124 521
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Història ==
== Història ==
[[Image:Maroc carte.gif|300px|thumb|right|Marroc]]
[[Image:Maroc carte.gif|300px|thumb|right|<center>Marroc</center>]]
[[Image:450px-Rabat city walls.jpg|thumb|[[Rabat]]]]
[[Image:450px-Rabat city walls.jpg|thumb|<center>[[Rabat]]</center>]]
[[Image:449px-Menara GardenMarrakech.jpg|thumb|right|Marrakech]]
[[Image:449px-Menara GardenMarrakech.jpg|thumb|right|<center>Marrakech</center>]]
L'actual territori de Marroc ha estat poblat des de temps del [[neolític]], al manco des de l'any [[8000 a. C.|8000]] [[a. C.]], testificat per traces de la cultura capsiana, en temps en que [[Magrib]] era manco àrida de lo que és actualment. Molts teòrics creuen que la [[Llengües berebers|llengua bereber]] va aparéixer al mateix temps que l'agricultura, i fon adoptada per la població existent, aixina com els immigrants que la van portar. Anàlisis més moderns confirmen que diversos d'eixos pobles han contribuït genèticament en la població actual, incloent, ademés als principals grups ètnics –és dir, [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]– [[Fenícia|fenicis]], [[sefardites]], [[judeu]]s i [[Àfrica|africans]] Subsaharians. En el periodo clàssic Marroc fon coneguda com [[Mauritània (antiguetat)|Mauritània]], que no ha de confondre's en l'actual país de [[Mauritània]].
L'actual territori de Marroc ha estat poblat des de temps del [[neolític]], al manco des de l'any [[8000 a. C.|8000]] [[a. C.]], testificat per traces de la cultura capsiana, en temps en que [[Magrib]] era manco àrida de lo que és actualment. Molts teòrics creuen que la [[Llengües berebers|llengua bereber]] va aparéixer al mateix temps que l'agricultura, i fon adoptada per la població existent, aixina com els immigrants que la van portar. Anàlisis més moderns confirmen que diversos d'eixos pobles han contribuït genèticament en la població actual, incloent, ademés als principals grups ètnics –és dir, [[Ètnia bereber|berebers]] i [[Poble àrap|àraps]]– [[Fenícia|fenicis]], [[sefardites]], [[judeu]]s i [[Àfrica|africans]] Subsaharians. En el periodo clàssic Marroc fon coneguda com [[Mauritània (antiguetat)|Mauritània]], que no ha de confondre's en l'actual país de [[Mauritània]].
La [[dinastia alauita]] va mantindre temporalment el control del país. Els alauites tingueren èxit en estabilisar la seua posició, encara que el regne era més chicotet que els anteriors en la regió, continuava mantenint les seues riquees. En [[1684]] s'anexaren [[Tànger]] al seu territori.
La [[dinastia alauita]] va mantindre temporalment el control del país. Els alauites tingueren èxit en estabilisar la seua posició, encara que el regne era més chicotet que els anteriors en la regió, continuava mantenint les seues riquees. En [[1684]] s'anexaren [[Tànger]] al seu territori.
El Marroc fon el primer país en reconéixer als [[Estats Units]] com una nació independent l'any [[1777]]. El ''Tractat d'Amistat Marroquí-americà'' és considerat com el més antic [[tractat]] no trencat dels Estats Units. Firmat per [[John Adams]] i [[Thomas Jefferson]], ha estat en continu efecte des de 1783. El consolat dels Estats Units en Tànger és la primera propietat que el govern nort-americà posseïx en l'exterior. L'edifici actualment funciona com a museu.
El Marroc fon el primer país en reconéixer als [[Estats Units]] com una nació independent l'any [[1777]]. El ''Tractat d'Amistat Marroquí-americà'' és considerat com el més antic [[tractat]] no trencat dels [[Estats Units]]. Firmat per [[John Adams]] i [[Thomas Jefferson]], ha estat en continu efecte des de [[1783]]. El consolat dels Estats Units en [[Tànger]] és la primera propietat que el govern nort-americà posseïx en l'exterior. L'edifici actualment funciona com a museu.
