Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | Hi ha utensilis i estructures que sugerixen que els chinencs van realisar activitats deportives ya l'any [[4000 a. C.|4000 a. C.]]<ref>[http://chineseculture.about.com/library/weekly/aa032301a.htm]</ref> La gimnàstica pareix haver segut un popular deport en l'Antiga China. Els monuments als faraons indiquen que una certa quantitat de deports, incloent la [[natació]] i la [[Peixca deportiva|peixa]], van ser ya dissenyats i regulats fa milers d'anys en l'[[Antic Egipte]].<ref>[http://www.ioa.leeds.ac.uk/1980s/84085.htm History of Sports in Ancient Egypt<!-- Título generado por un bot -->]</ref> atres deports egipcis inclouen el [[llançament de javalina]], el [[salt d'altura]] i la [[lluita]]. Alguns deports de la [[Persia|Antigua Pèrsia]] com el [[art marcial]] iranià de [[Zourkhaneh]] estan lligats a les habilitats en la batalla.<ref>http://www.kuwait-info.com/newsnew/NewsDetails1.asp?id=78319&dt=10/13/2006&ntype=World</ref> Entre atres deports originals de Pèrsia estan el [[Pol (deport)|polo]] i la [[justa]]. | + | Hi ha utensilis i estructures que sugerixen que els [[china|chinencs]] van realisar activitats deportives ya l'any [[4000 a. C.|4000 a. C.]]<ref>[http://chineseculture.about.com/library/weekly/aa032301a.htm]</ref> La gimnàstica pareix haver segut un popular deport en l'Antiga China. Els monuments als faraons indiquen que una certa quantitat de deports, incloent la [[natació]] i la [[Peixca deportiva|peixa]], van ser ya dissenyats i regulats fa milers d'anys en l'[[Antic Egipte]].<ref>[http://www.ioa.leeds.ac.uk/1980s/84085.htm History of Sports in Ancient Egypt<!-- Título generado por un bot -->]</ref> atres deports egipcis inclouen el [[llançament de javalina]], el [[salt d'altura]] i la [[lluita]]. Alguns deports de la [[Persia|Antigua Pèrsia]] com el [[art marcial]] iranià de [[Zourkhaneh]] estan lligats a les habilitats en la batalla.<ref>http://www.kuwait-info.com/newsnew/NewsDetails1.asp?id=78319&dt=10/13/2006&ntype=World</ref> Entre atres deports originals de [[Pèrsia]] estan el [[Pol (deport)|polo]] i la [[justa]]. |
| | | |
− | Una àmplia varietat de deports estaven ya establits en l'época de l'[[Antiga Grècia]], i la cultura militar i el desenroll dels deports en Grècia es van influir mútuament. Els deports es van convertir en una part tan important de la seua cultura que els grecs van crear els [[Jocs Olímpics]], els quals es disputaven, en temps antics, cada quatre anys en una chicoteta població en el [[Peloponés]] nomenada [[Olímpia]].<ref>[http://www.olympic.org/uk/games/ancient/index_uk.asp International Olympic Committee - Olympic Games<!-- Título generado por un bot -->]</ref> | + | Una àmplia varietat de deports estaven ya establits en l'época de l'[[Antiga Grècia]], i la cultura militar i el desenroll dels deports en [[Grècia]] es van influir mútuament. Els deports es van convertir en una part tan important de la seua cultura que els grecs van crear els [[Jocs Olímpics]], els quals es disputaven, en temps antics, cada quatre anys en una chicoteta població en el [[Peloponés]] nomenada [[Olímpia]].<ref>[http://www.olympic.org/uk/games/ancient/index_uk.asp International Olympic Committee - Olympic Games<!-- Título generado por un bot -->]</ref> |
| Els deports han vist aumentada la seua capacitat d'organisació i regulació des dels temps de l'Antiga Grècia fins a l'actualitat. L'[[industrialisació]] ha incrementat el temps d'oci dels ciutadans en els països desenrollats, conduint a una major dedicació del temps a vore competicions deportives, una major participació en activitats deportives i una major accessibilitat en general. Estes pautes continuen en l'arribada dels [[mijos de comunicació massius]]. | | Els deports han vist aumentada la seua capacitat d'organisació i regulació des dels temps de l'Antiga Grècia fins a l'actualitat. L'[[industrialisació]] ha incrementat el temps d'oci dels ciutadans en els països desenrollats, conduint a una major dedicació del temps a vore competicions deportives, una major participació en activitats deportives i una major accessibilitat en general. Estes pautes continuen en l'arribada dels [[mijos de comunicació massius]]. |
