Canvis

213 bytes afegits ,  15:15 23 març 2010
sense resum d'edició
Llínea 65: Llínea 65:  
La data oficial de la fundació dels Estats Units és el [[4 de juliol]] de [[1776]], quan el Segon Congrés Continental, representant a les 13 [[colònies britàniques]] secessionistes, firmaren la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració d'Independència]]. No obstant, l'estructura del govern va patir un gran canvi en [[1788]] quan els [[artículs de la Confederació]] foren substituïts per la [[Constitució dels Estats Units]]. La data en que cada estat va adoptar la Constitució es tendix a prendre com la data en que es fundà l'Unió pròpiament dita.
 
La data oficial de la fundació dels Estats Units és el [[4 de juliol]] de [[1776]], quan el Segon Congrés Continental, representant a les 13 [[colònies britàniques]] secessionistes, firmaren la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració d'Independència]]. No obstant, l'estructura del govern va patir un gran canvi en [[1788]] quan els [[artículs de la Confederació]] foren substituïts per la [[Constitució dels Estats Units]]. La data en que cada estat va adoptar la Constitució es tendix a prendre com la data en que es fundà l'Unió pròpiament dita.
   −
La [[ciutat de Nova York]] fon la capital federal per un any, abans que el govern es traslladara a [[Filadèlfia]]. En 1791, els estats van ratificar la [[Carta de Drets dels Estats Units|Carta de Drets]], deu esmenes a la Constitució federal que prohibixen la restricció de les llibertats personals i garantisen una serie de proteccions llegals. Els estats del Nort aboliren l'esclavitut entre 1780 i 1804, deixant als esclavistes dels estats del Sur com a defensors de la "peculiar institució". En [[1800]], el govern federal se traslladà a l'acabada de fundar Washington, DC.
+
La [[ciutat de Nova York]] fon la capital federal per un any, abans que el govern es traslladara a [[Filadèlfia]]. En [[1791]], els estats van ratificar la [[Carta de Drets dels Estats Units|Carta de Drets]], deu esmenes a la Constitució federal que prohibixen la restricció de les llibertats personals i garantisen una serie de proteccions llegals. Els estats del Nort aboliren l'esclavitut entre [[1780]] i [[1804]], deixant als esclavistes dels estats del Sur com a defensors de la "peculiar institució". En [[1800]], el govern federal se traslladà a l'acabada de fundar [[Washington]], DC.
   −
En el seu afany per ampliar el seu territori cap a l'oest, l'estat va començar un cicle de guerres índies que s'estengué fins a finals del sigle XIX, desposseint als natius americans de les seues terres. La [[Compra de Louisiana]] francesa  pràcticament duplicà la grandària de la nació. La guerra de 1812, contra Gran Bretanya que es va acabar en un empat, va ajudar a l'enfortiment del nacionalisme nortamericà. El concepte de Destí Manifest es popularisà durant este temps. El [[Tractat d'Oregó]] 1846 en Gran Bretanya va portar als Estats Units a prendre el control de l'actual Amèrica del Noroest. L'[[intervenció nort-americana en Mèxic]] de 1848 tingué com a resultat la cessió de Califòrnia i gran part de l'actual Amèrica Suroest. La [[Febra de l'Or]] de Califòrnia de 1848-1849 impulsà encara més la migració occidental. Al mig sigle, fins a 40 millons de búfals, foren sacrificats per les pells i la carn i per a facilitar la propagació dels ferrocarrils. La pèrdua d'estos animals, un recurs econòmic fonamental per als indis de les planes, fon un colp existencial per a les cultures natives.
+
En el seu afany per ampliar el seu territori cap a l'oest, l'estat va començar un cicle de guerres índies que s'estengué fins a finals del [[sigle XIX]], desposseint als natius americans de les seues terres. La [[Compra de Louisiana]] francesa  pràcticament duplicà la grandària de la nació. La guerra de [[1812]], contra [[Gran Bretanya]] que es va acabar en un empat, va ajudar a l'enfortiment del nacionalisme nortamericà. El concepte de Destí Manifest es popularisà durant este temps. El [[Tractat d'Oregó]] [[1846]] en Gran Bretanya va portar als Estats Units a prendre el control de l'actual Amèrica del Noroest. L'[[intervenció nort-americana en Mèxic]] de 1848 tingué com a resultat la cessió de [[Califòrnia]] i gran part de l'actual Amèrica Suroest. La [[Febra de l'Or]] de Califòrnia de [[1848]]-[[1849]] impulsà encara més la migració occidental. Al mig sigle, fins a 40 millons de búfals, foren sacrificats per les pells i la carn i per a facilitar la propagació dels ferrocarrils. La pèrdua d'estos animals, un recurs econòmic fonamental per als indis de les planes, fon un colp existencial per a les cultures natives.
    
