Llínea 115: |
Llínea 115: |
| '''Mart''', conegut també com ''el Planeta Roig'', és el quart [[planeta]] del [[Sistema Solar]]. Forma part dels nomenats [[planeta telúric|planetes telúrics]] (de naturalea rocosa, com la [[Terra]]) i és el [[planeta interior]] més alluntat del [[Sol]]. És, en molts aspectes, el més paregut a la [[Terra]]. | | '''Mart''', conegut també com ''el Planeta Roig'', és el quart [[planeta]] del [[Sistema Solar]]. Forma part dels nomenats [[planeta telúric|planetes telúrics]] (de naturalea rocosa, com la [[Terra]]) i és el [[planeta interior]] més alluntat del [[Sol]]. És, en molts aspectes, el més paregut a la [[Terra]]. |
| | | |
− | [[Tycho Brahe]] medí en gran precisió el moviment de '''Mart''' en el cel. Les senyes sobre el moviment retrògrat aparent permeteren a [[Johannes Kepler|Kepler]] trobar la naturalea elíptica de la seua òrbita i determinar les lleis del moviment planetari conegudes com [[lleis de Kepler]]. | + | [[Tycho Brahe]] medí en gran precisió el moviment de Mart en el cel. Les senyes sobre el moviment retrògrat aparent permeteren a [[Johannes Kepler|Kepler]] trobar la naturalea elíptica de la seua òrbita i determinar les lleis del moviment planetari conegudes com [[lleis de Kepler]]. |
| | | |
− | Forma part dels planetes superiors a la [[Terra]], que son aquells que mai passen entre el [[Sol]] i la [[Terra]]. Les seues fases estan poc marcades, fet que és fàcil de demostrar geomètricament. Considerant el triàngul [[Sol]]-[[Terra]]-'''Mart''', l'[[àngul de fase]] és el que formen el [[Sol]] i la [[Terra]] vists des de '''Mart'''. Alcança el seu valor màxim en les [[quadratura (astronomia)|quadratures]] quant el triàngul STM és rectàngul en la [[Terra]]. Per a '''Mart''', este àngul de fase no és mai major de 42º, i el seu aspecte de disc geperut és anàlec al que presenta la [[Lluna]] 3,5 dies abans o després de la Lluna plena. Esta fase, visible en un telescopi d'aficionat, no conseguí ser vista per [[Galileo Galilei]], qui només va suposar la seua existència. | + | Forma part dels planetes superiors a la [[Terra]], que son aquells que mai passen entre el [[Sol]] i la [[Terra]]. Les seues fases estan poc marcades, fet que és fàcil de demostrar geomètricament. Considerant el triàngul [[Sol]]-[[Terra]]-Mart, l'[[àngul de fase]] és el que formen el [[Sol]] i la [[Terra]] vists des de Mart. Alcança el seu valor màxim en les [[quadratura (astronomia)|quadratures]] quant el triàngul STM és rectàngul en la [[Terra]]. Per a Mart, este àngul de fase no és mai major de 42º, i el seu aspecte de disc geperut és anàlec al que presenta la [[Lluna]] 3,5 dies abans o després de la Lluna plena. Esta fase, visible en un telescopi d'aficionat, no conseguí ser vista per [[Galileo Galilei]], qui només va suposar la seua existència. |
| | | |
| == Característiques físiques == | | == Característiques físiques == |
| Té una forma llaugerament [[elipse|elipsoidal]], en un diàmetro equatorial de 6.794 km i el polar de 6.750 km. Mides micromètriques molt precises han donat un achatament de 0,01, tres vegades major que el de la [[Terra]]. A causa d'este achatament, l'eix de rotació està afectat per una lenta [[precessió dels equinoccis|precessió]] deguda a l'atracció del [[Sol]] sobre l'abultament equatorial del planeta. La precessió llunar, que en la [[Terra]] és dos vegades major que la solar, no té el seu equivalent en '''Mart'''. | | Té una forma llaugerament [[elipse|elipsoidal]], en un diàmetro equatorial de 6.794 km i el polar de 6.750 km. Mides micromètriques molt precises han donat un achatament de 0,01, tres vegades major que el de la [[Terra]]. A causa d'este achatament, l'eix de rotació està afectat per una lenta [[precessió dels equinoccis|precessió]] deguda a l'atracció del [[Sol]] sobre l'abultament equatorial del planeta. La precessió llunar, que en la [[Terra]] és dos vegades major que la solar, no té el seu equivalent en '''Mart'''. |
| | | |
− | En este diàmetro, el seu volum és de 15 centèsimes el terrestre i la seua massa només d'11 centèsimes. En conseqüència, la [[densitat]] és inferior a la de la [[Terra]]: 3,94 en relació en l'aigua. Un cos transportat a '''Mart''' pesaria 1/3 del seu pes en la [[Terra]], degut a la poca força gravitatòria. | + | En este diàmetro, el seu volum és de 15 centèsimes el terrestre i la seua massa només d'11 centèsimes. En conseqüència, la [[densitat]] és inferior a la de la [[Terra]]: 3,94 en relació en l'aigua. Un cos transportat a Mart pesaria 1/3 del seu pes en la [[Terra]], degut a la poca força gravitatòria. |
| | | |
| === Rotació i translació === | | === Rotació i translació === |
− | *Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en 1659 per [[Christiaan Huygens|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de '''Mart''' han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s). | + | *Se coneix en exactitut lo que dura la rotació de '''Mart''' degut a que les taques que s'observen en la seua superfície, obscures i ben delimitades, son excelents punts de referencia. Foren observades per primera vegada en 1659 per [[Christiaan Huygens|Huygens]] que assignà a la seua rotació la duració d'un dia. En [[1666]], [[Giovanni Cassini]] la fixà en 24 h 40 min, valor molt aproximat al verdader. Trescents anys d'observacions de Mart han donat per resultat establir el valor de 24 h 37 min 22,7 s per al dia sideral (el periodo de rotació de la Terra és de 23 h 56 min 4,1 s). |
| | | |
− | De la duració del dia sideral se deduïx fàcilment que el '''dia solar''' te en '''Mart''' una duració de 24 h 39 min 35,3 s. | + | De la duració del dia sideral se deduïx fàcilment que el '''dia solar''' te en Mart una duració de 24 h 39 min 35,3 s. |
| | | |
− | El dia solar mig o temps entre dos passos consecutius del [[Sol]] mig pel meridià del lloc, dura 24 h 41 min 18,6 s. El dia solar en Mart te, igual que el de la [[Terra]], una duració variable, lo qual se deu a que els planetes seguixen òrbites elíptiques al voltant del [[Sol]] que no se recorren en uniformitat. No obstant, en '''Mart''' la variació és major per la seua elevada excentricitat. | + | El dia solar mig o temps entre dos passos consecutius del [[Sol]] mig pel meridià del lloc, dura 24 h 41 min 18,6 s. El dia solar en Mart te, igual que el de la [[Terra]], una duració variable, lo qual se deu a que els planetes seguixen òrbites elíptiques al voltant del [[Sol]] que no se recorren en uniformitat. No obstant, en Mart la variació és major per la seua elevada excentricitat. |
| | | |
− | Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nortamericanes d'exploració de '''Mart''' per sondes automàtiques han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de '''sol''', sense preocupar-se pel fet de que eixa paraula significa sol en francés i designa en castellà la llum solar o, escrit en mayúscula, l'astre central del nostre sistema planetari. | + | Per a major comoditat en els seus treballs, els responsables de les missions nortamericanes d'exploració de Mart per sondes automàtiques han decidit unilateralment donar al dia marcià el nom de '''sol''', sense preocupar-se pel fet de que eixa paraula significa sol en francés i designa en [[castellà]] la llum solar o, escrit en mayúscula, l'astre central del nostre sistema planetari. |
| | | |
| *L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies. | | *L'any marcià dura 687 dies terrestres o 668.6 sols. Un calendari marcià podria constar de dos anys de 668 dies per cada tres anys de 669 dies. |
| | | |
− | *Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a '''Mart''' a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtinguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions son més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre. | + | *Els pols de '''Mart''' estan senyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernant, que han facilitat molt la determinació de l'àngul que forma l'equador del [[planeta]] en el pla de la seua òrbita, àngul equivalent per a Mart a la obliqüitat de l'[[eclíptica]] en la [[Terra]]. Les medides fetes per Camichel sobre clisés obtinguts en l'observatori francés del [[Pic du Midi]], han donat per a este àngul 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que la [[obliqüitat de l'eclíptica]] (23º 27’), motiu pel qual, Mart te periodos estacionals similars als de la [[Terra]], encara que les seues estacions son més llargues, donat que un any marcià és casi dos vegades més llarc que un any terrestre. |
| | | |
| === Geologia === | | === Geologia === |
| La ciència que estudia la superfície de '''Mart''' se diu areografia (d'[[Ares]], deu de la guerra entre els grecs). | | La ciència que estudia la superfície de '''Mart''' se diu areografia (d'[[Ares]], deu de la guerra entre els grecs). |
| | | |
− | '''Mart''' és un mon molt més chicotet que la Terra. Les seues principals característiques, en proporció en les del globo terrestre, son les següents: diàmetro 53%, superfície 28%, massa 11%. Com els oceans cobrixen el 71% de la superfície terrestre i '''Mart''' carix de mars les terres d'abdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície.