| | | |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| L'aspecte d'entreteniment del deport, junt en el creiximent dels [[mijos de comunicació]] i l'increment del temps de [[oci]], ha provocat que es professionalise el món del deport. Açò ha conduït a certa polèmica, ya que per al deportiste professional pot arribar a ser més important els diners o la fama que el propi acte deportiu en si. Al mateix temps, alguns deports han evolucionat per a conseguir majors beneficis o ser més populars, a voltes perdent-se algunes valioses tradicions. | | L'aspecte d'entreteniment del deport, junt en el creiximent dels [[mijos de comunicació]] i l'increment del temps de [[oci]], ha provocat que es professionalise el món del deport. Açò ha conduït a certa polèmica, ya que per al deportiste professional pot arribar a ser més important els diners o la fama que el propi acte deportiu en si. Al mateix temps, alguns deports han evolucionat per a conseguir majors beneficis o ser més populars, a voltes perdent-se algunes valioses tradicions. |
| | | |
− | El [[fútbol]] en Europa, o el [[fútbol americà]] en els [[Estats Units]], són eixemples de deports que mouen a l'any enormes quantitats de diners. | + | El [[fútbol]] en [[Europa]], o el [[fútbol americà]] en els [[Estats Units]], són eixemples de deports que mouen a l'any enormes quantitats de diners. |
| | | |
| Esta evolució conduïx a un aument de la competitivitat, atés que la lluita per la victòria adquirix un atre significat a l'incloure's també l'apartat econòmic. Est aument comporta l'aparició d'un important costat negatiu de la professionalitat, l'us de diverses argúcies o trampes, que pot acabar a voltes en la pràctica del [[dopage]] per part dels deportistes. | | Esta evolució conduïx a un aument de la competitivitat, atés que la lluita per la victòria adquirix un atre significat a l'incloure's també l'apartat econòmic. Est aument comporta l'aparició d'un important costat negatiu de la professionalitat, l'us de diverses argúcies o trampes, que pot acabar a voltes en la pràctica del [[dopage]] per part dels deportistes. |
Llínea 23: |
Llínea 23: |
| == Art físic == | | == Art físic == |
| | | |
− | Els deports compartixen un alt grau d'afinitat en l'[[Art]]. Disciplines com el [[patinage sobre gel]] aixina com el [[hockey sobre patins]] o el [[Tai Chi Chuan|taichí]], són deports molt pròxims a espectàculs artístics en si mateixos. Activitats tradicionals com la [[gimnàstica]] i el [[yoga]], o més recents com el [[culturisme]] i el [[parkour]], també compartixen elements propis de el deport en elements artístics. Un atre clar eixemple són els bous en Espanya i Mèxic. | + | Els deports compartixen un alt grau d'afinitat en l'[[Art]]. Disciplines com el [[patinage sobre gel]] aixina com el [[hockey sobre patins]] o el [[Tai Chi Chuan|taichí]], són deports molt pròxims a espectàculs artístics en si mateixos. Activitats tradicionals com la [[gimnàstica]] i el [[yoga]], o més recents com el [[culturisme]] i el [[parkour]], també compartixen elements propis de el deport en elements artístics. Un atre clar eixemple són els bous en [[Espanya]] i [[Mèxic]]. |
| | | |
| El fet que l'art siga tan pròxim al deport en algunes situacions està provablement relacionat en la naturalea dels deports. La definició de deport establix l'idea d'eixecutar una activitat no sols per al propòsit habitual; per eixemple, no córrer només per a arribar ad alguna part, sino córrer per pròpia voluntat, a fi de mantindre l'estat físic. | | El fet que l'art siga tan pròxim al deport en algunes situacions està provablement relacionat en la naturalea dels deports. La definició de deport establix l'idea d'eixecutar una activitat no sols per al propòsit habitual; per eixemple, no córrer només per a arribar ad alguna part, sino córrer per pròpia voluntat, a fi de mantindre l'estat físic. |