Canvis

[[Image:Canizares.jpg‎ |thumb|rigth| Antonio Cañizares, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya]].

Antonio Cañizares, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya.

EMMO. i RVDM cardenal '''Antonio Cañizares Llovera''', arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya, va naixer a la localitat valenciana d'[[Utiel]] el 15 d'octubre de 1945. Cursó els estudis eclesiastics en el Seminari diocesa de [[Valencia] i en l'Universitat Pontificia de Salamanca, aon obtingue el doctorat en Teología, ab especialitat en Catequética. Fou ordenat prevere el 21 de juny de 1970 en [[Sinarcas]] (Valencia), per l'Arquebibe En [[José María García de la Higuera]].

El cardenal '''Antonio Cañizares''', arquebisbe de Toledo desde 2002, va naixer a la localitat valenciana d'[[Utiel]] el 15 d'octubre de 1945. Cursó els estudis eclesiastics en el Seminari diocesa de [[Valencia] i en l'Universitat Pontificia de Salamanca, aon obtingue el doctorat en Teología, ab especialitat en Catequética. Fou ordenat prevere el 21 de juny de 1970.

== primers anys ==

== primers anys ==

  Esl seus primers anys com a capella van trascorrer en [[Valencia]]. Despres es trasllada a Madrit aon es dedicc especialment a la docencia. Profesor de Teología de la Paraula en l'Universitat Pontificia de Salamanca, entre 1972 i 1992; professor de Teología Fundamental al Seminari Conciliar de Madrit, entre 1974 y 1992;  profesor, desde 1975, del Institut Superior de Ciencies Religioses y Catequesis, del que tambe fou director, entre 1978 i 1986. Eixe any l'institut pasa a denominarse «San Dámaso» i seguis sent el seu maxim responsables fins a 1992. A mes, fou coadjutor de la parroquia de "[[San Gerard]]", de Madrit, entre 1973 i 1992. Entre 1985 i 1992 director del Secretariat de la Comisio Episcopal para la Doctrina de la Fe de la Conferencia Episcopal Espanyola.

 

  Els seus primers anys com a capella van trascorrer en [[Valencia]]. Despres es trasllada a Madrit aon es dedica especialment a la docencia. Profesor de Teología de la Paraula en l'Universitat Pontificia de Salamanca, entre 1972 i 1992; professor de Teología Fundamental al Seminari Conciliar de Madrit, entre 1974 y 1992;  profesor, desde 1975, del Institut Superior de Ciencies Religioses y Catequesis, del que tambe fou director, entre 1978 i 1986. Eixe any l'institut pasa a denominarse «San Dámaso» i seguis sent el seu maxim responsables fins a 1992. A mes, fou coadjutor de la parroquia de "[[San Gerard]]", de Madrit, entre 1973 i 1992. Entre 1985 i 1992 director del Secretariat de la Comisio Episcopal para la Doctrina de la Fe de la Conferencia Episcopal Espanyola.

Es membre de la Real Academia de la Historia desde el 24 de febrer de 2008.

Es membre de la Real Academia de la Historia desde el 24 de febrer de 2008.