=== Influència europea ===
=== Influència europea ===
Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], Egipte i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'Europa industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riquees comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]] mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees.
Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riquees comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]] mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees.
El [[Tractat de Fes]] (firmat el [[30 de març]] de [[1912]]) convertí a Marroc en un [[protectorat]] de França. Pel mateix tractat, a partir del [[27 de novembre]] del mateix any, els territoris de nort (entorn de les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]]) i del sur (fronterers en el [[Sàhara Espanyol]]) es van convertir en el [[Protectorat espanyol de Marroc]]. França i Espanya controlen la Facenda, l'eixèrcit i la política exterior de Marroc en els seus respectius protectorats. En teoria estos no suponen ocupació colonial, estan regulats per tractats i Marroc és un Estat autònom protegit per França i Espanya pero baix sobirania del sultà. En la pràctica Marroc es convertí en colònia de França i Espanya, especialment des de 1930.
El [[Tractat de Fes]] (firmat el [[30 de març]] de [[1912]]) convertí a Marroc en un [[protectorat]] de França. Pel mateix tractat, a partir del [[27 de novembre]] del mateix any, els territoris de nort (entorn de les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]]) i del sur (fronterers en el [[Sàhara Espanyol]]) es van convertir en el [[Protectorat espanyol de Marroc]]. França i Espanya controlen la Facenda, l'eixèrcit i la política exterior de Marroc en els seus respectius protectorats. En teoria estos no suponen ocupació colonial, estan regulats per tractats i Marroc és un Estat autònom protegit per França i Espanya pero baix sobirania del sultà. En la pràctica Marroc es convertí en colònia de França i Espanya, especialment des de 1930.
La ciutat de [[Tànger]], junt en l'Estret de Gibraltar, obté caràcter de ciutat internacional per l'estatut de 1923.
La ciutat de [[Tànger]], junt en l'[[Estret de Gibraltar]], obté caràcter de ciutat internacional per l'estatut de [[1923]].
Una part de la població marroquina s'opongué a l'ocupació colonial europea. Els francesos van haver de lluitar contra les tropes de [[a l'Hiba]] entre 1912 i 1919 en la zona de [[Marrakech]]. Els berebers del [[Rif]] es rebelaren contra els espanyols entre els anys 1909 i 1926. En 1931 hi hagueren noves rebelions berebers en el [[Atles Mig]] i en el [[Antiatles]].
Una part de la població marroquina s'opongué a l'ocupació colonial europea. Els francesos van haver de lluitar contra les tropes de [[a l'Hiba]] entre [[1912]] i [[1919]] en la zona de [[Marrakech]]. Els berebers del [[Rif]] es rebelaren contra els espanyols entre els anys 1909 i 1926. En [[1931]] hi hagueren noves rebelions berebers en el [[Atles Mig]] i en el [[Antiatles]].
En el protectorat francés es va produir una arribada massiva de colons francesos ( arribaren a ser 500.000 en 1950) els quals cultivaren les millors terres. Els colons adquiriren eixes terres, en total 1.100.000 hectàrees, de diverses maneres: apropiant-se de les terres comunals (''melk'') i obligant als llauradors minifundistes marroquins a vendre'ls les seues terres. Per un atre costat el govern francés va construir carreteres, ports, ferrocarrils, rets de telefonia, navegació aérea. També s'explotaren mines de ferro, coure, manganés, plom, zinc i, sobretot, els fosfats de [[Khouribga]] i Yusufía. La colonisació francesa provocà la ruïna de l'artesania autòctona, desplaçaments bruscs i abusius de població activa i es va preocupar poc o res en invertir en vivenda i educació.
