78 863
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Les '''Falles''' son una festa celebrada del 15 al 19 de [[març]] en moltes ciutats i pobles de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), entre elles principalment en [[Valéncia]]; aixina com en la ciutat [[argentina]] de [[Mar del Plata]], receptora de milers d'immigrants valencians. També dites ''festes josefines'' o ''festes de Sant Josep'' es celebren en honor a [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional.
Les '''Falles''' son una festa celebrada del 15 al 19 de [[març]] en moltes ciutats i pobles de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), entre elles principalment en [[Valéncia]]; aixina com en la ciutat [[argentina]] de [[Mar del Plata]], receptora de milers d'immigrants valencians. També dites ''festes josefines'' o ''festes de Sant Josep'' es celebren en honor a [[Josep de Nazaret|Sant Josep]], patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional.
La denominació de ''falles'' correspon a la construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures (ninots) i composicions d'elements. Al llarc de la història els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses es fan de [[suro blanc]], ya que permitixen formes més llaugeres i de major tamany.
La denominació de ''falles'' correspon a la construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures (ninots) i composicions d'elements. Al llarc de la història els materials han anant evolucionant, pero tradicionalment, els ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses es fan de [[suro blanc]], ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.
== La festa d'una ciutat ==
== La festa d'una ciutat ==
==== La despertà ====
==== La despertà ====
Les falles comencen cada dia en la [[despertà]]. Els fallers desperten al rest de veïns tirant a terra uns petarts coneguts com tró de colp, els quins exploten al colpejar el pis.
Les falles comencen cada dia en la [[despertà]]. Els fallers desperten al rest de veïns tirant a terra uns petarts coneguts com a tro de colp, els quins exploten al colpejar el pis.
==== La mascletà ====
==== La mascletà ====
{{AP|Mascletà}}
{{AP|Mascletà}}
[[Image:Mascleta2 final earthquake.jpg|right|200px|thumb|Mascletà en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.]]
[[Image:Mascleta2 final earthquake.jpg|right|200px|thumb|Mascletà en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.]]
Son les preferides pels valencians i manco enteses per els visitants. Per a entendre-les és necessari estar pròxims al lloc a on s'explosionen, ya que no és qüestió de vore, sino de sentir-les. Si te deixes portar pel soroll i el estruendo conseguixes unes sensacions similars a la audició d'un concert, conseguint que l'estruendo torne i tot açò en qüestió d'escassos minuts (5-7).
Son les preferides pels valencians i manco enteses per els visitants. Per a entendre-les és necessari estar pròxims al lloc a on s'explosionen, ya que no és qüestió de vore, sino de sentir-les. Si te deixes portar pel soroll i el brogit conseguixes unes sensacions similars a l'audició d'un concert, conseguint que l'estrèpit torne i tot açò en qüestió d'escassos minuts (5-7).
Bàsicament es componen de material terrestre i d'un principi i final aéreu. No obstant estes composicions varien segons el pirotècnic. Els petarts van units per llepades, les creus de varies files, aixina com com la distància dels petarts, conseguixen donar major o menor velocitat de dispar. També es conseguixen diferents efectes de sonoritat i sensació fent que explosionen en el pis o nugats a les cordes que subjecten les meches.
Bàsicament es componen de material terrestre i d'un principi i final aéreu. No obstant estes composicions varien segons el pirotècnic. Els petarts van units per llepades, les creus de varies files, aixina com com la distància dels petarts, conseguixen donar major o menor velocitat de dispar. També es conseguixen diferents efectes de sonoritat i sensació fent que explosionen en el pis o nugats a les cordes que subjecten les meches.
==== Dia 15: La Plantà ====
==== Dia 15: La Plantà ====
{{AP|Plantà}}
{{AP|Plantà}}
[[Image:Falla(retocs).jpg|right|130px|thumb|<center>Retocs durant la plantà</center>]] ''La Plantà'' és el acte de erigir els monuments fallers, més coneguts pel nom genèric de falles. Pel matí es realisa sobre els de categoria infantil i per la nit el rest de monuments, sent el plaç per a estes fins a la matinada, moment en que es presentarà el jurat per a calificar-les.
[[Image:Falla(retocs).jpg|right|130px|thumb|<center>Retocs durant la plantà</center>]] ''La Plantà'' és el acte de erigir els monuments fallers, més coneguts pel nom genèric de falles. Pel matí es realisa sobre els de categoria infantil i per la nit el rest de monuments, sent el terme per ad estes fins a la matinada, moment en que es presentarà el jurat per a calificar-les.
