126 643
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Geografia ==
== Geografia ==
Està situat en ''[[La Vall dels Alcalans]]'', pertanyent a la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]], ubicat junt al riu [[Magre]], que creua el terme municipal de nort a sur pel sector més occidental. El poble està situat en la vora dreta d'este riu, molt prop de [[Llombay]] i [[Catadau]]. Cap al sur del poble, on el riu és prou ample, existix una zona de vau identificada en la Fulla 746 (Llombay) que se gastava per travessar-lo des de molt antic, trobablement des de l'época romana. Prop del riu en la seua vora esquerra està el castell i despoblat d'Aledua, encara que ya en el terme municipal de [[Llombay]]. Els seus terrenys de rec estan servits, precisament, per la sequia d'Aledua.
Està situat en ''[[La Vall dels Alcalans]]'', pertanyent a la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]], ubicat junt al riu [[Magre]], que creua el terme municipal de nort a sur pel sector més occidental. El poble està situat en la vora dreta d'este [[riu]], molt prop de [[Llombay]] i [[Catadau]]. Cap al sur del poble, on el riu és prou ample, existix una zona de vau identificada en la Fulla 746 (Llombay) que se gastava per travessar-lo des de molt antic, trobablement des de l'época romana. Prop del riu en la seua vora esquerra està el castell i despoblat d'Aledua, encara que ya en el terme municipal de [[Llombay]]. Els seus terrenys de rec estan servits, precisament, per la sequia d'Aledua.
El territori és de superfície irregular, carix d'altures destacades i esta drenat per varios barrancs. Llevat de la part sur, el rodegen montanyes de chicoteta elevació. El terreny és calcareu, algepsós i en argila en algunes zones. La vegetació és escassa, principalment de mont baix i espart. Al sur de la vila d'Alfarp, el riu Magre forma una espècie de [[meandre]] semiencaixat en la [[Partida]] de Penyes Negres. La major part del regadiu se troba al sur de la població, és dir, junt al riu Magre i en la part occidental de El Almaguer, espècie de planura o vall intermontà que recorre la carretera [[CV-520]].
El territori és de superfície irregular, carix d'altures destacades i esta drenat per varios barrancs. Llevat de la part sur, el rodegen montanyes de chicoteta elevació. El terreny és calcareu, algepsós i en argila en algunes zones. La vegetació és escassa, principalment de mont baix i espart. Al sur de la vila d'Alfarp, el riu Magre forma una espècie de [[meandre]] semiencaixat en la [[Partida]] de Penyes Negres. La major part del regadiu se troba al sur de la població, és dir, junt al riu Magre i en la part occidental de El Almaguer, espècie de planura o vall intermontà que recorre la carretera [[CV-520]].
Encara que en el terme municipal d'Alfarp hi ha importants jaciments prehistòrics, l'orige de l'actual població, pareix ser una [[alqueria]] islàmica, encara que inclús el seu topònim (''Al-khárb'' significa "despoblat o ruïnes") pareix indicar l'existència d'un poblament anterior.
Encara que en el terme municipal d'Alfarp hi ha importants jaciments prehistòrics, l'orige de l'actual població, pareix ser una [[alqueria]] islàmica, encara que inclús el seu topònim (''Al-khárb'' significa "despoblat o ruïnes") pareix indicar l'existència d'un poblament anterior.
L'antic lloc d'Alfarp fon donat per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el 7 de juliol de l'any [[1238]], tres meses abans de la rendició de Valéncia, a Pere de Montagud. La família va posseir el Senyoriu, segons privilegi otorgat pel rei [[Alfons II d'Aragó]] a 23 de decembre de [[1330]], pel qual consta, que trobant-se dit monarca en Valéncia, dona en dita data a [[Pere de Montagud]] i als seus per a sempre la mitat de les calines o penes pecuniàries que procediren de la jurisdicció civil, o en els seus llocs de [[Carlet]], [[Benimodo]], [[Magaler]], [[Xenguer]], [[L'Alcúdia de Carlet]], [[Alharb]] i [[Recelán]]; i que també li dona el coneiximent i castic de tots els crims que se cometeren en dits pobles, a excepció d'aquells en que hi haguera lloc a la pena de mort natural o civil i de mutilació de membre.
