Canvis

== Tipos més coneguts de revoltes ==

== Tipos més coneguts de revoltes ==

=== Revolta d'artiste ===

=== Revolta d'artiste ===

[[Image:revolta dartiste.png|thumb|right|300px|Revolta d'artiste]]

[[Image:revolta dartiste.png|thumb|right|300px|<center>Revolta d'artiste</center>]]

És la formada per la intersecció de dos revoltes de canó iguals que se creuen perpendicularment. Se forma sobre la bas de dos arcs de mig punt. Les llínies d'interseció o artistes son arcs d'elipse qeu se creuen en el vértiç superior.

És la formada per la intersecció de dos revoltes de canó iguals que se creuen perpendicularment. Se forma sobre la bas de dos arcs de mig punt. Les llínies d'interseció o artistes son arcs d'elipse qeu se creuen en el vértiç superior.

=== Revolta de canó ===

=== Revolta de canó ===

[[Image:revolta de cano.png|thumb|right|300px|Revolta de canó]]

[[Image:revolta de cano.png|thumb|right|300px|<center>Revolta de canó</center>]]

Revolta de superfície semicilíndrica, originada geomètircament per una generatriu semicircular i una directriu recta. S'empleà per a cobrir espais llongitudinals, com les naus de les iglésies o els seus transeptes. Fon molt utilisada en la arquitectura romana i després en la prerromànica i romànica.

Revolta de superfície semicilíndrica, originada geomètircament per una generatriu semicircular i una directriu recta. S'empleà per a cobrir espais llongitudinals, com les naus de les iglésies o els seus transeptes. Fon molt utilisada en la arquitectura romana i després en la prerromànica i romànica.

quan els arcs d emig punt evolucionaren estilisticament cap a arcs apuntats, les revoltes de canó també seguiren la mateixa tendència, eper això les n'hi ha aiximateix de caràcter apuntat i ogival.

Quan els arcs de mig punt evolucionaren estilisticament cap a arcs apuntats, les revoltes de canó també seguiren la mateixa tendència, eper això les n'hi ha aiximateix de caràcter apuntat i ogival.

La revolta de canó de la qual la seua directriu no és recta sino circular se denomina revolta anular; s'utilisà per a cobrir giroles o deambulatoris.

La revolta de canó de la qual la seua directriu no és recta sino circular se denomina revolta anular; s'utilisà per a cobrir giroles o deambulatoris.

=== Revolta de creueria o nervada ===

=== Revolta de creueria o nervada ===

[[Image:revotla de creueria.jpg|thumb|right|300px|Revolta de creueria]]

[[Image:revotla de creueria.jpg|thumb|right|300px|<center>Revolta de creueria</center>]]

És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituixen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit.

És una revolta formada per una série d'arcs o nervis en funció estructural. Els espais que s'originen entre ells constituixen els plements, una espècie de lloses curves de pedra que tenen una funció secundària, de farcit.

La forma i disposicó dels nervis pot ser molt variada i complexa, aplegant en el gòtic tardà a complexos disenys geomètrics.

La forma i disposicó dels nervis pot ser molt variada i complexa, aplegant en el gòtic tardà a complexos disenys geomètrics.

Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers ([[França]]), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'Alfonso VIII de Castella, que la implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas (Burgos). És de planta rectangular i conserva la estructura abombada. Els nervis són prou primets i la seua plementeria és despeçada.

Dins d'esta varietat està la revolta angevina, molt utilisada en Angers ([[França]]), duta a Espanya pels artistes i arquitectes de la reina Leonor, esposa d'[[Alfonso VIII]] de Castella, que la implantàren en el Monasteri de Santa Maria la Real de Las Huelgas ([[Burgos]]). És de planta rectangular i conserva la estructura abombada. Els nervis són prou primets i la seua plementeria és despeçada.

=== Revolta encamonada ===

=== Revolta encamonada ===

És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula.

És la formada per un casquet semiesfèric que sol descansar sobre un mur circular o sobre pilars diposats formant un círcul. La seua denominació habitual és: cúpula.

En l'Antiga Roma s'empleà la cúpula, sent bon eixemple d'allò el [[El Panteó|Panteó]] del emperador [[Emperador Adrià|Adrià]]. S'utilisà profúsament durant el Renaiximent i el Barroc; al primer d'estos periodos perteneix la jagant cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

En l'Antiga [[Romans|Roma]] s'empleà la cúpula, sent bon eixemple d'allò el [[El Panteó|Panteó]] del emperador [[Emperador Adrià|Adrià]]. S'utilisà profúsament durant el Renaiximent i el [[Barroc]]; al primer d'estos periodos perteneix la jagant cúpula de la [[Basílica de Sant Pere]] del [[Vaticà]].

=== Revolta de forn ===

=== Revolta de forn ===