Canvis

Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.

Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un eixemple fon el pabelló valencià en l'Exposició Iberoamericana de [[Sevilla]] en [[1929]]). Al mateix temps dissenya edificis de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint esta costum, Goerlich també farà us del llenguage modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.

Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament (Valéncia)|Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre altres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors.

Com a arquitecte municipal fon un gran impulsor de les reforme urbanes del centre històric. Partint del Proyecte de Reforma de l'any [[1908]] de [[Federico Aymamí]], en el Pla de [[1928]], Goerlich inclou l'obertura de l'[[Avinguda de l'Oest]], la prolongació del [[Carrer de la Pau]], l'obertura del carrer [[Vicent Wenceslau Querol i Campos|Poeta Querol]], l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corregeria, l'obertura de l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]], en substitució de l'antiga [[Baixada de Sant Francesc]], per a la qual feren falta multitut d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre altres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per atres d'inspiració vertical, en 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Peixcadors.

Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].

Fon president de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, membre de les reals acadèmies de [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando|Belles Arts de Sant Ferran]] de Madrit ([[1935]]), de "Santa Isabel de Hungría" de [[Sevilla]], de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de [[Toledo]]" ([[1947]]) i de "Bellas Artes de San Telmo" en [[Màlaga]] ([[1949]]), professor de l'escola d'Arts i Oficis de Valéncia ([[1931]]) i director del [[Centre de Cultura Valenciana]] en l'any [[1948]].