124 784
edicions
Canvis
sense resum d'edició
A lo llarc de l'història i fins a [[1890]], any en que [[Itàlia]] delimita i colonisa el territori d' [[Eritrea italiana|Eritrea]], el territori havia conformat uns quants imperis i regnes de la regió.
A lo llarc de l'història i fins a [[1890]], any en que [[Itàlia]] delimita i colonisa el territori d' [[Eritrea italiana|Eritrea]], el territori havia conformat uns quants imperis i regnes de la regió.
El [[Regne d'Itàlia (1861-1946)|Regne d'Itàlia]] va crear la colònia d'Eritrea en 1890 i la va mantindre fins a la [[segona guerra mundial]], en les mateixes fronteres que té actualment la ''República d'Eritrea''.
El [[Regne d'Itàlia (1861-1946)|Regne d'Itàlia]] va crear la colònia d'Eritrea en [[1890]] i la va mantindre fins a la [[segona guerra mundial]], en les mateixes fronteres que té actualment la ''República d'Eritrea''.
[[Image:230px-Eritrean Railway - Tivedshambo 2008-11-04 edit3.jpg|left|230px|thumb| Ferrocarril en Eritrea construït pels italians.]]
[[Image:230px-Eritrean Railway - Tivedshambo 2008-11-04 edit3.jpg|left|230px|thumb| Ferrocarril en Eritrea construït pels italians.]]
Els italians portaren un gran desenroll a l'[[Eritrea italiana]], des de l'agricultura fins a les indústries bàsiques passant per l'[[infraestructura]]. La capital [[Asmara]] fon teatre d'un desenroll arquitectònic (principalment en [[Art Deco]]) que encara hui en dia és admirat mundialment. Cap a 1940 hi havia prop de cent mil colons italians en Eritrea, lo qual va tindre repercussions en la seua arquitectura d'algunes de les seues ciutats i en la religió dels seus habitants.
Els italians portaren un gran desenroll a l'[[Eritrea italiana]], des de l'agricultura fins a les indústries bàsiques passant per l'[[infraestructura]]. La capital [[Asmara]] fon teatre d'un desenroll arquitectònic (principalment en [[Art Deco]]) que encara hui en dia és admirat mundialment. Cap a [[1940]] hi havia prop de cent mil colons italians en Eritrea, lo qual va tindre repercussions en la seua arquitectura d'algunes de les seues ciutats i en la religió dels seus habitants.
En [[1941]] Eritrea fon conquistada pels anglesos i passà a formar part de l'administració colonial de [[Regne Unit|Gran Bretanya]]. En [[1952]] es federà en [[Imperi d'Etiopia|Etiopia]] fins que en [[1962]] l'unió es dissolgué i fon degradada a una província.
En [[1941]] Eritrea fon conquistada pels anglesos i passà a formar part de l'administració colonial de [[Regne Unit|Gran Bretanya]]. En [[1952]] es federà en [[Imperi d'Etiopia|Etiopia]] fins que en [[1962]] l'unió es dissolgué i fon degradada a una província.
La resistència va actuar llavors contra l'estat etíop, succeint-se diversos conflictes que es convertiren en guerra oberta en [[1983]]. Després de quatre anys, i ya baix control del '''Front Popular per a la lliberació d'Eritrea''', en [[1987]] se li declara de nou regió autònoma.
La resistència va actuar llavors contra l'estat etíop, succeint-se diversos conflictes que es convertiren en guerra oberta en [[1983]]. Després de quatre anys, i ya baix control del '''Front Popular per a la lliberació d'Eritrea''', en [[1987]] se li declara de nou regió autònoma.
En [[1993]] obté l'independència i es reconeix internacionalment al país. Això no va evitar els posteriors conflictes territorials en [[Yemen]] en [[1996]] i en Etiopia de nou en [[1997]] i [[2000]].
En [[1993]] obté l'independència i es reconeix internacionalment al país. Això no va evitar els posteriors conflictes territorials en [[Yemen]] en [[1996]] i en [[Etiopia]] de nou en [[1997]] i [[2000]].
L'intervenció de l'[[ONU]] i l'establiment definitiu de fronteres en abril de [[2002]] per resolució del [[Tribunal Internacional de Justícia]] va detindre temporalment la guerra, pero Etiopia no ha acceptat encara la resolució presentada pel Tribunal Internacional de Justícia. Per tant el treball de delimitar la frontera no ha acabat i l'amenaça de guerra entre els dos països encara persistix.
L'intervenció de l'[[ONU]] i l'establiment definitiu de fronteres en abril de [[2002]] per resolució del [[Tribunal Internacional de Justícia]] va detindre temporalment la guerra, pero Etiopia no ha acceptat encara la resolució presentada pel Tribunal Internacional de Justícia. Per tant el treball de delimitar la frontera no ha acabat i l'amenaça de guerra entre els dos països encara persistix.
