621
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''Cimera de la Casa d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la Señal Real que representa ad una ''vibra'' o [[dra...».
La '''Cimera de la Casa d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó|Señal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta vibra, probablement relacionada en [[Sant Jordi]], el patró d'Aragó, ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludía a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última dècada del sigle XIII.<ref>''Cfr.''
[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>
Posteriorment, la vibra passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confussió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], como el ''Livro da Nobreza e Perfeiçao das Armas'' del heraldiste [[Portugal|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref>
En terminología [[heràldica]], es definiría com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Íñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afegix sobre l'escut o insignia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heráldica)|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Eixemple de son ús podría ser l'ornamentació de l'[[Alfarge (arquitectura)|alfarge]] d'una de les sales del Palau dels Reixos Catòlics de [[l'Aljafería]], mandat construïr per [[Ferràn II d'Aragó|Ferràn II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].
== Bibliografía ==
*MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, «Los reyes de Aragón», ''Símbolos de España'', Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000, págs. 95-138. ISBN 9788425911101
*MONTANER FRUTOS, Alberto, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838.
*REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.
== Enllaços externs ==
http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php
[[Categoría:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoría:Heràldica d'Espanya]]
[[Categoría:Corona d'Aragó]]
[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>
Posteriorment, la vibra passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confussió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], como el ''Livro da Nobreza e Perfeiçao das Armas'' del heraldiste [[Portugal|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref>
En terminología [[heràldica]], es definiría com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Íñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afegix sobre l'escut o insignia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heráldica)|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Eixemple de son ús podría ser l'ornamentació de l'[[Alfarge (arquitectura)|alfarge]] d'una de les sales del Palau dels Reixos Catòlics de [[l'Aljafería]], mandat construïr per [[Ferràn II d'Aragó|Ferràn II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].
== Bibliografía ==
*MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, «Los reyes de Aragón», ''Símbolos de España'', Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000, págs. 95-138. ISBN 9788425911101
*MONTANER FRUTOS, Alberto, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838.
*REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.
== Enllaços externs ==
http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php
[[Categoría:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoría:Heràldica d'Espanya]]
[[Categoría:Corona d'Aragó]]