| + | Mart és un mon molt més chicotet que la Terra. Les seues principals característiques, en proporció en les del globo terrestre, son les següents: diàmetro 53%, superfície 28%, massa 11%. Com els oceans cobrixen el 71% de la superfície terrestre i Mart carix de mars les terres d'abdós mons tenen aproximadament la mateixa superfície. |
| | | |
− | La superfície de '''Mart''' presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contingut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Així com en les corteses de la [[Terra]] i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de '''Mart''' son preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors. | + | La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la [[Terra]] com de la [[Lluna]]: cràters d'impacte, camps de lava, volcans, mares secs de rius i dunes d'arena. La seua composició és fonamentalment [[basalt]] volcànic en un alt contingut en òxits de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície. Per la seua naturalea, se sembla a la [[limonita]], òxit de ferro molt hidratat. Així com en les corteses de la [[Terra]] i de la Lluna predominen els silicats i els aluminats, en el sol de Mart son preponderants els ferrosilicats. Les seues tres constituents principals son, per orde d'abundància, l'oxigen, el silici i el ferro. Conte: 20,8% de sílice, 13,5% de feerro, 5% d'alumini, 3,8% de calci, i també titani i atres components menors. |
| [[Image: Mars_Hubble.jpg|right|thumb|250px|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]].]] | | [[Image: Mars_Hubble.jpg|right|thumb|250px|Mart observat pel [[Telescopi espacial Hubble]].]] |
| *Des de la [[Terra]], a través dels telescopis, s'observen unes taques obscures i brillants que no se corresponen a accidents topogràfics sino que apareixen si el terreny està cobert de pols obscura (taques d'albedo). Estes poden canviar lentament quant el vent arrastra la pols. La taca obscura més característica és ''[[Syrtis Major]]'', una pendent menor del 1% i sense res resaltable. | | *Des de la [[Terra]], a través dels telescopis, s'observen unes taques obscures i brillants que no se corresponen a accidents topogràfics sino que apareixen si el terreny està cobert de pols obscura (taques d'albedo). Estes poden canviar lentament quant el vent arrastra la pols. La taca obscura més característica és ''[[Syrtis Major]]'', una pendent menor del 1% i sense res resaltable. |
− | *La superfície de '''Mart''' presenta també unes regions brillants de color taronja rogenc, que reben el nom de ''deserts'', i que s'estenen per les tres quartes parts de la superfície del planeta, donant-li eixa coloració rogenca característica o, millor dit, el de un immens pedregal, ya que el sol se troba cobert de pedres, cants i blocs. | + | *La superfície de Mart presenta també unes regions brillants de color taronja rogenc, que reben el nom de ''deserts'', i que s'estenen per les tres quartes parts de la superfície del planeta, donant-li eixa coloració rogenca característica o, millor dit, el de un immens pedregal, ya que el sol se troba cobert de pedres, cants i blocs. |
− | *Un enorme escaló, propenc l'equador, dividix '''Mart''' en dos regines clarament diferenciades: un nort plà, jove i profunt i un sur alt, vell i escarpat, en cràters similars a les regions altes de la [[Lluna]]. En contrast, l'hemisferi nort te planures molt més jóvens, i en una història més complexa. Pareix haver una brusca elevació de varios quilómetros en el llímit. Les raons d'esta dicotomia global son desconegudes. | + | *Un enorme escaló, propenc l'equador, dividix Mart en dos regines clarament diferenciades: un nort plà, jove i profunt i un sur alt, vell i escarpat, en cràters similars a les regions altes de la [[Lluna]]. En contrast, l'hemisferi nort te planures molt més jóvens, i en una història més complexa. Pareix haver una brusca elevació de varios quilómetros en el llímit. Les raons d'esta dicotomia global son desconegudes. |
− | *Hi ha cràters d'impacte distribuïts per tot '''Mart''', pero en l'hemisferi sur hi ha una vella altiplà de lava basàltica paregut als [[mar llunar|mars]] de la [[Lluna]], sembrada de cràters de tipo llunar. Pero el aspecte general del paisage marcià diferix al que presenta el nostre satèlit com conseqüència de l'existència d'atmòsfera. En concret, el vent carregat de partícules sòlides produïx una [[ablació]] que, en el curs dels temps geològics, ha arrasat molts cràters. Estos son, per consegüent, molt menys numerosos que en la [[Lluna]] i la major part d'ells tenen les muralles més o menys desgastades per l'erosió. Per atra part, els enormes volums de pols arrastrats pel vent cobrixen els cràters menors, les anfractuositats del terreny i atres accidents poc importants del relleu. Entre els [[cràter d'impacte]] d'impacte destacats de l'hemisferi sur està la conca d'impacte ''[[Hellas Planitia]]'', la qual te 6 km de profunditat i 2.000 km de diàmetro. Molts dels cràters d'impacte més recents tenen una morfologia que sugerix que la superfície estava humida o plena de fanc quant va ocórrer l'impacte. | + | *Hi ha cràters d'impacte distribuïts per tot Mart, pero en l'hemisferi sur hi ha una vella altiplà de lava basàltica paregut als [[mar llunar|mars]] de la [[Lluna]], sembrada de cràters de tipo llunar. Pero el aspecte general del paisage marcià diferix al que presenta el nostre satèlit com conseqüència de l'existència d'atmòsfera. En concret, el vent carregat de partícules sòlides produïx una [[ablació]] que, en el curs dels temps geològics, ha arrasat molts cràters. Estos son, per consegüent, molt menys numerosos que en la [[Lluna]] i la major part d'ells tenen les muralles més o menys desgastades per l'erosió. Per atra part, els enormes volums de pols arrastrats pel vent cobrixen els cràters menors, les anfractuositats del terreny i atres accidents poc importants del relleu. Entre els [[cràter d'impacte]] d'impacte destacats de l'hemisferi sur està la conca d'impacte ''[[Hellas Planitia]]'', la qual te 6 km de profunditat i 2.000 km de diàmetro. Molts dels cràters d'impacte més recents tenen una morfologia que sugerix que la superfície estava humida o plena de fanc quant va ocórrer l'impacte. |
| *El camp magnètic marcià és molt dèbil, unes 2 milèsimes del terrestre i en una polaritat invertida respecte a la [[Terra]]. | | *El camp magnètic marcià és molt dèbil, unes 2 milèsimes del terrestre i en una polaritat invertida respecte a la [[Terra]]. |
| | | |
Llínea 160: |
Llínea 160: |
| Propenc l'equador i en una llongitut de 2.700 km, una amplària de fins a 500 km i una profunditat de entre 2 i 7 km, '''[[Valls Marineris]]''' és un canó que deixa chicotet al [[Gran Canó|Canó del Colorado]]. Se formà per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'abultament de ''Tharsis''. | | Propenc l'equador i en una llongitut de 2.700 km, una amplària de fins a 500 km i una profunditat de entre 2 i 7 km, '''[[Valls Marineris]]''' és un canó que deixa chicotet al [[Gran Canó|Canó del Colorado]]. Se formà per l'afonament del terreny a causa de la formació de l'abultament de ''Tharsis''. |