=== Guerra Civil i industrialisació ===
 
=== Guerra Civil i industrialisació ===
[[Image:787px-US Secession map 1861 svg.png|250px|thumb|Estats Units en 1861.
+
[[Image:787px-US Secession map 1861 svg.png|250px|thumb|<center>Estats Units en [[1861]].</center>
 
{{Leyenda|#FCE94F|Estats de l'Unió que permetien l'esclavitut}}
 
{{Leyenda|#FCE94F|Estats de l'Unió que permetien l'esclavitut}}
 
{{Leyenda|#A40000|Estats que cediren a la política esclavista abans del 15 d'abril de 1861.}}
 
{{Leyenda|#A40000|Estats que cediren a la política esclavista abans del 15 d'abril de 1861.}}
Llínea 84: Llínea 84:  
Després de la guerra va tindre lloc l'assessinat del president Lincoln, durant l'época coneguda com la [[Reconstrucció]] en la qual es desenrollaren polítiques encaminades a la reintegració i la reconstrucció dels estats meridionals garantisant al mateix temps els drets dels nous esclaus lliberats. Les controvertides eleccions presidencials de [[1876]] es resolgueren per mig del [[Compromís de 1877]], pel qual els demócrates meridionals van reconéixer com a president a [[Rutherford B. Hayes]] a canvi de que este retirara les tropes que encara permaneixien desplegades en [[Louisiana]], [[Carolina del Sur]] i [[Florida]].
 
Després de la guerra va tindre lloc l'assessinat del president Lincoln, durant l'época coneguda com la [[Reconstrucció]] en la qual es desenrollaren polítiques encaminades a la reintegració i la reconstrucció dels estats meridionals garantisant al mateix temps els drets dels nous esclaus lliberats. Les controvertides eleccions presidencials de [[1876]] es resolgueren per mig del [[Compromís de 1877]], pel qual els demócrates meridionals van reconéixer com a president a [[Rutherford B. Hayes]] a canvi de que este retirara les tropes que encara permaneixien desplegades en [[Louisiana]], [[Carolina del Sur]] i [[Florida]].
   −
A partir de 1876 comencen a aplicar-se les nomenades lleis de [[Jim Crow]], la filosofia de les quals perduraria fins a [[1965]] en alguns cassos i per mig de les quals s'aplicava la filosofia "iguals pero separats" a la convivència entre negres i blancs.  
+
A partir de [[1876]] comencen a aplicar-se les nomenades lleis de [[Jim Crow]], la filosofia de les quals perduraria fins a [[1965]] en alguns cassos i per mig de les quals s'aplicava la filosofia "iguals pero separats" a la convivència entre negres i blancs.  
   −
En el Nort, l'urbanisació sense precedents i una afluència d'immigrants va accelerar la industrialisació del país. L'onada de l'immigració, que durà fins a 1929, va proporcionar mà d'obra per als negocis dels Estats Units, transformat a la seua cultura. Alta protecció aranzelària, la creació d'infraestructures nacionals, i els nous reglaments bancaris encorajaren el creiximent industrial. En 1867 es produïx la compra d'[[Alaska]] a [[Rússia]], completant l'expansió continental del país. La [[Massacre de Wounded Knee]] en 1890 fon l'últim gran conflicte armat contra els natius indis americans. En 1893, la monarquia indígena en el Pacífic [[Regne d'Hawaii]] fon derrocat en un colp d'estat liderat pels residents d'Amèrica; L'archipèlec fon anexat als Estats Units en 1898. La victòria en la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] eixe mateix any, demostrà que els Estats Units era una [[potència mundial]] i va donar lloc a l'anexió de [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]]. Filipines accedí a l'independència en [[1956]]; [[Puerto Rico]] continua sent un [[Estat lliure associat]] dels Estats Units.
+
En el Nort, l'urbanisació sense precedents i una afluència d'immigrants va accelerar la industrialisació del país. L'onada de l'immigració, que durà fins a [[1929]], va proporcionar mà d'obra per als negocis dels Estats Units, transformat a la seua cultura. Alta protecció aranzelària, la creació d'infraestructures nacionals, i els nous reglaments bancaris encorajaren el creiximent industrial. En 1867 es produïx la compra d'[[Alaska]] a [[Rússia]], completant l'expansió continental del país. La [[Massacre de Wounded Knee]] en [[1890]] fon l'últim gran conflicte armat contra els natius indis americans. En [[1893]], la monarquia indígena en el Pacífic [[Regne d'Hawaii]] fon derrocat en un colp d'estat liderat pels residents d'Amèrica; L'archipèlec fon anexat als Estats Units en [[1898]]. La victòria en la [[Guerra Hispà-Nortamericà]] eixe mateix any, demostrà que els Estats Units era una [[potència mundial]] i va donar lloc a l'anexió de [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]]. Filipines accedí a l'independència en [[1956]]; [[Puerto Rico]] continua sent un [[Estat lliure associat]] dels Estats Units.
    
