124 373
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Propietat intelectual''' Es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la inteligència; ya sigen lliteràries, artístiques o científiques. És una propietat un poc especial, ya que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intelectual fa referència a qualsevol cosa intangible; lo que fa que siga un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.
'''Propietat intelectual''' es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la inteligència; ya sigen lliteràries, artístiques o científiques. És una propietat un poc especial, ya que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intelectual fa referència a qualsevol cosa intangible; lo que fa que siga un concepte de propietat més sofisticat al que estem acostumats a tractar.
Les lleis de propietat intelectual oferixen a l'autor un conjunt de [[dret]]s exclusius en relació en el tractament que es fa de la seua idea, i no sobre la idea en si mateixa. També és important ressaltar, que les lleis protegixen l'obra resultant, no el procés de creació. És a dir, que les idees, mètodes, sistemes o procediments no queden protegits per la llegislació de [[propietat intelectual]]. Només queda protegida la seua expressió literària o científica, però no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre.
Les lleis de propietat intelectual oferixen a l'autor un conjunt de [[dret]]s exclusius en relació en el tractament que es fa de la seua idea, i no sobre la idea en si mateixa. També és important ressaltar, que les lleis protegixen l'obra resultant, no el procés de creació. És a dir, que les idees, mètodes, sistemes o procediments no queden protegits per la llegislació de [[propietat intelectual]]. Només queda protegida la seua expressió literària o científica, però no la idea continguda, que per tant no pot ser objecte de registre.
==El sigle XIX==
==El sigle XIX==
El sigle XIX la gran expansió del capitalisme i la necesitat d'incentius per mantindre l'accelarat avanç tecnológic després de les guerres napoleóniques, consolidarían la lógica de la propietat intelectual i extendrian les llegislacions protectores.
El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necesitat d'incentius per mantindre l'accelarat avanç tecnológic després de les guerres napoleóniques, consolidarían la lógica de la propietat intelectual i extendrian les llegislacions protectores.
La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en 1794 a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del cotó dràsticament i va convertir als EUA durant la dècada de 1830 en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britániques. I el cotó es va transformar en un bé de consúm de masses de preu asequible. EE.UU. i Gran Bretaña gràcies a la industria de la manufactura cotonera van passar a ser paisos desarrollats.
La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la dècada de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britániques. I el cotó es va transformar en un bé de consúm de masses de preu asequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera van passar a ser paisos desarrollats.
Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontánea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estadounidens van rebre mes pagaments dels editors británics que del seu propi país , encara que legalment els privilegiats eren estatals i no podían ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava els editors británics suficientment a pagar per accedir els continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que este pugueren valer els seu privilegis llegals.
Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontánea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estadounidens van rebre mes pagaments dels editors británics que del seu propi país , encara que legalment els privilegiats eren estatals i no podían ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava els editors británics suficientment a pagar per accedir els continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que este pugueren valer els seu privilegis llegals.
Per esta raó, la Convensió de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en 1886 per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeixement de drets els autors per part dels països firmants. Encara que era originalment només mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al 1989) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.
Per esta raó, la Convensió de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en 1886 per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeixement de drets els autors per part dels països firmants. Encara que era originalment només mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.
== Propietat intelectual en el sigle XX ==
== Propietat intelectual en el sigle XX ==
El sigle XX va ser el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i las patents. Després de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en 1886, en 1893 es va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]](Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates van aparèixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en 1899 quan es va crear va eixir en el nom de SAE.
El [[sigle XX]] va ser el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i las patents. Després de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en [[1886]], en [[1893]] es va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]](Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates van aparèixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.
En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i la universalisació del mercat audiovisual concentrat en els EUA, es va dur a terme la homologació internacional de la propietat intelectual.
En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i la universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], es va dur a terme la homologació internacional de la propietat intelectual.
== Objectius ==
== Objectius ==