Tradicionalment este acte es realisava en un sols dia; este fet aumentava la competitivitat de les comissions aixina com acreixentava l'emoció, ya que el monument, de no estar totalment acabat, era descalificat.
Tradicionalment este acte es realisava en un sols dia; este fet aumentava la competitivitat de les comissions aixina com acreixentava l'emoció, ya que el monument, de no estar totalment acabat, era descalificat.
El modo d'elevar la part principal del monument, es realisava per mig d'una colla de persones pertanyents a la falla. La qual s'erigia d'una vegada, denominant-se ''plantà al tombe''. Actualment algunes comissions volent desmarcar-se'n un poc de la competitivitat estan intentant retornar als seus orígens realisant la ''plantà'' en sa antiga modalitat.
El modo d'elevar la part principal del monument, es realisava per mig d'una colla de persones pertanyents a la falla. La qual s'erigia d'una vegada, denominant-se ''plantà al tombe''. Actualment algunes comissions volent desmarcar-se'n un poc de la competitivitat estan intentant retornar als seus orígens realisant la ''plantà'' en sa antiga modalitat.
La '''Cavalcada del Foc''' és una cavalcada que anuncia l'arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era l'acte en que, després de retirar els [[ninot|ninots]] de la falla, es portaven en cavalcada fins al [[Museu Faller]]. De recent instauració, és una proposta de la Junta Central Fallera i de l'Associació d'Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana, que data dels anys trenta del [[sigle XX]], i que rescata la costum de que les comparses de diables i carrosses del deu Plutó encenen les Falles. Per això, es realisa el dia 19 de [[Març]] per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, a lo llarc del Carrer Colón i fins a la Porta de la Mar, com a preludi a la [[Cremà]] de les falles. En ella participen colles de dimonis de tota la Comunitat Valenciana, constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de Valéncia.
La '''Cavalcada del Foc''' és una cavalcada que anuncia l'arribada del foc que cremarà les falles. Antigament era l'acte en que, després de retirar els [[ninot|ninots]] de la falla, es portaven en cavalcada fins al [[Museu Faller]]. De recent instauració, és una proposta de la Junta Central Fallera i de l'Associació d'Estudis Fallers per a recuperar la tradició festiva valenciana, que data dels anys trenta del [[sigle XX]], i que rescata la costum de que les comparses de diables i carrosses del deu Plutó encenen les Falles. Per això, es realisa el dia 19 de [[Març]] per la vesprada, a partir de les 19,00 hores, a lo llarc del Carrer Colón i fins a la Porta de la Mar, com a preludi a la [[Cremà]] de les falles. En ella participen colles de dimonis de tota la Comunitat Valenciana, constituint un autèntic i espectacular Correfoc en el mateix centre històric de Valéncia.
La cremà és l'acte de clausura de les festes. Consistix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte vé precedit per un castell de focs artificials, encenent per la Fallera Major i el President de la Comissió. En primer lloc, en torn a les deu d ela nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especial, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema el monument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procedix a la crema del primer premi de la Secció Especial d'esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la plaça de l'Ajuntament que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els imposts (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€)
La cremà és l'acte de clausura de les festes. Consistix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers de Valéncia el dia 19 de març. El acte ve precedit per un castell de focs artificials, encenent per la Fallera Major i el President de la Comissió. En primer lloc, en torn a les deu de la nit, es procedix a la crema del monument infantil a excepció de la falla guanyadora del primer premi de la secció especial, que se crema a les deu i mija. Posteriorment se crema el monument principal a les dotze de la nit i a les dotze i mija se procedix a la crema del primer premi de la Secció Especial d'esta categoria. Per últim, a la matinada es crema el monument faller de la plaça de l'Ajuntament que està fora de concurs, ya que la paguen els valencians en els imposts (els diners de la falla no sol ser més elevat de 300.000€)
Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el [[2009]], la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla Sant Vicent-Marvà, ya que la cremaren passades les 2 de la nit.
Algunes falles, donat les altes que son i lo prop que tenen les cases o edificis es cremen quan arriben els bombers. En el [[2009]], la falla que més ha tardat en encendre-la ha segut la Falla Sant Vicent-Marvà, ya que la cremaren passades les 2 de la nit.
Este terme s'utilisava tant per a les antorches que allumenaven les tendes de campanya com les que s'utilisaven per a allumenar una festa. Més avant es fa referència a este terme per a referir-se a les fogueres i lluminàries que s'encenen en vespres de festes extraordinàries i patronals.
Este terme s'utilisava tant per a les antorches que allumenaven les tendes de campanya com les que s'utilisaven per a allumenar una festa. Més avant es fa referència a este terme per a referir-se a les fogueres i lluminàries que s'encenen en vespres de festes extraordinàries i patronals.