| | | |
− | Hi ha una clara evidencia d'erosió en varios llocs de '''Mart''' tant pel vent com per l'aigua. Existixen en la superfície llarcs valls sinuosos que recorden rambles de rius (actualment secs puix l'aigua líquida no pot existir en la superfície del planeta en les actuals condicions atmosfèriques). Eixos immensos valls poden ser el resultat de fractures a lo llarc de les quals han corregut avingudes de lava i, més tart, d'aigua. | + | Hi ha una clara evidencia d'erosió en varios llocs de Mart tant pel vent com per l'aigua. Existixen en la superfície llarcs valls sinuosos que recorden rambles de rius (actualment secs puix l'aigua líquida no pot existir en la superfície del planeta en les actuals condicions atmosfèriques). Eixos immensos valls poden ser el resultat de fractures a lo llarc de les quals han corregut avingudes de lava i, més tart, d'aigua. |
| | | |
| [[Image: VallesMarinerisHuge.jpg|left|500px|thumb|Vall Marineris]] | | [[Image: VallesMarinerisHuge.jpg|left|500px|thumb|Vall Marineris]] |
Llínea 166: |
Llínea 166: |
| La superfície del [[planeta]] conserva verdaderes rets hidrogràfiques, hui seques, en els seus valls sinuosos entallats per les aigües dels rius, els seus afluents, els seus braços, separats per bancs d'aluvions que han subsistit fins als nostres dies. Tots estos detalls de la superfície sugerixen un passat en atres condicions ambientals en les que l'aigua causà estes rambles a través d'inundacions catastròfiques. Alguns sugerixen l'existència, en un passat remot, de llacs i inclús d'un vast oceà en la regió boreal del [[planeta]]. Tot pareix indicar que fon fa uns 4.000 millons d'anys i per un breu periodo de temps, en la denominada [[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]]. | | La superfície del [[planeta]] conserva verdaderes rets hidrogràfiques, hui seques, en els seus valls sinuosos entallats per les aigües dels rius, els seus afluents, els seus braços, separats per bancs d'aluvions que han subsistit fins als nostres dies. Tots estos detalls de la superfície sugerixen un passat en atres condicions ambientals en les que l'aigua causà estes rambles a través d'inundacions catastròfiques. Alguns sugerixen l'existència, en un passat remot, de llacs i inclús d'un vast oceà en la regió boreal del [[planeta]]. Tot pareix indicar que fon fa uns 4.000 millons d'anys i per un breu periodo de temps, en la denominada [[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]]. |
| | | |
− | A l'igual que la [[Lluna]] i [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], '''Mart''' no presenta [[tectònica de plaques]] activa, com la [[Terra]]. No hi ha evidencies de moviments horisontals recents en la superfície tals com les montanyes per plegament tan comunes en la [[Terra]]. No obstant la [[Mars Global Surveyor]] en òrbita al voltant de '''Mart''' ha detectat en varies regions del planeta extensos camps magnètics de baixa intensitat. Esta trobada inesperada d'un provable camp magnètic global, actiu en el passat i hui desaparegut, pot tindre interessants implicacions per a l'estructura interior del [[planeta]]. | + | A l'igual que la [[Lluna]] i [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], Mart no presenta [[tectònica de plaques]] activa, com la [[Terra]]. No hi ha evidencies de moviments horisontals recents en la superfície tals com les montanyes per plegament tan comunes en la [[Terra]]. No obstant la [[Mars Global Surveyor]] en òrbita al voltant de '''Mart''' ha detectat en varies regions del planeta extensos camps magnètics de baixa intensitat. Esta trobada inesperada d'un provable camp magnètic global, actiu en el passat i hui desaparegut, pot tindre interessants implicacions per a l'estructura interior del [[planeta]]. |
| | | |
− | Recentment, estudis realisats en l'ajuda de les sondes [[Mars Reconnaissance Orbiter]] i [[Mars Global Surveyor]] han mostrat que molt possiblement l'hemisferi nort de '''Mart''' és una enorme conca d'impacte de forma elíptica coneguda com ''Conca Borealis'' de 8500 quilómetros de diàmetro que cobrix un 40% de la superfície del [[planeta]] -la major del [[Sistema Solar]], superant en molt a la [[Conca Aitken]] de la [[Lluna]]- que pogué haver-se format fa 3900 millons d'anys per l'impacte d'un objecte de 2000 quilómetros de diàmetro. | + | Recentment, estudis realisats en l'ajuda de les sondes [[Mars Reconnaissance Orbiter]] i [[Mars Global Surveyor]] han mostrat que molt possiblement l'hemisferi nort de Mart és una enorme conca d'impacte de forma elíptica coneguda com ''Conca Borealis'' de 8500 quilómetros de diàmetro que cobrix un 40% de la superfície del [[planeta]] -la major del [[Sistema Solar]], superant en molt a la [[Conca Aitken]] de la [[Lluna]]- que pogué haver-se format fa 3900 millons d'anys per l'impacte d'un objecte de 2000 quilómetros de diàmetro. |
| Posteriorment a la formació de dita conca se formaren volcans jagants a lo llarc de la seua vora, que han fet difícil la seua identificació.<ref>[http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11142&Itemid=42 Sondes Espacials - Sondes de la NASA revelen el major cràter del sistema solar<!-- Títul generat per un bot -->]</ref> | | Posteriorment a la formació de dita conca se formaren volcans jagants a lo llarc de la seua vora, que han fet difícil la seua identificació.<ref>[http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11142&Itemid=42 Sondes Espacials - Sondes de la NASA revelen el major cràter del sistema solar<!-- Títul generat per un bot -->]</ref> |
| | | |
Llínea 182: |
Llínea 182: |
| La dèbil atmòsfera marciana produïx un efecte hivernàcul que aumenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que lo observat en Venus i en la [[Terra]]. | | La dèbil atmòsfera marciana produïx un efecte hivernàcul que aumenta la temperatura superficial uns 5 graus; molt menys que lo observat en Venus i en la [[Terra]]. |
| | | |
− | L'atmòsfera marciana ha sofrit un procés d'evolució considerable per lo que és una atmòsfera de segona generació. L'atmòsfera primigènia, formada poc després que el [[planeta]], ha donat pas a atra, de la qual els elements provenen de l'activitat geològica del [[planeta]]. Així, el vulcanisme aboca a l'atmòsfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmòsfera, en tant que el segon tendix a congelar-se en el sol gelat. El [[nitrogen]] i l'[[oxigen]] no son produïts en '''Mart''' més que en ínfimes proporcions. Pel contrari, l'[[argó]] és relativament abundant en l'atmòsfera marciana. Açò no és d'estranyar: els elements llaugers de l'atmòsfera ([[hidrogen]], [[heli]], etc.) son els que més fàcilment s'escapen en l'espai interplanetari donat que els seus àtoms i molècules alcancen la [[velocitat d'escape]]; els gasos més pesats acaben per combinar-se en els elements del sol; l'[[argó]], encara que llauger, és lo bastant pesat com per a que el seu escape hidrodinàmic cap a l'espai interplanetari siga difícil i, per atra part, al ser un gas neutre o inert, no se combina en els atres elements per lo que va acumulant-se