78 854
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''substitució llingüística''' o '''canvi de llengua''' és un procés llingüístic, que dura diverses generacions, per mig del qual el ...».
La '''substitució llingüística''' o '''canvi de llengua''' és un procés [[Llingüística|llingüístic]], que dura diverses generacions, per mig del qual el poble '''''A''''' canvia el seu còdic llingüístic a favor de la llengua del poble '''''B''''', deixant de parlar, al mateix temps, la seua llengua pròpia original. El canvi de llengua està caracterisat, sobretot, per les múltiples influències [[Lèxic|lèxiques]], [[Fonologia|fonològiques]] i [[Gramàtica|gramaticals]] que la llengua '''''A''''' eixercix sobre la llengua '''''B''''', és a dir, els fenòmens de [[substrat]].
El procés de substitució llingüística es caracterisa per l’abandó intergeneracional d’una llengua en favor d’una atra. Açò significa típicament que els pares no ensenyen la seua llengua materna als fills, sino la nova llengua, més prestigiosa socialment, que la substituïx. S’ha comprovat que este procés, per a un territori donat, sol escomençar per les classes altes urbanes, i d’ací va passant cada vegada més avall en l’escala social a la resta de classes urbanes; posteriorment el procés passa a les classes altes rurals, i acaba en les classes baixes rurals, que són les últimes en mantindre viva la llengua original.
== Eixemple de canvi de llengua ==
Per eixemple, el [[Idioma francés|francés]] modern s’ha creat gràcies a diversos canvis de llengua (per consegüent és la [[Llengües romàniques|llengua romànica]] que més s’ha alluntat fonèticament i fonològicament del [[llatí]]). Primer els [[gals]] (antic poble [[Celtes|cèltic]] que vivia originàriament en [[Galia]], província del [[Imperi romà]]) deprengueren la llengua llatina, pròpia dels [[conquistador]]és [[romans]], pero al mateix temps van aportar trets fonètics i fonològics, i paraules celtes al llatí. Com a resultat, el gal es va extinguir, pero algunes de les seues característiques van quedar conservades en el llatí vulgar parlat en eixe territori. Després els [[poble franc|francs]], un [[Germànics|poble germànic]] que també conquistà el país, van deprendre este llatí vulgar en influències celtes, pero igualment van deixar en ell imprentes profundes de la llengua germànica que originàriament parlaven (per eixemple la [[pronunciació]] de les [[vocal]]s i de la /r/, uvular, típica de les [[llengües germàniques]] com el [[Idioma alemà|alemà]], i, per descontat, del francés).
== Substitució llingüística i adstrat ==
El canvi de llengua moltes voltes es confon en el [[adstrat]], pero realment es tracta de dos fenòmens diferents: mentres que el canvi de llengua supon l’abandó de la llengua pròpia a favor d’una atra, ''adstrat'' es referix només a les influències mútues que eixercixen les llengües unes sobre les atres durant un llarc período de convivència.
== Referencies externes ==
* [http://www.alicante-ayto.es/docu_val/ompv/substitucio_linguistica.pdf Montoya, Brauli: ''La difusió social de la substitució llingüística en la ciutat d’Alacant: Enssaig d’una cronologia'', Treballs de sociollingüística catalana 13, pp. 25-38 ]
*Bastardas Boada, Albert (2003). [http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-09-19.0338091891/Ecodinamica_sociolinguistica__comparacions_i_analogies_entre_la_diversitat_linguistica_i_la_diversitat/es Ecodinámica sociolingüística: comparacions i analogies entre la diversitat lingüística i la diversitat biològica], ''Revista de llengua i dret'' 39, pp. 119-148.
[[Categoria:Llingüística històrica]]
[[Categoria:Sociollingüística]]
[[Categoria:Assimilació cultural]]
El procés de substitució llingüística es caracterisa per l’abandó intergeneracional d’una llengua en favor d’una atra. Açò significa típicament que els pares no ensenyen la seua llengua materna als fills, sino la nova llengua, més prestigiosa socialment, que la substituïx. S’ha comprovat que este procés, per a un territori donat, sol escomençar per les classes altes urbanes, i d’ací va passant cada vegada més avall en l’escala social a la resta de classes urbanes; posteriorment el procés passa a les classes altes rurals, i acaba en les classes baixes rurals, que són les últimes en mantindre viva la llengua original.
== Eixemple de canvi de llengua ==
Per eixemple, el [[Idioma francés|francés]] modern s’ha creat gràcies a diversos canvis de llengua (per consegüent és la [[Llengües romàniques|llengua romànica]] que més s’ha alluntat fonèticament i fonològicament del [[llatí]]). Primer els [[gals]] (antic poble [[Celtes|cèltic]] que vivia originàriament en [[Galia]], província del [[Imperi romà]]) deprengueren la llengua llatina, pròpia dels [[conquistador]]és [[romans]], pero al mateix temps van aportar trets fonètics i fonològics, i paraules celtes al llatí. Com a resultat, el gal es va extinguir, pero algunes de les seues característiques van quedar conservades en el llatí vulgar parlat en eixe territori. Després els [[poble franc|francs]], un [[Germànics|poble germànic]] que també conquistà el país, van deprendre este llatí vulgar en influències celtes, pero igualment van deixar en ell imprentes profundes de la llengua germànica que originàriament parlaven (per eixemple la [[pronunciació]] de les [[vocal]]s i de la /r/, uvular, típica de les [[llengües germàniques]] com el [[Idioma alemà|alemà]], i, per descontat, del francés).
== Substitució llingüística i adstrat ==
El canvi de llengua moltes voltes es confon en el [[adstrat]], pero realment es tracta de dos fenòmens diferents: mentres que el canvi de llengua supon l’abandó de la llengua pròpia a favor d’una atra, ''adstrat'' es referix només a les influències mútues que eixercixen les llengües unes sobre les atres durant un llarc período de convivència.
== Referencies externes ==
* [http://www.alicante-ayto.es/docu_val/ompv/substitucio_linguistica.pdf Montoya, Brauli: ''La difusió social de la substitució llingüística en la ciutat d’Alacant: Enssaig d’una cronologia'', Treballs de sociollingüística catalana 13, pp. 25-38 ]
*Bastardas Boada, Albert (2003). [http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-09-19.0338091891/Ecodinamica_sociolinguistica__comparacions_i_analogies_entre_la_diversitat_linguistica_i_la_diversitat/es Ecodinámica sociolingüística: comparacions i analogies entre la diversitat lingüística i la diversitat biològica], ''Revista de llengua i dret'' 39, pp. 119-148.
[[Categoria:Llingüística històrica]]
[[Categoria:Sociollingüística]]
[[Categoria:Assimilació cultural]]