126 672
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Orige del cult ==
== Orige del cult ==
El vintiquatre de febrer de 1409 el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] se dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un [[loco|malalt mental]] en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment cridat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a enferms mentals, la germandat se construí baix la advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels bojos i inocents).
El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]] el [[Joan Gilabert Jofré|pare Jofré]] se dirigia a la catedral per a pronunciar un sermó en plena quaresma quan presencià el linchament d'un [[loco|malalt mental]] en un carrer de [[Valéncia]] pròxim a [[Santa Catalina]] (actual [[Martín Mengod]], anteriorment cridat [[Plateries]]). Este fet li portà a prendre la decisió de fundar un hospici per a enferms mentals, la germandat se construí baix la advocació de '''Nostra Dona Sancta dels Folls Innocents e Desamparats''' (Nostra Senyora dels bojos i inocents).
L'objectiu de la germandat fon atendre als bojos, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.
L'objectiu de la germandat fon atendre als bojos, no obstant i degut a la fam de l'época i el gran índex d'orfandat degut a la [[pesta negra]], als carrers se trobaven numerosos chiquets desamparats. L'hospici s'amplià per a arreplegar als chiquets desamparats, expòsits i abandonats.
Dos anys després nomenaren patrona de la germandat a la Verge com mare dels desamparats allà acollits, renomenant la advocació com la ''Verge dels Desamparats''.
Dos anys després nomenaren patrona de la germandat a la Verge com Mare dels Desamparats allà acollits, renomenant la advocació com la ''Verge dels Desamparats''.
En el any 1414 aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li van dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com ''la Ermita''.
En el any [[1414]] aplegaren tres jóvens, vestits de pelegrins, a la confraria. Al rebre'ls el germà confrare que vivia en la casa, li van dir que en tres dies els podien construir una image de la Verge si els donaven un lloc a on fer-ho i menjar. Els colocaren en el lloc conegut com ''la Ermita''.
Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren la image de la [[Mare de Deu]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada la esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".
Passats quatre dies i no escoltant-se cap soroll, forçaren la porta i trobaren la image de la [[Mare de Deu]]. Els pelegrins no estaven per cap banda, desapareguts els pelegrins, i curada la esposa d'un membre de la germandat, paralítica i cega. El succés donà orige a la llegenda de que "''la feren els àngels''".
El vintiú d'abril de 1885, el papa [[León XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Mare de Deu dels Desamparats.
El vintiú d'[[abril]] de [[1885]], el papa [[León XIII]] concedí una bula pontifícia per la que nomenava patrona de [[Valéncia]] a la Mare de Deu dels Desamparats.
== "Generalíssima dels nostres Eixèrcits" ==
== "Generalíssima dels nostres Eixèrcits" ==
El vintiquatre de giner de 1789 el [[Consell de Valéncia]] demanà honors militars per a la Verge, de la mateixa forma que se feen per a la [[Verge del Pilar]].
El vintiquatre de giner de [[1789]] el [[Consell de Valéncia]] demanà honors militars per a la Verge, de la mateixa forma que se feen per a la [[Verge del Pilar]].
El vinticinc de maig de 1809 no se sap molt be si el [[Consell de Valéncia|Consell]] o l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]] reiterà la petició.
El vinticinc de maig de [[1809]] no se sap molt be si el [[Consell de Valéncia|Consell]] o l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament]] reiterà la petició.
En la [[Guerra de la Independència]], el sis de març de 1810, en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del [[Regne de Valéncia]]), demanà al [[Arquebisbe Company]] que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el [[primer assalt napoleònic de Valéncia]].
En la [[Guerra de la Independència]], el sis de [[març]] de [[1810]], en general Caro, Capità General de Valéncia (màxima autoritat del [[Regne de Valéncia]]), demanà al [[Arquebisbe Company]] que permetera que la Verge dels Desamparats fora nomenada “Generalíssima dels nostres Eixèrcits", com mostra de gratitut per haver-los permet eixir victoriosos en el [[primer assalt napoleònic de Valéncia]].
El [[General Caro]], en cerimònia realisada en la [[Catedral de Valéncia]], li entregà el faixí de Generala i el bastó d'autoritat, i se desposà que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.
