Canvis

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrentament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega gobernada per el tirà [[Nabis]], i una coalició comformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada pel tirà [[Nabis]], i una coalició conformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], uma important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] tras el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició antiespartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circunvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] després del fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició antiespartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circumvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Lacònia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconis foren posats baix protecció aquea.

Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grécia|Grécia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon asessinat. Poc temps després, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis segles d'independència política.

Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grècia|Grècia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon assessinat. Poc temps després, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis segles d'independència política.

[[Categoria: Antiga Grécia]]

[[Categoria: Antiga Grècia]]

[[Categoria: Edat Antiga]]

[[Categoria: Edat Antiga]]