Canvis

Alemanya (edita)

Revisió de 15:05 8 abr 2010

459 bytes afegits , 15:05 8 abr 2010

sense resum d'edició

Llínea 82: Llínea 82:

L'imperi migeval es derivava d'una divisió de l '[[Imperi Carolingi]] en 843, que va ser fundada per [[Carlomagne]] en 800, i va existir en diferent formes, fins a 1806, el seu territori abarcava des del riu [[Eider]] en el nort fins a la costa [[mediterrànea]] en el sur.

−

Baix el regnat de la [[Dinastia Saxona]] (919-1024), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Saxonia]], [[Franconia]], [[Suabia]], [[Turingia]] i [[Baviera]] es varen consolidar, y el Rei alemà va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la [[Dinasta Salia]] (1024-1125), el Sacre Imperi Romà va absorbir el nort d'[[Itàlia]] i [[Borgonya]], encara que els emperadors perderen el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baix els emperadors [[Hohenstaufen]] (1138-1254), els príncips alemans aumentaren la seua influencia cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà creixqueren ciutats prosperes com les de la [[Lliga Hanseática]].

+

Baix el regnat de la [[Dinastia Saxona]] ([[919]]-[[1024]]), els ducats de [[Ducat de Lorena|Lorena]], [[Saxonia]], [[Franconia]], [[Suabia]], [[Turingia]] i [[Baviera]] es varen consolidar, y el Rei alemà va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romà Germànic d'estes regions en 962. Baix el regnat de la [[Dinasta Salia]] (1024-1125), el Sacre Imperi Romà va absorbir el nort d'[[Itàlia]] i [[Borgonya]], encara que els emperadors perderen el poder a través de la [[Querella de les Investidures]]. Baix els emperadors [[Hohenstaufen]] ([[1138]]-[[1254]]), els príncips alemans aumentaren la seua influencia cap al sur i l'est en els territoris habitats pels eslaus. En el Nort alemà creixqueren ciutats prosperes com les de la [[Lliga Hanseática]].

−

L'edicte de la [[Bula d'Or]] en 1356 va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del segle XV, els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].

+

L'edicte de la [[Bula d'Or]] en [[1356]] va ser la constitució bàsica de l'imperi que va durar fins a la seua dissolució. Es va codificar l'elecció del emperador per set [[Príncip elector|príncips electors]]. A partir del [[segle XV]], els emperadors eren elegits casi exclusivament entre els provinents de la [[Casa de Habsburc]].

−

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]]'', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en 1517, provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans després de 1530. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] (1618-1648), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] (1648) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prusia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

+

[[Martí Lutero]] va escriure ''[[Les 95 tesis]]'', on qüestionant l'[[Iglésia Catòlica Romana]] en [[1517]], provocant la [[Reforma Protestant]]. L'iglésia Luterana va ser reconeguda com la nova religió sancionada en molts estats alemans després de [[1530]]. El conflicte religiós resultant va conduir a la [[Guerra dels Trenta Anys]] ([[1618]]-[[1648]]), que va devastar el territori alemà.<ref>[http://mars.wnec.edu/~grempel/courses/wc2/lectures/30yearswar.html The Thirty-Years-War], Gerhard Rempel, Western New England College.</ref> La població dels estats alemans es va reduir en un 30%.<ref>[http://users.erols.com/mwhite28/warstat0.htm#30YrW The Thirty Years War (1618-48)], Alan McFarlane, The Savage Wars of Peace: England, Japan and the Malthusian Trap (2003)</ref> La [[Pau de Westfàlia]] ([[1648]]) va acabar en la guerra religiosa entre els estats alemans, pero l'imperi [[de facto]] va ser dividit en numerosos principats independents. Des de 1740, el dualisme entre la monarquia Habsburc d'Àustria i el [[Regne de Prusia]] va dominar l'història alemana. En 1806 ,l'Imperi va ser invadit i dissolt com a conseqüència de les [[Guerres napoleòniques]].<ref name="concise h">Fulbrook, Mary: ''A Concise History of Germany'', Cambridge University Press 1991, p. 97. ISBN 0-521-54071-2</ref>

=== Restauració i revolució (1814-1871) ===

−

[[Image:Map-Rheinbund-1812.png|thumb|right|[[Confederació del Rin]] en [[1812]].]]

