Canvis

En ''Enûma Elish'', l'epopeya babilònica de la creació, ella dona a llum a la primera generació de deitats; el seu espós, [[Apsú]], suponent correctament que planegen matar-ho i usurpar el seu tro, despuix els fa la guerra i és assessinat. Enfurida, ella també lluita contra els assessins del seu marit, prenent la forma d'un enorme dragó marí. Després és assessinada pel fill d'[[Enki]], el deu de la tormenta [[Marduk]], pero no ans que ella haja dut als mònstruos del panteó mesopotàmic, inclosos els primers dragons, els cossos dels quals va omplir en verí en lloc de sanc. Marduk despuix forma els cels i la Terra a partir del seu cos dividit.

En ''Enûma Elish'', l'epopeya babilònica de la creació, ella dona a llum a la primera generació de deitats; el seu espós, [[Apsú]], suponent correctament que planegen matar-ho i usurpar el seu tro, despuix els fa la guerra i és assessinat. Enfurida, ella també lluita contra els assessins del seu marit, prenent la forma d'un enorme dragó marí. Després és assessinada pel fill d'[[Enki]], el deu de la tormenta [[Marduk]], pero no ans que ella haja dut als mònstruos del panteó mesopotàmic, inclosos els primers dragons, els cossos dels quals va omplir en verí en lloc de sanc. Marduk despuix forma els cels i la Terra a partir del seu cos dividit.

Els deus varen decidir donar-li tots els seus poders a Marduk, este va véncer a [[Kingu]], qui es va quedar paralisat de por al vore-ho aplegar, i despuix a Tiamat, a la que va fer deixar la boca oberta en una airegada i va llançar una flecha dins de l'estòmec. Despuix d'açò, de la sanc de Kingu (Lluna) varen nàixer els humans i a partir del cos de Tiamat, que Marduk va encadenar en els pous de l'abisme i va partir per la mitat, es va crear, de la seua mitat superior el cel i de la seua mitat inferior la terra ferma. Les seues llàgrimes es varen convertir en les naixents dels rius Tigris i Éufrates.

Els deus varen decidir donar-li tots els seus poders a Marduk, este va véncer a [[Kingu]], qui es va quedar paralisat de por al vore-ho aplegar, i despuix a Tiamat, a la que va fer deixar la boca oberta en una airegada i va llançar una flecha dins de l'estòmec. Despuix d'açò, de la sanc de Kingu (Lluna) varen nàixer els humans i a partir del cos de Tiamat, que Marduk va encadenar en els pous de l'abisme i va partir per la mitat, es va crear, de la seua mitat superior el cel i de la seua mitat inferior la terra ferma. Les seues llàgrimes es varen convertir en les naixents dels rius Tigris i Éufrates.

== Referències ==

== Referències ==