Canvis

Enric Valor naixqué en l’any [1911]] en el si d’una família acomodada rural de [[Castalla]], poble de la comarca valenciana de la [[Foya de Castalla]] ([[Alacant|Província d'Alacant]]). Estudià per a mestre mercantil, i després es va dedicar a l'indústria del calçat en [[Elda]] i després en [[Mallorca]], va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En [[1930]], als dèneu anys d’edat i en [[Alacant]], escomença la seua tasca com a periodiste i escritor en la redacció de ''[[El Tio Cuc]]'', un periòdic [[sàtira|satíric]] d’ideologia [[república|republicana]]. Inicialment este [[Periòdic (publicació)|periòdic]] s’escrivia en un valencià prou coloquial. Valor inicià en el dit periòdic un curs d’ortografia, seguint la normativa contemporànea al qual, a mida que va ser publicant lliçons, ''El Tio Cuc'' va ser adequant-se gradualment.

Enric Valor naixqué en l’any [1911]] en el si d’una família acomodada rural de [[Castalla]], poble de la comarca valenciana de la [[Foya de Castalla]] ([[Alacant|Província d'Alacant]]). Estudià per a mestre mercantil, i després es va dedicar a l'indústria del calçat en [[Elda]] i després en [[Mallorca]], va impulsar la Secció Jurídica de la Unió Nacional de Fabricants de Sabates. En [[1930]], als dèneu anys d’edat i en [[Alacant]], escomença la seua tasca com a periodiste i escritor en la redacció de ''[[El Tio Cuc]]'', un periòdic [[sàtira|satíric]] d’ideologia [[república|republicana]]. Inicialment este [[Periòdic (publicació)|periòdic]] s’escrivia en un valencià prou coloquial. Valor inicià en el dit periòdic un curs d’ortografia, seguint la normativa contemporànea al qual, a mida que va ser publicant lliçons, ''El Tio Cuc'' va ser adequant-se gradualment.

Quan es proclama la [[Segona República Espanyola|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la ''catalanofonía'' d’Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]]'', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d’autonomia|Estatut d’Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[València]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de València''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d’iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d’a on es concentraria a defendre la República espanyola.  

Quan es proclama la [[Segona República Espanyola|II República Espanyola]], i en llínea de l’eufòria republicana, va desenrollar també la seua faceta com a activista polític reivindicant la '''''catalanofonía''''' d’Alacant. De fet, va fundar l'''[[Agrupació Regionalista Alacantina]]'', de caràcter nacionalista, i va difondre un programa radiofònic en que Valor parlava de [[nacionalisme]] i de l'[[Estatut d’autonomia|Estatut d’Autonomia]] de la [[Comunitat Valenciana]]. També va colaborar en la prensa nacionalista de la ciutat de [[València]]: ''La República dels Lletres'', ''El Camí'', ''El Regne de València''. Arriba a la capital de la Comunitat Valenciana poc abans d’iniciar-se la [[Guerra Civil Espanyola]], des d’a on es concentraria a defendre la República espanyola.  

Després de la guerra, va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla|rondalles]]''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' (1950-1958). A poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política|repressió]], va tornar a l’obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

Després de la guerra, va haver de restringir la seua activitat política i es va concentrar en l’obra [[lliteratura|lliterària]]. És a principis dels [[anys 1950]] quan va escomençar en l’obra de les "''[[rondalla|rondalles]]''", un tipos de [[conte]]s populars valencians, que culminaria en l’obra ''Rondalles valencianes'' (1950-1958). A poc a poc, i a mida que el [[dictadura franquista|règim de Franco]] afluixava la [[repressió política|repressió]], va tornar a l’obra [[llingüística]] i, poc abans dels [[anys 1960]], va tornar a contactar clandestinament en els [[nacionalisme valencià|nacionalistes valencians]] més rellevants que havien sobrevixcut a la guerra, participant en numeroses tertúlies i posant les bases de la recuperació dels anys posteriors.

A conseqüència d’això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», es va involucrar en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià després de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d’Alacant i València. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va començar a rebre homenages, distincions d’agraïment i premis lliteraris i llingüístics que han segut molt numerosos i importants. Se li va promoure inclús com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en València en el [[2000]].

A conseqüència d’això, Valor va passar a ser [[pres polític]] de la [[dictadura]] de [[1966]] a [[1968]]. Una volta fora de la presó i, en les seues pròpies paraules, «sense haver aprés la lliçó», s'involucrà en la fundació, no sense dificultats, de la primera revista en valencià després de la guerra, ''Els Quaderns Gorg'', en el que escrivia artículs de tall nacionalista i, paralelament, artículs de lliçons de [[gramàtica]] en diaris d’Alacant i València. Finalisada la dictadura Enric Valor va poder difondre lliurement les seues idees i obra lliterària i va escomençar a rebre homenages, distincions d’agraïment i premis lliteraris i llingüístics per part de numeroses institucions [[catalanes]] i [[catalanistes]]. El mon cultural catalaniste inclús li va promoure com a candidat al [[Premi Nobel]] de Lliteratura poc abans de la seua mort en València en el [[2000]].

== Obra llingüística ==

== Obra llingüística ==

Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari ''El Tio Cuc'' d’Alacant. Va ser colaborador en la realisació del ''[[Diccionari català-valencià-balear]]'', dirigit per [[Francesc de Borja Moll]], suministrant [[lèxic]] del [[valencià meridional]].

Dins de la seua obra llingüística, escomença pel seu impuls en les normes contemporànees del valencià en el semanari ''El Tio Cuc'' d’Alacant. Va ser colaborador en la realisació del ''[[Diccionari català-valencià-balear]]'', dirigit per [[Francesc de Borja Moll]], suministrant [[lèxic]] del [[valencià meridional]].

En [[Carles Salvador]] i [[Manuel Sanchís-Guarner i Cabanilles|Sanchís-Guarner]], fon un dels principals promotors de la catalanisació de la llengua valenciana, difonent la gramàtica catalana de [[Pompeu Fabra]] en obres com a ''Curs de la llengua valenciana'' (Gorg, 1961), ''Millorem el llenguatge'' (1971), i ''Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià'' (1973), que es va poder publicar en català l’any 1977 (Tres i Quatre).

En [[Carles Salvador]] i [[Manuel Sanchís-Guarner i Cabanilles|Sanchís-Guarner]], fon un dels principals promotors de la normalisació, pero també de la catalanisació de la [[llengua valenciana]], difonent la gramàtica catalana de [[Pompeu Fabra]] en obres com a ''Curs de la llengua valenciana'' (Gorg, 1961), ''Millorem el llenguatge'' (1971), i ''Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià'' (1973), que es va poder publicar en català l’any 1977 (Tres i Quatre).

En l'any [[1983]] publicà ''La flexió verbal'' (Tres i Quatre), ordenant l’àmplia dialectisació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa actual dels verps, i s'utilisa com a material bàsic per a l’ensenyança obligatòria dels escolars valencians.

En l'any [[1983]] publicà ''La flexió verbal'' (Tres i Quatre), ordenant l’àmplia dialectisació valenciana de la conjugació verbal, es va convertir en el referent principal per a la normativa catalanisada actual dels verps, i s'utilisa com a material bàsic per a l’ensenyança obligatòria dels escolars valencians.

 

A banda de totes estes obres de llingüística, cal destacar la riquea lexicogràfica de la seua obra lliterària, en particular els seus ''rondalles'', que arrepleguen el [[vocabulari]] i les [[llegenda]]s de moltes [[comarca|comarques valencianes]], acurtament publicades en [[Edicions del Bullent]].

== Obres ==

== Obres ==