+

[[Image:Map-Rheinbund-1812.png|thumb|right|<center>[[Confederació del Rin]] en [[1812]].</center>]]

−

[[Image:Nationalversammlung.jpg|thumb|right|[[Parlament de Fráncfort]] en [[1848]].]]

+

[[Image:Nationalversammlung.jpg|thumb|right|<center>[[Parlament de Fráncfort]] en [[1848]].</center>]]

Llínea 108: Llínea 108:

−

[[Unificació alemana|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en 1871, quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en Versalles el 18 de giner de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte Àustria (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de 1884, Alemanya va iniciar l'establiment de varies [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].

+

[[Unificació alemana|Alemanya va ser unificada]] com un modern estat-nació en [[1871]], quant es va forjar l'Imperi Alemà, en el Regne de Prussia com el seu principal constituent. Després de la derrota francesa en la [[Guerra franc-prussiana]], l'Imperi Alemà (Deutsches Kaiserreich) va ser proclamat en [[Versalles]] el [[18 de giner]] de 1871. La [[dinastia Hohenzollern]] de Prusia va liderar el nou imperi, en el qual la capital es va establir en Berlin. L'imperi va ser una unificació de les parts disperses d'Alemanya, excepte [[Àustria]] (Kleindeutschland, o «chicoteta Alemanya»). A partir de [[1884]], Alemanya va iniciar l'establiment de varies [[Imperi colonial alemà|colònies fora d'Europa]].

−

En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a França per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.

+

En el periodo posterior a l'unificació d'Alemanya, l'emperador [[Guillem I d'Alemanya|Guillem I]] va orientar la política exterior garantisant la posició d'Alemanya com una gran nació al forjar aliances per a aïllar a [[França]] per la via diplomàtica, y evitar la guerra. A pesar d'açò, durant el regnat de [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]], Alemanya, al igual que atres potencies europees, va donar un [[Nou Imperialisme|curs imperialiste]] que va provocar friccions en els països veïns. La majoria d'aliances en les que Alemanya havia estat prèviament implicada no es varen renovar, i noves aliances varen excloure al país. En concret, França va establir noves relacions per mig de la firma de l'[[entent cordial]] en el Regne Unit i l'obtenció de vínculs en l'[[Imperi Rus]]. A banda dels seus contactes en [[Àustria-Hungria]], Alemanya es va vore cada vegada mes aïllada.

En la [[Conferencia de Berlin]], Alemanya es va unir a atres potencies europees per a reclamar [[Repartiment d'Àfrica|la seua part d'Àfrica]]. Alemanya va obtindre la propietat sobre varis territoris africans en la [[Àfrica Oriental Alemanya|part est]], [[Àfrica del Suroest Alemanya|suroest]], [[Togolandia]] i [[Camerun]]. La lluita per Àfrica va causar tensions entre les grans potencies que podien haver contribuït a crear les condiciones que varen dur a la [[Primera Guerra Mundial]].

−

L'[[atentat de Sarajevo]] (1914) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austro-hongarés, va desencadenar la Primera Guerra Mundial. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en un dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en 1918, i l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre i Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excloses les Potencies derrotades en contradicció en la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos i la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.<ref name="lee h">Stephen J. Lee: ''Europe, 1890–1945''. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.</ref>