L'antic lloc d'Alfarp fon donat per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el [[7 de juliol]] de l'any [[1238]], tres meses abans de la rendició de [[Valéncia]], a Pere de Montagud. La família va posseir el Senyoriu, segons privilegi otorgat pel rei [[Alfons II d'Aragó]] a [[23 de decembre]] de [[1330]], pel qual consta, que trobant-se dit monarca en Valéncia, dona en dita data a [[Pere de Montagud]] i als seus per a sempre la mitat de les calines o penes pecuniàries que procediren de la jurisdicció civil, o en els seus llocs de [[Carlet]], [[Benimodo]], [[Magaler]], [[Xenguer]], [[L'Alcúdia de Carlet]], [[Alharb]] i [[Recelán]]; i que també li dona el coneiximent i castic de tots els crims que se cometeren en dits pobles, a excepció d'aquells en que hi haguera lloc a la pena de mort natural o civil i de mutilació de membre.
En el mateix dia en que el Rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] otorgà a Pere de Montagud la referida gràcia, concedí també als veïns del lloc d'Alfarp, i a tots els seus bens i mercaderies, franquea de peage, mig peage, pedàtic, portage, pes, medida, passage, usage, i de qualsevol atre impost, i costum nova o vella, posta i posar per tots els seus dominis, per mar, terra i aigua dolça. Se conserva este privilegi en el foli 169 del Llibre Gran de les Franquees de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]; i en ell se llig també que el Rei [[Alfons II d'Aragó]] l'expedí en atenció al gran mèrit que Don Pere de Montagud Senyor del lloc d'Alharb també havia contret renunciant als [[Furs d'Aragó]]. En ell consta que vivia Donya Toda Eunetí, mare de Don Pere de Montagud, la qual per dret de viudetat posseïa el lloc d'Alharb i cobrava les seues rentes.
En el mateix dia en que el Rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] otorgà a Pere de Montagud la referida gràcia, concedí també als veïns del lloc d'Alfarp, i a tots els seus bens i mercaderies, franquea de peage, mig peage, pedàtic, portage, pes, medida, passage, usage, i de qualsevol atre impost, i costum nova o vella, posta i posar per tots els seus dominis, per mar, terra i aigua dolça. Se conserva este privilegi en el foli 169 del Llibre Gran de les Franquees de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]; i en ell se llig també que el Rei [[Alfons II d'Aragó]] l'expedí en atenció al gran mèrit que Don Pere de Montagud Senyor del lloc d'Alharb també havia contret renunciant als [[Furs d'Aragó]]. En ell consta que vivia Donya Toda Eunetí, mare de Don Pere de Montagud, la qual per dret de viudetat posseïa el lloc d'Alharb i cobrava les seues rentes.
El rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] encara que havia donat a Pere de Montagud les penes pecuniàries i el coneiximent de certs crims en el lloc d'Alfarp, s'havia reservat el mer imperi i la jurisdicció suprema; tot lo qual alienà el Rei [[Pere II d'Aragó]], segons consta en el Privilegi que existix en el foli 178 del llibre 4º del Real Patrimoni. Consta en ell que el rei [[Pere II d'Aragó]], trobant-se en [[Alzira]] a 14 de giner de [[1358]], en presencia dels nobles Bernardo de Cabrera, Pedro de Luna, Giliberto de [[Centelles]], Matheo Mercer i Francisco de Perellós, Caballeros, vengué a Pedro de Centelles i als seus hereus i successors el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa i l'eixercici d'ella, i qualsevol atre dret que li pertanyia o podia pertànyer-li en el lloc de ''Alharb'' i en els seus termes, situats en els termes i jujats de la vila d'[[Alzira]] i en els habitants del referit lloc i termes, pel preu de cinc mil Barceloneses, pero en Carta de Gràcia. Autorisà esta escritura de venda [[Ferrer Gilabert]] en la vila d'[[Alzira]].
El rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] encara que havia donat a Pere de Montagud les penes pecuniàries i el coneiximent de certs crims en el lloc d'Alfarp, s'havia reservat el mer imperi i la jurisdicció suprema; tot lo qual alienà el Rei [[Pere II d'Aragó]], segons consta en el Privilegi que existix en el foli 178 del llibre 4º del Real Patrimoni. Consta en ell que el rei [[Pere II d'Aragó]], trobant-se en [[Alzira]] a 14 de giner de [[1358]], en presencia dels nobles Bernardo de Cabrera, Pedro de Luna, Giliberto de [[Centelles]], Matheo Mercer i Francisco de Perellós, Caballeros, vengué a Pedro de Centelles i als seus hereus i successors el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa i l'eixercici d'ella, i qualsevol atre dret que li pertanyia o podia pertànyer-li en el lloc de ''Alharb'' i en els seus termes, situats en els termes i jujats de la vila d'[[Alzira]] i en els habitants del referit lloc i termes, pel preu de cinc mil Barceloneses, pero en Carta de Gràcia. Autorisà esta escritura de venda [[Ferrer Gilabert]] en la vila d'[[Alzira]].
El Rei [[Joan I d'Aragó]] llunt de procurar que se llevara la Carta de Gràcia en que el Rei [[Pere II d'Aragó|Pere II]] havia venut a Pere de Centelles el mer imperi i la Jurisdicció suprema del Lloc d'Alfarp, se va convindre en Eymerique de Centelles, i per haver afegit este tres mil sous Barceloneses al preu que havia pagat Pedro Centelles, li la traspassà, otorgant per a este efecte la corresponent escritura en Saragossa a 8 d'abril de [[1391]].
El Rei [[Joan I d'Aragó]] llunt de procurar que se llevara la Carta de Gràcia en que el Rei [[Pere II d'Aragó|Pere II]] havia venut a Pere de Centelles el mer imperi i la Jurisdicció suprema del Lloc d'Alfarp, se va convindre en Eymerique de Centelles, i per haver afegit este tres mil sous Barceloneses al preu que havia pagat Pedro Centelles, li la traspassà, otorgant per a este efecte la corresponent escritura en Saragossa a [[8 d'abril]] de [[1391]].
Posteriorment [[Joan I d'Aragó]] no s'arrepintí en el temps de la nova venda a Carta de Gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Alfarp, otorgada a favor de Eymerique de Centelles, abans be, passats dos anys, li afegí la consistència i seguritat que li faltaven. Així ho atesta el Privilegi que otorgà en este motiu, el qual esta en el foli 204 pagina 1 del Llibre 34 de jurisdiccions de certs barons, guardat en l'Archiu de la Baylia General de Valéncia. Consta en ell que trobant-se el Rei Joan I en Valéncia el dia 14 de març de [[1393]] atenent-se als servicis de Eymerique de Centelles, feu perpetues les Cartes de Gràcia, en que, així, Pere Centelles (successor de Eymerique) havia comprat el mer imperi i la jurisdicció suprema del seu lloc d'Alfarp.
Posteriorment [[Joan I d'Aragó]] no s'arrepintí en el temps de la nova venda a Carta de Gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Alfarp, otorgada a favor de Eymerique de Centelles, abans be, passats dos anys, li afegí la consistència i seguritat que li faltaven. Així ho atesta el Privilegi que otorgà en este motiu, el qual esta en el foli 204 pagina 1 del Llibre 34 de jurisdiccions de certs barons, guardat en l'Archiu de la Baylia General de Valéncia. Consta en ell que trobant-se el Rei Joan I en Valéncia el dia [[14 de març]] de [[1393]] atenent-se als servicis de Eymerique de Centelles, feu perpetues les Cartes de Gràcia, en que, així, Pere Centelles (successor de Eymerique) havia comprat el mer imperi i la jurisdicció suprema del seu lloc d'Alfarp.
