Canvis

95 bytes afegits ,  15:10 6 abr 2010
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:     
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Alfafara es troba situada en el nort de la província d'Alacant, pertany a la comarca d'El Comtat, es troba enclavada al peu de la Serra de Mariola, en la valleta d'Agres, entre les Serres d'Agullent i Mariola, en la zona llimítrofa de les províncies d'Alacant i Valéncia. Els seus llímits són al Nort, [[Agullent]] i [[Ontinyent]]; al Sur i Oest, [[Bocairent]] i a l'Est, [[Agres]].
+
Alfafara es troba situada en el nort de la província d'Alacant, pertany a la comarca d'El Comtat, es troba enclavada al peu de la Serra de Mariola, en la valleta d'Agres, entre les Serres d'Agullent i Mariola, en la zona llimítrofa de les províncies d'[[Alacant]] i [[Valéncia]]. Els seus llímits són al Nort, [[Agullent]] i [[Ontinyent]]; al Sur i Oest, [[Bocairent]] i a l'Est, [[Agres]].
 
  −
A la població s'accedix per la carretera comarcal A-202, que va de Muro d'Alcoy a Bocairent, que enllaça en la carretera nacional de Villena a L'Alcúdia de Crespins.
      +
A la població s'accedix per la carretera comarcal A-202, que va de [[Muro d'Alcoy]] a Bocairent, que enllaça en la carretera nacional de Villena a L'Alcúdia de Crespins.
 
El terreny és molt irregular, en zones planes en el centre i molt montanyós en les parts norts de la [[Serra de Mariola]].  
 
El terreny és molt irregular, en zones planes en el centre i molt montanyós en les parts norts de la [[Serra de Mariola]].  
   Llínea 32: Llínea 31:     
== Economia ==
 
== Economia ==
Es basa en chicotetes explotacions agrícoles de secà, oliveral, fruiters i cereals. També hi ha chicotetes empreses de fil, envasos de plàstic, indústries casolanes i de servicis.
+
Es basa en chicotetes explotacions agrícoles de secà, [[oliva|oliveral]], [[fruïta|fruiters]] i [[cereal|cereals]]. També hi ha chicotetes empreses de fil, envasos de plàstic, indústries casolanes i de servicis.
    
== Monuments i llocs d'interés ==
 
== Monuments i llocs d'interés ==
Llínea 41: Llínea 40:  
 
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
*'''Festes Patronals'''. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor als Sants patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.
+
*'''Festes Patronals'''. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'[[agost]], en honor als Sants patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.
    
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
   −
Tenint en conte que el principal producte agrícola de la població és l'oli, els plats típics són els denominats "''Mulladors''", entre els que cal destacar la "''[[Pericana]]''" i "''l´[[espencat]]''", a base de [[salsa de tomata|tomata]], els pimentons, alls, fesols, jolivert, mesclat en tonyina, abadejo o ''[[Trisopterus minutus|capellans]]''. Ademés estan la "''borreta''" de [[creïlla|creïlles]] en [[abadejo en saladura|abadejo]] i [[espinac]]s, "''la sanc en ceba''", "l'olla de pilotes o fasedures".
+
Tenint en conte que el principal producte agrícola de la població és l'[[oli]], els plats típics són els denominats "''Mulladors''", entre els que cal destacar la "''[[Pericana]]''" i "''l´[[espencat]]''", a base de [[salsa de tomata|tomata]], els [[pimentó|pimentons]], [[all|alls]], [[fesol|fesols]], [[jolivert]], mesclat en [[tonyina]], [[abadejo]] o ''[[Trisopterus minutus|capellans]]''. Ademés estan la "''borreta''" de [[creïlla|creïlles]] en [[abadejo en saladura|abadejo]] i [[espinac]]s, "''la sanc en ceba''", "l'olla de pilotes o fasedures".
    
D'entre els arrossos, "[[Arròs al forn]]", "Calder", "''Arròs de dejuni''", "Arròs en penques, fesols i naps". Quantes a les postres destaquen la "''Carabassa al forn''", "pastiços de moniato", "''el codonyat''", "bunyols", "la [[Coca Cristina]]", "''la tortà''", "''la Fabiola''", "''els casquinyols''", "els sospirs".
 
D'entre els arrossos, "[[Arròs al forn]]", "Calder", "''Arròs de dejuni''", "Arròs en penques, fesols i naps". Quantes a les postres destaquen la "''Carabassa al forn''", "pastiços de moniato", "''el codonyat''", "bunyols", "la [[Coca Cristina]]", "''la tortà''", "''la Fabiola''", "''els casquinyols''", "els sospirs".
124 521

edicions