Canvis

== Economia ==

== Economia ==

La seua economia descansa fonamentalment en l'agricultura. El cultiu més estés, encara que no el més rendable, és el del [[garrofera]]; hi ha també [[olivera|oliveres]] i [[vinya|vinyes]]. Actualment en el sector agrícola predomina el cultiu de la [[cirera]]. La ramaderia revist únicament certa importància en el sector de llana. Hi ha algunes empreses importants dins del sector de la construcció. També cal destacar la presència d'empreses especialisades en la fusteria mecànica.

La seua economia descansa fonamentalment en l'agricultura. El cultiu més estés, encara que no el més rendable, és el del [[garrofera]]; hi ha també [[oliva|oliveres]] i [[raïm|vinyes]]. Actualment en el sector agrícola predomina el cultiu de la [[cirera]]. La ramaderia revist únicament certa importància en el sector de llana. Hi ha algunes empreses importants dins del sector de la construcció. També cal destacar la presència d'empreses especialisades en la fusteria mecànica.

Pero sens dubte, el sector econòmic més important, pel qual el turisme seguix en auge, és la restauració. Hi ha uns quants bars i restaurants dins i fora del núcleu urbà. Cal destacar l'important casa Granero, on se celebra tots els anys (en el mes de febrer) la tradicional matança del porc). Encara que este és el restaurant en més fama, existixen també molts atres on es pot fruir d'excelent menjar: Rest. Sant Antoni, Descans, La Tasqueta, Pizzería els Moreres, Rte. L'oronet...

Pero sens dubte, el sector econòmic més important, pel qual el turisme seguix en auge, és la restauració. Hi ha uns quants bars i restaurants dins i fora del núcleu urbà. Cal destacar l'important casa Granero, on se celebra tots els anys (en el mes de febrer) la tradicional matança del porc). Encara que este és el restaurant en més fama, existixen també molts atres on es pot fruir d'excelent menjar: Rest. Sant Antoni, Descans, La Tasqueta, Pizzería els Moreres, Rte. L'oronet...

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''[[Cartoixa de Portacoeli]]'''. (sigle XIII). Fundada el 5 de setembre de [[1272]] pel bisbe Albalat en terres de la "''vall de Lullén''". Era la tercera de l'orde de [[Sant Bruno]] que es fundava a la península i en el temps una dels més importants, puix per ella van passar reis, papes, cardenals, militars. [[Bonifaci Ferrer]] fon prior de la cartoixa i va arribar a ser superior de l'orde. En la [[desamortisació de Mendizábal]], fon exclaustrada i subastada. Després de ser destinada a diferents usos la Diputació Provincial la va comprar en [[1943]] i van tornar a ella els monges cartoixans. L'església és d'estil neoclàssic, encara que el seu orige fon gòtic. El conjunt arquitectònic conté, ademés de quatre claustres, un aqüeducte (hui en desús) que portava aigua de la "''Font de la Mina''".

*'''[[Cartoixa de Portacoeli]]'''. ([[sigle XIII]]). Fundada el [[5 de setembre]] de [[1272]] pel bisbe Albalat en terres de la "''vall de Lullén''". Era la tercera de l'orde de [[Sant Bruno]] que es fundava a la península i en el temps una dels més importants, puix per ella van passar reis, papes, cardenals, militars. [[Bonifaci Ferrer]] fon prior de la cartoixa i va arribar a ser superior de l'orde. En la [[desamortisació de Mendizábal]], fon exclaustrada i subastada. Després de ser destinada a diferents usos la Diputació Provincial la va comprar en [[1943]] i van tornar a ella els monges cartoixans. L'església és d'estil neoclàssic, encara que el seu orige fon gòtic. El conjunt arquitectònic conté, ademés de quatre claustres, un aqüeducte (hui en desús) que portava aigua de la "''Font de la Mina''".

   

   

*'''[[Castell de Serra|Castell]]'''. Actualment en ruïnes. Està emplaçat sobre un empinat zero que defén a l'ascens cap a la Serra Calderona. Fon lloc de parada i refugi de part de les hosts d'El Cid Campeador en la presa de la ciutat de Valéncia.

*'''[[Castell de Serra|Castell]]'''. Actualment en ruïnes. Està emplaçat sobre un empinat zero que defén a l'ascens cap a la Serra Calderona. Fon lloc de parada i refugi de part de les hosts d'[[El Cid]] Campeador en la presa de la ciutat de [[Valéncia]].

Dins del núcleu urbà conserva una torre d'estil musulmà.

Dins del núcleu urbà conserva una torre d'estil musulmà.

== Festes patronals ==

== Festes patronals ==

Les festes patronals són el 1 d'agost, en honor a Sant Josep, i el dia 2, la patrona, la mare de Deu dels Àngels. Dies abans se celebra la presentació de la Regina dels festes.

Les festes patronals són el [[1 d'agost]], en honor a [[Sant Josep]], i el dia 2, la patrona, la mare de Deu dels Àngels. dies abans se celebra la presentació de la Regina dels festes.

Cal destacar les diferents festes que se celebren al llarc del mes d'agost, com són:

Cal destacar les diferents festes que se celebren al llarc del mes d'[[agost]], com són:

-Moros i cristians.

-Moros i cristians.

-Sant Roc: una de les festes en més carisma i simpatia de la comarca. En ella se celebra la baixada del sant des de l'ermita fins a les cases dels clavaris majors acompanyat de focs artificials. Se celebra el dia 15 a la nit i el dia 16, d'agost.

-Sant Roc: una de les festes en més carisma i simpatia de la comarca. En ella se celebra la baixada del sant des de l'ermita fins a les cases dels clavaris majors acompanyat de focs artificials. Se celebra el dia 15 a la nit i el dia [[16 d'agost]].

-Penya taurina: semana dedicada als festejos taurins, en diversos dies de festejos alternatius.

-Penya taurina: semana dedicada als festejos taurins, en diversos dies de festejos alternatius.

Ademés, és típica la '''Festa de la cirera'''. Se celebra al maig i des d'uns anys s'acompanya en un mercat medieval.

Ademés, és típica la '''Festa de la cirera'''. Se celebra en [[maig]] i des d'uns anys s'acompanya en un mercat medieval.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==