en el temps. | + | L'atmòsfera marciana ha sofrit un procés d'evolució considerable per lo que és una atmòsfera de segona generació. L'atmòsfera primigènia, formada poc després que el [[planeta]], ha donat pas a atra, de la qual els elements provenen de l'activitat geològica del [[planeta]]. Així, el vulcanisme aboca a l'atmòsfera determinats gasos, entre els quals predominen el gas carbònic i el vapor d'aigua. El primer queda en l'atmòsfera, en tant que el segon tendix a congelar-se en el sol gelat. El [[nitrogen]] i l'[[oxigen]] no son produïts en Mart més que en ínfimes proporcions. Pel contrari, l'[[argó]] és relativament abundant en l'atmòsfera marciana. Açò no és d'estranyar: els elements llaugers de l'atmòsfera ([[hidrogen]], [[heli]], etc.) son els que més fàcilment s'escapen en l'espai interplanetari donat que els seus àtoms i molècules alcancen la [[velocitat d'escape]]; els gasos més pesats acaben per combinar-se en els elements del sol; l'[[argó]], encara que llauger, és lo bastant pesat com per a que el seu escape hidrodinàmic cap a l'espai interplanetari siga difícil i, per atra part, al ser un gas neutre o inert, no se combina en els atres elements per lo que va acumulant-se en el temps. |
| [[Image: Martian_Methane_Map.jpg|thumb|300px|Distribució desigual del gas metà en l'atmòsfera de Mart.]] | | [[Image: Martian_Methane_Map.jpg|thumb|300px|Distribució desigual del gas metà en l'atmòsfera de Mart.]] |
− | En els inicis de la seua història, '''Mart''' pogué haver sigut molt paregut a la [[Terra]]. A l'igual que en el nostre planeta la majoria del seu diòxit de carbono s'utilisà per a formar carbonats en les roques. Pero al carir d'una tectònica de plaques és incapaç de reciclar cap a l'atmòsfera res d'este diòxit de carbono i així no pot mantindre un efecte hivernàcul significatiu. | + | En els inicis de la seua història, Mart pogué haver sigut molt paregut a la [[Terra]]. A l'igual que en el nostre planeta la majoria del seu diòxit de carbono s'utilisà per a formar carbonats en les roques. Pero al carir d'una tectònica de plaques és incapaç de reciclar cap a l'atmòsfera res d'este diòxit de carbono i així no pot mantindre un efecte hivernàcul significatiu. |
| | | |
| No hi ha cinturó de [[radiació]], encara que sí hi ha una dèbil [[ionosfera]] que te la seua màxima densitat electrònica a 130 km d'altura. | | No hi ha cinturó de [[radiació]], encara que sí hi ha una dèbil [[ionosfera]] que te la seua màxima densitat electrònica a 130 km d'altura. |
| | | |
− | Encara que no hi ha evidencia d'activitat volcànica actual, recentment la nau europea [[Mars Express]] i medides terrestres obtingudes pel telescopi Keck des de la [[Terra]] han trobat traces de gas [[metà]] en una proporció de 10 parts per 1000 millons. Este gas només pot tindre un orige volcànic o biològic. El metà no pot permanéixer molt de temps en l'atmòsfera; s'estima en 400 anys el temps en desaparéixer de l'atmòsfera de '''Mart''', açò implica que hi ha una font activa que el produïx. La chicoteta proporció de metà detectada, molt poc per damunt del llímit de sensibilitat instrumental, impedix pel moment donar una explicació clara del seu orige, ya siga volcànica i/o biològic.<ref>[http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11383&Itemid=42] Se troba metà: '''Mart''' és un [[planeta]] encara viu</ref> La missió del aterrisador [[Mars Science Laboratory]] inclourà equip per a comparar les proporcions dels isòtops C-12, C-13, i C-14 presents en diòxit de carbono i en metà, per a així determinar l'orige del metà. | + | Encara que no hi ha evidencia d'activitat volcànica actual, recentment la nau europea [[Mars Express]] i medides terrestres obtingudes pel telescopi Keck des de la [[Terra]] han trobat traces de gas [[metà]] en una proporció de 10 parts per 1000 millons. Este gas només pot tindre un orige volcànic o biològic. El metà no pot permanéixer molt de temps en l'atmòsfera; s'estima en 400 anys el temps en desaparéixer de l'atmòsfera de Mart, açò implica que hi ha una font activa que el produïx. La chicoteta proporció de metà detectada, molt poc per damunt del llímit de sensibilitat instrumental, impedix pel moment donar una explicació clara del seu orige, ya siga volcànica i/o biològic.<ref>[http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11383&Itemid=42] Se troba metà: Mart és un [[planeta]] encara viu</ref> La missió del aterrisador [[Mars Science Laboratory]] inclourà equip per a comparar les proporcions dels isòtops C-12, C-13, i C-14 presents en diòxit de carbono i en metà, per a així determinar l'orige del metà. |
| | | |
| === L'aigua en Mart === | | === L'aigua en Mart === |
− | El punt d'ebullició depén de la pressió i si esta és excessivament baixa, l'aigua no pot existir en estat líquit. Açò és lo que ocorre en '''Mart''': si eixe [[planeta]] tingué abundants cursos d'aigua fon perque contava també en una atmòsfera molt més densa que proporcionava també temperatures més elevades. Al dissipar-se la major part d'eixa atmòsfera en l'espai, i disminuir així la pressió i baixar la temperatura, l'aigua desaparegué de la superfície de '''Mart'''. Ara be, subsistix en l'atmòsfera, en estat de vapor, encara que en escasses proporcions, així com en els casquets polars, constituïts per grans masses de gels perpetus. | + | El punt d'ebullició depén de la pressió i si esta és excessivament baixa, l'aigua no pot existir en estat líquit. Açò és lo que ocorre en '''Mart''': si eixe [[planeta]] tingué abundants cursos d'aigua fon perque contava també en una atmòsfera molt més densa que proporcionava també temperatures més elevades. Al dissipar-se la major part d'eixa atmòsfera en l'espai, i disminuir així la pressió i baixar la temperatura, l'aigua desaparegué de la superfície de Mart. Ara be, subsistix en l'atmòsfera, en estat de vapor, encara que en escasses proporcions, així com en els casquets polars, constituïts per grans masses de gels perpetus. |
| | | |
− | Tot permet supondre que entre els grans del sol existix aigua congelada, fenomen que, per lo demés, és comú en les regions molt gelades de la Terra. En torn de certs cràters marcians s'observen unes formacions en forma de lòbuls que la seua formació només pot ser explicada admetent que el sol de '''Mart''' està congelat. També se dispon de fotografies d'atre tipo d'accident del relleu perfectament explicat per l'existència d'un gelisol. Se tracta d'un enfonament del sol que la seua depressió partix una rambla seca en la senyal dels seus braços separats per bancs de aluvions. | + | Tot permet supondre que entre els grans del sol existix aigua congelada, fenomen que, per lo demés, és comú en les regions molt gelades de la Terra. En torn de certs cràters marcians s'observen unes formacions en forma de lòbuls que la seua formació només pot ser explicada admetent que el sol de Mart està congelat. També se dispon de fotografies d'atre tipo d'accident del relleu perfectament explicat per l'existència d'un gelisol. Se tracta d'un enfonament del sol que la seua depressió partix una rambla seca en la senyal dels seus braços separats per bancs de aluvions. |
