78 854
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''Real monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en lo carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en [[1242]] com [[cenobi]] i hospital.
El '''Real Monasteri de la Santíssima Trinitat''' situat en el carrer Trinitat de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) és un edifici que fon fundat en [[1242]] com a [[cenobi]] i hospital.
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercusió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].
Se tracta d'una fundació medieval de gran importància i que va tindre molta repercussió en la vida cultural valenciana dels sigles següents, i és un magnífic eixemple de la perfecció alcançada pels arquitectes, pedrapiquers i obrers de vila valencians a lo llarc del [[sigle XV]]. El nomenat [[Sigle d'Or Valencià]].
En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per las religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria, esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
En [[1444]] fon construït damunt el vell convent trinitari i el seu adjunt [[hospital de Sant Guillem]] de l'any [[1256]], fon ocupat per las religioses clarises per voluntat de la reina Na Maria, esposa d'[[Alfons el Magnànim]], que volia dispondre de un lloc de retir junt a la ciutat, i a tal efecte el va caramullar de donacions i privilegis. La primera abadesa fon sor [[Sor Isabel de Villena|Isabel de Villena]], l'autora de la coneguda obra "Vita Christi". També va estar lligat al convent el famós escritor [[Jaume Roig]], que fon mege de la comunitat.
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça "a la vora del riu"
El [[Sigle d'Or valencià]] està estretament relacionat en est edifici, que s'alça "a la vora del riu"
Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríen trobar-se les despulles d'En [[Luis de Santangel]]
Actualment el convent està encara habitat per monges de clausura, siscents anys després. Les mongetes clarises siguen complint clausura, silencioses, conservant els secrets que guarden els seus corredors, estàncies, claustres, celes i archius i en el que s'especula podríem trobar-se les despulles de [[Luis de Santangel]]
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que nomes és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses
Se pot admirar la frontera de l'iglésia, construïda en selleria i tapiador en estil gòtic flamíger. per lo que només és possible visitar l'iglésia en horari de celebracions religioses
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].
La porta principal és del [[sigle XV]] i està emparentada en les de la [[Llonja de Valéncia|Llonja]]. D'ella, podem destacar el fermós tondre renaixentista de ceràmica, fet en [[Itàlia]], conservant-se l'original custodiat en el [[Museu Nacional de Ceràmica]].