En el protectorat francés es va produir una arribada massiva de colons francesos ( arribaren a ser 500.000 en 1950) els quals cultivaren les millors terres. Els colons adquiriren eixes terres, en total 1.100.000 hectàrees, de diverses maneres: apropiant-se de les terres comunals (''melk'') i obligant als llauradors minifundistes marroquins a vendre'ls les seues terres. Per un atre costat el govern francés va construir carreteres, ports, ferrocarrils, rets de telefonia, navegació aérea. També s'explotaren mines de [[ferro]], [[coure]], [[manganés]], [[plom]], [[zinc]] i, sobretot, els fosfats de [[Khouribga]] i Yusufía. La colonisació francesa provocà la ruïna de l'artesania autòctona, desplaçaments bruscs i abusius de població activa i es va preocupar poc o res en invertir en vivenda i educació.
Molts soldats marroquins (''[[goumier]]s'') que servien en l'eixèrcit francés colaboraren en les tropes europees i nortamericanes en la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i la [[Segona Guerra Mundial]].
Molts soldats marroquins (''[[goumier]]s'') que servien en l'eixèrcit francés colaboraren en les tropes europees i nortamericanes en la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i la [[Segona Guerra Mundial]].
Partits polítics nacionalistes, que aparegueren davall el protectorat francés, basaren els seus ideals per a una futura independència marroquina en la [[Carta Atlàntica]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] (una declaració entre els Estats Units i el Regne Unit que disponia, entre atres coses, el dret a la població de triar la forma de govern baix la qual volia viure). El manifest del [[Partit Istiqlal]] en [[1944]] fon una de les primeres demandes públiques per l'independència. Posteriorment, el partit, dirigit per [[Allal al Fassi]], tindria el liderage del moviment nacional.
Partits polítics nacionalistes, que aparegueren davall el protectorat francés, basaren els seus ideals per a una futura independència marroquina en la [[Carta Atlàntica]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] (una declaració entre els Estats Units i el Regne Unit que disponia, entre atres coses, el dret a la població de triar la forma de govern baix la qual volia viure). El manifest del [[Partit Istiqlal]] en [[1944]] fon una de les primeres demandes públiques per l'independència. Posteriorment, el partit, dirigit per [[Allal al Fassi]], tindria el liderage del moviment nacional.
En els anys cinquanta el nacionalisme marroquí s'havia estés per Casablanca, Rabat, Fes, Tetuan i Tànger i és recolzat per la burguesia urbana i, més tart també pels llauradors. El partit Istiqlal conseguix el soport de Mohammed V i de la [[Lliga Àrap]] en 1950. Eixe any [[Mohammed V]] demana l'independència. En 1952 el cas de Marroc està en la [[ONU]].
En els anys cinquanta el nacionalisme marroquí s'havia estés per Casablanca, Rabat, Fes, Tetuan i Tànger i és recolzat per la burguesia urbana i, més tart també pels llauradors. El partit Istiqlal conseguix el soport de Mohammed V i de la [[Lliga Àrap]] en [[1950]]. Eixe any [[Mohammed V]] demana l'independència. En [[1952]] el cas de Marroc està en la [[ONU]].
El 23 d'agost de 1953 França envia a l'exili a Madagascar a Mohammed V. El Sultà fon reemplaçat per l'impopular [[Mohammed ben Aarafa]], i el seu regnat fon percebut com illegítim, escampant una activa oposició al protectorat francés per tot el país i danyant l'image exterior de França, que no conseguix soports. Els àraps es rebelen contra els francesos. Durant l'estiu de 1955 una onada d'atentats terroristes ataca objectius francesos en Marroc, la qual és resposta en la repressió policial. El fet més notable va ocórrer en [[Oujda]], on els marroquins atacaren francesos i atres residents europeus en els carrers. Operacions realisades pel nou "Armée de Libération" (Eixèrcit de lliberació), tingueren lloc el dia [[1 d'octubre]] de [[1955]]. "l'Armée de Libération" fon creat pel "Comité de Libération Du Maghreb Àrab" (Comité de lliberació del Maghreb Àrap) en [[El Caire]] ([[Egipte]]) per a constituir un moviment de resistència contra l'ocupació per part del [[Front de lliberació Nacional (Algèria)|FNL]] en [[Algèria]]. La seua meta era la volta del rei Mohammed V i la lliberació d'[[Algèria]] i [[Tunis]]. Durant l'autumne de 1955 Aarafa renúncia al tro i França va permetre la tornada de [[Mohammed V]]. Les negociacions per l'independència marroquina van començar l'any següent.