Després de [[1898]], després de la Guerra Hispà-Nortamericana Estats Units anà adquirint gradualment una cada vegada major influència en el món.
 
Després de [[1898]], després de la Guerra Hispà-Nortamericana Estats Units anà adquirint gradualment una cada vegada major influència en el món.
Llínea 95: Llínea 95:  
[[Image:778px-WomanFactory1940s.jpg|thumb|250px|Durant la Segona Guerra Mundial el treball de les nortamericanes en les fàbriques va contribuir a tirar avant la producció de suministraments]]
 
[[Image:778px-WomanFactory1940s.jpg|thumb|250px|Durant la Segona Guerra Mundial el treball de les nortamericanes en les fàbriques va contribuir a tirar avant la producció de suministraments]]
   −
A l'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]], els Estats Units es mantingué neutral. Els nortamericans es van solidarisar en els britànics i francesos, a pesar que molts ciutadans, sobretot els originaris d'Irlanda i Alemanya, s'opongueren a l'intervenció.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, p. 576. ISBN 0-395-51372-3.</ref> En [[1917]], els Estats Units es sumaren als [[aliats]], contribuint a la derrota de les ''[[Potències centrals]]''. Poc favorable a participar en assunts europeus, el Senat no ratificà el [[Tractat de Versalles]], que va establir la [[Societat de nacions]]. El país aplicà una política de [[unilateralisme]], que rallava en el [[aïllacionisme]].<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Súper Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, p. 418. ISBN 0-7386-0070-9.</ref> En [[1920]], el [[Declaració dels Drets de la Dòna i la Ciutadania|moviment dels drets de la dòna]] va guanyar l'aprovació d'una esmena constitucional per a otorgar a les dònes el [[sufragi]]. En part degut al seu servici en la guerra, els americans natius obtingueren la ciutadania dels Estats Units en la Llei de ciutadania índia de [[1924]].
+
A l'esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] en [[1914]], els Estats Units es mantingué neutral. Els nortamericans es van solidarisar en els britànics i francesos, a pesar que molts ciutadans, sobretot els originaris d'[[Irlanda]] i [[Alemanya]], s'opongueren a l'intervenció.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, p. 576. ISBN 0-395-51372-3.</ref> En [[1917]], els Estats Units es sumaren als [[aliats]], contribuint a la derrota de les ''[[Potències centrals]]''. Poc favorable a participar en assunts europeus, el Senat no ratificà el [[Tractat de Versalles]], que va establir la [[Societat de nacions]]. El país aplicà una política de [[unilateralisme]], que rallava en el [[aïllacionisme]].<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Súper Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, p. 418. ISBN 0-7386-0070-9.</ref> En [[1920]], el [[Declaració dels Drets de la Dòna i la Ciutadania|moviment dels drets de la dòna]] va guanyar l'aprovació d'una esmena constitucional per a otorgar a les dònes el [[sufragi]]. En part degut al seu servici en la guerra, els americans natius obtingueren la ciutadania dels Estats Units en la Llei de ciutadania índia de [[1924]].
   −
Durant la major part de la [[anys 1920|década de 1920]], els Estats Units fruïxen d'un periodo de prosperitat disminuint el desequilibri mentres creixien els guanys de les granges industrials. Un aument del deute i un mercat de valors unflat culminà en la [[Dijous Negro|caiguda de 1929]] que desencadenà la Gran Depressió. Després de la seua elecció com a president en [[1932]], [[Franklin D. Roosevelt]] va respondre en el [[New Doneal]], una série de polítiques d'aument de l'intervenció del govern en l'economia. La [[Dust Bowl]] de mijan dels [[anys 30|anys 1930]] deixà diverses comunitats d'agricultors empobrits i estimulant una nova onada de migració occidental. La nació es recupera de la depressió econòmica, fins a la movilisació industrial estimulada per la seua entrada en la [[Segona Guerra Mundial]]. Els Estats Units, oficialment neutral durant les primeres etapes de la guerra, inicià el suministrament de material als aliats en març de 1941 a través del [[Programa de Préstam i Arrendament]].
+