El [[General Caro]], en cerimònia realisada en la [[Catedral de Valéncia]], li entregà el faixí de Generala i el bastó d'autoritat, i se desposà que quan ixquera l'image el dia de la seua festa, se li rendiren els honors militares d'ordenança “i se disparara l'artilleria del Baluart”.
Estes órdens foren reiterades per la [[Capitania General de Valéncia]] el díhuit de març de 1854 i pel [[Cap d'Estat]] espanyol en 1947<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2008/05/12/honores_militares_para_la_virgen_de_los_ Baltasar Bueno en [[Valéncia Hui]]]</ref>.
Estes órdens foren reiterades per la [[Capitania General de Valéncia]] el díhuit de març de [[1854]] i pel [[Cap d'Estat]] espanyol en [[1947]]<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/baltasarbueno.php/2008/05/12/honores_militares_para_la_virgen_de_los_ Baltasar Bueno en [[Valéncia Hui]]]</ref>.
== Coronació de la Verge ==
== Coronació de la Verge ==
A pesar de ser la patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]], la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L'[[arquebisbe de Valéncia]], el cardenal [[Enrique Reig Casanova]], fon el impulsor de la idea de la coronació de la Verge.
A pesar de ser la patrona de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]], la Verge dels Desamparats no havia segut coronada canònicament. L'[[arquebisbe de Valéncia]], el cardenal [[Enrique Reig Casanova]], fon el impulsor de la idea de la coronació de la Verge.
El quinze d'octubre de 1921, el papa [[Benedicto XV]] concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats.
El quinze d'octubre de [[1921]], el papa [[Benedicto XV]] concedí el privilegi per a la coronació de la Verge dels Desamparats.
== La "Pelegrina" ==
== La "Pelegrina" ==
La image pelegrina de la Verge dels Desamparats, de un metro i trentatrés centímetros de altura, fon realisada en 1966 per el escultor [[Octavio Vicent]], per encàrrec del capellà major de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica]], en el fi de que la image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per a els seus trasllats, conegut popularment com ''el [[Mare mòvil]]''.
La image pelegrina de la Verge dels Desamparats, de un metro i trentatrés centímetros de altura, fon realisada en [[1966]] per el escultor [[Octavio Vicent]], per encàrrec del capellà major de la [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats|Basílica]], en el fi de que la image principal no ixquera de sa camerí per a recórrer els carrers i els pobles en pelegrinació. A tal efecte se designà un vehícul adaptat especialment per a els seus trasllats, conegut popularment com ''el [[Mare mòvil]]''.
== La Confraria ==
== La Confraria ==
El vintiquatre de febrer de 1409, després d'un sermó del [[pare Jofré]], un grup de comerciants de Valéncia encapçalats per Lorenzo Salom, assentaren les bases per a la creació de l'hospital, que definitivament se fundà mediant [[Bula Pontifícia]] de S.S. [[Benet XIII]] en data de vintissís de febrer de 1410.
El vintiquatre de [[febrer]] de [[1409]], després d'un sermó del [[pare Jofré]], un grup de comerciants de [[Valéncia]] encapçalats per Lorenzo Salom, assentaren les bases per a la creació de l'hospital, que definitivament se fundà mediant [[Bula Pontifícia]] de S.S. [[Benet XIII]] en data de vintissís de febrer de [[1410]].
L'u d'agost de 1414, [[Ferrando d'Antequera]] per Real Privilegi, s'aproven las "Constitucions" de la Confraria, en el nom de "[[Real Cofradía de Nostra Sancta María dels Ignocens]]"<ref>[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Web de la Basílica]</ref>.
L'u d'[[agost]] de [[1414]], [[Ferrando d'Antequera]] per Real Privilegi, s'aproven las "Constitucions" de la Confraria, en el nom de "[[Real Cofradía de Nostra Sancta María dels Ignocens]]"<ref>[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Web de la Basílica]</ref>.
Els objectius de la confraria se foren ampliant al llarc dels sigles i adaptant-se a les noves realitats.
Els objectius de la confraria se foren ampliant al llarc dels sigles i adaptant-se a les noves realitats.