Canvis

L'esmeralda o ''''esmaragda''' és una varietat del mineral denominat [[berile]] que junt en este conté [[crom]] i [[vanadi]], que li donen el seu característic [[color]] [[vert]] i una [[durea]] que s'acosta a 8 en la [[escala de Mohs]]. Este mineral és un ciclosilicat, i el seu [[pes específic]] oscila entre 2,65 i 2,90. És un [[silicat]]  de [[berili]]  i [[alumini]]  en [[crom]] en fòrmula química Be₃al₂(SiO₃)₆.

L''''esmeralda''' o '''esmaragda''' és una varietat del mineral denominat [[berile]] que junt en este conté [[crom]] i [[vanadi]], que li donen el seu característic [[color]] [[vert]] i una [[durea]] que s'acosta a 8 en la [[escala de Mohs]]. Este mineral és un ciclosilicat, i el seu [[pes específic]] oscila entre 2,65 i 2,90. És un [[silicat]]  de [[berili]]  i [[alumini]]  en [[crom]] en fòrmula química Be₃al₂(SiO₃)₆.

És una [[pedra preciosa]] molt valorada a causa de la seua rarea, puix des de l'antiguetat es van descobrir pedres precioses de color vert com la [[malaquita]], pero l'esmaragda és l'única [[Cristal|cristalina]]. El seu nom, possiblement [[Persia|persa]], significa [[pedra]] vert i el seu vert és tan especial que, en el seu honor, se li denomina [[verda esmaragda]].

És una [[pedra preciosa]] molt valorada a causa de la seua rarea, puix des de l'antiguetat es van descobrir pedres precioses de color vert com la [[malaquita]], pero l'esmaragda és l'única [[Cristal|cristalina]]. El seu nom, possiblement [[Persia|persa]], significa [[pedra]] vert i el seu vert és tan especial que, en el seu honor, se li denomina [[verda esmaragda]].

En el desert oriental profunt de [[Egipte]], no molt llunt del [[Mar Rojo]], hi ha unes mines que possiblement van ser explotades fa 3.500 anys. Molts anys després del descobriment de les esmeraldes, [[Cleopatra VII|Cleopatra]] va arribar a posseir eixes mines, puix sentia una especial fascinació per estes pedres. {{cita requerida}}

En el desert oriental profunt de [[Egipte]], no molt llunt del [[Mar Rojo]], hi ha unes mines que possiblement van ser explotades fa 3.500 anys. Molts anys després del descobriment de les esmeraldes, [[Cleopatra VII|Cleopatra]] va arribar a posseir eixes mines, puix sentia una especial fascinació per estes pedres. {{cita requerida}}

En l'atre [[hemisferi]], de moltes mines de [[Brasil]] s'extrauen grans quantitats de [[aiguamarina]], una altra pedra preciosa (encara que de menor valor comercial que l'esmaragda) el nom de la qual prové del paregut de la seua coloració en la del mar. A pesar de les seues diferències en el preu, l'esmaragda i l'aiguamarina tenen molt en comú: estan fetes del mateix [[mineral]]. La diferència en colors és causada per les impurees que li donen a cada una d'elles el seu color característic.

En l'atre [[hemisferi]], de moltes mines de [[Brasil]] s'extrauen grans quantitats de [[aiguamarina]], una atra pedra preciosa (encara que de menor valor comercial que l'esmaragda) el nom de la qual prové del paregut de la seua coloració en la del mar. A pesar de les seues diferències en el preu, l'esmaragda i l'aiguamarina tenen molt en comú: estan fetes del mateix [[mineral]]. La diferència en colors és causada per les impurees que li donen a cada una d'elles el seu color característic.

Tant la maragda com l'aiguamarina estan formades per un mineral cridat ''[[berile]]'', que és [[incolor]] quan es troba pur. És una chicoteta quantitat de [[crom]] el que li dóna a la maragda el seu intens color [[verd]], mentres que el [[ferro]] s'encarrega de donar-li els seus llaugers matisos blavosos a l'aiguamarina. No obstant, l'incolor [[berile]] pot ser també "vestit" en atres colors: Depenent del seu [[càrrega elèctrica]], les impureses de [[manganés]] en [[berile]] poden arribar a produir gemes de color de rosa o roges. I la presència de [[ferro]] en el [[berile]] no sols produïx aiguamarines, sino que algunes vegades s'obté una varietat de berili pintada en un groc intens.