Durant la major part de la [[anys 1920|década de 1920]], els Estats Units fruïxen d'un periodo de prosperitat disminuint el desequilibri mentres creixien els guanys de les granges industrials. Un aument del deute i un mercat de valors unflat culminà en la [[Dijous Negro|caiguda de 1929]] que desencadenà la Gran Depressió. Després de la seua elecció com a president en [[1932]], [[Franklin D. Roosevelt]] va respondre en el [[New Doneal]], una série de polítiques d'aument de l'intervenció del govern en l'economia. La [[Dust Bowl]] de mijan dels [[anys 30|anys 1930]] deixà diverses comunitats d'agricultors empobrits i estimulant una nova onada de migració occidental. La nació es recupera de la depressió econòmica, fins a la movilisació industrial estimulada per la seua entrada en la [[Segona Guerra Mundial]]. Els Estats Units, oficialment neutral durant les primeres etapes de la guerra, inicià el suministrament de material als aliats en març de [[1941]] a través del [[Programa de Préstam i Arrendament]].
   −
El [[7 de decembre]] de [[1941]], els Estats Units es van unir als Aliats contra les [[Potències de l'Eix]] després d'un [[Atac a Pearl Harbor|atac japonés a Pearl Harbor]]. La Segona Guerra Mundial impulsà l'economia per mig del suministrament de capital d'inversió i llocs de treball, mentres que moltes dònes entraren en el mercat laboral. Entre els principals combatents, els Estats Units és l'única nació que s'enriquí a causa de la guerra.<ref>Kennedy, Paul (1989). ''The Rise and Fall of the Great Powers''. New York: Vintage, p. 358. ISBN 0670728197.</ref> Les conferències en [[Acorts de Bretton Woods|Bretton Woods]] i [[Yalta]] van esbossar un nou sistema de les organisacions internacionals colocant als Estats Units i Unió Soviètica en el centre dels assunts mundials. Quan arriba la [[fi de la Segona Guerra Mundial en Europa]], una conferència internacional en 1945 celebrada en San Francisco produí la [[Carta de les nacions Unides]], que entrà en vigor després de la guerra.<ref>{{Cita web |url=http://www.state.gov/r/pa/ho/pubs/fs/55407.Htm |títul=The United States and the Founding of the United Nations, August 1941–October 1945|data=October 2005 |fechaacceso = 2007-06-11 |editorial=U.S. Dept. of State, Bureau of Public Affairs, Office of the Historian}}</ref> Els Estats Units, després d'haver desenrollat la [[Proyecte Manhattan|primera de les armes nuclears]], la utilisà en les ciutats japoneses de [[Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|Hiroshima i Nagasaki]] en [[agost]]. [[Japó]] es va rendir el [[2 de setembre]], posant fi a la guerra.<ref>Pacífic War Research Society (2006). ''Japan's Longest Day''. New York: Oxford University Pres. ISBN 4-7700-2887-3.</ref>
+
El [[7 de decembre]] de [[1941]], els Estats Units es van unir als Aliats contra les [[Potències de l'Eix]] després d'un [[Atac a Pearl Harbor|atac japonés a Pearl Harbor]]. La [[Segona Guerra Mundial]] impulsà l'economia per mig del suministrament de capital d'inversió i llocs de treball, mentres que moltes dònes entraren en el mercat laboral. Entre els principals combatents, els Estats Units és l'única nació que s'enriquí a causa de la guerra.<ref>Kennedy, Paul (1989). ''The Rise and Fall of the Great Powers''. New York: Vintage, p. 358. ISBN 0670728197.</ref> Les conferències en [[Acorts de Bretton Woods|Bretton Woods]] i [[Yalta]] van esbossar un nou sistema de les organisacions internacionals colocant als Estats Units i Unió Soviètica en el centre dels assunts mundials. Quan arriba la [[fi de la Segona Guerra Mundial en Europa]], una conferència internacional en [[1945]] celebrada en San Francisco produí la [[Carta de les nacions Unides]], que entrà en vigor després de la guerra.<ref>{{Cita web |url=http://www.state.gov/r/pa/ho/pubs/fs/55407.Htm |títul=The United States and the Founding of the United Nations, August 1941–October 1945|data=October 2005 |fechaacceso = 2007-06-11 |editorial=U.S. Dept. of State, Bureau of Public Affairs, Office of the Historian}}</ref> Els Estats Units, després d'haver desenrollat la [[Proyecte Manhattan|primera de les armes nuclears]], la utilisà en les ciutats japoneses de [[Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|Hiroshima i Nagasaki]] en [[agost]]. [[Japó]] es va rendir el [[2 de setembre]], posant fi a la guerra.<ref>Pacífic War Research Society (2006). ''Japan's Longest Day''. New York: Oxford University Pres. ISBN 4-7700-2887-3.</ref>
    
=== Superpotència ===
 
=== Superpotència ===
Llínea 116: Llínea 116:     
== Govern i política ==
 
== Govern i política ==
[[Image:800px-Capitol Building Full View.jpg|thumb|[[Capitoli dels Estats Units]]]]
+
[[Image:800px-Capitol Building Full View.jpg|thumb|<center>[[Capitoli dels Estats Units]]</center>]]
[[Image:800px-WhiteHouseSouthFacade.jpg|thumb|[[Casa Blanca]]]]
+
[[Image:800px-WhiteHouseSouthFacade.jpg|thumb|<center>[[Casa Blanca]]</center>]]
 