| | | |
| Se troba també en parets de cràters o en valls profunts on no incidix mai la llum solar, accidents que pareixen barrancs formats per torrents d'aigua i els depòsits de terra i roques transportats per ells. Només apareixen en latituts altes de l'hemisferi Sur. | | Se troba també en parets de cràters o en valls profunts on no incidix mai la llum solar, accidents que pareixen barrancs formats per torrents d'aigua i els depòsits de terra i roques transportats per ells. Només apareixen en latituts altes de l'hemisferi Sur. |
| | | |
− | La comparació en la geologia terrestre sugerix que se tracta dels restos d'un suministre superficial d'aigua similar a un aqüífer. De fet, la sonda Mars Reconnaissance Orbiter ha detectat grans [[glaciar]]s enterrats en extensions de dotzenes de quilómetros i profunditats de l'orde d'1 quilómetro, els quals s'estenen des de els tallats i les ales de les montanyes i que se troben a latituts més baixes de lo esperat. Eixa mateixa sonda també ha descobert que l'hemisferi nort de '''Mart''' te un major volum d'aigua gelada.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11336&Itemid=42</ref> | + | La comparació en la geologia terrestre sugerix que se tracta dels restos d'un suministre superficial d'aigua similar a un aqüífer. De fet, la sonda Mars Reconnaissance Orbiter ha detectat grans [[glaciar]]s enterrats en extensions de dotzenes de quilómetros i profunditats de l'orde d'1 quilómetro, els quals s'estenen des de els tallats i les ales de les montanyes i que se troben a latituts més baixes de lo esperat. Eixa mateixa sonda també ha descobert que l'hemisferi nort de Mart te un major volum d'aigua gelada.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11336&Itemid=42</ref> |
| | | |
| Atra proba a favor de l'existència de grans cantitats d'aigua en el passat marcià, és la forma d'oceans que cobrien una tercera part del planeta ha sigut donada pel espectrómetro de [[raig gamma|rajos gamma]] de la sonda [[Mars Odyssey]], el qual ha delimitat lo que pareix ser les línees de costa de dos antics oceans.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11341&Itemid=42</ref> | | Atra proba a favor de l'existència de grans cantitats d'aigua en el passat marcià, és la forma d'oceans que cobrien una tercera part del planeta ha sigut donada pel espectrómetro de [[raig gamma|rajos gamma]] de la sonda [[Mars Odyssey]], el qual ha delimitat lo que pareix ser les línees de costa de dos antics oceans.<ref>http://www.sondasespaciales.com/index.php?option=com_content&task=view&id=11341&Itemid=42</ref> |
| | | |
− | També subsistix aigua marciana en l'atmòsfera del planeta, encara que en proporció tan ínfima (0,01%) que, de condensar-se totalment sobre la superfície de '''Mart''', formaria sobre ella una película líquida que el seu espessor seria aproximadament de la centèsima part d'un milímetro. A pesar de la seua escassea, eixe vapor d'aigua participa d'un cicle anual. En '''Mart''', la pressió atmosfèrica és tan baixa que el vapor d'aigua se solidifica en el sol, en forma de gel, a la temperatura de –80ºC. Quant la temperatura s'eleva de nou per damunt d'eixe llímit el gel se sublima, convertint-se en vapor sense passar per l'estat líquit. | + | També subsistix aigua marciana en l'atmòsfera del planeta, encara que en proporció tan ínfima (0,01%) que, de condensar-se totalment sobre la superfície de Mart, formaria sobre ella una película líquida que el seu espessor seria aproximadament de la centèsima part d'un milímetro. A pesar de la seua escassea, eixe vapor d'aigua participa d'un cicle anual. En Mart, la pressió atmosfèrica és tan baixa que el vapor d'aigua se solidifica en el sol, en forma de gel, a la temperatura de –80ºC. Quant la temperatura s'eleva de nou per damunt d'eixe llímit el gel se sublima, convertint-se en vapor sense passar per l'estat líquit. |
| | | |
| L'anàlisis d'algunes imàgens mostra lo que pareixen ser gotes d'aigua líquida que esguitaren les pates de la sonda [[Phoenix (sonda)|Phoenix]] després del seu aterrisage<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/18/ciencia/1234953587.html La nau Phoenix envia imàgens que podrien ser gotes d'aigua líquida en Mart]</ref> | | L'anàlisis d'algunes imàgens mostra lo que pareixen ser gotes d'aigua líquida que esguitaren les pates de la sonda [[Phoenix (sonda)|Phoenix]] després del seu aterrisage<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2009/02/18/ciencia/1234953587.html La nau Phoenix envia imàgens que podrien ser gotes d'aigua líquida en Mart]</ref> |
Llínea 235: |
Llínea 235: |
| Anàlogament, Ls = 90°, 180°, i 270° indiquen per a l'hemisferi Nort el [[solstici]] d'estiu, [[equinocci]] autumnal, i el solstici hivernal, respectivament mentres que en l'hemisferi Sur és al revés. Per ser la duració de l'any marcià aproximadament doble que el terrestre també ho és la duració de les estacions. | | Anàlogament, Ls = 90°, 180°, i 270° indiquen per a l'hemisferi Nort el [[solstici]] d'estiu, [[equinocci]] autumnal, i el solstici hivernal, respectivament mentres que en l'hemisferi Sur és al revés. Per ser la duració de l'any marcià aproximadament doble que el terrestre també ho és la duració de les estacions. |
| | | |
− | La diferencia entre les seues duracions és major perque l'excentricitat de l'òrbita marciana és molt major que la terrestre. La comparació en les estacions terrestres mostra que, així com la duració de estes diferix a lo sum en 4,5 dies, en '''Mart''', degut a la gran excentricitat de l'òrbita, la diferencia aplega a ser primerament de 51 sols. | + | La diferencia entre les seues duracions és major perque l'excentricitat de l'òrbita marciana és molt major que la terrestre. La comparació en les estacions terrestres mostra que, així com la duració de estes diferix a lo sum en 4,5 dies, en Mart, degut a la gran excentricitat de l'òrbita, la diferencia aplega a ser primerament de 51 sols. |
| | | |
| Actualment l'hemisferi Nort goja d'un clima més benigne que l'hemisferi Sur. La raó és evident: l'hemisferi Nort te primaveres d'hivern i hiverns curts i ademés quant el [[Sol]] està en el periheli lo qual donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. Ademés la primavera i l'estiu son llarcs, pero estant el Sol en l'afeli son més frets que els de l'hemisferi Sur. Per a l'hemisferi Sur la situació és l'inversa. Hi ha puix una compensació parcial entre abdós hemisferis degut a que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del [[Sol]] més llum i calor. Degut a la retrogradació del punt Vernal i l'avanç del periheli, la situació se va decantant cada vegada més. | | Actualment l'hemisferi Nort goja d'un clima més benigne que l'hemisferi Sur. La raó és evident: l'hemisferi Nort te primaveres d'hivern i hiverns curts i ademés quant el [[Sol]] està en el periheli lo qual donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. Ademés la primavera i l'estiu son llarcs, pero estant el Sol en l'afeli son més frets que els de l'hemisferi Sur. Per a l'hemisferi Sur la situació és l'inversa. Hi ha puix una compensació parcial entre abdós hemisferis degut a que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del [[Sol]] més llum i calor. Degut a la retrogradació del punt Vernal i l'avanç del periheli, la situació se va decantant cada vegada més. |