El [[23 d'agost]] de [[1953]] França envia a l'exili a [[Madagascar]] a Mohammed V. El Sultà fon reemplaçat per l'impopular [[Mohammed ben Aarafa]], i el seu regnat fon percebut com illegítim, escampant una activa oposició al protectorat francés per tot el país i danyant l'image exterior de França, que no conseguix soports. Els àraps es rebelen contra els francesos. Durant l'estiu de [[1955]] una onada d'atentats terroristes ataca objectius francesos en Marroc, la qual és resposta en la repressió policial. El fet més notable va ocórrer en [[Oujda]], on els marroquins atacaren francesos i atres residents europeus en els carrers. Operacions realisades pel nou "Armée de Libération" (Eixèrcit de lliberació), tingueren lloc el dia [[1 d'octubre]] de 1955. "l'Armée de Libération" fon creat pel "Comité de Libération Du Maghreb Àrab" (Comité de lliberació del Maghreb Àrap) en [[El Caire]] ([[Egipte]]) per a constituir un moviment de resistència contra l'ocupació per part del [[Front de lliberació Nacional (Algèria)|FNL]] en [[Algèria]]. La seua meta era la volta del rei Mohammed V i la lliberació d'[[Algèria]] i [[Tunis]]. Durant l'autumne de 1955 Aarafa renúncia al tro i França va permetre la tornada de [[Mohammed V]]. Les negociacions per l'independència marroquina van començar l'any següent.
Tots estos acontenyiments ajudaren a incrementar el grau de [[solidaritat]] entre el poble i el nou vingut rei. Per esta raó, la revolució de Marroc, coneguda com "La Revolució del Rei i el seu Poble" és celebrada cada [[20 d'agost]].
Tots estos acontenyiments ajudaren a incrementar el grau de [[solidaritat]] entre el poble i el nou vingut rei. Per esta raó, la revolució de Marroc, coneguda com "La Revolució del Rei i el seu Poble" és celebrada cada [[20 d'agost]].
Durant els últims anys de Mohammed V es creà un còdic de llibertats públiques (1958), va haver eleccions comunals (1960), es formà un govern de coalició nacional (1960), es creà un banc popular els usuaris del qual són els accionistes i que finança chimes i vivendes (1960). L'Istiqlal patí una escissió en 1959 de la que naix l'Unió Nacional de Forces Populars ([[UNFP]]).
Durant els últims anys de Mohammed V es creà un còdic de llibertats públiques (1958), va haver eleccions comunals (1960), es formà un govern de coalició nacional (1960), es creà un banc popular els usuaris del qual són els accionistes i que finança chimes i vivendes (1960). L'Istiqlal patí una escissió en 1959 de la que naix l'Unió Nacional de Forces Populars ([[UNFP]]).
En [[1963]] esclatà una breu guerra fronterera entre Marroc i Algèria després del rebuig del president algerí [[ben Bella]] a les reivindicacions marroquines sobre territoris baix la sobirania del sultà de Marroc que havien sigut incorporats pel règim colonial francés a la seua llavors colònia, Algèria, ([[Béchar]] en 1903 i [[Tinduf]] en 1934). El conflicte, desencadenat per Marroc, va rebre el nom de [[Guerra de les Arenes]].
En [[1963]] esclatà una breu guerra fronterera entre Marroc i [[Algèria]] després del rebuig del president algerí [[ben Bella]] a les reivindicacions marroquines sobre territoris baix la sobirania del sultà de Marroc que havien sigut incorporats pel règim colonial francés a la seua llavors colònia, Algèria, ([[Béchar]] en [[1903]] i [[Tinduf]] en [[1934]]). El conflicte, desencadenat per Marroc, va rebre el nom de [[Guerra de les Arenes]].
Durant els anys xixanta les terres pertanyents als colons europeus van passar als terratinents marroquins. També es fomentà l'escola, la formació professional i l' universitat. El 7 de decembre de 1962 s'aprovà la Constitució.