[[Image:800px-USSupremeCourtWestFacade.jpg|thumb|[[Edifici de La Cort Suprema dels Estats Units]]]]
 
[[Image:800px-USSupremeCourtWestFacade.jpg|thumb|[[Edifici de La Cort Suprema dels Estats Units]]]]
   Llínea 136: Llínea 136:  
El [[poder llegislatiu]] es compon de dos cambres: el [[Senat dels Estats Units|Senat]] i la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]. Els 435 bancs de la Cambra de Representants es distribuïxen percentualment per la cantitat de la població, encara que tots els estats tenen al manco un representant. Cada estat tria dos membres dels 100 que integren el Senat: el periodo de gestió d'un senador és de sis anys.
 
El [[poder llegislatiu]] es compon de dos cambres: el [[Senat dels Estats Units|Senat]] i la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]. Els 435 bancs de la Cambra de Representants es distribuïxen percentualment per la cantitat de la població, encara que tots els estats tenen al manco un representant. Cada estat tria dos membres dels 100 que integren el Senat: el periodo de gestió d'un senador és de sis anys.
   −
[[Image:State of the Union.jpg|thumb|right|[[Congrés dels Estats Units]]]]
+
[[Image:State of the Union.jpg|thumb|right|<center>[[Congrés dels Estats Units]]</center>]]
    
Abdós cambres han d'aprovar un proyecte de llei per a que este es convertixca en llei, pero el president pot vetar-lo o negar-se a firmar-lo. En eixe cas, el Congrés reconsidera el proyecte de llei. Si dos terceres parts dels membres d'abdós cambres l'aproven, el proyecte de llei es convertix en llei, inclús sense la firma del president
 
Abdós cambres han d'aprovar un proyecte de llei per a que este es convertixca en llei, pero el president pot vetar-lo o negar-se a firmar-lo. En eixe cas, el Congrés reconsidera el proyecte de llei. Si dos terceres parts dels membres d'abdós cambres l'aproven, el proyecte de llei es convertix en llei, inclús sense la firma del president
Llínea 170: Llínea 170:  
Els Estats Units tenen una [[economia mixta]] capitalista, que és alimentada per abundants recursos naturals, una infraestructura desenrollada, i una alta productivitat. D'acort en el [[Fons Monetari Internacional]], el PIB  dels Estats Units és de més de $ 13 billons i constituïx més del 25,5% del producte brut mundial a tipos de canvi del mercat i més del 19% del producte brut mundial en [[paritat de poder adquisitiu]] (PPA).<ref name="IMF GDP">{{Cita web|url=http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2007/02/weodata/weorept.aspx?pr.x=30&pr.y=11&sy=2004&ey=2008&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=193%2C158%2C122%2C542%2C124%2C137%2C156%2C138%2C423%2C196%2C128%2C142%2C172%2C182%2C132%2C576%2C134%2C961%2C174%2C184%2C532%2C144%2C176%2C146%2C178%2C528%2C436%2C112%2C136%2C111&s=NGDP_RPCH%2CNGDPD%2CNGDPDPC%2CPPPGDP%2CPPPPC%2CPPPSH&grp=0&a=|editorial=International Monetary Fund|título=Report for Selected Countries and Subjects (30 advanced economies; 6 subjects)|obra=World Economic Outlook Database|fecha=October 2007|fechaacceso = 2008-02-05}}</ref> És el PIB nacional més gran en el món, sent inferior al PIB combinat de l'[[Unió Europea]] i al seu PPA en 2006.<ref>{{Cita web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.Html |título=Rank Order—GDP (Purchasing Power Parity)|editorial=CIA|obra=World Factbook|fecha= 2007-11-15 |fechaacceso=2007-12-04}}</ref> Els Estats Units ocupen l'onzé lloc en la [[Anex:Països per PIB (nominal) per càpita|llista de països per PIB nominal per càpita]] i l'octau en la [[Anex:Països per PIB (PPA) per càpita|de països per PIB a valors de PPA per càpita]]. Els Estats Units és el major importador de bens i tercer major exportador. Canadà, Mèxic, China, Japó i Alemanya són els seus principals socis comercials.<ref>{{Cita web|url=http://www.census.gov/foreign-trade/top/dst/current/balance.html|título=U.S. Top Trading Partners, 2006|editorial=U.S. Census Bureau|fechaacceso=2007-03-26}}</ref> El principal producte d'exportació és la maquinària elèctrica, mentres que els vehículs constituïxen la principal importació.<ref>{{Cita web|url=http://www.census.gov/prod/2006pubs/07statab/foreign.pdf|título= Table 1289. U.S. Exports and General Imports by Selected SITC Commodity Groups: 2002 to 2005 |editorial=U.S. Census Bureau|obra=Statistical Abstract of the United States 2007|fecha=October 2006|fechaacceso=2007-08-26}}</ref> El [[deute públic|deute]] nacional és el més gran del món; equivalent en [[2005]] al 23% del total mundial.<ref>{{Cita web|autor=Amadeo, Kimberly|url=http://useconomy.About.Com/od/fiscalpolicy/p/US_Debt.htm|título= The U.S. Debt and How It Got Sota Big|editorial=About.com|fechaacceso=2007-07-07}}</ref> Com a percentage del PIB, el deute dels Estats Units ocupa el  lloc trenta entre els 120 països sobre els quals es dispon de senyes.<ref>{{Cita web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2186rank.Html |título=Rank Order—Public Debt|editorial=CIA |obra=The World Factbook|fecha= 2007-06-19 |fechaacceso=2007-07-07}}</ref>
 