En l'any [[1438]] consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del [[segle XV]], no se coneix ningun document que expresse esta reunió fins l'any [[1451]]. Segons escritura judicial de venda otorgada davant el Tribunal de la Governació el dia 21 de maig de 1451 i a instància de Berenguer de Cardona procurador del noble Moceen Guillem Ramón Centelles, se veneren a este pel preu de trenta mil i siscents florins la vila de Llombay i els llocs d'Aledua, Alfarp i Catadau, nomenats la Foya de Torralbes, com bens del noble Eimeric de Centelles.
En l'any [[1438]] consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del [[segle XV]], no se coneix ningun document que expresse esta reunió fins l'any [[1451]]. Segons escritura judicial de venda otorgada davant el Tribunal de la Governació el dia [[21 de maig]] de [[1451]] i a instància de Berenguer de Cardona procurador del noble Moceen Guillem Ramón Centelles, se veneren a este pel preu de trenta mil i siscents florins la vila de Llombay i els llocs d'Aledua, Alfarp i [[Catadau]], nomenats la Foya de Torralbes, com bens del noble Eimeric de Centelles.
[[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]], el sant, fon primer marqués de Llombay, per concessió de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]] en Augusta, ciutat alemanya el 7 de juliol de [[1530]], i tingué per fill primogènit a Carles de Borja, segon marqués de Llombay, primer Baró d'Aledua, quint [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], pel seu matrimoni en Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francesc, i hereua del seu germà, únic varó i últim Comte d'Oliva, Don Pere Centelles, per esta senyora recaigueren els llocs d'Alfarp, Aledua i Catadau.
[[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]], el sant, fon primer marqués de Llombay, per concessió de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]] en Augusta, ciutat alemanya el [[7 de juliol]] de [[1530]], i tingué per fill primogènit a Carles de Borja, segon marqués de Llombay, primer Baró d'Aledua, quint [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], pel seu matrimoni en Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francesc, i hereua del seu germà, únic varó i últim Comte d'Oliva, Don Pere Centelles, per esta senyora recaigueren els llocs d'Alfarp, Aledua i Catadau.
En l'[[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], quedà despoblat. En [[1611]] Carles Borja el repoblà en 32 famílies.
En l'[[expulsió dels moriscs]], en [[1609]], quedà despoblat. En [[1611]] Carles Borja el repoblà en 32 famílies.
=== Escut Heràldic ===
=== Escut Heràldic ===
Per Decret 3517/1972, de 14 de decembre (B.O.E. núm.311 de 28 de decembre de 1972) dictat a proposta del Ministeri de la Governació, i prèvia delliberació del Consell de Ministres, en la seua reunió del dia / de decembre de 1972 en el dictamen favorable de la Real Acadèmia de l'Història, s'aprovà l'escut heràldic d'Alfarp.
Per Decret 3517/1972, de [[14 de decembre]] (B.O.E. núm.311 de [[28 de decembre]] de [[1972]]) dictat a proposta del Ministeri de la Governació, i prèvia delliberació del Consell de Ministres, en la seua reunió del dia / de decembre de 1972 en el dictamen favorable de la Real Acadèmia de l'Història, s'aprovà l'escut heràldic d'Alfarp.
Corona Ducal, un recort de la Carta Pobla donada el 29 de maig de 1611 per al lloc de ALFARB – observant-se que s'escrivia en B final -, figurant com otorgant Don Domingo Carles de Borja i Centelles, [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], Marqués de Llombay, Comte d'Oliva i Senyor del lloc, en tota la jurisdicció civil i militar. Dita carta pobla, fon otorgada per al repoblament d'Alfarp després de l'[[expulsió dels moriscs]] del [[Regne de Valéncia]], dita orde se pregonà el 22 de setembre de 1609.