Durant els anys xixanta les terres pertanyents als colons europeus van passar als terratinents marroquins. També es fomentà l'escola, la formació professional i l' universitat. El [[7 de decembre]] de [[1962]] s'aprovà la Constitució.
Pero des de 1962 hi hagué un alluntament entre el rei i els partits polítics. En el fons a [[Hassan II]] (1961–1999) mai li agradaren ni el parlament ni la democràcia. En 1963 dimitiren els ministres de l'Istiqlal. Mesos després hi hagueren eleccions en que l'Istiqlal guanya en el camp i l'UNFP en Casablanca, Rabat i Agadir. Des de llavors i fins a 1996 l'Istiqlal i l'UNFP han estat en l'oposició. Entre 1962 i 1990 la Direcció Nacional de Seguritat i la policia reprimixen la població, mentres que la corrupció acampen a gust en les dos institucions. Entre 1965 i 1970, per causa d'una rebelió popular en Casablanca, Hassan II va suspendre la constitució i va proclamar l'[[Estat d'Excepció]]. En 1970 s'aprovà una nova constitució feta a mida del rei, a qui s'opongueren l'Istiqlal i l'UNFP. Una tercera constitució es va aprovar en 1972, segons la qual l'administració tria a un terç dels diputats. Hassan patí entre 1971 i 1973 tres intents d'assessinat per part de l'eixèrcit.
Pero des de 1962 hi hagué un alluntament entre el rei i els partits polítics. En el fons a [[Hassan II]] ([[1961]]–[[1999]]) mai li agradaren ni el parlament ni la democràcia. En [[1963 ]] dimitiren els ministres de l'Istiqlal. Mesos després hi hagueren eleccions en que l'Istiqlal guanya en el camp i l'UNFP en Casablanca, Rabat i Agadir. Des de llavors i fins a [[1996]] l'Istiqlal i l'UNFP han estat en l'oposició. Entre 1962 i [[1990]] la Direcció Nacional de Seguritat i la policia reprimixen la població, mentres que la corrupció acampen a gust en les dos institucions. Entre [[1965]] i 1970, per causa d'una rebelió popular en Casablanca, Hassan II va suspendre la constitució i va proclamar l'[[Estat d'Excepció]]. En [[1970]] s'aprovà una nova constitució feta a mida del rei, a qui s'opongueren l'Istiqlal i l'UNFP. Una tercera constitució es va aprovar en [[1972]], segons la qual l'administració tria a un terç dels diputats. Hassan patí entre [[1971]] i [[1973]] tres intents d'assessinat per part de l'eixèrcit.
El govern marroquí estagué marcat per un gran malestar polític, i la seua resposta despiadada davant dels moviments opositors es va guanyar el nom de ''[[Anys de plom (El Marroc)|Anys de plom]]''. L'[[enclavament]] espanyol de [[Ifni]] al sur del país, tornà a ser part del nou Marroc en [[1969]].
El govern marroquí estagué marcat per un gran malestar polític, i la seua resposta despiadada davant dels moviments opositors es va guanyar el nom de ''[[Anys de plom (El Marroc)|Anys de plom]]''. L'[[enclavament]] espanyol de [[Ifni]] al sur del país, tornà a ser part del nou Marroc en [[1969]].
Marroc invadí el [[Sàhara Occidental]] militarment en novembre de 1975, en contra dels desijos dels [[saharauis]], els quals van guerrejar contra Marroc entre 1976 i 1986, i de les resolucions de nacions Unides, que continuen incloent al dit territori en la [[Anex:Llista de les nacions Unides de territoris no autònoms|llista de territoris no autònoms]] i, per tant, subjectes a descolonisació. A pesar d'ocupar la major part del territori, la resolució final de l'estatus d'eixos territoris encara seguix sense resoldre's. El referèndum promés en 1981 encara no s'ha celebrat.
