Canvis

662 bytes eliminats ,  16:22 8 març 2010
Llínea 7: Llínea 7:     
==Característiques==
 
==Característiques==
Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciàfons, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixquen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.
+
Al no ser ni valencià, ni català, sinó que aquesta llengua ens l'hem inventat nosaltres, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara a la gent i és que la veritat, és una merda, moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula inventada o la permesa. Ni els mateixos mestres de Blavencià s'aclareixen l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament perquè veuen que el catalanoparlant no entén le que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el catalanoparlant no assimila el vocabulari blavero que gasten en valenciafreedom i seguix utilitzant el parlar autènticament valencià, del de tota la vida, el d'Ausias March i el d'Estellés, el que es parla ací, a Catalunya i a les balears.
   −
Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:
+
Algunes de les senyes més típiques del blaver són:
*''Nosaltres'' en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
+
*''Nosaltres'' en lloc de "noâtros"/"moâtros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
*''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''.
+
*''Aquesta'' en lloc de "esta" (ací s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa ''aquesta''.)
*''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "acostar".
+
*''Apropar'' paraula treta directament del castellà (acercar), en valencià és "arrimar... xD".
*''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
+
*''Aleshores'' en substitució del clàssic llavors o del "äntónses" (que al seu temps és un castellanisme).
*''Doncs'' que vol dir "pues" o "puix", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que mai s'ha sentit en el valencià.
+
*''Doncs'' que vol dir "puses" o "puja", cal dir que ''Doncs'' és una paraula que sempre s'ha sentit en el valencià.
*Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)
  −
*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-mos en el so en català (Eix: Marcha per Marxa, Chiquet per Xiquet)
  −
*Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)
  −
*Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realisar per Realitzar, Utilisar per Utilitzar...)
  −
*Superposició de les formes ''feia, feies, feiem, feieu i feien'' front a ''fea, fees, feem i feen''.
  −
*Superposició de les formes ''deia, deies, deiem, deieu, deien'' front a ''dia, dies, diem, dieu i dien'' (Tant en l'anterior com en esta característica tant les primeres com les segones son correctes en valencià, pero la AVL sols admet les que primer hem mencionat)
      
== Atres senyes ==
 
== Atres senyes ==
Usuari anónim