Corona Ducal, un recort de la Carta Pobla donada el [[29 de maig]] de [[1611]] per al lloc de ALFARB – observant-se que s'escrivia en B final -, figurant com otorgant Don Domingo Carles de Borja i Centelles, [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], Marqués de Llombay, Comte d'Oliva i Senyor del lloc, en tota la jurisdicció civil i militar. Dita carta pobla, fon otorgada per al repoblament d'Alfarp després de l'[[expulsió dels moriscs]] del [[Regne de Valéncia]], dita orde se pregonà el 22 de setembre de 1609.
El camp de goles sense quartejar, en les huit garbes d'espigues, representa la reconeguda laboriositat dels pobladors d'Alfarp.
El camp de goles sense quartejar, en les huit garbes d'espigues, representa la reconeguda laboriositat dels pobladors d'Alfarp.
La torre massiça, quadrada, d'or, simbolisa la fortalea d'Alfarp, entroncada en estirp romana.
La torre massiça, quadrada, d'or, simbolisa la fortalea d'Alfarp, entroncada en estirp romana.
El bou, l'escut d'armes dels [[Borgia|Borjes]], senyors del lloc des de 1494.
El bou, l'escut d'armes dels [[Borgia|Borjes]], senyors del lloc des de [[1494]].
== Administració ==
== Administració ==
}}
}}
*En l'actualitat l'ajuntament està governat per 5 regidors del PPCV, 3 regidors del PSPV-PSOE i 1 regidor del BLOC.
*En l'actualitat l'ajuntament està governat per 5 regidors del [[PPCV]], 3 regidors del [[PSPV]]-[[PSOE]] i 1 regidor del [[BLOC]].
== Desmografia ==
== Desmografia ==
== Economia ==
== Economia ==
[[Image: ALFARP_-_ALJUB_DEL_MACO.jpg|thumb|250 px|right|Depòsit d'aigua de 1900.]]
[[Image: ALFARP_-_ALJUB_DEL_MACO.jpg|thumb|250 px|right|<center>Depòsit d'[[aigua]] de [[1900]].</center>]]
Els cultius de seca estan dedicats a [[garrofera|garroferes]], [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i [[cep]]; és important la superfície cultivada en raïm [[moscatell]], per al consum directe i l'elaboració de [[mistela]]. En el regadiu se cultiva blat, dacsa, faves, cigrons, creïlles, melons, taronges i melocotons. El rec s'efectua en aigües de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs.
Els cultius de seca estan dedicats a [[garrofera|garroferes]], [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i [[cep]]; és important la superfície cultivada en [[raïm]] [[moscatell]], per al consum directe i l'elaboració de [[mistela]]. En el regadiu se cultiva [[blat]], [[dacsa]], [[fava|faves]], [[cigró|cigrons]], [[creïlla|creïlles]], [[meló|melons]], [[taronja|taronges]] i [[melocotó|melocotons]]. El rec s'efectua en [[aigua|aigües]] de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs.
La [[ganaderia]] és un factor important en l'economia del terme; destaca el ganado vacu destinat a la producció lletera, així com l'oví i el porcí.
La [[ganaderia]] és un factor important en l'economia del terme; destaca el ganado vacu destinat a la producció lletera, així com l'oví i el porcí.
== Monuments ==
== Monuments ==
=== Castell ===
=== Castell ===
[[Image: ALFARP_-_CASTELL.jpg|thumb|250 px|right|Castell migeval en fase de restauració.]]
[[Image: ALFARP_-_CASTELL.jpg|thumb|250 px|right|<center>Castell migeval en fase de restauració.</center>]]
*'''Castell.''' [[Segle XII]] (en fase de restauració)
*'''Castell.''' [[Segle XII]] (en fase de restauració)
=== Iglésia [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] ===
=== Iglésia [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] ===
*'''Iglésia [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]].''' S. XVIII (restaurada en 2003).
