2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Mapacoronaarago.png|thumb|right|300px|<center>Màxima extensió de la [[Corona d'Aragó]].</center>]]
[[Image:Mapacoronaarago.png|thumb|right|300px|<center>Màxima extensió de la [[Corona d'Aragó]].</center>]]
Les llengües de la [[Corona d'Aragó]] foren varies i variaes segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'[[Idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma valencià|valencià]], [[Idioma català|català]], [[Idioma mallorquí|mallorquí]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma grec|grec]], [[Idioma occità|occità]] i tenia també oficialitat el [[Idioma llatí|llatí]].
Les llengües de la [[Corona d'Aragó]] foren varies i variades segons l'época. En el seu màxim esplendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'[[Idioma aragonés|aragonés]], [[Idioma valencià|valencià]], [[Idioma català|català]], [[Idioma mallorquí|mallorquí]], [[Idioma italià|italià]], [[Idioma grec|grec]], [[Idioma occità|occità]] i tenia també oficialitat el [[Idioma llatí|llatí]].
== Idioma aragonés ==
== Idioma aragonés ==
{{AP|Idioma aragonés}}
{{AP|Idioma aragonés}}
L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'extenia des d'els [[pirineus]] Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.
L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'estenia des d'els [[pirineus]] Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el [[Dialecte Tortosí|tortosí]] i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.
== Idioma català ==
== Idioma català ==
{{AP|Idioma català}}
{{AP|Idioma català}}
Català és la denominació de la llengua dels [[Comtats Catalans]]. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]] (Ciutat) i el [[Roselló]] prenien préstams de l'[[occità]], els dialectes nord-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.<ref>[http://www.subirimagenes.com/otros-titosldehonor038c-2929710.html Summari Index o Epitome dels admirables Titols de Honor de Catalunya, Rosello y Cerdanya. pag. 21]</ref>
Català és la denominació de la llengua dels [[Comtats Catalans]]. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de [[Barcelona]], [[Girona]], [[Tarragona]] (Ciutat) i el [[Roselló]] prenien préstams de l'[[occità]], els dialectes nort-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.<ref>[http://www.subirimagenes.com/otros-titosldehonor038c-2929710.html Summari Index o Epitome dels admirables Titols de Honor de Catalunya, Rosselló y Sardanya. pag. 21]</ref>
== Idioma valencià ==
== Idioma valencià ==
[[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|<center>Extensió del [[Regne de Valéncia]].</center>]]
[[Image:Regnedevalenciaantic.png|thumb|right|300px|<center>Extensió del [[Regne de Valéncia]].</center>]]
{{AP|Idioma valencià}}
{{AP|Idioma valencià}}
Valencià es la dominació que recivia els dialectes mossaraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i [[Múrcia]] fins l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer [[Sigle d'Or]] de les llengües romàniques en [[Europa]].
Valencià es la dominació que rebia els dialectes mossàraps que conformem el [[Regne de Valéncia]], fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i [[Múrcia]] fins l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer [[Sigle d'Or]] de les llengües romàniques en [[Europa]].
== Idioma mallorquí ==
== Idioma mallorquí ==
{{AP|Idioma sicilià}}
{{AP|Idioma sicilià}}
{{AP|Idioma napolità}}
{{AP|Idioma napolità}}
Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaen baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el [[Idioma napolità|napolità]] i el [[Idioma sicilià|sicilià]].
Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaven baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el [[Idioma napolità|napolità]] i el [[Idioma sicilià|sicilià]].
== Idioma grec ==
== Idioma grec ==
Parlat en el comtat d'[[Atenes]] durant el temps en el que este comtat perteneixqué a la Corona.
Parlat en el comtat d'[[Atenes]] durant el temps en el que este comtat pertanygué a la Corona.
== Idioma occità ==
== Idioma occità ==
Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertenéixer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]].
Parlat en la [[Val d'Aran]] i en els dominis occitans que varen pertànyer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei [[Jaume I]] que naixqué en [[Montpelier]].
== Vore també ==
== Vore també ==