Canvis

119 bytes afegits ,  16:14 8 març 2010
sense resum d'edició
Llínea 53: Llínea 53:     
== Economia ==
 
== Economia ==
[[Image:monedaromana.jpg|thumb|left|300px|[[Moneda]] Romana.]]
+
[[Image:monedaromana.jpg|thumb|left|300px|<center>[[Moneda]] Romana.</center>]]
 
L'economia de l'Imperi Romà era la pròpia d'un imperi esclaviste: els [[esclau|esclaus]] treballaven òbviament de forma gratuïta, lo qual produïa una enorme riquea. Les diferents ciutats i províncies estaven conectades per una ret de comunicacions, vies i ports, que fomentaven el comerç notablement.
 
L'economia de l'Imperi Romà era la pròpia d'un imperi esclaviste: els [[esclau|esclaus]] treballaven òbviament de forma gratuïta, lo qual produïa una enorme riquea. Les diferents ciutats i províncies estaven conectades per una ret de comunicacions, vies i ports, que fomentaven el comerç notablement.
   Llínea 59: Llínea 59:     
== Societat ==
 
== Societat ==
[[Image:escalasocietatromana.png|thumb|right|500px|Societat Romana.]]
+
[[Image:escalasocietatromana.png|thumb|right|500px|<center>Societat Romana.</center>]]
 
La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son:
 
La població romana estàva constituïda per dos grans blocs humans: [[Home|hòmens]] lliures i [[esclau|esclaus]]. Els hòmens lliures podien ser ciutadans (cives) o estrangers (peregrini). Ad estos últims se'ls permet residir en [[Roma]], pero carixen de drets polítics. Els ciutadans posseïxen les civites o ciutadania, dels quals els seus elements son:
   Llínea 107: Llínea 107:     
=== Art Romà ===
 
=== Art Romà ===
[[Image:Mosaicromà.jpg|thumb|right|300px|[[Mosaic]] Romà.]]
+
[[Image:Mosaicromà.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Mosaic]] Romà.</center>]]
[[Image:Danae.gif|thumb|right|300px|[[Pintura]] romana de [[Dànae]].]]
+
[[Image:Danae.gif|thumb|right|300px|<center>[[Pintura]] romana de [[Dànae]].</center>]]
    
L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del perímetro del Mar Mediterràneu, sent u dels principals exponents de la alvançada civilisació romana.
 
L'art romà, a l'igual que la seua arquitectura i ingenieria, se va estendre, com el seu imperi, a lo llarc i ample del perímetro del Mar Mediterràneu, sent u dels principals exponents de la alvançada civilisació romana.
Llínea 126: Llínea 126:     
=== Arquitectura Romana ===
 
=== Arquitectura Romana ===
[[Image:Coronacolumnatemple.jpg|thumb|right|300px|Corona d'una [[columna]] romana.]]
+
[[Image:Coronacolumnatemple.jpg|thumb|right|300px|<center>Corona d'una [[columna]] romana.</center>]]
[[Image:Coliseu2.jpg|thumb|right|300px|El [[Coliseu]] situat en [[Roma]].]]
+
[[Image:Coliseu2.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]].</center>]]
 
El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]].
 
El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]].
   Llínea 155: Llínea 155:     
==== Els [[Temple|temples]] romans ====
 
==== Els [[Temple|temples]] romans ====
[[Image:Elpanteo.jpg|thumb|right|300px|El [[Panteó]].]]
+
[[Image:Elpanteo.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Panteó]].</center>]]
 
El temple romà es conformà en base a la tradició de dos mons: l'etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus.
 
El temple romà es conformà en base a la tradició de dos mons: l'etrusc i el grec. Estaven atesos per [[retor|retors]] adscrits que administraven el temple i tot lo concernint als ritos en els seus deus.
  
124 351

edicions