78 854
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Constanti Llombart''' ([[Valéncia]], [[1848]]-[[1893]])
'''Constantí Llombart''' ([[Valéncia]], [[1848]]-[[1893]])
Constantí Llombart, seudònim de Carmel Navarro Llombart, naixqué el [[8 de setembre]] de [[1848]] en el sí d’una família humil d’artesans, en el carrer de la Bosseria de la ciutat de Valéncia.
Per unes raons o per unes atres la seua formació primaria està plena de vicissituts, ya que pareix ser no professava una gran inclinació pels estudis. Després, en creixer, superaria esta fase, i degut, possiblement, al seu primer ofici d’enquadernador de llibres, al qual es dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que caïa en les seues mans, un interes per saber i per l’escritura.
Per unes raons o per unes atres la seua formació primària està plena de vicissituts, ya que pareix ser no professava una gran inclinació pels estudis. Després, en créixer, superaria esta fase, i degut, possiblement, al seu primer ofici d’enquadernador de llibres, al qual es dedicà en deixar l’escola, prengué contacte en les lletres i es despertà en ell, gràcies a la llectura de tot lo que caïa en les seues mans, un interés per saber i per l’escritura.
La falta de formació academica no sería un obstacul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor [[Agusti Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influiria notablement en la decisió que prengué de dedicar-se a escriure, i també en unes atres que marcarien la seua vida.
La falta de formació acadèmica no seria un obstàcul per a que arribara a ser un destacat home de lletres. La seua amistat en l’impressor [[Agustí Laborda]] i en el mestre [[Andreu Codonyer]] influiria notablement en la decisió que prengué de dedicar-se a escriure, i també en unes atres que marcarien la seua vida.
Fon un esperit desinquiet i un home compromés, inclus politicament, de manera que arribà a ser notoria la seua militancia republicana i molt activa la seua participacio en la Revolucio de [[1868]]. En este marc politic va escriure per a la publicacio satirica El Diablo Cojuelo i per a La Propaganda Republicana, les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, inclus, de denuncia de l’injusticia social o de l’esclavitut…Estos temes quedaren explicitats en obres com ara Trece días de sitio, Justicia contra justicia, La esclavitud de los blancos o Lo darrer agermanat, tractats i drames en els quals expon les seues idees lliberals. Previament havia compost tambe uns Cants republicans per al Centre Popular Instructiu, lo que li valdra el nomenament de Soci d’Honor de la Joventut Republicana i la conexio en les classes mes populars.
Fon un esperit desinquiet i un home compromés, inclús políticament, de manera que arribà a ser notòria la seua militancia republicana i molt activa la seua participació en la Revolucio de [[1868]]. En este marc politic va escriure per a la publicacio satirica El Diablo Cojuelo i per a La Propaganda Republicana, les dos fundades per ell. De la mateixa manera, escrigué alguns treballs relatius ad este periodo i moviment, també referits al cantonalisme i al federalisme i, inclus, de denuncia de l’injusticia social o de l’esclavitut…Estos temes quedaren explicitats en obres com ara Trece días de sitio, Justicia contra justicia, La esclavitud de los blancos o Lo darrer agermanat, tractats i drames en els quals expon les seues idees lliberals. Previament havia compost tambe uns Cants republicans per al Centre Popular Instructiu, lo que li valdra el nomenament de Soci d’Honor de la Joventut Republicana i la conexio en les classes mes populars.
Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la Restauració monarquica, reconduiren la seua activitat, la qual es concentrarà en la producció lliteraria. És just en este moment quan, imbuït per l’esperit de la [[Renaixença]], de la qual ell sera peça clau, concep el Calendari Llemosi Lo Rat-Penat ([[1875]]), publicació que traura avant en colaboracions lliteraries d’uns atres escritors, tant valencians com mallorquins i catalans –no podem oblidar l’esperit de germanor que avivarà este moviment en una primera fase, i que despres divergirà i es fara particular en cada territori-.
Alguns acontenyiments, en especial diversos enfrontaments en les autoritats governatives de la Restauració monarquica, reconduïren la seua activitat, la qual es concentrarà en la producció lliteraria. És just en este moment quan, imbuït per l’esperit de la [[Renaixença]], de la qual ell sera peça clau, concep el Calendari Llemosi Lo Rat-Penat ([[1875]]), publicació que traura avant en colaboracions lliteraries d’uns atres escritors, tant valencians com mallorquins i catalans –no podem oblidar l’esperit de germanor que avivarà este moviment en una primera fase, i que despres divergirà i es fara particular en cada territori-.
El seu caracter mamprenedor i la seua ansia per revitalisar la [[llengua valenciana]] el faran impulsor de moltes iniciatives, com la de la creació d’una “Biblioteca valenciana” (colecció en la qual pretenia reeditar als escritors classics valencians, i en la que nomes arribaria a publicar Lo proces de les Olives de Fenollar i Las alabanzas de las lenguas… de Marti de Viciana) o la concepcio d’una entitat que aglutinara els esforços del valencianisme cultural, idea que cristalisaria en la fundació de [[Lo Rat Penat]] en [[1878]], societat concebuda per a treballar encaridament per l’exaltacio, la defensa i el conreu de les diferents arees que constituixen la cultura valenciana, i d’una manera molt especial la llengua valenciana, maxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].
El seu caracter mamprenedor i la seua ansia per revitalisar la [[llengua valenciana]] el faran impulsor de moltes iniciatives, com la de la creació d’una “Biblioteca valenciana” (colecció en la qual pretenia reeditar als escritors classics valencians, i en la que nomes arribaria a publicar "Lo proces de les Olives" de Fenollar i "Las alabanzas de las lenguas…" de [[Marti de Viciana]]) o la concepcio d’una entitat que aglutinara els esforços del valencianisme cultural, idea que cristalisaria en la fundació de [[Lo Rat Penat]] en [[1878]], societat concebuda per a treballar encaridament per l’exaltacio, la defensa i el conreu de les diferents arees que constituïxen la cultura valenciana, i d’una manera molt especial la llengua valenciana, maxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].
En eixa llinea d’enaltiment de la llengua valenciana s’ha d’enquadrar la que es possiblement la seua obra escrita més ambiciosa i representativa, Los Fills de la Morta Viva ([[1879]]), un estudi bio-bibliografic d’autors i obres lliteraries dels segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]].
En eixa llinea d’enaltiment de la [[llengua valenciana]] s’ha d’enquadrar la que es possiblement la seua obra escrita més ambiciosa i representativa, ''Los Fills de la Morta Viva'' ([[1879]]), un estudi bio-bibliografic d’autors i obres lliteraries dels segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]].
[[Categoria: Escritors]]
[[Categoria: Escritors]]
[[categoria:Valencians]]
[[categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]