+

L'[[atentat de Sarajevo]] ([[1914]]) en el que va morir l'hereu de la Corona del Imperi Austro-hongarés, va desencadenar la [[Primera Guerra Mundial]]. Alemanya, com part de les [[Potencies Centrals]], va sofrir la derrota contra les Potencies Aliades en un dels conflictes més sanguinaris de tots els temps. La [[Revolució de Novembre]] va estallar en [[1918]], i l'emperador Guillem II va abdicar. Un armistici que ficava fi a la guerra es va firmar l'11 de novembre i Alemanya es va vore obligada a firmar el [[Tractat de Versalles de 1919]]. En la seua negociació varen ser excloses les Potencies derrotades en contradicció en la diplomàcia tradicional de la posguerra. El tractat es va percebre en Alemanya com una humiliant continuació de la guerra per atres mijos i la seua durea se cita sovint com un factor que va facilitar el posterior ascens del nazisme en el país.<ref name="lee h">Stephen J. Lee: ''Europe, 1890–1945''. Routledge 2003, p. 131. ISBN 0-415-25455-8.</ref>

[[Image:Inflation-1923.jpg|thumb|right|L'inflació 1923-24: una dona alimenta la seua estufa en diners. En eixe moment, la crema de diners es menys costosa que la compra de llenya.]]

Llínea 133: Llínea 133:

Després la mort de Hindenburg se denomina a Adolf Hitler [[Cap d'Estat]], lo que va donar inici a l'Alemanya Nazi. El [[27 de febrer]] de [[1933]], l'[[Incendi del Reichstag|Reichstag va ser incendiat]]. Alguns drets democràtics fonamentals varen ser derogats posteriorment en virtut de un [[Decret del Incendi del Reichstag|decret de emergència]]. Una [[Llei habilitant de 1933|Llei]] de Hitler va donar al govern el ple poder llegislatiu. Només el [[Partit Socialdemòcrata d'Alemanya]] va votar en contra d'ella; els comunistes no pogueren presentar oposició, ya que els seus diputats havien segut assessinats o encarcerats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. ISBN 0-415-20114-4.</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College. Retrieved 2006, 07-12.</ref> Un estat totalitari centralisat va ser establit per una serie d'iniciatives i decrets, fent d'Alemanya un Estat de partit únic. L'industria es va regular per a desplaçar l'economia cap a una base de producció de guerra.

−

En 1936 les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]]'' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939, quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]]'' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de França i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en Europa, i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'Àfrica. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del Japó (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit Albània, Etiopia, controlava Líbia junt en els alemans i atacava Malta i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

+

En [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]]'' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]]'' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

−

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren Suècia, Andorra, Mónaco, Suïssa, Liechtenstein, San Marí, El Vaticà i Turquia. En l'estiu de 1941 un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'Unió Soviètica, trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a Moscou i l'atre a Ucrània i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats en ingents tropes de Finlàndia, Bulgària, Itàlia, Romania i Hongria entre atres. Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en 1941 demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i 1942 (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), així com l'ingrés dels Estats Units (en decembre de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el 8 de maig de 1945.

+

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, així que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren [[Suècia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]], [[San Marí]], [[El Vaticà]] i [[Turquia]]. En l'estiu de [[1941]] un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'[[Unió Soviètica]], trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a [[Moscou]] i l'atre a [[Ucrània]] i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats en ingents tropes de [[Finlàndia]], [[Bulgària]], [[Itàlia]], [[Romania]] i [[Hongria]] entre atres. Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en [[1941]] demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i [[1942]] (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), així com l'ingrés dels Estats Units (en [[decembre]] de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren després de la capitulació del règim nazi el [[8 de maig]] de [[1945]].

En lo que més tart aplega a ser conegut com l'[[Holocaust]], el règim Nazi promulga polítiques governamentals per a avassallar a varis sectors de la societat: Judeus, comunistes, gitanos, homosexuals, [[Francmasons]], dissidents polítics, sacerdots, predicadors, [[Iglésia Confessant|opositors religiosos]], i les persones en discapacitat, entre atres. Durant l'época nazi, uns onze millons de persones foren assessinades en l'Holocaust, entre ells sis millons de judeus i tres millons de polacs. La Segona Guerra Mundial i el genocidi nazi son responsables d'entorn a 50 millons de morts en Europa.