Llínea 241: |
Llínea 241: |
| ==== Clima marcià en el passat ==== | | ==== Clima marcià en el passat ==== |
| [[Image: Celestia_mars.jpg|300px|left|thumb|Mart en el present.]] | | [[Image: Celestia_mars.jpg|300px|left|thumb|Mart en el present.]] |
− | Hi ha un gran debat respecte a l'història passada de '''Mart'''. Per a uns '''Mart''' albergà en un passat grans cantitats d'aigua i tingué un passat càlit, en una atmòsfera molt més densa, l'aigua fluint per la superfície i excavant els grans canals que solquen la seua superfície. | + | Hi ha un gran debat respecte a l'història passada de '''Mart'''. Per a uns Mart albergà en un passat grans cantitats d'aigua i tingué un passat càlit, en una atmòsfera molt més densa, l'aigua fluint per la superfície i excavant els grans canals que solquen la seua superfície. |
| | | |
− | L'orografia de '''Mart''' presenta un hemisferi nort que és una gran depressió i on els partidaris de Mart humit situen a l'[[Oceanus Borealis]], un mar que el seu tamany seria similar al [[Mar Mediterràneu]]. | + | L'orografia de Mart presenta un hemisferi nort que és una gran depressió i on els partidaris de Mart humit situen a l'[[Oceanus Borealis]], un mar que el seu tamany seria similar al [[Mar Mediterràneu]]. |
| | | |
| L'aigua de l'atmòsfera marciana te deuteri cinc vegades més que en la [[Terra]]. Esta anomalia, també registrada en [[Venus]], s'interpreta com que els dos plantaes tenien molta aigua en el passat pero que acabaren perdent-la. | | L'aigua de l'atmòsfera marciana te deuteri cinc vegades més que en la [[Terra]]. Esta anomalia, també registrada en [[Venus]], s'interpreta com que els dos plantaes tenien molta aigua en el passat pero que acabaren perdent-la. |
Llínea 249: |
Llínea 249: |
| Els recents descobriments del robot de la [[NASA]] [[Opportunity]], avalen l'hipòtesis d'un passat humit. | | Els recents descobriments del robot de la [[NASA]] [[Opportunity]], avalen l'hipòtesis d'un passat humit. |
| | | |
− | A finals de [[2005]] sorgí la polèmica sobre les interpretacions donades a determinades formacions de roques que exigien la presencia d'aigua, proponent-se una explicació alternativa que rebaixava la necessitat d'aigua a cantitats molt menors i reduïa el gran mar o llarc equatorial a una simple badina on mai havia existit més d'un pam d'aigua salada. Alguns científics han criticat el fet de que la [[NASA]] només investiga en una direcció buscant evidencies de un '''Mart''' humit i descartant les demés hipòtesis. | + | A finals de [[2005]] sorgí la polèmica sobre les interpretacions donades a determinades formacions de roques que exigien la presencia d'aigua, proponent-se una explicació alternativa que rebaixava la necessitat d'aigua a cantitats molt menors i reduïa el gran mar o llarc equatorial a una simple badina on mai havia existit més d'un pam d'aigua salada. Alguns científics han criticat el fet de que la [[NASA]] només investiga en una direcció buscant evidencies de un Mart humit i descartant les demés hipòtesis. |
| | | |
− | Així puix tindríem en '''Mart''' tres eres. Durant els primers 1000 millons d'anys un Mart calentat per una atmòsfera que contenia gasos d'efecte hivernàcul suficients per a que l'aigua fluïra per la superfície i se formaren argiles, l'[[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]] que seria el ancià reducte d'un '''Mart''' humit i capaç d'albergar vida. La segon era durà dels 3800 als 3500 millons d'anys i en ella va ocórrer el canvi climàtic, i l'era més recent i llarga que dura casi tota l'història del planeta i que s'estén dels 3500 millons d'anys a l'actualitat en un '''Mart''' tal com el coneguem en l'actualitat fret i sec.{{cita requerida}} | + | Així puix tindríem en Mart tres eres. Durant els primers 1000 millons d'anys un Mart calentat per una atmòsfera que contenia gasos d'efecte hivernàcul suficients per a que l'aigua fluïra per la superfície i se formaren argiles, l'[[Escala de temps geològica de Mart|era Noeica]] que seria el ancià reducte d'un Mart humit i capaç d'albergar vida. La segon era durà dels 3800 als 3500 millons d'anys i en ella va ocórrer el canvi climàtic, i l'era més recent i llarga que dura casi tota l'història del planeta i que s'estén dels 3500 millons d'anys a l'actualitat en un Mart tal com el coneguem en l'actualitat fret i sec.{{cita requerida}} |
| | | |
− | En resum el [[paradigma]] d'un '''Mart''' humit que explicaria els accidents orogràfics de '''Mart''' està deixant pas al paradigma d'un '''Mart''' sec i fret on l'aigua ha tingut una importància molt més llimitada. | + | En resum el [[paradigma]] d'un Mart humit que explicaria els accidents orogràfics de Mart està deixant pas al paradigma d'un Mart sec i fret on l'aigua ha tingut una importància molt més llimitada. |
| | | |
| == Òrbita == | | == Òrbita == |
Llínea 261: |
Llínea 261: |
| Este efecte te una gran influencia en el clima marcià, la diferencia de distancies al Sol causa una variació de temperatura d'uns 30ºC en el punt subsolar entre l'afeli i el periheli. | | Este efecte te una gran influencia en el clima marcià, la diferencia de distancies al Sol causa una variació de temperatura d'uns 30ºC en el punt subsolar entre l'afeli i el periheli. |
| | | |
− | Si dins d'eixa òrbita se dibuixa la de la T[[erra]], la qual la seua elipse és molt menys allargada, pot observar-se també que la distancia de la [[Terra]] a '''Mart''' se troba subjecta a grans variacions. En el moment de la [[conjunció (astronomia)|conjunció]], és dir, quant el [[Sol]] està situat entre abdós planetes, la distancia entre estos pot ser de 399 millons de quilómetros i el diàmetro aparent de '''Mart''' és de 3,5". Durant les [[oposició (astronomia)|oposicions]] més favorables eixa distancia queda reduïda a menys de 56 millons de quilómetros i el diàmetro aparent de '''Mart''' és de 25", alcançant una [[magnitut (astronomia)|magnitut]] de -2,8 (següent llavors el planeta més brillant en excepció de [[Venus (planeta)|Venus]]). Daonada la menuderia del globo marcià, la seua observació telescòpica presenta interés especialment entre els periodos que precedixen i seguixen a les oposicions. | + | Si dins d'eixa òrbita se dibuixa la de la T[[erra]], la qual la seua elipse és molt menys allargada, pot observar-se també que la distancia de la [[Terra]] a Mart se troba subjecta a grans variacions. En el moment de la [[conjunció (astronomia)|conjunció]], és dir, quant el [[Sol]] està situat entre abdós planetes, la distancia entre estos pot ser de 399 millons de quilómetros i el diàmetro aparent de Mart és de 3,5". Durant les [[oposició (astronomia)|oposicions]] més favorables eixa distancia queda reduïda a menys de 56 millons de quilómetros i el diàmetro aparent de Mart és de 25", alcançant una [[magnitut (astronomia)|magnitut]] de -2,8 (següent llavors el planeta més brillant en excepció de [[Venus (planeta)|Venus]]). Daonada la menuderia del globo marcià, la seua observació telescòpica presenta interés especialment entre els periodos que precedixen i seguixen a les oposicions. |
