Canvis

| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]  

| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]  

}}

}}

'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste, escritor i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'Espanya i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).

'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - † [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste, escritor i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'[[Espanya]] i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).

== Biografia ==

== Biografia ==

Naixcut en Pamplona en l'any [[1806]], era germà del també polític [[Fernando Madoz]]. En [[1813]] es trasllada en la seua família a [[Barbastro]] ([[Osca]]) a on acodix al Colege San Lorenzo de les Escoles Pies (Escolapis). Posteriorment, estudia Dret en l'[[Universitat de Saragossa]] ([[1823]]). Participà en la defensa del [[castell de Monsó]] en [[1823]] contra els [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]], per lo que fon empresonat.

Naixcut en Pamplona en l'any [[1806]], era germà del també polític [[Fernando Madoz]]. En l'any [[1813]] es trasllada en la seua família a [[Barbastro]] ([[Osca]]) a on acodix al Colege San Lorenzo de les Escoles Pies (Escolapis). Posteriorment, estudia Dret en l'[[Universitat de Saragossa]] ([[1823]]). Participà en la defensa del [[castell de Monsó]] en [[1823]] contra els [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]], per lo que fon empresonat.

Obté el títul de Bachiller en Lleis en [[1825]]. A l'any següent, canvia la matrícula de Lleis per la de Cànons, acabant els seus estudis en el curs [[1827]]-[[1828]].

Obté el títul de Bachiller en Lleis en l'any [[1825]]. A l'any següent, canvia la matrícula de Lleis per la de Cànons, acabant els seus estudis en el curs [[1827]]-[[1828]].

Exiliat en [[França]] entre [[1830]] i [[1832]], es va dedicar en [[París]] i en [[Tours]] a l'estudi de la geografia i de l'estadística. Va poder tornar a Espanya, una volta fallit [[Ferrando VII]], gràcies a l'[[amnistia]] decretada per la reina [[María Cristina de Borbó]], fixant la seua residència en [[Barcelona]] a on, a principis de [[1833]], ya estava al front de les oficines del ''[[Diccionario geográfico universal]]'' (Barcelona, [[1829]]-[[1834]]) que en aquella ciutat es publicava. Aixina mateix, assumix la direcció del periòdic progressiste ''El Catalán'', d'octubre a maig de [[1835]].

Exiliat en [[França]] entre els anys [[1830]] i [[1832]], es va dedicar en [[París]] i en [[Tours]] a l'estudi de la geografia i de l'estadística. Va poder tornar a Espanya, una volta fallit [[Ferrando VII]], gràcies a l'[[amnistia]] decretada per la reina [[María Cristina de Borbó]], fixant la seua residència en [[Barcelona]] a on, a principis de l'any [[1833]], ya estava al front de les oficines del ''[[Diccionario geográfico universal]]'' (Barcelona, [[1829]]-[[1834]]) que en aquella ciutat es publicava. Aixina mateix, assumix la direcció del periòdic progressiste ''El Catalán'', d'[[octubre]] a [[maig]] de [[1835]].

Llicenciat en Dret en [[1834]], eixe any concep ya un pla per a crear un ''Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar'' (conegut popularment pel Diccionari de Madoz o, simplement, Madoz), que conseguiria vore culminat en [[1850]]. En [[1835]] publica el seu ''Resenya sobre el Clero espanyol i examen de la naturalea dels bens eclesiàstics''. En eixe mateix any, es convertix en capità d'artilleria dels Voluntaris d'[[Isabel II]] i és nomenat comissari regi en caràcter de governador militar, juge de primera instància, subdelegat de rendes i cap de les forces del [[Vall d'Arán]].

Llicenciat en Dret en l'any [[1834]], eixe any concep ya un pla per a crear un ''Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar'' (conegut popularment pel Diccionari de Madoz o, simplement, Madoz), que conseguiria vore culminat en [[1850]]. En l'any [[1835]] publica el seu ''Resenya sobre el Clero espanyol i examen de la naturalea dels bens eclesiàstics''. En eixe mateix any, es convertix en capità d'artilleria dels Voluntaris d'[[Isabel II]] i és nomenat comissari regi en caràcter de governador militar, juge de primera instància, subdelegat de rendes i cap de les forces del [[Vall d'Arán]].

Des de l'any [[1836]] fon diputat del Congrés en vàries eleccions. En [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de Barcelona. Eixercí també de president de la cambra durant un breu periodo al començament de [[1855]].

Des de l'any [[1836]] fon diputat del Congrés en vàries eleccions. En [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de [[Barcelona]]. Eixercí també de president de la cambra durant un breu periodo al començament de [[1855]].

En [[1843]] es va posar al front d'una coalició progressista d'oposició a [[Espartero]]. Despuix de la [[Vicalvarada]] de [[1854]], el 9 d'agost fon nomenat governador civil de Barcelona. Tornà despuix al seu escan de diputat, va presidir les Corts, i el 21 de giner de [[1855]] se li va confiar el Ministeri de Facenda. Va aprofitar llavors per a presentar el seu famós proyecte de [[llei de Desamortisació]], i va conseguir que s'aprovara.

En l'any [[1843]] es va posar al front d'una coalició progressista d'oposició a [[Espartero]]. Despuix de la [[Vicalvarada]] de [[1854]], el [[9 d'agost]] fon nomenat governador civil de Barcelona. Tornà despuix al seu escan de diputat, va presidir les Corts, i el [[21 de giner]] de [[1855]] se li va confiar el Ministeri de Facenda. Va aprofitar llavors per a presentar el seu famós proyecte de [[llei de Desamortisació]], i va conseguir que s'aprovara.

Des de [[1859]] fon membre del Consell de Govern i Administració del Fondo de Redenció i Enganches per al Servici Militar. En [[1860]] funda i dirigix la companyia immobiliària i de segurs "La Peninsular".

Des de [[1859]] fon membre del Consell de Govern i Administració del Fondo de Redenció i Enganches per al Servici Militar. En l'any [[1860]] funda i dirigix la companyia immobiliària i de segurs "La Peninsular".

Despuix de la [[revolució de 1868]] («la Gloriosa») fon governador de [[Madrit]], càrrec al que va renunciar al poc de temps. Es va opondre al govern provisional. Despuix de votar la candidatura d'[[Amadeu de Saboya]], duc d'Aosta per al vacant tro d'Espanya, va formar part de la delegació espanyola enviada a [[Florència]] per a oferir-li la corona, pero en [[Gènova]] li va sorprendre la mort, l'11 de decembre de [[1870]] a les tres de la vesprada.

Despuix de la [[revolució de 1868]] («la Gloriosa») fon governador de [[Madrit]], càrrec al que va renunciar al poc de temps. Es va opondre al govern provisional. Despuix de votar la candidatura d'[[Amadeu de Saboya]], duc d'Aosta per al vacant tro d'Espanya, va formar part de la delegació espanyola enviada a [[Florència]] per a oferir-li la corona, pero en [[Gènova]] li va sorprendre la mort, l'11 de decembre de [[1870]] a les tres de la vesprada.

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==

* En [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de Barcelona.

* En l'any [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de Barcelona.

* En memòria seua té dedicat un carrer en el Segon Eixample de [[Pamplona]], la seua ciutat natal.

* En memòria seua té dedicat un carrer en el Segon Eixample de [[Pamplona]], la seua ciutat natal.