78 863
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''Tractat d'Almizra''' (també anomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] que estipulà els límits del [[Regne de València]].<ref>Història de Catalunya de Rovira i Virgili Tom núm. 4 pàg. 570-571</ref> Fou signat al [[25 de març]] de [[1244]] per [[Jaume I el Conqueridor]] i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tard [[Alfons X el Savi]]). En el pacte s'estipulà que les terres al sud de la línia [[Busot]] – [[Biar]] – [[la Vila Joiosa]] quedaren reservades per a Castella.
El '''Tractat d'Almizra''' (també nomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] que estipulà els llímits del [[Regne de València]].<ref>Història de Catalunya de Rovira i Virgili Tom núm. 4 pàg. 570-571</ref> Fon signat el [[25 de març]] de [[1244]] per [[Jaume I el Conquistador]] i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tart [[Alfons X el Sabi]]). En el pacte s'estipulà que les terres al sur de la llínea [[Busot]] – [[Biar]] – [[la Vila Joyosa]] quedaren reservades per a Castella.
==Antecedents==
==Antecedents==
El [[tractat de Cazorla]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquesta dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dènia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el límit de les conquestes castellanes.
El [[tractat de Cazorla]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquista dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dénia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el llímit de les conquistes castellanes.
L'avançament de la conquesta catalano-aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui en veure que avançaven península avall els catalans i aragonesos no respectà aquesta divisió i el [[1242]] intentà [[Setge d'Alzira (1242)|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conqueridor]] va posar [[Setge de Xàtiva (1244)|setge a Xàtiva]], a començos del [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establert, i tractà de guanyar-la furtivament mitjançant la rendició en favor seu i en perjudici de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva amb el pretext de fer construir per a l'infant un tenda moresca; però el comte–rei s'assabentà del veritable motiu d'aquelles entrades i prohibí tota mena de tractes amb els assetjats. I havent estat sorprès un dia l'al·ludit agent mentre conversava amb els sarraïns, Jaume el féu penjar.
L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en el [[1242]] intentà [[Sege d'Alzira (1242)|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conquistador]] va posar [[Sege de Xàtiva (1244)|sege en Xàtiva]], a començos del [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades a Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar.
Esta actitut deslleal contrastava en la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al Llibre dels feyts– ''havíem convinences amb lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perquè la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»''
L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà amb un fracàs. Però en canvi el castellà aconseguí, poc després, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera]], que tampoc li corresponia. Aleshores Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra.
L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà amb un fracàs. Però en canvi el castellà aconseguí, poc després, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera]], que tampoc li corresponia. Aleshores Jaume I acudí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes altres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant sol·licità de Jaume I una entrevista, la qual va tenir lloc a Almizra.