| | | |
| == Llunes == | | == Llunes == |
Llínea 267: |
Llínea 267: |
| '''Mart''' te dos chicotets satèlits naturals, dits [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (satèlit)|Deimos]]. La seua òrbita està molt pròxima al planeta. Se creu que son dos asteroides capturats. | | '''Mart''' te dos chicotets satèlits naturals, dits [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (satèlit)|Deimos]]. La seua òrbita està molt pròxima al planeta. Se creu que son dos asteroides capturats. |
| | | |
− | Abdós satèlits foren descoberts en 1877 per Asaph Hall. | + | Abdós satèlits foren descoberts en [[1877]] per Asaph Hall. |
| | | |
| Els seus noms foren posats en honor als personages de la mitologia grega que acompanyaven a Ares (Mart per a la mitologia romana). | | Els seus noms foren posats en honor als personages de la mitologia grega que acompanyaven a Ares (Mart per a la mitologia romana). |
| | | |
− | Des de la superfície de '''Mart''', els satèlits se mouen d'oest a est. | + | Des de la superfície de Mart, els satèlits se mouen d'oest a est. |
| | | |
| Fobos és el més gran dels dos. | | Fobos és el més gran dels dos. |
Llínea 286: |
Llínea 286: |
| Les actuals teories que prediuen les condicions en les que se pot trobar vida, requerixen la disponibilitat d'[[aigua]] en estat líquit. És per açò tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Només s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gel) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua se mantinga en estat líquit. | | Les actuals teories que prediuen les condicions en les que se pot trobar vida, requerixen la disponibilitat d'[[aigua]] en estat líquit. És per açò tan important la seua busca, encara no trobada en este planeta. Només s'ha pogut trobar aigua en estat sòlit (gel) i s'especula que baix terra poden donar-se les condicions ambientals per a que l'aigua se mantinga en estat líquit. |
| | | |
− | En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gel de les dunes del pol sur de '''Mart'''. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, proposaren que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web |url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html |título = Dark Spots and Fans |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = NASA/JPL/Arizona State University |año = 2006}} Se postula que estes taques son arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de '''Mart''', el gel no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web |url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html |título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology |año = 1999}} | + | En [[1989]]-[[1990]], el sistema orbital [[Mars Global Surveyor]] de la [[NASA]] detectà taques obscures baix de la capa de gel de les dunes del pol sur de Mart. La peculiaritat d'estes taques, és que el 70% d'elles recorre anualment en el mateix lloc de l'any anterior, per lo que un equip de científics de Budapest, proposaren que estes taques podrien ser d'orige biològic i de caràcter [[extremòfil]].<ref name="fn1"> No obstant, posteriorment se demostrà que no eren d'orige biològic, tal com se demostrà en imàgens de temperatura preses pel Thermal Emission Imaging system de la Mars Odyssey de NASA. * {{cita web |url = http://www.nasa.gov/mission_pages/mars/images/pia08657.html |título = Dark Spots and Fans |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = NASA/JPL/Arizona State University |año = 2006}} Se postula que estes taques son arena obscura i pols, i la seua repentina aparició en la aplegada de la primavera se deu a que degut a la baixa pressió de la tènue atmòsfera de Mart, el gel no se fon i se fa líquit, sino que sublima. * {{cita web |url = http://marsprogram.jpl.nasa.gov/mgs/msss/camera/images/8_10_99_releases/moc2_166/index.html |título = Defrosting Polar Dunes--"They Look Like Bushes!" |fechaacceso = 22 de abril |añoacceso = 2009 |autor = Malin Space Science Systems and the California Institute of Technology |año = 1999}} |
| Gánti, T. et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2003/pdf/1134.pdf "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process"]. ([[PDF]]) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)</ref><ref name="fn2"> | | Gánti, T. et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2003/pdf/1134.pdf "Evidence For Water by Mars Odyssey is Compatible with a Biogenic DDS-Formation Process"]. ([[PDF]]) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2003)</ref><ref name="fn2"> |
| Horváth, A., et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1128.pdf "Annual Change of Martian DDS-Seepages"]. (PDF) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).</ref> L'agencia espacial [[ESA]] també està analisant el fenomen d'estes taques a través del [[Mars Express]].<ref> {{Cita web|url=http://www.esa.int/esaCP/ASE4YZ9KOYC_FeatureWeek_0.html |título=Martian spots warrant a close look |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=13 March 2002 |editorial=European Space Agency }}</ref> En 2007, se calculà que l'hipotètica existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, degut a l'acció detrimental de la [[radiació còsmica]] en les molècules d'[[ADN]].<ref>Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007 </ref> | | Horváth, A., et al, [http://www.lpi.usra.edu/meetings/lpsc2005/pdf/1128.pdf "Annual Change of Martian DDS-Seepages"]. (PDF) Lunar and Planetary Science Conference XXXVI (2005).</ref> L'agencia espacial [[ESA]] també està analisant el fenomen d'estes taques a través del [[Mars Express]].<ref> {{Cita web|url=http://www.esa.int/esaCP/ASE4YZ9KOYC_FeatureWeek_0.html |título=Martian spots warrant a close look |fechaacceso=2008-08-17 |fecha=13 March 2002 |editorial=European Space Agency }}</ref> En 2007, se calculà que l'hipotètica existència de vida en Mart estaria llimitada a la profunditat de 7,5 metros mínim, degut a l'acció detrimental de la [[radiació còsmica]] en les molècules d'[[ADN]].<ref>Dartnell, L.R. et al., “Modelling the surface and subsurface Martian radiation environment: Implications for astrobiology,” Geophysical Research Letters 34, L02207, doi:10,1029/2006GL027494, 2007 </ref> |
Llínea 299: |
Llínea 299: |
| Cristiaan Huygens feu les primeres observacions d'àrees obscures en la superfície de '''Mart''' en [[1659]], i també fon un dels primers en detectar els casquets polars. Atres astrònoms que contribuïren l'estudi de Mart foren G. Cassini (calculà en 1666 la rotació del planeta en 24 hores i 40 minuts i en 1672 deduí l'existència d'una atmòsfera en el planeta), W. Herschel (descobrí l'obliqüitat del eix de rotació de Mart i observà núvols marcians), i J. Schroeter. | | Cristiaan Huygens feu les primeres observacions d'àrees obscures en la superfície de '''Mart''' en [[1659]], i també fon un dels primers en detectar els casquets polars. Atres astrònoms que contribuïren l'estudi de Mart foren G. Cassini (calculà en 1666 la rotació del planeta en 24 hores i 40 minuts i en 1672 deduí l'existència d'una atmòsfera en el planeta), W. Herschel (descobrí l'obliqüitat del eix de rotació de Mart i observà núvols marcians), i J. Schroeter. |
