Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Vixca només es pronuncia aixina pels apitxats de València! La resta de valencians pronunciem visca!!!
| + | '''Teodor Llorente Olivares''' ([[Valéncia]], [[7 de giner]] de [[1833]] - Valéncia, [[2 de juliol]] de [[1912]]). Va nàixer en el carrer de Serrans de Valéncia, en el típic [[Barri del Carme]]. Jove molt estudiós, es va llicenciar en Jurisprudència en la [[Universitat de Valéncia]] en [[1858]]. |
| + | |
| + | Lliteràriament, es va iniciar en l'estrena del drama escrit en [[castellà]], "Delirios de amor" ([[1853]]). En [[1857]], publicà les seues primeres poesies en llengua valenciana en el periòdic "El Conciliador". En els primers [[Jocs Florals]] celebrats en Valéncia, fon premiada la seua poesia "La Nova era" ([[1859]]). |
| + | |
| + | En [[1861]], es feu càrrec de la direcció del periòdic "La Opinión" que en [[1866]] passà a ser "[[Las Provincias]]", nom que manté en l'actualitat. En [[1904]] deixà la direcció de Las Provincias al seu fill [[Teodor Llorente Falcó]]. Fon el segon president de la Societat [[Lo Rat Penat]] i obtingué la Flor Natural dels Jocs Florals el anys [[1879]], [[1887]] i [[1907]]. Fon Diputat en les Corts i Senador entre [[1891]] i [[1899]] pel partit Conservador en Valéncia. |
| + | |
| + | Entre les seues obres també destaquen: "Llibrets de versos" ([[1885]]), "Valéncia" (Guia de 2 volums, [[1888]]), "Cartes de soldat" ([[1886]]), "Pro Patria" ([[1897]]), "Nou llibret de versos" ([[1903]]) "Poetes valencians contemporanis" ([[1905]]).... |
| + | |
| + | Actualment i des de el [[20 de juliol]] de [[1924]] te un monument situat en la Gran Via del [[Marqués del Túria]] en Valéncia. |
| + | |
| + | [[Categoria:Valencians]] |
| + | [[Categoria:Valencianisme]] |
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| + | [[Categoria:Poetes valencians]] |
| + | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] |