Llínea 53: |
Llínea 53: |
| | | |
| == Economia == | | == Economia == |
− | [[Image:monedaromana.jpg|thumb|left|300px|[[Moneda]] Romana.]] | + | [[Image:monedaromana.jpg|thumb|left|300px|<center>[[Moneda]] Romana.</center>]] |
| L'economia de l'Imperi Romà era la pròpia d'un imperi esclaviste: els [[esclau|esclaus]] treballaven òbviament de forma gratuïta, lo qual produïa una enorme riquea. Les diferents ciutats i províncies estaven conectades per una ret de comunicacions, vies i ports, que fomentaven el comerç notablement. | | L'economia de l'Imperi Romà era la pròpia d'un imperi esclaviste: els [[esclau|esclaus]] treballaven òbviament de forma gratuïta, lo qual produïa una enorme riquea. Les diferents ciutats i províncies estaven conectades per una ret de comunicacions, vies i ports, que fomentaven el comerç notablement. |
| | | |
Llínea 59: |
Llínea 59: |
| | | |
| == Societat == | | == Societat == |
− | [[Image:escalasocietatromana.png|thumb|right|500px|Societat Romana.]] | + | [[Image:escalasocietatromana.png|thumb|right|500px|<center>Societat Romana.</center>]] |
| La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son: | | La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son: |
| | | |
Llínea 107: |
Llínea 107: |
| | | |
| === Art Romà === | | === Art Romà === |
− | [[Image:Mosaicromà.jpg|thumb|right|300px|[[Mosaic]] Romà.]] | + | [[Image:Mosaicromà.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Mosaic]] Romà.</center>]] |
− | [[Image:Danae.gif|thumb|right|300px|[[Pintura]] romana de [[Dànae]].]] | + | [[Image:Danae.gif|thumb|right|300px|<center>[[Pintura]] romana de [[Dànae]].</center>]] |
| | | |
| L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del perímetro del Mar Mediterràneu, sent u dels principals exponents de la alvançada civilisació romana. | | L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del perímetro del Mar Mediterràneu, sent u dels principals exponents de la alvançada civilisació romana. |
Llínea 126: |
Llínea 126: |
| | | |
| === Arquitectura Romana === | | === Arquitectura Romana === |
− | [[Image:Coronacolumnatemple.jpg|thumb|right|300px|Corona d'una [[columna]] romana.]] | + | [[Image:Coronacolumnatemple.jpg|thumb|right|300px|<center>Corona d'una [[columna]] romana.</center>]] |
− | [[Image:Coliseu2.jpg|thumb|right|300px|El [[Coliseu]] situat en [[Roma]].]] | + | [[Image:Coliseu2.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]].</center>]] |
| El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]]. | | El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]]. |
| | | |
Llínea 155: |
Llínea 155: |
| | | |
| ==== Els [[Temple|temples]] romans ==== | | ==== Els [[Temple|temples]] romans ==== |
− | [[Image:Elpanteo.jpg|thumb|right|300px|El [[Panteó]].]] | + | [[Image:Elpanteo.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Panteó]].</center>]] |
| El temple romà es conformà en base a la tradició de dos mons: l'etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus. | | El temple romà es conformà en base a la tradició de dos mons: l'etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus. |
| | | |