Marroc invadí el [[Sàhara Occidental]] militarment en novembre de [[1975]], en contra dels desijos dels [[saharauis]], els quals van guerrejar contra Marroc entre [[1976]] i [[1986]], i de les resolucions de nacions Unides, que continuen incloent al dit territori en la [[Anex:Llista de les nacions Unides de territoris no autònoms|llista de territoris no autònoms]] i, per tant, subjectes a descolonisació. A pesar d'ocupar la major part del territori, la resolució final de l'estatus d'eixos territoris encara seguix sense resoldre's. El referèndum promés en [[1981]] encara no s'ha celebrat.
Hi hagueren eleccions llegislatives en 1979 i 1984.
Hi hagueren eleccions llegislatives en [[1979]] i [[1984]].
En 1981 hi hagueren revoltes en [[Casablanca]] per la pujada dels preus. El balanç donà diversos centenars de morts. En giner de 1984 hi hagueren revoltes del pa en Nador i Tetuan que acabaren en un centenar de morts.
En 1981 hi hagueren revoltes en [[Casablanca]] per la pujada dels preus. El balanç donà diversos centenars de morts. En [[giner]] de [[1984]] hi hagueren revoltes del pa en Nador i Tetuan que acabaren en un centenar de morts.
Marroc estava endeutat, per lo qual en 1983 el BM-FMI impongué un Pla d'Ajust Estructural. Este va consistir en la privatisació dels fosfats, la telefonia i l'indústria textil i la reducció dels drets d'aduana del 60% al 45%.
Marroc estava endeutat, per lo qual en [[1983]] el BM-FMI impongué un Pla d'Ajust Estructural. Este va consistir en la privatisació dels fosfats, la telefonia i l'indústria textil i la reducció dels drets d'aduana del 60% al 45%.
Entre 1985 i 1990 la situació es tornà crítica i problemàtica. La desocupació va pujar, el [[dirham]] va caure, hi hagué fuga de capitals i se retallaren les subvencions als productes de primera necessitat. Per a pagar el deute extern el [[FMI]] i el [[BM]] imponen retalls en sanitat i educació i el cessament a la contractació de funcionaris. En eixos anys hi hagueren folgues i manifestacions.
Entre [[1985]] i [[1990]] la situació es tornà crítica i problemàtica. La desocupació va pujar, el [[dirham]] va caure, hi hagué fuga de capitals i se retallaren les subvencions als productes de primera necessitat. Per a pagar el deute extern el [[FMI]] i el [[BM]] imponen retalls en sanitat i educació i el cessament a la contractació de funcionaris. En eixos anys hi hagueren folgues i manifestacions.
Es procedí a la reforma política des de dalt en 1991. En 1993 hi hagueren eleccions llegislatives, en les quals hi hagué frau. Es van realisar amnisties de presos polítics en 1994 i 1996. En 1995 es va reconéixer l'ensenyança en bereber. El 13 de setembre de 1996 es reformà la Constitució: tot el parlament s'escomençà a triar per sufragi universal, i se creà una cambra de consellers (espècie de senat) els membres de la qual són triats per les comunitats, ajuntaments, regions, sindicats i associacions professionals. En 1997 es celebraren totes les eleccions; les llegislatives donaren una gran divisió política: el partit més votat va conseguir el 13,8% dels vots.
Es procedí a la reforma política des de dalt en [[1991]]. En [[1993]] hi hagueren eleccions llegislatives, en les quals hi hagué frau. Es van realisar amnisties de presos polítics en [[1994]] i [[1996]]. En [[1995]] es va reconéixer l'ensenyança en bereber. El [[13 de setembre]] de [[1996]] es reformà la Constitució: tot el parlament s'escomençà a triar per sufragi universal, i se creà una cambra de consellers (espècie de senat) els membres de la qual són triats per les comunitats, ajuntaments, regions, sindicats i associacions professionals. En 1997 es celebraren totes les eleccions; les llegislatives donaren una gran divisió política: el partit més votat va conseguir el 13,8% dels vots.
Marroc conseguí l'estatus d'[[Aliat important no-OTAN]] en juny del 2004 i va firmar un [[tractat de lliure comerç]] en els Estats Units i en l'Unió Europea (2000).
