Canvis

192 bytes eliminats ,  17:55 12 nov 2008
Llínea 294: Llínea 294:  
Les emissions de [[combustió]] de [[carbó]] y les [[industrie]]s de servicis públics contribuixen a la [[contaminació]] [[Atmòsfera|atmosfèrica]]. La [[pluja àcida]], com conseqüència de las emisiones de [[dióxido de azufre]] está dañando los [[bosque]]s. La contaminación de les aigües negres en el Mar Bàltic y els afluents industrials dels rius en l'antiga Alemanya oriental s'han reduït. El govern del ex-canceller Schroder anuncià l'intenció de posar fi a l'us de l' [[energia nuclear]] per a produir [[electricitat]].
 
Les emissions de [[combustió]] de [[carbó]] y les [[industrie]]s de servicis públics contribuixen a la [[contaminació]] [[Atmòsfera|atmosfèrica]]. La [[pluja àcida]], com conseqüència de las emisiones de [[dióxido de azufre]] está dañando los [[bosque]]s. La contaminación de les aigües negres en el Mar Bàltic y els afluents industrials dels rius en l'antiga Alemanya oriental s'han reduït. El govern del ex-canceller Schroder anuncià l'intenció de posar fi a l'us de l' [[energia nuclear]] per a produir [[electricitat]].
   −
== Economía ==
+
== Economia ==
[[Imagen:Eurotower in Frankfurt.jpg|thumb|right|200px|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Fráncfort del Meno]].]]
+
[[Image:Eurotower_in_Frankfurt.jpg|thumb|right|[[Eurotower]], sèu del BCE en [[Fráncfort del Meno]].]]
{{AP|Economia d'Alemanya}}
+
{{AP|Economia de Alemanya}}
    
Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial y la primera d' [[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics y electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics y aliments processats. Es foc de riquea y això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. Ab una infraestructura de [[carretere]]s amplies y un excelent nivell de vida, es una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]].
 
Per el desenroll de la seua economia, es considerada en térmens generals com la tercera potencia mundial y la primera d' [[Europa]]. En [[2006]] el seu [[Producte interior brut]] (PIB) rebalsà els 3 billons de [[dólar]]s US. Les seues bases industrials son diverses; els tipos principals de productes fabricats son [[Mijos de transport|mijos de transport]], aparats elèctrics y electrònics, [[maquinaria]], productes químics, materials sintètics y aliments processats. Es foc de riquea y això es reflexa en la creixent [[economia]] del centre d'Europa. Ab una infraestructura de [[carretere]]s amplies y un excelent nivell de vida, es una de les nacions [[primer mon|més desenrollades del mon]].
Llínea 308: Llínea 308:  
El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) y el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua sede central en la ciutat de [[Fráncfort del Meno]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].
 
El [[Deutsche Bundesbank]] ([[Banc central]]) y el [[Banc Central Europeu]] (BCE) tenen la seua sede central en la ciutat de [[Fráncfort del Meno]]. En 2006 s'inicia la construcció del [[edifici del Banc Central Europeu]].
   −
{{VT|Economia de l'Unió Europea}}
      
=== Infraestructures ===
 
=== Infraestructures ===
[[Imagen:AirportFrankfurt fromair.jpg|thumb|right|200px|El [[Aeroport de Fráncfort del Meno|Aeroport de la regió Rin-Meno]] es el tercer d'Europa en número de passagers.]]
+
[[Image:AirportFrankfurt_fromair.jpg|thumb|right|El [[Aeroport de Fráncfort del Meno|Aeroport de la regió Rin-Meno]] es el tercer d'Europa en número de passagers.]]
[[Imagen:Two Ships-Hamburg.jpg|thumb|right|200px|[[Hamburc]] es la segon major ciutat portuaria en Europa.]]
+
[[Image:Two_Ships-Hamburg.jpg|thumb|right|[[Hamburc]] es la segon major ciutat portuaria en Europa.]]
   −
Des de que en los [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret de [[autopiste]]s a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]]'') que sumen prop de 12.000&nbsp;km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta ab més de 40.000&nbsp;km de carreteres, lo que convertix en el país ab major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, y que es percentual al número de quilómetros recorreguts.
+
Des de que en els [[anys 1930]] l'Alemanya [[nazi]] iniciara la construcció de la primera ret de [[autopiste]]s a gran escala en el mon,<ref>{{Cita web| url = http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,2722746,00.html | título = Germany's Autobahn Turns 75 | año = 2007 | obra = [[Deutsche Welle]] 06.08.2007 | fechaacceso = 16/03/2008 | idioma = anglés}}</ref> el país disposa de vies de comunicació ràpides (''[[Autobahn (Alemanya)|Autobahnen]]'') que sumen prop de 12.000&nbsp;km cobrint la totalitat del territori. Ademés conta ab més de 40.000&nbsp;km de carreteres, lo que convertix en el país ab major densitat de vies per a vehículs. La totalitat de autopistes del país son gratuïtes per a vehículs particulars; a partir de 2005, els [[Camió|camions]] de carrega deuen pagar un peage que se desconta automàticament via [[satèlit artificial|satèlit]], una vegada que el camió deixa la ruta, y que es percentual al número de quilómetros recorreguts.
    
Alemanya es líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial de aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[segle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort ab el mar Bàltic, es un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país de una completa ret de canals.
 
Alemanya es líder mundial també en la construcció de [[Canal (via artificial de aigua)|canals]]. Esta classe de construcció milenària prengué renovat impuls a partir del [[segle XIX]]. El [[Canal de Kiel]], que unix el mar del Nort ab el mar Bàltic, es un dels més imponents. Numerosos canals fluvials, com el [[Canal Rin-Main-Danubi|Rin-Meno-Danubi]], el [[Dortmund]]-Ems o el Elba-Seitenkanal, doten al país de una completa ret de canals.
    
Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del gover central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disposen de modernes instalacions per al aprofitament de l [[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial y que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis.
 
Per atra part, les [[energies renovables en Alemanya]] representen un paper creixent en el desenroll del país, especialment des de que el partit polític [[Bündnis 90 / Die Grünen]] forma part del gover central. Ciutats com [[Friburc de Brisgovia]] disposen de modernes instalacions per al aprofitament de l [[energia solar]]. Les grans regions industrials, com [[conca del Ruhr]], [[regió Rin-Meno]] o [[Colónia (Renania del Nort-Westfàlia)|Colónia]], han desenrollat un dinamisme econòmic que mante la seua base industrial y que ademés ha sabut implementar-se en l'àrea dels servicis.
  −
{{VT|Infraestructures de l'Unió Europea|Carreteres europees|Energies renovables en l'Unió Europea|Llista de arrapacels en Alemanya}}
      
== Demografia ==
 
== Demografia ==
2519

edicions