La vespra de Sant Josep s'encenien fogueres per a anunciar la seua festivitat, rebent eixa pr`tactica ritual el nom de [[falla]].
La vespra de Sant Josep s'encenien fogueres per a anunciar la seua festivitat, rebent eixa practica ritual el nom de [[falla]].
La versió més popular de l'orige de les falles segons el Marqués de Cruïlles, es que foren iniciades pel Gremi de Fusters que cremaven en la vespra del dia del seu patró de Sant Josep, en una foguera purificadora, virutes i trastos vells fent renta dels tallers ans d'entrar la primavera.
La versió més popular de l'orige de les falles segons el Marqués de Cruïlles, es que foren iniciades pel Gremi de Fusters que cremaven en la vespra del dia del seu patró de Sant Josep, en una foguera purificadora, borumballes i trastos vells fent renta dels tallers ans d'entrar la primavera.
Existixen atres autors que intenten torbar un orige més antic a la festa, defenent que el cult al foc és un ritual de tradició pagana i que les falles no son més que una versió d'este arcaic ritual que anuncia l'entrada de la primavera i tracta de propiciar a la fertilitat.
Existixen atres autors que intenten torbar un orige més antic a la festa, defenent que el cult al foc és un ritual de tradició pagana i que les falles no son més que una versió d'este arcaic ritual que anuncia l'entrada de la primavera i tracta de propiciar a la fertilitat.
En el [[sigle XVIII]] algunes de les falles que s'encenien en [[Valéncia]] no eren meres fogueres sino monuments satírics i burlons en els que s'exponien la vergonya pública i se cremaven simbòlicament persones i situacions de la vida real. Hi han diferents hipòtesis sobre el començament de la festa fallera. Per lo que hui se pot saber els albors de les Falles es remonten a principis del sigle XVIII. Una d'estes teories, la més provable, explica que els fusters valencians, al final de cada hivern, feen cremar els seus ''parots'' (estructures de les que colgaven els candils que donaven llum) post que en la arribada de la primavera, i al fer-se els dies més llarcs, ya no eren necessaris. En el pas del temps i per mediació de l'[[Iglésia]], se va fer coincidir la data de la crema d'estos parots en la vespra de la festivitat del patró dels fusters, Sant Josep.
En el [[sigle XVIII]] algunes de les falles que s'encenien en [[Valéncia]] no eren meres fogueres sino monuments satírics i burlons en els que s'exponien la vergonya pública i se cremaven simbòlicament persones i situacions de la vida real. Hi han diferents hipòtesis sobre el començament de la festa fallera. Per lo que hui se pot saber els albors de les Falles es remonten a principis del sigle XVIII. Una d'estes teories, la més provable, explica que els fusters valencians, al final de cada hivern, feen cremar els seus ''parots'' (estructures de les que penjaven els cresols que donaven llum) donat que en l'arribada de la primavera, i al fer-se els dies més llarcs, ya no eren necessaris. En el pas del temps i per mediació de l'[[Iglésia]], se va fer coincidir la data de la crema d'estos parots en la vespra de la festivitat del patró dels fusters, Sant Josep.
La tradició anà sometent-se a canvis en el pas del temps. Ad eixe parot se li anaren afegint robes per a que adoptara fisonomia humana. També s'escomençaven a incorporar cartells alusius a algun personage conegut del barri. Se li dotà aixina d'un contingut satíric i burlesc per a cridar l'atenció als veïns. Ademés, els chiquets anaven de casa en casa demanant ''una estoreta velleta'', que es va convertir en un cant popular per a arreplegar tot tipo de mobles i utensilis vells per a cremar-los en una foguera junt en el parot. Estos parots foren els primers ninots. En el pas del temps s'incorporà la gent del barri al procés de confecció de les catafalcs, i naixqueren monuments que incorporaven varies figures.
La tradició anà sometent-se a canvis en el pas del temps. Ad eixe parot se li anaren afegint robes per a que adoptara fisonomia humana. També s'escomençaven a incorporar cartells alusius a algun personage conegut del barri. Se li dotà aixina d'un contingut satíric i burlesc per a cridar l'atenció als veïns. Ademés, els chiquets anaven de casa en casa demanant ''una estoreta velleta'', que es va convertir en un cant popular per a arreplegar tot tipo de mobles i utensilis vells per a cremar-los en una foguera junt en el parot. Estos parots foren els primers ninots. En el pas del temps s'incorporà la gent del barri al procés de confecció dels cadafals, i naixqueren monuments que incorporaven varies figures.