=== Divisió i reunificació (1945-1990) ===

−

[[Image:Deutschland_Besatzungszonen_-_1945_1946.svg.png|thumb|Zones d'ocupació en 1946.]]

+

[[Image:Deutschland_Besatzungszonen_-_1945_1946.svg.png|thumb|<center>Zones d'ocupació en 1946.</center>]]

Llínea 151: Llínea 151:

[[Image:Adlon-im-bau.jpg|thumb|right|[[Remodelació de Berlin]], després de la reunificació.]]

−

Després d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 de octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la Segona Guerra Mundial.

+

Després d'una història d'incidents i desencontres entre els dos estats alemans, el [[mur de Berlin]] es va obrir a la circulació el [[9 de novembre]] de [[1989]], en posterioritat a les fuges massives de ciutadans de la RDA cap a territori occidental, que es produïren a través de [[Hongria]] i [[Checoslovàquia]] en l'[[estiu]] d'eixe mateix any. Alemanya es reunifica el [[3 de octubre]] de [[1990]], recobrant la seua plena sobirania, al quedar definitivament suprimit el règim de control polític i militar de les potencies vencedores de la [[Segona Guerra Mundial]].

La [[reunificació alemana]] tingué conseqüències en tots els àmbits de la vida alemana, com la participació alemana en operacions de l'[[ONU]] per a l'imposició de la [[pau]], una actitut més crítica de la contribució dels estrangers a la vida alemana, i enormes costs per als contribuents dels antics estats.

Llínea 157: Llínea 157:

L'Alemanya reunificada conserva tradicions que es remonten al [[segle XIX]]: el [[sufragi universal]] i l'estructura parlamentaria, desenrollada en temps del [[Reichstag (parlament alemà)|Reichstag]]. S'ha conservat també certa continuïtat espacial: el [[Tractat Dos més Quatre]], acta fundacional internacional de l'Alemanya reunificada, reafirma la solució de la «chicoteta Alemanya». Els acorts establiren la retirada gradual de las tropes soviètiques de Alemanya Oriental en la garantia per part de l'OTAN de no situar forces en l'est de l'Alemanya unificada.

−

Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany,<ref>{{Cita web| url = http://www.robert-schuman.org/schuman_chelini.php | título = Robert Schuman et l'idée européenne (1886-1963) | obra = Fondation Robert Schuman | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = francés}} La família adquirí la nacionalitat alemana després la [[Territori imperial de Alsacia i Lorena|anexió de Mosela l'Imperi alemany]] en 1871, estatus que conserva fins a 1918</ref> pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanes|abdós països]], França i Alemanya, es consideren el motor de les [[Cronologia de l'Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a l'actual [[Història de l'Unió Europea|Unió Europea]].

+

Des de que en [[1950]], [[Robert Schuman]], el ministre [[França|francés]] d'orige alemany,<ref>{{Cita web| url = http://www.robert-schuman.org/schuman_chelini.php | título = Robert Schuman et l'idée européenne ([[1886]]-[[1963]]) | obra = Fondation Robert Schuman | fechaacceso = 29/05/2008 | idioma = francés}} La família adquirí la nacionalitat alemana després la [[Territori imperial de Alsacia i Lorena|anexió de Mosela l'Imperi alemany]] en [[1871]], estatus que conserva fins a 1918</ref> pronunciara la seua célebre [[Declaració Schuman|declaració]], [[Relacions franc-alemanes|abdós països]], França i Alemanya, es consideren el motor de les [[Cronologia de l'Unió Europea|comunitats europees]] que han donat orige a l'actual [[Història de l'Unió Europea|Unió Europea]].

== Govern ==

Llínea 254: Llínea 254:

== Geografia ==

−

[[Image:Gm-map-es.png|thumb|right|Principals ciutats d'Alemanya.]]