*'''Iglésia [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]].''' [[Segle XVIII]] (restaurada en [[2003]]).
L'iglésia Sant Jaume Apòstol d'Alfarp, és una construcció del [[segle XVIII]], esta ubicada sobre una antiga iglésia dedicada a Santa Maria, en el llibre publicat per l'Ajuntament de Llombay, titulat “[[Marquesat de Llombay]]” apareix: ''allà per l'any 1600, la parròquia d'Alfarp esta dedicada a Santa Maria i es pobre de solemnitat a l'igual que els seus pobladors.''
L'iglésia Sant Jaume Apòstol d'Alfarp, és una construcció del [[segle XVIII]], esta ubicada sobre una antiga iglésia dedicada a Santa Maria, en el llibre publicat per l'Ajuntament de [[Llombay]], titulat “[[Marquesat de Llombay]]” apareix: ''allà per l'any 1600, la parròquia d'Alfarp esta dedicada a Santa Maria i es pobre de solemnitat a l'igual que els seus pobladors.''
En les obres de restauració del vestíbul en 1963, aparegueren restos d'una edificació més antiga, que per desgracia tornaren a desaparéixer baix els ciments del nou pòrtic.
En les obres de restauració del vestíbul en [[1963]], aparegueren restos d'una edificació més antiga, que per desgracia tornaren a desaparéixer baix els ciments del nou pòrtic.
No és possible demostrar en la documentació que posseïx la [[parròquia]], la data de construcció del nou edifici, a pesar d'açò, en motiu de la reforma de la frontera aparegué en una pedra ubicada en un lateral de la finestra del cor els següents números “1699”, i se sap de la costum de posar la data de les edificacions en l'última pedra, i perfectament podria ser esta.
No és possible demostrar en la documentació que posseïx la [[parròquia]], la data de construcció del nou edifici, a pesar d'açò, en motiu de la reforma de la frontera aparegué en una pedra ubicada en un lateral de la finestra del cor els següents números “[[1699]]”, i se sap de la costum de posar la data de les edificacions en l'última pedra, i perfectament podria ser esta.
El patró és [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] del qual se posseïxen tres imàgens, una en la seua representació de peregrí, que se troba en l'altar major, obra de l'escultor Octavio Vicent, atra de [[Sant Jaume]] en el cavall (el guerrer) de l'escultor Vicente Rodilla, situat en la capella de Santa Teresa, i atra de marbre blanc situada en la capella que se troba presidint la frontera de l'iglésia parroquial incorporada en 1985.
El patró és [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] del qual se posseïxen tres imàgens, una en la seua representació de peregrí, que se troba en l'altar major, obra de l'escultor Octavio Vicent, atra de [[Sant Jaume]] en el cavall (el guerrer) de l'escultor Vicente Rodilla, situat en la capella de Santa Teresa, i atra de marbre blanc situada en la capella que se troba presidint la frontera de l'iglésia parroquial incorporada en 1985.
L'iglésia ha sofrit varies modificacions a lo llarc dels anys, pero el més significatiu se produix en 1931, quant se contractaren uns pintors que decoraren els blancs i negres que fins llavors havien en les parets i voltes revestint-les en algeps i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara hui conserva.
L'iglésia ha sofrit varies modificacions a lo llarc dels anys, pero el més significatiu se produix en [[1931]], quant se contractaren uns pintors que decoraren els blancs i negres que fins llavors havien en les parets i voltes revestint-les en algeps i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara hui conserva.
