| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el 14 de maig de [[1907]] a [[Borriana]] 28 de novembre de [[1994]]. Ordenat prevere l'1 de novembre de [[1929]]. sent el seu primer destí com a coadjutor i organista a Vinaròs.
| + | Vixca només es pronuncia aixina pels apitxats de València! La resta de valencians pronunciem visca!!! |
| − | | |
| − | [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].
| |
| − | | |
| − | [[1938]], torna a [[Vinarós]], com a rector i archipreste. [[1943]] archipreste de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en març la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.
| |
| − | als anys 50 es el secretari de l'Episcopat espanyol.
| |
| − | Participa al [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]),
| |
| − | [[1964]] arquebisbe d'[[Oviedo]].
| |
| − | | |
| − | El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] van evidenciar el caràcter valent i aperturista del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.
| |
| − | | |
| − | En [[1969]] es nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal este any també va ser triat per unanimitat acadèmic de número de la [[Reial Acadèmia Espanyola de la llengua]].
| |
| − | [[1971]], administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i deseguida Bisbe d'esta seu. President de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec que ocuparia una década.
| |
| − | | |
| − | El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes ab tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Després de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el 20 de novembre de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defensar els drets humans i les llibertats.
| |
| − | | |
| − | En l'any [[1978]] '''Vicente Enrique i Tarancón''' va participar en el conclave d'agost per triar al nou papa [[Joan Pau I]] i a octubre, del que va eixir [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a papa en el nom de [[Joan Pau II]].
| |
| − | [[1983]] presentar la renúncia a la Santa Seu com a responsable de l'arxidiòcesi de [[Madrit]]-[[Alcalá]]
| |
| − | [[1985]] designat per la unanimitat dels [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]].
| |
| − | [[1994]], dos mesos després de ser investit doctor honoris causa per la [[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] a l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el 28 de novembre i tenia 87 anys. Les restes mortals de '''Vicente Enrique i Tarancón''' reposen a la colegiata de San Isidre, a [[Madrit]].
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Biografies]]
| |
| − | [[Categoria:Valencians]]
| |
| − | [[Categoria:Religiosos valencians]]
| |