+

[[Image:Gm-map-es.png|thumb|right|<center>Principals ciutats d'Alemanya.</center>]]

Te la segona població més gran en [[Europa]] (després de la Rússia europea) i el sèptim país mes gran. El seu territori compren 357.021 km², que consta de 349.223 km² de terreny i 7.798 km² d'[[aigua]]. Entenent-se des dels alts pics dels [[Alps]] (punt més alt: el [[Zugspitze]] a 2.962 [[metro|m]] d'altura) en el sur a les [[coste]]s dels [[mar]]s [[mar Bàltic|Bàltic]] i del [[mar del Nort|Nort]]. En el centre del país es troben les terres altes forestals i al suroest la [[Selva Negra]]. No posseïx territoris d'[[ultramar]].

Llínea 264: Llínea 264:

=== Fauna ===

−

[[Image:Rød_ræv_(Vulpes_vulpes).jpg|thumb|right|El [[Vulpes vulpes|rabosot roig]].]]

+

[[Image:Rød_ræv_(Vulpes_vulpes).jpg|thumb|right|<center>El [[Vulpes vulpes|rabosot roig]].</center>]]

Llínea 280: Llínea 280:

=== Hidrografia ===

−

Els tres rius principals son:

+

Els tres [[riu|rius]] principals son:

*[[Rin]] (Rhein en Alemà) en una part alemana de 865 quilómetros conta en varis tributaris importants com el [[Riu Neckar|Neckar]], el [[Riu Meno|Meno]] i el [[Riu Mosela|Mosela]].

Llínea 339: Llínea 339:

=== Ciència ===

−

[[Image:Alexandre_humboldt.jpg|thumb|right|[[Alexander von Humboldt]]]]

+

[[Image:Alexandre_humboldt.jpg|thumb|right|<center>[[Alexander von Humboldt]]</center>]]

−

[[Image:1885Benz.jpg|thumb|right|Vehícul [[Benz]] de [[1885]].]]

+

[[Image:1885Benz.jpg|thumb|right|<center>Vehícul [[Benz]] de [[1885]].</center>]]

Alemanya ha sigut la llar d'algun dels més destacats investigadors en diferents camps científics.<ref>[http://www.campus-germany.de/english/2.60.260.html Back to the Future: Germany - A Country of Research] German Academic Exchange Service (2005, 02-23). Retrieved 2006, 12-08.</ref> Es així que prop de 100 alemanys (de nacionalitat u orige) han sigut llorejats en el [[Premi Nobel]]. El treball d'[[Albert Éinstein]] i [[Max Planck]] va ser crucial per a la fundació de la [[física moderna]], que [[Werner Heisenberg]] i [[Max Born]] desenrollaren encara més.<ref>Roberts, J. M. ''The New Penguin History of the World'', Penguin History, 2002. Pg. 1014. ISBN 0-14-100723-0.</ref> Ells foren precedits per [[Física|físics]] com [[Hermann von Helmholtz]], [[Joseph von Fraunhofer]] i [[Daniel Gabriel Fahrenheit]]. [[Wilhelm Conrad Röntgen]] descobrí els [[rajos X]], un guany que el va fer el primer guanyador del [[Premi Nobel de Física]] en [[1901]].<ref>[http://www.history.com/encyclopedia.do?articleId=226611 The Alfred B. Nobel Prize Winners, 1901–2003] History Channel from ''The World Almanac and Book of Facts'' 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> En Alemanya i atres països els [[rajos X]] se denominan ''"Röntgenstrahlen"'' (rajos de Röntgen). El treball de [[Heinrich Rudolf Hertz]] en l'àmbit de la [[radiació]] electromagnètica va ser fonamental per al desenroll de les modernes telecomunicacions.<ref>[http://www.itu.int/aboutitu/HistoricalFigures.html Historical figures in telecommunications.] International Telecommunication Union. January 14, 2004. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Wilhelm Wundt]] és célebre per haver desenrollat el primer laboratori de [[sicologia]], a la que dona la categoria de [[ciència]].<ref>Kim, Alan. [http://plato.stanford.edu/entries/wilhelm-wundt/ Wilhelm Maximilian Wundt] Stanford Encyclopedia of Philosophy. Jun. 16, 2006. Retrieved 2007, 01-02.</ref> [[Alexander von Humboldt]] i el seu treball com científic natural i explorador va ser fundacional per a la [[biogeografía]].<ref>[http://www.eaglehill.us/ahumb.html The Natural History Legacy of Alexander von Humboldt (1769 to 1859)], Humboldt Field Research Institute and Eagle Hill Foundation. Retrieved 2007, 01-02.</ref>