Els Estats Units tenen una [[economia mixta]] capitalista, que és alimentada per abundants recursos naturals, una infraestructura desenrollada, i una alta productivitat. D'acort en el [[Fons Monetari Internacional]], el PIB  dels Estats Units és de més de $ 13 billons i constituïx més del 25,5% del producte brut mundial a tipos de canvi del mercat i més del 19% del producte brut mundial en [[paritat de poder adquisitiu]] (PPA).<ref name="IMF GDP">{{Cita web|url=http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2007/02/weodata/weorept.aspx?pr.x=30&pr.y=11&sy=2004&ey=2008&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=193%2C158%2C122%2C542%2C124%2C137%2C156%2C138%2C423%2C196%2C128%2C142%2C172%2C182%2C132%2C576%2C134%2C961%2C174%2C184%2C532%2C144%2C176%2C146%2C178%2C528%2C436%2C112%2C136%2C111&s=NGDP_RPCH%2CNGDPD%2CNGDPDPC%2CPPPGDP%2CPPPPC%2CPPPSH&grp=0&a=|editorial=International Monetary Fund|título=Report for Selected Countries and Subjects (30 advanced economies; 6 subjects)|obra=World Economic Outlook Database|fecha=October 2007|fechaacceso = 2008-02-05}}</ref> És el PIB nacional més gran en el món, sent inferior al PIB combinat de l'[[Unió Europea]] i al seu PPA en 2006.<ref>{{Cita web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.Html |título=Rank Order—GDP (Purchasing Power Parity)|editorial=CIA|obra=World Factbook|fecha= 2007-11-15 |fechaacceso=2007-12-04}}</ref> Els Estats Units ocupen l'onzé lloc en la [[Anex:Països per PIB (nominal) per càpita|llista de països per PIB nominal per càpita]] i l'octau en la [[Anex:Països per PIB (PPA) per càpita|de països per PIB a valors de PPA per càpita]]. Els Estats Units és el major importador de bens i tercer major exportador. Canadà, Mèxic, China, Japó i Alemanya són els seus principals socis comercials.<ref>{{Cita web|url=http://www.census.gov/foreign-trade/top/dst/current/balance.html|título=U.S. Top Trading Partners, 2006|editorial=U.S. Census Bureau|fechaacceso=2007-03-26}}</ref> El principal producte d'exportació és la maquinària elèctrica, mentres que els vehículs constituïxen la principal importació.<ref>{{Cita web|url=http://www.census.gov/prod/2006pubs/07statab/foreign.pdf|título= Table 1289. U.S. Exports and General Imports by Selected SITC Commodity Groups: 2002 to 2005 |editorial=U.S. Census Bureau|obra=Statistical Abstract of the United States 2007|fecha=October 2006|fechaacceso=2007-08-26}}</ref> El [[deute públic|deute]] nacional és el més gran del món; equivalent en [[2005]] al 23% del total mundial.<ref>{{Cita web|autor=Amadeo, Kimberly|url=http://useconomy.About.Com/od/fiscalpolicy/p/US_Debt.htm|título= The U.S. Debt and How It Got Sota Big|editorial=About.com|fechaacceso=2007-07-07}}</ref> Com a percentage del PIB, el deute dels Estats Units ocupa el  lloc trenta entre els 120 països sobre els quals es dispon de senyes.<ref>{{Cita web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2186rank.Html |título=Rank Order—Public Debt|editorial=CIA |obra=The World Factbook|fecha= 2007-06-19 |fechaacceso=2007-07-07}}</ref>
   −
Estats Units té rics recursos minerals en extensos jaciments d'or, petròleu, carbó, i urani. Les indústries agrícoles són els principals productors del país de dacsa, blat, sucre, i tabac, entre atres productors. El sector [[manufactura|manufacturer]] produïx, entre atres coses, automòvils, avions, armament i electrònics. L'indústria més gran és ara el sector servicis en el qual treballen uns tres quarts dels residents. L'activitat econòmica varia prou en les diferents regions del país.  
+
Estats Units té rics recursos minerals en extensos jaciments d'[[or]], [[petròleu]], [[carbó]], i [[urani]]. Les indústries agrícoles són els principals productors del país de [[dacsa]], [[blat]], [[sucre]], i [[tabac]], entre atres productors. El sector [[manufactura|manufacturer]] produïx, entre atres coses, automòvils, avions, armament i electrònics. L'indústria més gran és ara el sector servicis en el qual treballen uns tres quarts dels residents. L'activitat econòmica varia prou en les diferents regions del país.  
    
