Canvis

'''Propietat intelectual''' es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la inteligència; ya sigen lliteràries, artístiques o científiques. És una propietat un poc especial, ya que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intelectual fa referència a qualsevol cosa intangible; lo que fa que siga un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.  

'''Propietat intelectual''' es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la inteligència; ya siguen lliteràries, artístiques o científiques. És una propietat un poc especial, ya que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intelectual fa referència a qualsevol cosa intangible; lo que fa que siga un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.  

Les lleis de propietat intelectual oferixen a l'autor un conjunt de [[dret]]s exclusius en relació en el tractament que es fa de la seua idea, i no sobre la idea en si mateixa. També és important ressaltar, que les lleis protegixen l'obra resultant, no el procés de creació. És a dir, que les idees, mètodes, sistemes o procediments no queden protegits per la llegislació de [[propietat intelectual]]. Només queda protegida la seua expressió literària o científica, però no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre.  

Les lleis de propietat intelectual oferixen a l'autor un conjunt de [[dret]]s exclusius en relació en el tractament que es fa de la seua idea, i no sobre la idea en si mateixa. També és important resaltar, que les lleis protegixen l'obra resultant, no el procés de creació. És a dir, que les idees, mètodos, sistemes o procediments no queden protegits per la llegislació de [[propietat intelectual]]. Només queda protegida la seua expressió lliterària o científica, pero no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre.  

== Història ==

== Història ==

    

    

La història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en la història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en [[Anglaterra]], al [[sigle XVII]], quan va ser reconegut per primera vegada el [[copyright]] com un [[dret]] inherent a la creació lliterària. I més tart, es va estendre a la resta de treballs resultants de l'intelecte. Per això, el sistema actual de protecció de la propietat intelectual és el resultat directe de la invenció de la [[imprenta]] de [[Gutenberg]], i ha segut modelat posteriorment per l'aparició de la [[fotografia]], el [[cinema]], els vídeos domèstics, etc.  

La història de la propietat intelectual està estretament vinculada als diversos canvis tecnològics ocorreguts en la història de la humanitat. La propietat intelectual no ha estat sempre reconeguda; va ser en [[Anglaterra]], al [[sigle XVII]], quan va ser reconegut per primera vegada el [[copyright]] com un [[dret]] inherent a la creació lliterària. I més tart, es va estendre a la resta de treballs resultants de l'intelecte. Per això, el sistema actual de protecció de la propietat intelectual és el resultat directe de la invenció de la [[imprenta]] de [[Gutenberg]], i ha segut modelat posteriorment per l'aparició de la [[fotografia]], el [[cine]], els vídeos domèstics, etc.  

L'aparició d'[[Internet]] ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat sotmès el sistema del [[dret d'autor]], propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels [[dret d'autor|drets d'autor]] davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència.

L'aparició d'[[Internet]] ha segut l'últim revulsiu al qual ha estat somés el sistema del [[dret d'autor]], propiciant l'aparició de noves normes a tots els nivells per a assegurar la protecció dels [[dret d'autor|drets d'autor]] davant la tecnologia digital, i assegurar la seua supervivència.

==El sigle XIX==

==El sigle XIX==

El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necesitat d'incentius per mantindre l'accelarat avanç tecnológic després de les guerres napoleóniques, consolidarían la lógica de la propietat intelectual i extendrian les llegislacions protectores.

El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic després de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.

La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la dècada de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britániques. I el cotó es va transformar en un bé de consúm de masses de preu asequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera van passar a ser paisos desarrollats.

La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera van passar a ser països desarrollats.

Un atre  aspecte destacable va ser la internacionalisació espontánea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estadounidens van rebre mes pagaments dels editors británics que del seu propi país , encara que legalment els privilegiats eren estatals i no podían ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava els editors británics suficientment a pagar per accedir els continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que este pugueren valer els seu privilegis llegals.

Un atre  aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estadounidens van rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que legalment els privilegiats eren estatals i no podían ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava els editors britànics suficientment a pagar per accedir els continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que este pugueren valer els seu privilegis llegals.

Per esta raó, la Convensió de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en 1886 per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeixement de drets els autors per part dels països firmants. Encara que era originalment només mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.

Per esta raó, la Convensió de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en 1886 per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeixement de drets els autors per part dels països firmants. Encara que era originalment només mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.