Llínea 383: Llínea 383:

=== Filosofia ===

−

[[Image:Nietzsche1882.jpg|thumb|right|[[Friedrich Nietzsche]].]]

+

[[Image:Nietzsche1882.jpg|thumb|right|<center>[[Friedrich Nietzsche]].</center>]]

La lliteratura alemana és remonta a l'[[Edat Mija]] i les obres d'escritors com [[Walther von der Vogelweide]] i [[Wolfram von Eschenbach]]. Diversos autors i poetes alemans han guanyat gran renom, incloent [[Johann Wolfgang von Goethe]] i [[Friedrich Schiller]]. Les coleccions de contes populars publicats pels [[Germans Grimm]] popularisa el folclor alemà en el plà internacional. L'influencia d'autors del segle XX inclouen [[Thomas Mann]], [[Bertold Brecht]], de [[Hermann Hesse]], [[Heinrich Böll]] i [[Günter Grass]].

Llínea 390: Llínea 390:

=== Mijos de comunicació ===

−

[[Image:CABINETOFDRCALIGARI-poster.jpg|thumb|right|[[El gabinet del Doctor Caligari]].]]

+

[[Image:CABINETOFDRCALIGARI-poster.jpg|thumb|right|<center>[[El gabinet del Doctor Caligari]].</center>]]

−

Alemanya és el mercat de [[televisió]] més gran d'Europa, en uns 34 millons de llars que tenen televisió. Les numeroses cadenes públiques regionals i nacionals s'organisen d'acort en l'estructura política federal. Al voltant del 90% de les llars alemans tenen [[televisió per cable]] o [[televisió per satèlit]], i els tele-espectadors poden elegir entre una varietat de lliure accés públic i als canals comercials.

+

Alemanya és el mercat de [[televisió]] més gran d'[[Europa]], en uns 34 millons de llars que tenen televisió. Les numeroses cadenes públiques regionals i nacionals s'organisen d'acort en l'estructura política federal. Al voltant del 90% de les llars alemans tenen [[televisió per cable]] o [[televisió per satèlit]], i els tele-espectadors poden elegir entre una varietat de lliure accés públic i als canals comercials.

El país és la llar d'alguns dels més grans conglomerats de mijos de comunicació, incloent [[Bertelsmann]] i l'editorial [[Axel Springer]].

Llínea 398: Llínea 398:

El cine alemà va ser especialment influent durant els anys de la República de Weimar en els expressionistes alemans com [[Robert Wiene]] ''(El gabinet del Doctor Caligari)'' i [[Friedrich Wilhelm Murnau]]. L'época nazi produí obres significatives com la película ''[[Baró de Münchhausen|Münchhausen]]'' (1943) o el controvertit treball de la directora [[Leni Riefenstahl]].

−

Durant el periodo ~~1970–1980~~ directors com [[Volker Schlöndorff]], [[Werner Herzog]], [[Wim Wenders]], [[Rainer Werner Fassbinder]] colocaren el cine alemà atra vegada en l'escena internacional en les seues películes a sovint provocadores. Més recentment, películes com ''[[Das Boot]]'' (1981), ''[[Lola rennt]]'' (1998), ''[[Good bye, Lenin!]]'' (2003), ''[[Contra la paret|Gegen die Wand]]'' (2004), ''[[Der Untergang]]'' (2004) i ''[[Das Leben der Anderen]]'' (2007) han gojat d'èxit internacional.