Uns quants països han enllaçat la seua moneda en el dólar nortamericà (com la [[República Popular China]]), i uns atres l'han adoptat com la seua pròpia moneda, com [[Panamà]], [[Equador]] i [[El Salvador]], per eixemple, lo qual ha enfortit a una economia que actualment és cada vegada més vulnerable.
 
Uns quants països han enllaçat la seua moneda en el dólar nortamericà (com la [[República Popular China]]), i uns atres l'han adoptat com la seua pròpia moneda, com [[Panamà]], [[Equador]] i [[El Salvador]], per eixemple, lo qual ha enfortit a una economia que actualment és cada vegada més vulnerable.
Llínea 176: Llínea 176:  
En [[2003]], els Estats Units van figurar com el tercer dels destins turístics més visitats; els seus 40,4 millons de visitants són manco que els 75 millons de [[França]] i els 52,5 millons de [[Espanya]].
 
En [[2003]], els Estats Units van figurar com el tercer dels destins turístics més visitats; els seus 40,4 millons de visitants són manco que els 75 millons de [[França]] i els 52,5 millons de [[Espanya]].
   −
Han aparegut nous senyals de que la recessió que escomençà en decembre del 2007 ha deixat de profundir-se. Entre les sifres recents es conten les vendes detallistes que van caure apenes 0,1% després d'un bot de 1,8% en giner. La construcció de cases s'incrementà el 22% en febrer a una taxa anual estacionalisada de 583.000 enfront del mes anterior. Les vendes de cases noves van pujar un 4,7% en febrer, va dir el govern esta semana.
+
Han aparegut nous senyals de que la recessió que escomençà en decembre del [[2007]] ha deixat de profundir-se. Entre les sifres recents es conten les vendes detallistes que van caure apenes 0,1% després d'un bot de 1,8% en giner. La construcció de cases s'incrementà el 22% en febrer a una taxa anual estacionalisada de 583.000 enfront del mes anterior. Les vendes de cases noves van pujar un 4,7% en febrer, va dir el govern esta semana.
    
Una part del PIB puja fortament. El gasto federal s'incrementà el 7,0% en el Quart trimestre, un bot major al 6,7% esperat. Els gastos del tercer trimestre van pujar 13,8%. El govern nortamericà ha estat gastant diners per a allaugerar el colp de la recessió i rescatar Wall Street. No obstant, els gastos dels governs locals i estatals van caure 2,0%.<ref>http://online.wsj.com/public/article/SB123807471133447863.html#mod=2_1362_leftbox</ref>
 
Una part del PIB puja fortament. El gasto federal s'incrementà el 7,0% en el Quart trimestre, un bot major al 6,7% esperat. Els gastos del tercer trimestre van pujar 13,8%. El govern nortamericà ha estat gastant diners per a allaugerar el colp de la recessió i rescatar Wall Street. No obstant, els gastos dels governs locals i estatals van caure 2,0%.<ref>http://online.wsj.com/public/article/SB123807471133447863.html#mod=2_1362_leftbox</ref>
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
[[Image:783px-US population map.png|thumb|230px|Distribució territorial de la població.]]
+
[[Image:783px-US population map.png|thumb|230px|<center>Distribució territorial de la població.</center>]]
 
[[Image:800px-Mexican-American border at Nogales.jpg|230px|thumb|Frontera en Mèxic en [[Nogales (Sonora)|Nogales]] s'aprecien les patrulles nortamericanes que patrullen la frontera en tot moment.]]
 
[[Image:800px-Mexican-American border at Nogales.jpg|230px|thumb|Frontera en Mèxic en [[Nogales (Sonora)|Nogales]] s'aprecien les patrulles nortamericanes que patrullen la frontera en tot moment.]]
 
