124 521
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial per el Govern d'Astúries.
Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial per el Govern d'Astúries.
Llei 1/1998, de 23 de març, de us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix alus de la llingua diu, en el apartat 2, que «es tindrà per vàlit a tots els efectes el us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries»
Llei 1/1998, de [[23 de març]], de us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix alus de la llingua diu, en el apartat 2, que «es tindrà per vàlit a tots els efectes el us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries»
En 2005 el govern asturià aprobà el Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano. (Plan de Normalisació Social del Asturià 2005-07 per a potenciar el us i promoció del asturià i el gallec-asturià.)
En [[2005]] el govern asturià aprobà el Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano. (Plan de Normalisació Social del Asturià 2005-[[2007]] per a potenciar el us i promoció del asturià i el gallec-asturià.)
Aixina mateix, existixen varies asociacions, com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per la Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen exteses campanyes en favor de la oficialitat.
Aixina mateix, existixen varies asociacions, com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per la Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen exteses campanyes en favor de la oficialitat.
El primer document asturià escrit, del que se té cosntància és el Fur d'Avilés.
El primer document asturià escrit, del que se té cosntància és el Fur d'Avilés.
La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles XIII i XIV. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les clases populars.
La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les clases populars.
La tradició lliteraria, hasda el sigle XX, és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sigle XVI), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas (sigle XIX i primera mitat del XX).
La tradició lliteraria, hasda el [[sigle XX]], és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sig[[le XVI]]), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas ([[sigle XIX]] i primera mitat del XX).
És a partir de la democratisació d'Espanya quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura extrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.
És a partir de la democratisació d'[[Espanya]] quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura extrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.
La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en 1981, en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el sigle XVIII.
La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en [[1981]], en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el [[sigle XVIII]].
En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres cargades d'ironia. Sigueren els autors del disc en asturà mes vendut en la història.
En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres cargades d'ironia. Sigueren els autors del disc en asturà mes vendut en la història.
''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».''
''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».''
'''Traducció al valencià d'El últim home'''
'''Traducció al [[valencià]] d'El últim home'''
''Un esclat va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el niu. Hi hagué atre esclat, i després atre. El home, llavors, mentres caïa en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els llocs molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»''
''Un esclat va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el niu. Hi hagué atre esclat, i després atre. El home, llavors, mentres caïa en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els llocs molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»''