124 521
edicions
Canvis
mLlínea 1:
Llínea 1: − Vixca només es pronuncia aixina pels apitxats de València! La resta de valencians pronunciem visca!!!+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
Revertides les edicions de 83.57.187.145 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2
[[Image:Vicent Lleo i Balbastre.jpg|thumb|rigth|<center>'''Vicent Lleó i Balbastre'''</center>]]
'''Vicent Lleó i Balbastre''' ( [[Valéncia]], [[19 de novembre]] de [[1870]] - [[Madrit]], [[28 de setembre]] de [[1922]]), [[compositor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar la [[sarsuela]] ''[[La Corte de Faraón]]''.
== Biografia ==
Va ser escolà del [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]], on va estudiar de la mà de Juan Bautista Plasencia i Lamberto Alonso. Als tretze anys va compondre la primera obra, ''Dixit Dominus'' per ser interpretada en el Colege del Corpus Christi, i als dèsset va compondre la primera obra per al teatre: ''De [[Valéncia]] al Grau''. Va estudiar al Conservatori de [[Valéncia]] ab [[Salvador Giner i Vidal|Salvador Giner]].
Després d'una breu estància en [[Barcelona]] es va establir en [[Madrit]] el [[1896]], a on no només es va dedicar a la composició, sino també a la política i a on va fundar un diari, que va ser un rotunt fracàs. A [[Madrit]] va ser empresari de [[sarsuela]] en companyia d'[[Amadeu Vives]], empresa que també va fer fallida i que el va obligar a mamprendre una gira per [[Amèrica]] per tal de recuperar les pèrdues.
La seua producció està molt influïda per l'[[opereta]] centroeuropea. Efectivament, va adaptar diversos títuls d'operetes italianes i austríaques. Entre la producció pròpia cal destacar les sarsueles ''El mozo crúo'', ''La carne flaca'', ''La república del amor'' i ''La taza de té'', aixina com l'òpera ''Inés de Castro''.
Lleó és recordat fonamentalment per la seua sarsuela ''[[La Corte de Faraón]]'', de [[1910]], títul bàsic del repertori sarsueler. Sobre un [[llibret]] [[sicalipsis|sicalíptic]] de Perrín y Palacios, va ser estrenada ab gran èxit al Teatre Eslava de [[Madrit]], fruint de més de 700 representacions. Està basada en una obra francesa sobre l'episodi bíblic del cast Josep i l'[[esposa de Putifar]]. Les representacions en viu d'esta obra van ser prohibides durant la dictadura franquista, pel seu to eròtic i irreverent, encara que va ser portada al disc. El [[1985]] es va portar al cine, en una versió lliure protagonisada per [[Ana Belén]] i [[Antonio Banderas]].
La seua darrera sarsuela, ''¡Ave César!'' va ser estrenada dos mesos després de la seua mort.
== Bibliografia ==
* Tomás Marco. ''Historia de la música española. Siglo XX''. Alianza Editorial, S.A. Madrit,1983. I.S.B.N. 84-206-8506-2
==Referències==
{{traduït de|ca|Vicent_Lleó_i_Balbastre}}
==Enllaços externs==
* [http://es.geocities.com/mizarzuela/Lleo.htm Biografia i llista de sarsueles]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]
[[Categoria:Valencians de Valéncia ciutat]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Compositors]]