El [[17 d'octubre]] de [[2006]], l'[[Oficina de Censos dels Estats Units]] estimava la població del país en 300.000.000.<ref>{{Cita web|url=http://www.cnn.com/2006/US/10/17/300.million.over/index.Html |título=U.S. Population Now 300 Million and Growing|editorial=CNN|fecha=2006-10-17|fechaacceso=2006-12-13}} {{Cita web|autor =Flinn, Ryan | url = http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601087&sid=a6rGP_zpSR.0&refer=worldwide_news | títul = U.S. Population Tops 300 Million on Immigrant Sorgix | editorial = Bloomberg.Com | data = 2006-10-17 | fechaacceso = 2007-06-24}}</ref> Esta sifra va incloure a 12 millons d'[[immigrants illegals]].<ref>{{Cita web|autor =Passel, Jeffrey S. | url = http://pewhispanic.org/files/reports/61.Pdf | títul = The Size and Characteristics of the Unauthorized Migrant Population in the U.S. | editorial = Pew Hispanic Center | data = 2006-03-07 | fechaacceso = 2007-06-24}}</ref>
 
El [[17 d'octubre]] de [[2006]], l'[[Oficina de Censos dels Estats Units]] estimava la població del país en 300.000.000.<ref>{{Cita web|url=http://www.cnn.com/2006/US/10/17/300.million.over/index.Html |título=U.S. Population Now 300 Million and Growing|editorial=CNN|fecha=2006-10-17|fechaacceso=2006-12-13}} {{Cita web|autor =Flinn, Ryan | url = http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601087&sid=a6rGP_zpSR.0&refer=worldwide_news | títul = U.S. Population Tops 300 Million on Immigrant Sorgix | editorial = Bloomberg.Com | data = 2006-10-17 | fechaacceso = 2007-06-24}}</ref> Esta sifra va incloure a 12 millons d'[[immigrants illegals]].<ref>{{Cita web|autor =Passel, Jeffrey S. | url = http://pewhispanic.org/files/reports/61.Pdf | títul = The Size and Characteristics of the Unauthorized Migrant Population in the U.S. | editorial = Pew Hispanic Center | data = 2006-03-07 | fechaacceso = 2007-06-24}}</ref>
Llínea 208: Llínea 208:  
A principis del [[sigle XX]], la població nortamericana estava en una mija d'edat de 23 anys, lo qual fea que es considerara com un país jove. En l'actualitat, la mija se situa en els 35,3 anys, la més alta de tots els temps. La [[piràmide d'edat]] de la població nortamericana ha pres una forma més rectangular, és dir, més estable, en 2000 que en 1900 quan esta era en la seua totalitat progressiva. Les proporcions no escomencen a decaure en cada grup d'edat fins després de les edats de 35-39 anys (que correspon essencialment a la gent que va nàixer entre [[1960]] i [[1964]]). Algunes variacions en la piràmide ocorren en el ranc d'edats de 20 a 29 anys, on s'observa un entrada en esta. Açò és conseqüència dels pocs naiximents que es donaren lloc en els setanta degut, segurament, a l'aparició de la píndola anticonceptiva.
 
A principis del [[sigle XX]], la població nortamericana estava en una mija d'edat de 23 anys, lo qual fea que es considerara com un país jove. En l'actualitat, la mija se situa en els 35,3 anys, la més alta de tots els temps. La [[piràmide d'edat]] de la població nortamericana ha pres una forma més rectangular, és dir, més estable, en 2000 que en 1900 quan esta era en la seua totalitat progressiva. Les proporcions no escomencen a decaure en cada grup d'edat fins després de les edats de 35-39 anys (que correspon essencialment a la gent que va nàixer entre [[1960]] i [[1964]]). Algunes variacions en la piràmide ocorren en el ranc d'edats de 20 a 29 anys, on s'observa un entrada en esta. Açò és conseqüència dels pocs naiximents que es donaren lloc en els setanta degut, segurament, a l'aparició de la píndola anticonceptiva.
   −
Durant este sigle, la població de més de 65 anys s'ha multiplicat per deu. En [[1900]] eren 3,1 millons i en 2000 foren 35,0 millons de persones. En l'actualitat són 37 millons. Així mateix, es produirà un ràpit creiximent de la població major de 64 anys en [[2011]], quan la primera generació del ''[[baby-boom]]'' aplegue a l'edat de 65 anys. Segons les proyeccions de l'Oficina del Cens arribarien a la sifra de 40.244.000 de persones en [[2010]].
+
Durant este sigle, la població de més de 65 anys s'ha multiplicat per deu. En [[1900]] eren 3,1 millons i en [[2000]] foren 35,0 millons de persones. En l'actualitat són 37 millons. Així mateix, es produirà un ràpit creiximent de la població major de 64 anys en [[2011]], quan la primera generació del ''[[baby-boom]]'' aplegue a l'edat de 65 anys. Segons les proyeccions de l'Oficina del Cens arribarien a la sifra de 40.244.000 de persones en [[2010]].
    
== Cultura ==
 
== Cultura ==
124 718

edicions