− | El nom d''''Ador''' és d'orige àrap, com molts en la [[Comunitat Valenciana]] i significa torn per a al rec a través de rius, sequies, assuts o canals, significat en el qual ha continuat pràcticament fins als nostres dies. Per lo general, eixos torns van des del lloc on s'agarra l'aigua cap avall d'acort a la pendent del vall o vega baix irrigació. És puix, un poble d'orige àrap, que pasà a perteneixer al [[Regne de Valéncia]] en el [[segle XIII]], en la conquista realisada pel rei [[Jaume I d'Aragó]]. El botànic [[Antonio José de Cavanilles]] fa referència a la seua població (94 veïns a fines del [[segle XVIII]]) i a l'important collita de [[garrofes]] i [[olives]] (ademés d'atres productes) que se recollien en els seus voltants. | + | El nom d''''Ador''' és d'orige àrap, com molts en la [[Comunitat Valenciana]] i significa torn per a al rec a través de rius, sequies, assuts o canals, significat en el qual ha continuat pràcticament fins als nostres dies. Per lo general, eixos torns van des del lloc on s'agarra l'aigua cap avall d'acort a la pendent del vall o vega baix irrigació. És puix, un poble d'orige àrap, que pasà a perteneixer al [[Regne de Valéncia]] en el [[segle XIII]], en la conquista realisada pel rei [[Jaume I d'Aragó]]. El botànic [[Antonio José de Cavanilles]] fa referència a la seua població (94 veïns a fines del [[segle XVIII]]) i a l'important collita de [[garrofa|garrofes]] i [[oliva|olives]] (ademés d'atres productes) que se recollien en els seus voltants. |
− | L'agricultura és la base econòmica del municipi, dels [[taronger]]s constituïxen la major riquea, seguits de cereals i hortalices. En el secà hi ha [[garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armelers]] i ceps cultius que va cedint terreny als cítrics. | + | L'agricultura és la base econòmica del municipi, dels [[taronger]]s constituïxen la major riquea, seguits de cereals i hortalices. En el secà hi ha [[garrofa|garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armela|armelers]] i ceps cultius que va cedint terreny als cítrics. |