Canvis

{{atresusos|Espanyol (desambiguació)}}

{{| capital_població = 3.132.463<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0 Sifres de població referides a 01/01/2007], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref> ([[2007]])  

| capital_població = 3.132.463<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0 Sifres de població referides a 01/01/2007], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref> ([[2007]])  

| capital_coord = 40°25′N 3°45′O

| capital_coord = 40°25′N 3°45′O

| ciutat_principal = [[Madrit]]

| ciutat_principal = [[Madrit]]

| fundació_hites =

| fundació_hites =

| fundació_dates = Veja's l'artícul [[Guerra de Succesió]]

| fundació_dates = Veja's l'artícul [[Guerra de Succesió]]

| superfície = 504.645<ref>[http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario06/anu06_01entor.pdf Anuari estadístic d'Espanya 2006 1a part: entorn físic i mig ambient]</ref>

| superfície = 504.645<ref>[http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario06/anu06_01entor.pdf Anuari estadístic d'Espanya 2006 1a part: entorn físic i mig ambient]</ref>atresusos|Espanyol (desambiguació)}}

 

| superfície_lloc = 51

| superfície_lloc = 51

| superfície_aigua = 1,04%

| superfície_aigua = 1,04%

| nota3 = Des de [[1868]] i fins a [[1999]], la [[pesseta]].

| nota3 = Des de [[1868]] i fins a [[1999]], la [[pesseta]].

| nota4 = Excepte en [[Canàries]], on és una hora menys: [[Temps Coordinat Universal|UTC]] en hivern i UTC+1 en estiu.

| nota4 = Excepte en [[Canàries]], on és una hora menys: [[Temps Coordinat Universal|UTC]] en hivern i UTC+1 en estiu.

| nota5 = No oficial pero reservat.<ref>[http://www.iso.org/iso/country_codes/iso_3166-faqs/iso_3166_faqs_specific.htm Answers to questions relating to codes and names of specific countries], secció '' What llaure the codes for Ceuta, Melilla and Canary Islands in ISO 3166-1?'' (en anglés).</ref>

| nota5 = No oficial pero reservat.<ref>[http://www.iso.org/iso/country_codes/iso_3166-faqs/iso_3166_faqs_specific.htm Answers to questions relating to ]], en el [[mar Mediterràneu]] occidental, i el de les [[Illes Canàries]], en l'[[oceà Atlàntic]] nort-oriental, aixina com en el nort de l'[[Àfrica|continent africà]],  les [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]], ademés dels distrits i possessions menors de les [[illes Chafarines]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Alhucemas]]. L' [[enclau]] de [[Llivia]], en els [[Pirineus]], completa el conjunt dels territoris junt en l'[[illa d'Alborán]],  les [[illes Columbretes]] i una serie d'illes i illotes front a les seues pròpies costes.

'''Espanya''', nomenat oficialment "Reino de España" (Regne d'Espanya).(En [[castellà]], España, en [[català]], Espanya, en [[aranés]], Espanha, en [[euskera]], Espainia, en [[valencià]], Espanya, en [[gallec]], [[asturià]] i [[aragonés]] España), és un [[nació|país sobirà]] membre de l'[[Unió Europea]], constituït en [[Estat social]] i [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], i la seua forma de govern és la [[monarquia parlamentària]]. El seu territori, en capital en [[Madrit]], ocupa la major part de la [[península Ibèrica]], al que s'afigen els [[archipèlec]]s de les [[Illes Balears]], en el [[mar Mediterràneu]] occidental, i el de les [[Illes Canàries]], en l'[[oceà Atlàntic]] nort-oriental, aixina com en el nort de l'[[Àfrica|continent africà]],  les [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]], ademés dels distrits i possessions menors de les [[illes Chafarines]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Alhucemas]]. L' [[enclau]] de [[Llivia]], en els [[Pirineus]], completa el conjunt dels territoris junt en l'[[illa d'Alborán]],  les [[illes Columbretes]] i una serie d'illes i illotes front a les seues pròpies costes.

Té una extensió de 504.645 km², sent el quart país més extens del continent, darrere [[Rússia]], [[Ucrània]] i [[França]]. En una altitut media de 650 metros sobre el nivell del mar es el segon país més montanyós d'[[Europa]], sent [[Suïssa]] el primer. La seua població es de 45.116.894 habitants, segon dats del padró municipal de [[2007]].

Té una extensió de 504.645 km², sent el quart país més extens del continent, darrere [[Rússia]], [[Ucrània]] i [[França]]. En una altitut media de 650 metros sobre el nivell del mar es el segon país més montanyós d'[[Europa]], sent [[Suïssa]] el primer. La seua població es de 45.116.894 habitants, segon dats del padró municipal de [[2007]].

Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".

Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".

Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>

Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metalcodes and names of specific countries], secció '' What llaure the codes for Ceuta, Melilla and Canary Islands in ISO 3166-1?'' (en anglés).</ref>

'''Espanya''', nomenat oficialment "Reino de España" (Regne d'Espanya).(En [[castellà]], España, en [[català]], Espanya, en [[aranés]], Espanha, en [[euskera]], Espainia, en [[valencià]], Espanya, en [[gallec]], [[asturià]] i [[aragonés]] España), és un [[nació|país sobirà]] membre de l'[[Unió Europea]], constituït en [[Estat social]] i [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], i la seua forma de govern és la [[monarquia parlamentària]]. El seu territori, en capital en [[Madrit]], ocupa la major part de la [[península Ibèrica]], al que s'afigen els [[archipèlec]]s de les [[Illes Balearss". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>

A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla,  propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>

A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla,  propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar /servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

 

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]]'' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: la idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>

El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom  en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.

El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom  en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.