Fins a principis del [[sigle XX]] les falles eren calaixos alts en tres o quatre ninots de cera vestits en robes de tela, fins a que els artesans incorporaren un nou procediment: la reproducció de molts en cartó pedra. La creació de la falla anà evolucionant fins a l'actualitat, a on la majoria de monuments estan composts de poliestiré expandit, suro moll fàcilment molejable en serres de calor i li aporta més lluentor a la peça. Aixina l'art de les falles ha generat monuments de majors dimensions en remats que raspen els 30 metros d'altura.
Fins a principis del [[sigle XX]] les falles eren calaixos alts en tres o quatre ninots de cera vestits en robes de tela, fins a que els artesans incorporaren un nou procediment: la reproducció de molts en cartó pedra. La creació de la falla anà evolucionant fins a l'actualitat, a on la majoria de monuments estan composts de poliestiré expandit, suro moll fàcilment molejable en serres de calor i li aporta més lluentor a la peça. Aixina l'art de les falles ha generat monuments de majors dimensions en remats que raspen els 30 metros d'altura.
No poden ni deuen faltar durant els dies de falles els bunyols en la seua emblemàtica i enyorada branca de llorer.
No poden ni deuen faltar durant els dies de falles els bunyols en la seua emblemàtica i enyorada branca de llorer.
Joan B. Vinyals Cebrià. "Recorde en verdadera nostàlgia, aquella típica estampa que antany sorgia durant tots els dies que duraven les falles i que la componia la bunyolera, en aquell pel arreplegat en tanta gràcia i ataviada en el devantal blanc almidonat, manguets blancs en els braços i, el post de bunyols orlat en la tradicional i olímpica branca de llorer. Oferint una estampa plena de colorit que be pogué immortalisar el pintor Sorolla, que ara, en temps de preses i de marketing, nos ho ha furtat. Antany era impensable que en els carrers més típics a on es plantava un carafal falta-se la representativa bunyolera i per tant, el embriagador aroma que desprén la barreja de la fritura dels bunyols, les verts fulles de llorer i el estampit de algun petart disparat per la chicalla del barri. Quan en son dia la Junta Central Fallera tinguérem que identificar la màxima distinció, no dubtarem en investir-li en el nom de bunyol d'or en fulles de llorer. Esta llepolia dels bunyols es tan antiga en nostra Valéncia, que el celebrat Jaume Roig els descriu en l'Espill. L'arabiste Huici Miranda va traduir un llibre de cuina hispà magrebí (a cavall entre els [[sigles XII]] i [[XIII]]) a on apareix una aproximadísima recepta. I per últim, F. Caballero i Munyos, en el any [[1928]], en la més important publicació faller d'aquells lluntans temps, es referia a la lloada bunyolera i ala desapareguda branca de llorer de la fusta següent:"Bunyolera galana Que eres goig i sonrisa del carrer I animes en la gràcia sobirana la josefina festa valenciana baix el vert brancage del llorer".
Joan B. Vinyals Cebrià. ''"Recorde en verdadera nostàlgia, aquella típica estampa que antany sorgia durant tots els dies que duraven les falles i que la componia la bunyolera, en aquell pel arreplegat en tanta gràcia i ataviada en el devantal blanc almidonat, manguets blancs en els braços i, el post de bunyols orlat en la tradicional i olímpica branca de llorer. Oferint una estampa plena de colorit que be pogué immortalisar el pintor Sorolla, que ara, en temps de preses i de marketing, nos ho ha furtat. Antany era impensable que en els carrers més típics a on es plantava un cadafal falta-se la representativa bunyolera i per tant, el embriagador aroma que desprén la barreja de la fritura dels bunyols, les verts fulles de llorer i l'esclafit d'algun petart disparat per la chicalla del barri. Quan en son dia la Junta Central Fallera tinguérem que identificar la màxima distinció, no dubtarem en investir-li en el nom de bunyol d'or en fulles de llorer. Esta llepolia dels bunyols es tan antiga en nostra Valéncia, que el celebrat Jaume Roig els descriu en l'Espill. L'arabiste Huici Miranda va traduir un llibre de cuina hispà magrebí (a cavall entre els [[sigles XII]] i [[XIII]]) a on apareix una aproximadísima recepta. I per últim, F. Caballero i Munyos, en el any [[1928]], en la més important publicació faller d'aquells lluntans temps, es referia a la lloada bunyolera i ala desapareguda branca de llorer de la fusta següent:"Bunyolera galana Que eres goig i sonrisa del carrer I animes en la gràcia sobirana la josefina festa valenciana baix el vert brancage del llorer"''.
== Classificació de falles i guardons ==
== Classificació de falles i guardons ==