Canvis

Joana Maria Condesa Lluch (Valéncia 1862 - Valéncia 16 de giner de 1916) fon una religiosa valenciana que descobrix en el món obrer femení del seu temps al Crist Crucificat.  

'''Joana Maria Condesa Lluch''' ([[Valéncia]] [[1862]] - Valéncia 16 de [[giner]] de [[1916]]) fon una religiosa valenciana que descobrix en el món obrer femení del seu temps al Crist Crucificat.  

Lliure de pors i prejuïns abandona el seu acomodat estatuts social i enfrentant-se  a les dificultats i oposicions, inclús eclesials que troba, convençuda que la seua obra és obra de Déu,  en 1884 funda la [[Congregació de Religioses Esclaves de Maria Immaculada]] per a l'evangelisació del món obrer.

Lliure de pors i prejuïns abandona el seu acomodat estatuts social i enfrentant-se  a les dificultats i oposicions, inclús eclesials que troba, convençuda que la seua obra és obra de Déu,  en [[1884]] funda la [[Congregació de Religioses Esclaves de Maria Immaculada]] per a l'evangelisació del món obrer.

==Senyes biogràfiques==

==Senyes biogràfiques==

Pronte s'inicia en les devocions religioses de l'época; seguint l'eixemple dels seus pares, eixercia la caritat en tots aquells qui presentaven qualsevol necessitat. Al voltant de 1875 ingressà en l'[[Esclavitut Mariana de Grignion de Monfort]] i en l'[[Archiconfraria de les Filles de Maria i Santa Teresa de Jesús]], a on se li confià la secretaria. Com els seus pares, va pertànyer a la [[Tercera Odre del Carme]]. Diàriament participava en l'Eucaristia en l'[[Iglésia del Patriarca]], a on conegué al seu Director Espiritual, En Vicent Castañer.

Pronte s'inicia en les devocions religioses de l'época; seguint l'eixemple dels seus pares, eixercia la caritat en tots aquells qui presentaven qualsevol necessitat. Al voltant de 1875 ingressà en l'[[Esclavitut Mariana de Grignion de Monfort]] i en l'[[Archiconfraria de les Filles de Maria i Santa Teresa de Jesús]], a on se li confià la secretaria. Com els seus pares, va pertànyer a la [[Tercera Odre del Carme]]. Diàriament participava en l'Eucaristia en l'[[Iglésia del Patriarca]], a on conegué al seu Director Espiritual, En Vicent Castañer.

Va fer vot de castitat en el silenci del seu cor, per seguir l'eixemple de la Mare de Deu. I la seua vida transcorria entre devocions i l'administració de les finques de la família; entre els carrers cèntrics de València i la [[barraca]] d'[[estiueig]] en la plaja de [[Nazaret (Valéncia)]]. Feya este camí freqüentment i fon allà a on va descobrir la seua vocació: des de la seua tartana, en contemplar els rostres cansats de moltes jóvens que, com ella, cada dia es desplaçaven des de les seues cases en les rodalies de la ciutat cap a les fàbriques de seda, tabac i ventalls, jóvens de classe social baixa i un escàs nivell cultural que havien de treballar molt dur per a guanyar-se el pa i mantindre les seues famílies.  

Va fer vot de castitat en el silenci del seu cor, per seguir l'eixemple de la Mare de Deu. I la seua vida transcorria entre devocions i l'administració de les finques de la família; entre els carrers cèntrics de València i la [[barraca]] d'[[estiueig]] en la plaja de [[Nazaret (Valéncia)]]. Feya este camí freqüentment i fon allà a on va descobrir la seua vocació: des de la seua tartana, en contemplar els rostres cansats de moltes jóvens que, com ella, cada dia es desplaçaven des de les seues cases en les rodalies de la ciutat cap a les fàbriques de [[seda]], [[tabac]] i ventalls, jóvens de classe social baixa i un escàs nivell cultural que havien de treballar molt dur per a guanyar-se el pa i mantindre les seues famílies.  

Va sentir que Deu li demanava obrir una casa per a estes jóvens, en el fi d'ajudar-les a viure en dignitat, fomentant la seua educació i formació religiosa, donant-los un sostre, menjar i una miqueta d'amor. Aixina es com, en tan sols 20 anys, va sentir que havia de fundar una Congregació Religiosa dedicada a atendre a estes jóvens.  

Va sentir que Deu li demanava obrir una casa per a estes jóvens, en el fi d'ajudar-les a viure en dignitat, fomentant la seua educació i formació religiosa, donant-los un sostre, menjar i una miqueta d'amor. Aixina es com, en tan sols 20 anys, va sentir que havia de fundar una Congregació Religiosa dedicada a atendre a estes jóvens.