== Llocs d'interés ==
== Llocs d'interés ==
=== Pintures Rupestres ===
=== Pintures Rupestres ===
Alfarp conta entre el seu patrimoni històric i artístic en unes pintures pertanyents l'art llevantí. Estan situades en el Barranc de la Falaguera, parage de extraordinària riquea botànica i paisagística. Dites pintures foren descobertes a principis dels anys 80 de manera casual per uns chiqutes, foren catalogades pel catedràtic de Prehistòria de l'Universitat de Valéncia, Valentín Villaverde, que realisà també els primers calcs.
Alfarp conta entre el seu patrimoni històric i artístic en unes pintures pertanyents l'art llevantí. Estan situades en el Barranc de la Falaguera, parage de extraordinària riquea botànica i paisagística. Dites pintures foren descobertes a principis dels anys 80 de manera casual per uns chiqutes, foren catalogades pel catedràtic de Prehistòria de l'[[Universitat de Valéncia]], Valentín Villaverde, que realisà també els primers calcs.
El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes.
El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes.
El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors son grups de caçadors recolectors assentats en les zones de la serra contigües al litoral, on a havien florit les primeres comunitats neolítiques.
El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors son grups de caçadors recolectors assentats en les zones de la serra contigües al litoral, on a havien florit les primeres comunitats neolítiques.
El 2 de decembre de 1998 després de varies sessions de treball de la XXII reunió del comité de nomenaments de la UNESCO, organisació internacional que gestiona les activitats relacionades en la cultura, celebrada en la ciutat japonesa de Kyoto, foren declarades Patrimoni de l'Humanitat. En 1999 La Conselleria de Cultura, baix la coordinació de Rafael Martínez, director del Museu del Barranc de la Valltorta de Tírig, s'encarregà de colocar unes reixes per a protegir-les d'accions vandàliques.
El [[2 de decembre]] de [[1998]] després de varies sessions de treball de la XXII reunió del comité de nomenaments de la UNESCO, organisació internacional que gestiona les activitats relacionades en la cultura, celebrada en la ciutat japonesa de Kyoto, foren declarades Patrimoni de l'Humanitat. En [[1999]] La Conselleria de Cultura, baix la coordinació de Rafael Martínez, director del Museu del Barranc de la Valltorta de Tírig, s'encarregà de colocar unes reixes per a protegir-les d'accions vandàliques.
La Falaguera és un parage que, ademés de les pintures rupestres, inclou alguns jaciments arqueològics, posseïx gran cantitat de Pelecipodes (ostres). També és un parage de gran riquea mig ambiental.
La Falaguera és un parage que, ademés de les pintures rupestres, inclou alguns jaciments arqueològics, posseïx gran cantitat de Pelecipodes ([[ostra|ostres]]). També és un parage de gran riquea mig ambiental.
=== Jaciments arqueològics ===
=== Jaciments arqueològics ===
Se troben jaciments arqueològics pertanyents a diferents époques històriques, així pues trobem restos de poblats de l'edat del bronze als parages naturals de "Ascopalls", en el "Puntal", i en la "Mallá", i restos romans en "el bany", la plaça nova, on aparegueren dos columnes de marbre, i la torre migeval del castell on existixen varies lapides en inscripcions llatines.
Se troben jaciments arqueològics pertanyents a diferents époques històriques, així pues trobem restos de poblats de l'edat del bronze als parages naturals de "Ascopalls", en el "Puntal", i en la "Mallá", i restos romans en "el bany", la plaça nova, on aparegueren dos columnes de marbre, i la torre migeval del castell on existixen varies lapides en inscripcions [[llatí|llatines]].
== Personages Ilustres ==
== Personages Ilustres ==
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
Els productes típics son els dolços destacant "els [[mostachó|mostachons]]", "pastiços de sucre" elaborats per Nadal, "les mones de pasqua" i "rosquilles" per a [[Blai de Sebaste|Sant Blai]].
Els productes típics son els dolços destacant "els [[mostachó|mostachons]]", "pastiços de [[sucre]]" elaborats per Nadal, "[[mona|les mones de pasqua]]" i "rosquilles" per a [[Blai de Sebaste|Sant Blai]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==