (Museu parroquial de Bocairente), San Sebastián en la sinagoga, La Sagrada Familia, el retaule de la Iglesia de La Font de la Figuera, Asuncio de Nostra Senyora o les Bodas mistices del Venerable Agnesio (bon eixemple del Renaiximent), el retaule del Venerable donant i La Inmaculada Concepcio, que es considerat com la seua obra mes famosa, com predecesora de la tipologia iconografica que Francisco Pacheco, en el seu Art de la pintura expondrà com canonica.
| |
| − | | |
| − | Representant del Renaiximent valencià en una epoca ausades convulsa per motius religiosos i politics, De Juanes va conseguir crear un estil propi, uns tipos iconografics que serien repetides fins la saciedat per els seus seguidors (son importants els seus Salvadors Eucaristics, Ecce Homos i Doloroses). Va produir un abans i un despres en el art valencià i es el millor representant d'este ambient pre-reformista de mijans de sigle XVI.
| |
| − | | |
| − | Atras obres dignes de mencio son: les taules sobre san Esteban, un retrato del senyor de Bicorp (tots en el Museu del Prado) i un singular retrato d'Alfonso V de Arago (Museu de Zaragoza). Tambe en l'iglesia del Patriarca i en el seu Museu.
| |
| − | | |
| − | La seua obra va ser continuada per diversos pintors: el seu fill Vicent Joanes (tambe conegut com Vicente Masip, Vicent Macip Comes, continuador de les formes familiars, manifestades en una chicoteta Sant Sopar), Margarida Joanes, Nicolás Borrás o Nicolau Factor. L'estil dels seus seguidors no foren molt apreciats per els mecenes de la epoca, sobre tot pel Patriarca Sant Juan de Ribera, pero encara aixina foren un referent pictoric important.
| |