Canvis

'''Joan Batiste Basset i Ramos''' fon un general austraciste.  

'''Joan Batiste Basset i Ramos''' (Alboraya, 1654 - Segòvia 1725), fon un general austraciste.  

Son pare fon Joan Basset, fuster, i sa mare Esperança Ramos i Ferrer de Lis. Batejat en la [[Parròquia de Sant Andreu de Valéncia]].

Son pare fon Joan Basset, fuster, i sa mare Esperança Ramos i Ferrer de Lis. Batejat en la [[Parròquia de Sant Andreu de Valéncia]].

Als llauradors (maulets) els va prometre, no pagar tributs als nobles, promesa que feu que molts llauradors, inclús pobles sancers s'adheriren als maulets en la revolta, pero esta promesa no fon complida pel l'Archiduc Carles. Finalment Basset i els seus colaboradors, sense  recolzament de l'Archiduc,  acabaren  tots en la presó.  

Als llauradors (maulets) els va prometre, no pagar tributs als nobles, promesa que feu que molts llauradors, inclús pobles sancers s'adheriren als maulets en la revolta, pero esta promesa no fon complida pel l'Archiduc Carles. Finalment Basset i els seus colaboradors, sense  recolzament de l'Archiduc,  acabaren  tots en la presó.  

Basset patia d'atacs d'[[apoplexia]], el 8 de juliol de [[1706]] va patir un  atac quan estava empresonat en [[Dénia]], i les cròniques diuen que en l'any [[1707]] estava molt greu.

Basset patia d'atacs d'[[apoplexia]], el [[8 de juliol]] de [[1706]] va patir un  atac quan estava empresonat en [[Dénia]], i les cròniques diuen que en l'any [[1707]] estava molt greu.

==Cap a presó==

==Cap a presó==

Darrere la [[batalla d'Almansa]] el 25 d'abril de [[1707]] li posaren en llibertat per a organisar les poques forces fidels als austracistes, pero terminà en la ciutat de [[Barcelona]], a on es quedà fins a la caiguda de la mateixa l'11 de setembre de [[1714]]. Després de la capitulació, '''Joan Batiste Basset''' i atres caps austracistes , són detinguts per les tropes hispano-franceses.  

Darrere la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]] li posaren en llibertat per a organisar les poques forces fidels als austracistes, pero terminà en la ciutat de [[Barcelona]], a on es quedà fins a la caiguda de la mateixa l'[[11 de setembre]] de [[1714]]. Després de la capitulació, '''Joan Batiste Basset''' i atres caps austracistes , són detinguts per les tropes hispano-franceses.  

Empresonat pels borbons, lo mateix que fon per els austracistes, és traslladat a [[Alacant]] i des d'allí a diverses presons d'[[Ondàrribia]], [[Segòvia]] i [[Fuenterrabia]]. En [[1725]] s'acordà la lliberació de tots els presoners d'abdós bandos de la guerra de Successió, pero a Basset no li permeten abandonar la presó de [[Segòvia]], mentres que als seus companyons sí eixiren.

Empresonat pels borbons, lo mateix que fon per els austracistes, és traslladat a [[Alacant]] i des d'allí a diverses presons d'[[Ondàrribia]], [[Segòvia]] i [[Fuenterrabia]]. En [[1725]] s'acordà la lliberació de tots els presoners d'abdós bandos de la guerra de Successió, pero a Basset no li permeten abandonar la presó de [[Segòvia]], mentres que als seus companyons sí eixiren.

Una part del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]] li ha mitificat, aplegant en la processó celebrada en [[Ciutat de Valéncia]] del 23 de maig de [[1706]], a penjar en un balcó un retrat de '''Joan Batiste Basset i Ramos''' en la llegenda, "In honorifentia populi nostro".

Una part del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]] li ha mitificat, aplegant en la processó celebrada en [[Ciutat de Valéncia]] del [[23 de maig]] de [[1706]], a penjar en un balcó un retrat de '''Joan Batiste Basset i Ramos''' en la llegenda, "In honorifentia populi nostro".

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Història Valenciana]]