| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{llengua|
| |
| − | |nom= Balear
| |
| − | |nomnatiu=Baléà
| |
| − | |pronunciació=
| |
| − | |atresdenominacions=
| |
| − | |estats=[[Espanya]]
| |
| − | |regió=[[Illes Balears]]
| |
| − | |parlants= 600.500 parlants
| |
| − | |parlantsnatius= -
| |
| − | |parlantsnonatius= -
| |
| − | |rank= No està entre els 100 primers
| |
| − | |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
| |
| − | [[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
| |
| − | [[Llengües romances|Romanç]]<br />
| |
| − | [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br />
| |
| − | [[Occitanoromànic]]-[[Mossàrap]]<br />
| |
| − | '''Balear'''<br />
| |
| − | |nació= -
| |
| − | |fontcolor=
| |
| − | |regulat= [[Acadèmi de Sa Llengo Baléà]]
| |
| − | |iso1=-
| |
| − | |iso2=-
| |
| − | |iso3=-
| |
| − | |sil=-
| |
| − | |mapa=[[Image:Balears.png|230px]]
| |
| − | }}
| |
| | | | |
| − | El '''Balear''' (o '''mallorquí''') (''Baléà'', ''Sa llengo baléà'' en Balear) és la llengua pròpia de les [[Illes Balears]] que conta en 600.500 parlants, dels quals 362.500 son parlants habituals. Conta en gramàtica pròpia des de [[1694]].
| |
| − |
| |
| − | Els dialectes de l'Idioma Balear son: el [[Mallorquí]] en [[Mallorca]], l'[[Eivissenc]] en les [[Illes Pitiuses]] formades per [[Eivissa]] i [[Formentera]] i el [[Menorquí]] en l'[[illa de Menorca]].
| |
| − |
| |
| − | ==Extensió del balear==
| |
| − | El balear és una llengua parlada en les [[Illes Balears]]. No obstant està disputada la consideració del balear com a llengua o varietat dialectal del [[idioma català|català]]. La corrent que considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]].
| |
| − |
| |
| − | == Lliteratura ==
| |
| − | *[[Ramon Llull]]
| |
| − | *[[Anselm Turmeda]]
| |
| − |
| |
| − | == Dialectes del Balear ==
| |
| − | === [[Mallorquí]] ===
| |
| − | Es caracterisa, entre atres trets propis, per la pronunciació en vocal neutra d'algunes ''e'' tòniques, per la no adquisició de ''o'' que en l'escritura es finalisa per a la primera persona del singular del present d'indicatiu (pens, deman) i per l'eliminació de la ''a'' en les paraules esdrúixoles acabades en ''ia'' (histori, presenci). També per la reducció de les combinacions ''gua'' i ''qua'' en ''go'' i ''co'', sobretot si van en [[sílaba]] àtona: ''aigo'', ''llengo'', ''gordar'', ''coranta'', ''corema''... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal. El seu factor més característic és l'us dels articuls salats ''és'', ''sa'', ''ets'' (abans de vocal o h), ''ses'', ''s'', ''sota'' i ''sos'' (els dos últims després de la preposició ''ab''). També es caracterisa per les diferències en els verps com en el gerundi (moguent, venguent... que finalisen en guent) i en l'adició del complement directe al final dels verps on se suprimix la ''r'' final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là). Ademés té una enorme quantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han pasat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'Espanya a causa de la seua insularitat: ''Al·lot'', ''cotxo'', ''sebre'', ''gonelles'', ''trunyella'', ''missè'', ''manascal'', etc. En els noms i en els monosílaps, la "erre" final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.
| |
| − |
| |
| − | === [[Eivissenc]] ===
| |
| − | Parlat en les [[illes Pitiuses]] ([[Eivissa]] i [[Formentera]]). Hi ha tres varietats: la pròpia de la [[Eivissa (ciutat)|ciutat d'Eivissa]], la que es parla en la part occidental de l'illa i la parlada en la part oriental i en l'illa de Formentera. Esta divisió en tres varietats es deu a dos criteris distints: u per pronunciació i un atre per lèxic. A nivell de pronunciació hi ha una diferència entre l'eivissenc occidental i el de la resta de les dos illes. En l'eivisenc occidental no s'utilisa la vocal neutra en posició tònica, característica pròpia de les parles balears, usant-se la e oberta. A nivell de lèxic hi ha una diferenciació entre la ciutat d'[[Eivissa]] i la resta de l'illa més [[Formentera]]. La capital té algunes paraules pròpies i atres les pronuncia de forma diferent. De la combinació d'estos dos criteris sorgix la divisió llingüística de les dos illes en tres varietats. Estes diferències són en tot cas mínimes i l'eivisenc és molt uniforme. A [[Formentera]] se diu també ''formenterer'' o ''formenterenc'' (formenterense).
| |
| − |
| |
| − | És motiu d'estudi l'existència d'alguns trets del [[valencià]] en l'eivisenc que no es troben ni en [[Mallorca]] ni en [[Menorca]], ni al nort de [[Valéncia]] en la [[península ibèrica]], pero si en el centre i sur de [[Valéncia]], no obstant tot apunta a una influència de la variant dialectal [[mossàrap]] previ de la [[taifa de Dénia]] i al tradicional intercanvi comercial directament des d'[[Eivissa]] en la península a través de [[Dénia]].
| |
| − |
| |
| − | === [[Menorquí]] ===
| |
| − | *Tancament de la o àtona en u.
| |
| − | *La i dèbil entre vocals se pert.
| |
| − | *Ensordiment de la ll: gúə (agulla), véə (vella), fúə (fulla), uréə (orella), páə (palla).
| |
| − |
| |
| − |
| |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | *http://www.sacademi.com/
| |
| − | *[http://saceb.wordpress.com/ Coordinadora d'Entidats Balearistes]
| |
| − | *[http://www.circulobalear.com/ Circulo Balear]
| |
| − | *[http://mirador.webcindario.com/modalitats_balears.html Defensa del mallorquí, menorquí, eivissenc]
| |
| − | * [http://mirador.webcindario.com/amengual.html http://mirador.webcindario.com/amengual.html]
| |
| − |
| |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{Reflist}}
| |
| − |
| |
| − | [[Categoria:Balear]]
| |
| − | {{Llengües d'Espanya}}
| |
| − | [[Categoria:Llengües]]
| |
| − | [[Categoria:Llengües romàniques]]
| |
| − | [[Categoria:Llingüística]]
| |