26 622
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Esopo''' (Mesembria, Bulgària, 600 a. C. - Delfos, Grècia, 564 a. C.), fon un fauliste de l'Antiga Grècia. == Biografia == En l'Época…»
'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], 600 a. C. - [[Delfos]], [[Grècia]], 564 a. C.), fon un fauliste de l'Antiga Grècia.
== Biografia ==
En l'Época Clàssica la seua figura gojava de gran popularitat, pero es va vore rodejada d'elements llegendaris que fan difícil establir de manera precisa qualsevol senya segura sobre la seua biografia.
La primera referència que es coneix sobre Esopo és una ceràmica de figures roges datada entorn a l'any 470 a. C.; en ella, es veu a Esopo parlant en una rabosa. En fonts lliteràries de la Grècia clàssica, apareix citat per [[Heródoto]], [[Aristòfanes]], [[Aristòtil]] i [[Plató]]. Est últim diu que [[Sócrates]] se sabia de memòria els apòlecs d'Esopo i els versificaba. Cap al sigle I s'estima que va sorgir una biografia novelada d'autor anònim titulada ''Vida d'Esopo'', i molt més tart, en época medieval, Màxim Planudes va elaborar una atra ''Vida d'Esopo'', repleta d'elements folklòrics i llegendaris.
Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al sigle VII i sigle VI a. C.: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis (570 a. C.-526 a. C.); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al 540 a. C., mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. 606-527 a. C.). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any 620 a. C.) i la seua mort en la 54.ª (564 a. C.).
Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).
Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia.
La tradició senyala que aplegà a Delfos en una gran cantitat de riquees de part del rei Creso per a fer ofrenes a [[Apolo]] i per a distribuir una part entre els habitants del lloc pero, despuix d'una disputa en els delfios, va decidir fer únicament el sacrifici a Apolo i va reenviar el restant de les riquees a Sardes, per a reintegrar-li-les a Creso. Llavors Esopo fon acusat pels delfios de sacrilegi i va morir despenyat des de les roques Fedríadas o des de la roca Hiampea. Com l'acusació resultà ser falsa, els delfios varen voler compensar econòmicament a qui tinguera dret, per a calmar la còlera d'Apolo. Fon un net de Yadmon, a qui Esopo hauria servit com a esclau, el que es va presentar a cobrar l'indemnisació.
Taciano cita una famosa estàtua d'Esopo realisada per Aristodemo. Una atra estàtua seua fon realisada per Lisipo, que alguns estudiosos han posat en relació en un bust de Vila Albani d'época romana.
== Obra ==
(Secció per completar)
== Cites ==
{{Cita|L'unió fa la força.|Esopo}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Esopo Esopo en Wikipedia]
== Biografia ==
En l'Época Clàssica la seua figura gojava de gran popularitat, pero es va vore rodejada d'elements llegendaris que fan difícil establir de manera precisa qualsevol senya segura sobre la seua biografia.
La primera referència que es coneix sobre Esopo és una ceràmica de figures roges datada entorn a l'any 470 a. C.; en ella, es veu a Esopo parlant en una rabosa. En fonts lliteràries de la Grècia clàssica, apareix citat per [[Heródoto]], [[Aristòfanes]], [[Aristòtil]] i [[Plató]]. Est últim diu que [[Sócrates]] se sabia de memòria els apòlecs d'Esopo i els versificaba. Cap al sigle I s'estima que va sorgir una biografia novelada d'autor anònim titulada ''Vida d'Esopo'', i molt més tart, en época medieval, Màxim Planudes va elaborar una atra ''Vida d'Esopo'', repleta d'elements folklòrics i llegendaris.
Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al sigle VII i sigle VI a. C.: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis (570 a. C.-526 a. C.); Heraclio de Ponto, comentariste d'Aristófanes, ho ubica cap al 540 a. C., mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. 606-527 a. C.). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any 620 a. C.) i la seua mort en la 54.ª (564 a. C.).
Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).
Diverses fonts senyalen que fon esclau de Janto i posteriorment lliberat de Yadmon o Idmon. Va compartir esclavitut en la cortesana Rodopis. Despuix de ser lliberat, Esopo estigué al servici del rei Creso de Lidia.
La tradició senyala que aplegà a Delfos en una gran cantitat de riquees de part del rei Creso per a fer ofrenes a [[Apolo]] i per a distribuir una part entre els habitants del lloc pero, despuix d'una disputa en els delfios, va decidir fer únicament el sacrifici a Apolo i va reenviar el restant de les riquees a Sardes, per a reintegrar-li-les a Creso. Llavors Esopo fon acusat pels delfios de sacrilegi i va morir despenyat des de les roques Fedríadas o des de la roca Hiampea. Com l'acusació resultà ser falsa, els delfios varen voler compensar econòmicament a qui tinguera dret, per a calmar la còlera d'Apolo. Fon un net de Yadmon, a qui Esopo hauria servit com a esclau, el que es va presentar a cobrar l'indemnisació.
Taciano cita una famosa estàtua d'Esopo realisada per Aristodemo. Una atra estàtua seua fon realisada per Lisipo, que alguns estudiosos han posat en relació en un bust de Vila Albani d'época romana.
== Obra ==
(Secció per completar)
== Cites ==
{{Cita|L'unió fa la força.|Esopo}}
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Esopo Esopo en Wikipedia]