124 784
edicions
Canvis
sense resum d'edició
}}
}}
'''Utiel''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) situat en un altiplà, a la vora del riu Magre, en la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, a l'oest de la província prop del llímit en la [[província de Conca]]. Conta en 12.053 habitants (INE 2007).
'''Utiel''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]) situat en un altiplà, a la vora del [[riu Magre]], en la comarca de La Plana d'Utiel-[[Requena]], a l'oest de la província prop del llímit en la [[província de Conca]]. Conta en 12.053 habitants ([[INE]] [[2007]]).
És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, Madrit-Valéncia. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del XIX, llínea Madrit-Conca-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 Alacant a Frància per Saragossa i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
És un important nuc de comunicacions; s'ubica a la vora de l'autovia A-3, [[Madrit]]-[[Valéncia]]. Posseïx estació de ferrocarril des de finals del [[segle XIX]], llínea Madrit-[[Conca]]-Valéncia i proximitats Utiel-Valéncia, Nacional-330 [[Alacant]] a [[França]] per [[Saragossa]] i una ret de carreteres locals i comarcals, dos polígons industrials i un parc empresarial.
== Geografia ==
== Geografia ==
=== Clima ===
=== Clima ===
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llarcs i extremadament gèlits. Solen superar-se els 6 mesos d'[[hivern]] consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les fortes gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats severes durant l'época estival. Una miqueta més extrem que en la part oriental de la comarca.
{| class="wikitable"
{| class="wikitable"
== Història ==
== Història ==
Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. Felip IV li va concedir el títul de Ciutat l'any 1645, sent aixina una de les ciutats més antigues d'Espanya.
Els seus orígens és remonten al neolític, en jaciments ibers i romans. Utiel va pertànyer al Regne Visigot, sent conquistada després pels àraps. Va ser reconquistada posteriorment, i va passar a formar part del Regne de Castella. Pedro I de Castella ''El Justicier'' li va otorgar la Carta de Poblament en 1355 en Curiel de los Ajos. [[Felip IV]] li va concedir el títul de Ciutat l'any [[1645]], sent aixina una de les ciutats més antigues d'[[Espanya]].
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la [[província de Conca]]; no obstant, en 1853, per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.
En la divisió provincial de Javier de Burgos va quedar incorporada a la [[província de Conca]]; no obstant, en [[1853]], per part dels seus dirigents es va decidir la seua incorporació a la de Valéncia, de la que va passar a dependre.
L'inauguració en 1885 de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En 1912 les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en 1950, estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
L'inauguració en [[1885]] de la llínea ferroviària Valéncia-Utiel (com a primer pas per a la llínea Valéncia-Madrit) va revolucionar el sector vinícola de la zona pel fet que la producció es podia transportar al port de Valéncia per a ser exportada a tota [[Europa]]. Això va generar un increment de l'activitat econòmica i de la població. En [[1912]] les vinyes d'Utiel van patir els atacs de la filoxera, pero el ritme de repoblament va ser superior al de destrucció i va ser en [[1950]], estant l'epidèmia ya superada, quan l'extensió de la superfície de vinyes va ser màxima.
== Demografia ==
== Demografia ==
== Economia ==
== Economia ==
L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el vi. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la Comunitat Valenciana, on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, l'introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.
L'autèntic fluix soci-econòmic de la ciutat d'Utiel, les seues pedanies i les seues poblacions limítrofes, és el [[vi]]. Posseïx la ciutat una bodega cooperativa, possiblement la major de la [[Comunitat Valenciana]], on s'elaboren cada verema uns excelents caldos, predominantment negres; procedents de la varietat Bobal. No obstant, l'introducció en els últims anys de varietats internacionalment conegudes, com les Cabernet Sauvignon, Merlot, Chardonnay i atres, han vingut a coadjuvar dins del més pur estil clàssic, una posada al dia en excelents caldos, punta de llança en concursos internacionals i presència en mercats de diversos continents. Vins, tant negres d'envelliment com criances, reserves, o blancs fermentats en bota i negres actuals com el tipo madurat en bota.
El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de llana i de vaquí.
El sector ganader conta en diverses granges de porcí, avícoles, caps de llana i de vaquí.
L'indústria és va iniciar durant el segle XVIII en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el segle XX, quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
L'indústria és va iniciar durant el [[segle XVIII]] en diverses destileries d'aiguardent, molins de paper i mig centenar de teixidors. El paper i la seda es van mal-clavar en el [[segle XX]], quan la recuperació de les vinyes franceses va fer disminuir les exportacions i va haver necessitat de cremar la major part del vi produït en les alcoholeres.
== Monuments ==
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del segle XVI. En 1665, es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la
'''Iglésia de Santa Maria'''. D'estil gòtic isabelí. La seua construcció data de mitat del [[segle XVI]]. En [[1665]], es va dur a terme una reedificació, com ho testimonia l'interessant pintura de la testera que ocultaria el grandiós altar barroc desaparegut. També de mèrit eren l'image de Crist en la Creu a costes, compatró d'Utiel en la Mare de Dèu del Remei, i un esplèndit tern renaixentista, en figures i escut brodats en or i plata. A principis del passat segle es va edificar la
'''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic.
'''Capella de la Comunió''', en pur art neogòtic.
'''Iglésia de Sant Francesc''' (segle XVIII) neoclàssica.
'''Iglésia de Sant Francesc''' ([[segle XVIII]]) neoclàssica.
'''Iglésia de La Mercé''' (segle XVII) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.
'''Iglésia de La Mercé''' ([[segle XVII]]) neoclàssica. Com testifica el seu nom, va albergar els Mercedaris, religiosos establits a Utiel, en 1635 i desapareguts a causa de la Desamortisació, en 1835.
'''Ermita del Remei''' (segle XVI) gòtic barroc i neoclàssic.
'''Ermita del Remei''' ([[segle XVI]]) gòtic barroc i neoclàssic.
=== Monuments civils ===
=== Monuments civils ===
'''Museu del Vi''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.
'''Museu del Vi''' CELLER REDONA - Seu del Consell Regulador dels VINS UTIEL-REQUENA.
'''Plaça de Bous''' (segle XIX) de les més antigues de Valéncia.
'''Plaça de Bous''' ([[segle XIX]]) de les més antigues de Valéncia.
'''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica.
'''Porta de Santa Maria''' reconstrucció de l'antiga porta gòtica.
== Festes locals ==
== Festes locals ==
'''Falles'''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en el dia que es cremen falles a l'estil de Valéncia.
'''[[Falles]]'''. Utiel celebra les seues festes en Sant Josep, en el dia que es cremen falles a l'estil de [[Valéncia]].
'''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el 24 de juny.
'''Sant Joan Batiste'''. Se celebra el [[24 de juny]].
'''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de setembre en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.
'''Festes Patronals'''. Se celebren estes festes en honor de la Mare de Dèu del Remei del 6 al 15 de [[setembre]] en processó des de l'ermitori fins a Utiel entre atres actes lúdics i religiosos.
'''Semana Santa'''. Processons i actes religiosos.
'''Semana Santa'''. Processons i actes religiosos.