Canvis

|}

|}

[[Mario Bunge]] (1983) classifica la ciència en funció de l'enfocament que es dòna al coneiximent científic sobre l'estudi dels processos naturals o socials (estudi de fets), o be, a l'estudi de processos purament llògics i matemàtics (estudi d'idees), és a dir, ciència '''factual''' i ciència '''formal'''.

[[Mario Bunge]] ([[1983]]) classifica la ciència en funció de l'enfocament que es dòna al coneiximent científic sobre l'estudi dels processos naturals o socials (estudi de fets), o be, a l'estudi de processos purament llògics i matemàtics (estudi d'idees), és a dir, ciència '''factual''' i ciència '''formal'''.

La [[ciència factual]] s'encarrega d'estudiar fets auxiliant-se de l'observació i l'experimentació. Per eixemple la física i la sicologia són ciències factuals perqué es referixen a fets que se supon ocorren en la realitat i, per consegüent, han d'apelar a l'examen de l'evidència empírica per a comprovar-los. En conclusió, el [[objecte]] d'estudi de la [[ciència formal]] no són les coses ni els processos, sino les relacions abstractes entre signes, és a dir, s'estudien idees. Són ciències formals la [[llògica]] i les [[matemàtiques]].

La [[ciència factual]] s'encarrega d'estudiar fets auxiliant-se de l'observació i l'experimentació. Per eixemple la física i la sicologia són ciències factuals perqué es referixen a fets que se supon ocorren en la realitat i, per consegüent, han d'apelar a l'examen de l'evidència empírica per a comprovar-los. En conclusió, el [[objecte]] d'estudi de la [[ciència formal]] no són les coses ni els processos, sino les relacions abstractes entre signes, és a dir, s'estudien idees. Són ciències formals la [[llògica]] i les [[matemàtiques]].

El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), cridat aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar el fi de la [[Edat Mijana]] i va fundar fonaments sòlits per al desenrollament de nous coneiximents.  Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en el seu [[teoria heliocèntrica]].

El [[Renaiximent]] ([[sigle XIV]] en [[Itàlia]]), cridat aixina pel redescobriment de treballs d'antics pensadors, va marcar el fi de la [[Edat Mijana]] i va fundar fonaments sòlits per al desenrollament de nous coneiximents.  Dels científics d'esta época es destaca [[Nicolau Copèrnic]], a qui se li atribuïx haver iniciat la revolució científica en el seu [[teoria heliocèntrica]].

Entre els moltíssims pensadors més prominents que van donar forma al mètodo científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] (1214 - 1294) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] (1596 - 1650) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] (1564 - 1642) en [[Itàlia]]. Este últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el mètodo científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes.

Entre els moltíssims pensadors més prominents que van donar forma al mètodo científic i a l'orige de la ciència com a sistema d'adquisició de coneiximent, val la pena destacar a [[Roger Bacon]] ([[1214]] - [[1294]]) en [[Anglaterra]], a [[René Descartes]] ([[1596]] - [[1650]]) en [[França]] i a [[Galileu Galilei]] ([[1564]] - [[1642]]) en [[Itàlia]]. Este últim fon el primer científic que va basar les seues idees en l'experimentació i que va establir el mètodo científic com la base del seu treball. Per això és considerat el pare de totes les ciències modernes.

Des de llavors fins hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per a això, ademés dels científics, els mijans de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància.

Des de llavors fins hui la ciència ha alvançat a passos enjagantits. La ciència s'ha convertit en part de la nostra cultura i va lligada a l'alvanç tecnològic. És important que la divulgació científica arribe a tota la societat. Per a això, ademés dels científics, els mijans de comunicació i els museus tenen un paper de vital importància.