320
edicions
Canvis
sense resum d'edició
<noinclude>
<noinclude>
== Planificació ==
[[Image:Mapa_Macedonia.png|305px|thumb|right|Mapa de [[Grécia]] i el [[mar Egeu]] poc després d'escomençar la [[Segona Guerra Macedònica]].
La [[Lliga Aquea]] estava molesta per el fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma|romans]] aceptaren la proposta dels [[aqueo|aqueos]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grécia|Grécia]].
En el any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grécia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis. Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodas, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren Grécia inmediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis per el seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia. L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretexte per a apostar algunes llegions en Grécia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grécia.
[[Flamino]] envià primer un delegat a [[Antiga Esparta|Esparta]], demanant que Nabis entregara Argos a la Lliga Aquea o, per el contrari, s'enfronta-se una guerra contra [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats grecs. Nabis se va negar a aceptar el ultimàtum de Flaminino i com conseqüència 40.000 soldats romans i els seus aliats grecs avançaren cara a el [[Peloponeso]]. Una vegada allí, Flamino va unir les seues forces en les del comandant aqueo, Aristaenos, que contava en 10.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria en Cleonae. Junts alvançaren cara a Argos.
Nabis va designar al seu cunyat, el argiu Pitàgoras, comandant de la seua guarnició de 15.000 hòmens en Argos. A mesura que els romans i la Lliga Aquea alvançaven cara a la ciutat, un jove argiu quidrat Damocles intentà iniciar una rebelió contra la guarnició espartana. En uns pocs seguidors, es va sustituir en el àgora de la ciutat i va gritar als seus conciutadans argius, exhortànt-les a rebelar-se. En tot i això, la rebelió mai va aplegar a materialisar i Damocles, junt en la majoria dels seus seguidors, foren rodejats i asesinats per la guarnició espartana. Uns pocs supervivents del grup de Damocles varen atényer fugir de la ciutat i es varen dirigir al campament de Flaminino. Ahí li varen sorgir que si acostava el seu campament a les portes de la ciutat, els argius es rebelarien en contra dels espartans.
Flaminino envià a la seua infanteria i cavalleria llaugeres a trobar un nou terreny a on emplaçar el campament. Al divisar al chicotet grup de soldats romans, un contingent de tropes espartanes ixqueren per les portes de la ciutat i s'enredraren en una escaramussa en els romans, aproximadament a 300 peus de les muralles de la ciutat. Finalment, els romans obligaren a que els espartans es retirasen de volta a la ciutat.
Flaminino trasladà el seu el seu campament al puesto a on s'havia produït la escaramussa i esperà durant un dia sancer a que els espartans li atacaren. Al no ocórrer ningún atac, quidrà a un consell de guerra per a discutir si deuria o no escomençar el asedi. Tots els líders grecs excepte Aristaens es pronunciaren a favor d'atacar al ciutat, pues capturar Argos era el primer objectiu qeu se plantejaren al anar a la guerra. Aristaens, en canvi, va sugerir atacar directament Esparta i Laconia. Flaminino es mostrà d'acort en Aristaenos i aliats per a les seues tropes. Estos aliats estaven conformats per un contingent d'exiliats espartans liderats per Agesipolis, el rei llegítim de Esarta, qui havia segut destronat vint anys arrere per el primer tirà de la ciutat, Licurgo. Pronte aplegaren atres 1.500 macedonis i 400 unitats de cavalleria de Tesalia enviats per Filipo per a unir-se'n també als romans. Els aliats s'enteraren de que, ademés, varies flotes havien aplegat a la costa laconia en sa ajuda: una flota romana de 40 naus manada per Lucio Quincio Flaminino, una flota de 18 naus de l'illa mercants, i una flota de 40 naus dirigida per el rei Eumenes II de Pérgamo, qui esperava quedar be en els romans per a aixina contar en el seu recolzament en cas de que Antíoco portara a cabo la seua invasió.
[[Categoria: Antiga Grécia]]
[[Categoria: Antiga Grécia]]
[[Categoria: Edat Antiga]]
[[Categoria: Edat Antiga]]