621
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Antonio Sacramento'''(Valéncia 1915), és un reconegut mege otorrinolaringòlec i artiste plàstic valencià. Naixcut en una prestigiosa família dedicad...».
'''Antonio Sacramento'''([[Valéncia]] 1915), és un reconegut mege otorrinolaringòlec i artiste plàstic valencià.
Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina, desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de jove sempre contà en una gran inquitut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que compaginà en la seua activitat com a mege.
Gaya Nuño definix sa escultura com “la més intelectual del sigle XX”.
== Obres urbanes ==
*Creu de terme en la Pista de Silla, 1965, Valéncia.
*Victòria de Valéncia, 1969, Plaça d'Amèrica, Valéncia.
*Monument al Rei Jaume I, 1991, Plaça de Saragossa (Plaça d'Aragó), Valéncia.
*Monument a Manuel Granero, 1998, Carrer Xàtiva, Valéncia.
*9 segons, 9 dècimes, Madrit.
== Exposicions ==
*Exposició colectiva en el VIII Saló de Març, Associació de Pintors i Escultors "Arte Actual".
*Retrospectiva individual en l'Almodí de Valéncia.
*Exposició de retrats en el Mercat de Colón de Valéncia.
== Premis ==
*Medalla d'Or de la II Bienal d'Art de Saragossa.
*Medalla de Plata en el Quint Saló Internacional de Març de Valéncia.
*3ª Medalla en la Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit.
*Gran Targa d´Or en la Exposició Internacional de Torino.
*Premi Ciutat de Cartagena.
*Medalla d'Or i Premi Nacional Julio Antonio.
*Primer Premi de Pintura en el Saló d'Otony de Valéncia.
*Medalla d'honor en la Segona bienal internacional del Deporte de Madrit.
*3ª medalla d'escultura de la 10ª Bienal del deport en les Belles Arts de Barcelona.
*Premi Cánova 2006 (Italia).
== Bibliografía ==
DE LAS HERAS ESTEBAN, Elena. "La escultura pública en Valencia. Estudio y catálogo". Departament d'Història de l'Art. Universitat de Valéncia. Servici de Publicacions, 2003. Text en pdf
== Enllaços externs ==
http://www.arteylibertad.org/articulo-867/sacramento-
Naixcut en una prestigiosa família dedicada a la medicina, desenrollà una carrera com a mege. Aixina i tot, des de jove sempre contà en una gran inquitut artística, i deprengué a esculpir i dibuixar de forma autodidacta, activitats que compaginà en la seua activitat com a mege.
Gaya Nuño definix sa escultura com “la més intelectual del sigle XX”.
== Obres urbanes ==
*Creu de terme en la Pista de Silla, 1965, Valéncia.
*Victòria de Valéncia, 1969, Plaça d'Amèrica, Valéncia.
*Monument al Rei Jaume I, 1991, Plaça de Saragossa (Plaça d'Aragó), Valéncia.
*Monument a Manuel Granero, 1998, Carrer Xàtiva, Valéncia.
*9 segons, 9 dècimes, Madrit.
== Exposicions ==
*Exposició colectiva en el VIII Saló de Març, Associació de Pintors i Escultors "Arte Actual".
*Retrospectiva individual en l'Almodí de Valéncia.
*Exposició de retrats en el Mercat de Colón de Valéncia.
== Premis ==
*Medalla d'Or de la II Bienal d'Art de Saragossa.
*Medalla de Plata en el Quint Saló Internacional de Març de Valéncia.
*3ª Medalla en la Exposició Nacional de Belles Arts de Madrit.
*Gran Targa d´Or en la Exposició Internacional de Torino.
*Premi Ciutat de Cartagena.
*Medalla d'Or i Premi Nacional Julio Antonio.
*Primer Premi de Pintura en el Saló d'Otony de Valéncia.
*Medalla d'honor en la Segona bienal internacional del Deporte de Madrit.
*3ª medalla d'escultura de la 10ª Bienal del deport en les Belles Arts de Barcelona.
*Premi Cánova 2006 (Italia).
== Bibliografía ==
DE LAS HERAS ESTEBAN, Elena. "La escultura pública en Valencia. Estudio y catálogo". Departament d'Història de l'Art. Universitat de Valéncia. Servici de Publicacions, 2003. Text en pdf
== Enllaços externs ==
http://www.arteylibertad.org/articulo-867/sacramento-