Tant la maragda com l'aiguamarina estan formades per un mineral cridat ''[[berile]]'', que és [[incolor]] quan es troba pur. És una chicoteta quantitat de [[crom]] el que li dona a la maragda el seu intens color [[vert]], mentres que el [[ferro]] s'encarrega de donar-li els seus llaugers matisos blavosos a l'aiguamarina. No obstant, l'incolor [[berile]] pot ser també "vestit" en atres colors: Depenent del seu [[càrrega elèctrica]], les impurees de [[manganés]] en [[berile]] poden arribar a produir gemes de color de rosa o roges. I la presència de [[ferro]] en el [[berile]] no sols produïx aiguamarines, sino que algunes vegades s'obté una varietat de berili pintada en un groc intens.

Mereix una menció especial la maragda ''tafona'', que es troba en algunes mines de [[Colòmbia]], per la seua estranya forma d'estrela a causa del creiximent del vidre en unes quantes direccions.

Mereix una menció especial la maragda ''tafona'', que es troba en algunes mines de [[Colòmbia]], per la seua estranya forma d'estrela a causa del creiximent del vidre en unes quantes direccions.

Per la seua coloració, els minerals poden classificar-se com:

Per la seua coloració, els minerals poden classificar-se com:

* ''Alocromátics''. Els minerals que, com el [[berile]], són capaços d'adoptar més d'una coloració, reben el nom de [[alocromátic]]s (que significa alguna cosa així com "pintats per atres".) Estos minerals deuen el seu color a chicotetes quantitats d'impurees, que són usualment metalls: [[ferro]], [[crom]], [[coure]], [[vanadi]] i [[manganés]]. Hi ha certs minerals alocromáticos que poden posseir pràcticament cada color imaginable, i inclús poden albergar a molts colors en un sol [[vidre]].

* ''Alocromátics''. Els minerals que, com el [[berile]], són capaços d'adoptar més d'una coloració, reben el nom de [[alocromátic]]s (que significa alguna cosa així com "pintats per atres".) Estos minerals deuen el seu color a chicotetes quantitats d'impurees, que són usualment metals: [[ferro]], [[crom]], [[coure]], [[vanadi]] i [[manganés]]. Hi ha certs minerals alocromátics que poden posseir pràcticament cada color imaginable, i inclús poden albergar a molts colors en un sol [[vidre]].

* ''Idiocromáticos''. D'atra banda, els [[minerals idiocromátics]] (terme que més o menys significa "autopintats") són sempre del mateix color. Esta classe de minerals també deuen el seu color a certs elements. En este cas, no obstant, eixos elements constituïxen una part essencial de la composició dels minerals en si. De manera que no poden ser considerats com a impurees. Molts minerals metàlics són idiocromátics. Els seus colors solen variar llaugerament a causa de la presència de chicotetes quantitats d'atres metals. El [[or]], per eixemple, és menys groc quan es mescla en un poc de [[plata]], i més rosat quan és mesclat junt en [[coure]].

* ''Idiocromátics''. D'atra banda, els [[minerals idiocromátics]] (terme que més o menys significa "autopintats") són sempre del mateix color. Esta classe de minerals també deuen el seu color a certs elements. En este cas, no obstant, eixos elements constituïxen una part essencial de la composició dels minerals en si. De manera que no poden ser considerats com a impurees. Molts minerals metàlics són idiocromátics. Els seus colors solen variar llaugerament a causa de la presència de chicotetes quantitats d'atres metals. El [[or]], per eixemple, és menys groc quan es mescla en un poc de [[plata]], i més rosat quan és mesclat junt en [[coure]].

* ''Pseudocromàtics''. Existix encara un tercer tipos de minerals que reben el nom de [[minerals pseudocromàtics]] (o "de color fals"), la coloració del qual prové de l'estructura física del [[vidre]]. Un dels [[minerals pseudocromàtics]] més coneguts és el [[ópal]], el qual està format per capes microscòpiques d'esferes de [[sílice]]. Açò ocasiona que, al passar a través d'un [[ópal]], la llum se separe en els colors que la componen, més o menys de la mateixa manera com ocorre quan es reflectix en una capa de [[oli]] sobre el [[aigua]].

* ''Pseudocromàtics''. Existix encara un tercer tipos de minerals que reben el nom de [[minerals pseudocromàtics]] (o "de color fals"), la coloració del qual prové de l'estructura física del [[vidre]]. Un dels [[minerals pseudocromàtics]] més coneguts és el [[ópal]], el qual està format per capes microscòpiques d'esferes de [[sílice]]. Açò ocasiona que, al passar a través d'un [[ópal]], la llum se separe en els colors que la componen, més o menys de la mateixa manera com ocorre quan es reflectix en una capa de [[oli]] sobre el [[aigua]].