40 300
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En l'any [[1946]] tornà a [[Barcelona]] i es va presentar davant de les autoritats. Fon jujat i quedà en llibertat condicional. El seu passat polític li va impedir dedicar-se de nou al fotoperiodisme per lo que es va decantar per la fotografia industrial. El [[1955]] va traslladar-se a viure a [[Premià de Mar]] fins a [[1985]], any de la seua mort. En [[1976]] va poder recuperar els negatius que havia deixat en França durant el seu exili. Les imàgens varen tornar a expondre's i Centelles es va convertir en un símbol dels fotoperiodistes de guerra. En l'any [[1984]], el Ministeri de Cultura li va concedir el [[Premi Nacional de Fotografia]].
En l'any [[1946]] tornà a [[Barcelona]] i es va presentar davant de les autoritats. Fon jujat i quedà en llibertat condicional. El seu passat polític li va impedir dedicar-se de nou al fotoperiodisme per lo que es va decantar per la fotografia industrial. El [[1955]] va traslladar-se a viure a [[Premià de Mar]] fins a [[1985]], any de la seua mort. En [[1976]] va poder recuperar els negatius que havia deixat en França durant el seu exili. Les imàgens varen tornar a expondre's i Centelles es va convertir en un símbol dels fotoperiodistes de guerra. En l'any [[1984]], el Ministeri de Cultura li va concedir el [[Premi Nacional de Fotografia]].
==Obra==
== Obra ==
Centelles va ser el tercer fotógraf espanyol en utilisar una càmara [[Leica]] de pas universal que li va permetre realisar un tipo de fotografia diferent. Els retrats de Centelles tenien una gran força expressiva, deixant a banda les clàssiques fotografies planes, sense relleu, que fins a llavors es realisaven i que estaven, en certa manera, condicionades per les càmares de plaques i per la utilisació del [[magnesi]]. No buscava la creativitat sino mostrar la realitat tal com era.
Centelles va ser el tercer fotógraf espanyol en utilisar una càmara [[Leica]] de pas universal que li va permetre realisar un tipo de fotografia diferent. Els retrats de Centelles tenien una gran força expressiva, deixant a banda les clàssiques fotografies planes, sense relleu, que fins a llavors es realisaven i que estaven, en certa manera, condicionades per les càmares de plaques i per la utilisació del [[magnesi]]. No buscava la creativitat sino mostrar la realitat tal com era.