+

Durant el periodo [[1970]]–[[1980]] directors com [[Volker Schlöndorff]], [[Werner Herzog]], [[Wim Wenders]], [[Rainer Werner Fassbinder]] colocaren el cine alemà atra vegada en l'escena internacional en les seues películes a sovint provocadores. Més recentment, películes com ''[[Das Boot]]'' ([[1981]]), ''[[Lola rennt]]'' (1998), ''[[Good bye, Lenin!]]'' (2003), ''[[Contra la paret|Gegen die Wand]]'' (2004), ''[[Der Untergang]]'' ([[2004]]) i ''[[Das Leben der Anderen]]'' ([[2007]]) han gojat d'èxit internacional.

−

El [[Festival de Cine de Berlin]], celebrat anualment des de 1951, és un dels festivals de cine més prestigiosos. La cerimònia anual dels [[Premis del Cine Europeu]] és celebra cada dos anys en la ciutat de Berlin, on és troben l'Acadèmia del Cine Europeu. Els estudis [[Babelsberg]], en Potsdam, son els més antics de gran escala en el mon i constituïxen un centre internacional per a la producció de películes.

+

El [[Festival de Cine de Berlin]], celebrat anualment des de [[1951]], és un dels festivals de cine més prestigiosos. La cerimònia anual dels [[Premis del Cine Europeu]] és celebra cada dos anys en la ciutat de [[Berlin]], on és troben l'Acadèmia del Cine Europeu. Els estudis [[Babelsberg]], en Potsdam, son els més antics de gran escala en el mon i constituïxen un centre internacional per a la producció de películes.

=== Deport ===

Llínea 420: Llínea 420:

També el [[ciclisme]] és un deport popular en Alemanya i un dels millors ciclistes dels temps recents, [[Jan Ullrich]], guanyà el [[Tour de França]] en 1997 i finalisa segon en cinc ocasions.

−

En [[hockey sobre herba]], Alemanya ha obtés dos medalles d'or en el torneig masculí del [[campeonat mundial de hockey sobre herba]], una en el [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2002|2002]] i atra en el [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2006|2006]]; i atres dos medalles d'or en el torneig femení, una en 1976 i atra en 1981.

+

En [[hockey sobre herba]], Alemanya ha obtés dos medalles d'or en el torneig masculí del [[campeonat mundial de hockey sobre herba]], una en el [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2002|2002]] i atra en el [[Campeonat Mundial de Hockey sobre Herba Masculí de 2006|2006]]; i atres dos medalles d'or en el torneig femení, una en [[1976]] i atra en [[1981]].

=== Gastronomia ===

−

[[Image:currywurst.jpg|thumb|right|[[Currywurst]].]]

+

[[Image:currywurst.jpg|thumb|right|<center>[[Currywurst]].</center>]]

−

[[Image:144215094_be5e39f10f_b.jpg|thumb|right|[[Coca de la Selva Negra]].]]

+

[[Image:144215094_be5e39f10f_b.jpg|thumb|right|<center>[[Coca de la Selva Negra]].</center>]]

La [[cuina]] alemana varia enormement d'una regió a un atra. Les regions del sur de [[Baviera]] i [[Suabia]], per eixemple, compartixen una cultura culinària en [[Suïssa]] i [[Àustria]]. [[Carn de porc]], [[carn de vacú]], i [[aus de corral]] son les principals varietats de la carn consumida, en la carn de porc com la més popular. A lo llarc de totes les regions, la carn és menja en freqüència en forma de [[salchicha]]. Més de 1500 diferents tipos de salchiches és produïxen en el país. Els dits [[aliments orgànics]] han guanyat una quota de mercat de al voltant del 3,0% i és preveu que seguixca una tendència creixent.<ref>{{Cita web| url = http://www.organic-europe.net/country_reports/germany/default.asp | título = Organic Agriculture in Germany | año = 2007 | obra = organic-europe 13.04.2007 | fechaacceso = 18/03/2008 | idioma = inglés}}</ref>

Jose2

Administradors

121 330

edicions