{{AP|Organisació territorial d'Eritrea}}
{{AP|Organisació territorial d'Eritrea}}
El país està format per sis regions administratives, subdividides a la seua volta en províncies i entitats locals. Les sis regions d'Eritrea són les següents:
El país està format per sis regions administratives, subdividides a la seua volta en províncies i entitats locals. Les sis regions d'Eritrea són les següents:
[[Image:Eritrea Regions.png|thum|left|230px| regions d'Eritrea.]]
[[Image:Eritrea Regions.png|thum|left|230px|<center>Regions d'Eritrea.</center>]]
1. [[Anseba]].
1. [[Anseba]].
== Geografia ==
== Geografia ==
[[Image:800px-Eritrean Highlands.jpg|left|300px|thumb|Terres Altes d'Eritrea.]]
[[Image:800px-Eritrean Highlands.jpg|left|300px|thumb|<center>Terres Altes d'Eritrea.</center>]]
Eritrea es troba en l'orient d'Àfrica, específicament en la regió coneguda com el Corn africà.
Eritrea es troba en l'orient d'[[Àfrica]], específicament en la regió coneguda com el Corn africà.
El país està pràcticament rodejat per una de les cadenes montanyoses més llarga del món, el [[Gran Vall del Rift]]; la seua zona és fèrtil, pero a media que s'alvança cap a l'oest el terreny es fa desèrtic.
El país està pràcticament rodejat per una de les cadenes montanyoses més llarga del món, el [[Gran Vall del Rift]]; la seua zona és fèrtil, pero a media que s'alvança cap a l'oest el terreny es fa desèrtic.
El nordest, per la seua banda, està conformat per una molt seca plana.
El nordest, per la seua banda, està conformat per una molt seca plana.
[[Image:Dahlak Archipelago SPOT 1379.jpg|right|thumb|220px| [[Illes Dahlak]].]]
[[Image:Dahlak Archipelago SPOT 1379.jpg|right|thumb|220px|<center>[[Illes Dahlak]].</center>]]
La franja costera, en occident, dona al [[Mar Roig]] i conta en més de 1.000 km de costa, encara que s'adinse molt poc en el continent, sobretot en la zona meridional; en esta regió es conseguixen màxims anuals de 50ºC.
La franja costera, en occident, dona al [[Mar Roig]] i conta en més de 1.000 km de costa, encara que s'adinse molt poc en el continent, sobretot en la zona meridional; en esta regió es conseguixen màxims anuals de 50ºC.
== Ecologia ==
== Ecologia ==
Els [[biomes]] predominants en Eritrea són la [[sabana]] en l'interior i el [[desert]] en la costa. La [[WWF]] dividix el territori d'Eritrea entre set ecorregions, d'oest a est:
Els [[biomes]] predominants en Eritrea són la [[sabana]] en l'interior i el [[desert]] en la costa. La [[WWF]] dividix el territori d'Eritrea entre set ecorregions, d'oest a est:
* [[Sabana sudanesa oriental]], en l'extrem suroest, en la zona fronterera en Etiopia i Sudan.
* [[Sabana sudanesa oriental]], en l'extrem suroest, en la zona fronterera en [[Etiopia]] i [[Sudan]].
* [[Sabana d'acàcies del Sahel]], en l'oest.
* [[Sabana d'acàcies del Sahel]], en l'oest.
* [[Selva montanyesa d'Etiopia]], en el nort, en la prolongació del massiç Etíop, entre els 1.100 i 1.800 [[msnm]].
* [[Selva montanyesa d'Etiopia]], en el nort, en la prolongació del massiç Etíop, entre els 1.100 i 1.800 [[msnm]].
== Economia ==
== Economia ==
[[Image:Eritrea-1Nakfa.jpg|thumb|left|250px| Eixemplar de nafka eritreu]]
[[Image:Eritrea-1Nakfa.jpg|thumb|left|250px|<center>Eixemplar de nafka eritreu</center>]]
Després de l'independència en [[1993]], Eritrea mantingué una [[economia de subsistència]] semblant a la de molts atres països africans, en prop d'un 80% de la població ocupada en l'agricultura i la ganaderia, agreujada per les successives guerres en [[Etiopia]].
Després de l'independència en [[1993]], Eritrea mantingué una [[economia de subsistència]] semblant a la de molts atres països africans, en prop d'un 80% de la població ocupada en l'agricultura i la ganaderia, agreujada per les successives guerres en [[Etiopia]].
== Deports ==
== Deports ==
L'eritreu [[Zersenay Tadesse]] és un especialiste en carreres de llarga distància. Fon l'únic deportiste d'este jove país que conseguí una medalla de bronze en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004.
L'eritreu [[Zersenay Tadesse]] és un especialiste en carreres de llarga distància. Fon l'únic deportiste d'este jove país que conseguí una medalla de bronze en els [[Jocs Olímpics d'Atenes]] [[2004]].
== Referències ==
== Referències ==