Marroc conseguí l'estatus d'[[Aliat important no-OTAN]] en [[juny]] del [[2004]] i va firmar un [[tractat de lliure comerç]] en els [[Estats Units]] i en l'[[Unió Europea]] (2000).
En [[1999]] mor Hassan II, el seu fill major [[Mohammed VI]] li succeïx en el tro i promet realisar profunts canvis democràtics. Eixe mateix any reformà el còdic jurídic de la dòna i en 2004 el còdic de la família: es puja l'edat mínima per a casar-se de 15 a 18 anys, queda abolida la poligàmia, la tutela del pare o del germà major sobre la dòna adulta no casada, i les dones poden triar espós i demanar el divorç en igualtat de condicions respecte als hòmens en quant a la custòdia dels fills.
En [[1999]] mor Hassan II, el seu fill major [[Mohammed VI]] li succeïx en el tro i promet realisar profunts canvis democràtics. Eixe mateix any reformà el còdic jurídic de la dòna i en 2004 el còdic de la família: es puja l'edat mínima per a casar-se de 15 a 18 anys, queda abolida la poligàmia, la tutela del pare o del germà major sobre la dòna adulta no casada, i les dones poden triar espós i demanar el divorç en igualtat de condicions respecte als hòmens en quant a la custòdia dels fills.
En les eleccions de 2002 el partit [[Justícia i Desenroll]] (PJD), de caràcter islamiste va alvançar notablement.
En les eleccions de [[2002]] el partit [[Justícia i Desenroll]] (PJD), de caràcter islamiste va alvançar notablement.
En maig de [[2003]], la ciutat més gran del país, [[Casablanca (El Marroc)|Casablanca]], va patir un atentat terroriste. L'atac es produí en llocs relacionats en occidentals i judeus, i es produí la mort de 33 persones i més de 100 ferits, majoritàriament marroquins. Est atentat provocà una involució de les llibertats civils: es va ampliar la presó preventiva, la policia pot entrar en vivendes particulars sense orde judicial, interceptar el correu, les telefonades i els contes corrents.
En maig de [[2003]], la ciutat més gran del país, [[Casablanca (El Marroc)|Casablanca]], va patir un atentat terroriste. L'atac es produí en llocs relacionats en occidentals i judeus, i es produí la mort de 33 persones i més de 100 ferits, majoritàriament marroquins. Est atentat provocà una involució de les llibertats civils: es va ampliar la presó preventiva, la policia pot entrar en vivendes particulars sense orde judicial, interceptar el correu, les telefonades i els contes corrents.
== Economia ==
== Economia ==
L'economia de Marroc en 2006-2007 donà un gran bot suponent un aument del huit per cent. Açò fon gràcies al gran bot que va donar en el sector servicis i l'aeronàutica junt en el mercat automovilístic el qual després de la firma de la fàbrica de Nissan-Renault es convertí en el primer país capaç de fabricar tal cantitat de coches en Àfrica.
L'economia de Marroc en [[2006]]-[[2007]] donà un gran bot suponent un aument del huit per cent. Açò fon gràcies al gran bot que va donar en el sector servicis i l'aeronàutica junt en el mercat automovilístic el qual després de la firma de la fàbrica de [[Nissan]]-[[Renault]] es convertí en el primer país capaç de fabricar tal cantitat de coches en [[Àfrica]].
== Demografia ==
== Demografia ==
=== Ètnies ===
=== Ètnies ===
[[Image:200px-Mujer en un mercado de Marruecos.jpg|200px|thumb|right|Dòna en un mercat de Marroc]]
[[Image:200px-Mujer en un mercado de Marruecos.jpg|200px|thumb|right|<center>Dòna en un mercat de Marroc</center>]]
*Àrap o bereber: 97,5%
*Àrap o bereber: 97,5%
*[[Sefardita]]: 1%. Actualment hi ha 5000 judeus que viuen en Marroc
*[[Sefardita]]: 1%. Actualment hi ha 5000 judeus que viuen en Marroc