| [[Image: Martian_face_viking.jpg|right|thumb|300px|[[Cara de Mart]]]] | | [[Image: Martian_face_viking.jpg|right|thumb|300px|[[Cara de Mart]]]] |
− | En [[1837]] els astrònoms alemanys Beer i Mädler publicaren el primer mapamundi de '''Mart''', en dades obtingudes de les seues observacions telescòpiques, al que seguiren els del britànic Dawes a partir de [[1852]]. | + | En [[1837]] els astrònoms alemanys Beer i Mädler publicaren el primer mapamundi de Mart, en dades obtingudes de les seues observacions telescòpiques, al que seguiren els del britànic Dawes a partir de [[1852]]. |
| | | |
| L'any [[1877]] presentà una oposició molt propenca a la [[Terra]], i fon un any clau per als estudis de Mart. L'astrònom estatunidenc [[Asaph Hall|A. Hall]] descobrí els satèlits [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (lluna)|Deimos]], mentres l'astrònom italià G. Schiaparelli se dedicà a cartografiar cuidadosament Mart; en efecte, hui en dia, s'usa la nomenclatura inventada per ell per als noms de les regions marcianes (Syrtis Major; Mare Tyrrhenum; Solis Lacus, etc.). Schiaparelli també cregué observar unes llínees fines en Mart, a les quals batejà com ''canali''. El problema fon que esta paraula se traduí a l'anglés com "canals", paraula que implica algo artificial. | | L'any [[1877]] presentà una oposició molt propenca a la [[Terra]], i fon un any clau per als estudis de Mart. L'astrònom estatunidenc [[Asaph Hall|A. Hall]] descobrí els satèlits [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (lluna)|Deimos]], mentres l'astrònom italià G. Schiaparelli se dedicà a cartografiar cuidadosament Mart; en efecte, hui en dia, s'usa la nomenclatura inventada per ell per als noms de les regions marcianes (Syrtis Major; Mare Tyrrhenum; Solis Lacus, etc.). Schiaparelli també cregué observar unes llínees fines en Mart, a les quals batejà com ''canali''. El problema fon que esta paraula se traduí a l'anglés com "canals", paraula que implica algo artificial. |
| | | |
− | Esta última paraula despertà l'imaginació de molta gent, especialment de l'astrònom C. Flammarion i de l'aristócrata [[Percival Lowell|P. Lowell]]. Ells se dedicaren a especular en que havia vida en '''Mart''' (els marcians). Lowell estava tan entusiasmat en esta idea que se construí en [[1894]] el seu propi observatori en Flagstaff, [[Arizona]], per a estudiar al planeta '''Mart'''. Les seues observacions el convenceren de que no només havia vida en '''Mart''', sino que eixa vida era inteligent: '''Mart''' era un planeta que s'estava secant, i una sabia i antiga civilisació marciana havia construït eixos canals per a drenar aigua dels casquets polars i enviar-la cap a les assedegades ciutats. En el pas del temps, el furor dels canals marcians se fon dissipant, ya que molts astrònoms ni podien vore-los; de fet, els canals foren una ilusió òptica. Cap als anys [[1950]], ya casi ningú creïa en civilisacions marcianes, pero molts estaven convençuts de que sí que havia vida en Mart en forma de verdets i líquens primitius, fet que se posà en dubte al ser '''Mart''' visitat per primera vegada per una nau espacial en [[1965]]. | + | Esta última paraula despertà l'imaginació de molta gent, especialment de l'astrònom C. Flammarion i de l'aristócrata [[Percival Lowell|P. Lowell]]. Ells se dedicaren a especular en que havia vida en Mart (els marcians). Lowell estava tan entusiasmat en esta idea que se construí en [[1894]] el seu propi observatori en Flagstaff, [[Arizona]], per a estudiar al planeta Mart. Les seues observacions el convenceren de que no només havia vida en Mart, sino que eixa vida era inteligent: Mart era un planeta que s'estava secant, i una sabia i antiga civilisació marciana havia construït eixos canals per a drenar aigua dels casquets polars i enviar-la cap a les assedegades ciutats. En el pas del temps, el furor dels canals marcians se fon dissipant, ya que molts astrònoms ni podien vore-los; de fet, els canals foren una ilusió òptica. Cap als anys [[1950]], ya casi ningú creïa en civilisacions marcianes, pero molts estaven convençuts de que sí que havia vida en Mart en forma de verdets i líquens primitius, fet que se posà en dubte al ser Mart visitat per primera vegada per una nau espacial en [[1965]]. |
| | | |
| == Exploració == | | == Exploració == |
Llínea 315: |
Llínea 315: |
| L'Agencia Espacial Europea ([[Agencia Espacial Europea|ESA]]) llançà la sonda [[Mars Express]] en juny de 2003 que actualment orbita en Mart. A este últim satèlit artificial de Mart se li suma la nau de la [[NASA]] [[Mars Odyssey]], en òrbita al voltant de '''Mart''' des de octubre de [[2001]]. La [[NASA]] llançà el 12 d'agost de 2005 la sonda [[Mars Reconnaissance Orbiter]], que aplegà a l'òrbita de '''Mart''' el 10 de març de [[2006]] i te com objectius principals la busca d'aigua passada o present i l'estudi del clima. | | L'Agencia Espacial Europea ([[Agencia Espacial Europea|ESA]]) llançà la sonda [[Mars Express]] en juny de 2003 que actualment orbita en Mart. A este últim satèlit artificial de Mart se li suma la nau de la [[NASA]] [[Mars Odyssey]], en òrbita al voltant de '''Mart''' des de octubre de [[2001]]. La [[NASA]] llançà el 12 d'agost de 2005 la sonda [[Mars Reconnaissance Orbiter]], que aplegà a l'òrbita de '''Mart''' el 10 de març de [[2006]] i te com objectius principals la busca d'aigua passada o present i l'estudi del clima. |
| | | |
− | En [[25 de mayo]] de [[2008]], la sonda [[Phoenix (sonda)|Phoenix]] aterrisà prop del pol nort de '''Mart'''; el seu objectiu primari fon desplegar el seu braç robòtic i fer prospeccions a diferents profunditats per a examinar el subsol, determinar si hagué o pot haver [[vida en Mart]], caracterisar el [[clima de Mart]], estudi de la geologia de '''Mart''', i efectuar estudis de l'història geològica de l'[[aigua]], factor clau per a dessifrar el passat dels canvis climàtics del planeta. | + | En [[25 de mayo]] de [[2008]], la sonda [[Phoenix (sonda)|Phoenix]] aterrisà prop del pol nort de '''Mart'''; el seu objectiu primari fon desplegar el seu braç robòtic i fer prospeccions a diferents profunditats per a examinar el subsol, determinar si hagué o pot haver [[vida en Mart]], caracterisar el [[clima de Mart]], estudi de la geologia de Mart, i efectuar estudis de l'història geològica de l'[[aigua]], factor clau per a dessifrar el passat dels canvis climàtics del planeta. |
| | | |
| == Meteorits == | | == Meteorits == |
Llínea 347: |
Llínea 347: |
| '''Mart''' te dos minúsculs satèlits, dos penyes de forma irregular, [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (lluna)|Deimos]]. El primer medix 27 x 21 x 19 km i el segon 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitut i Fobos a 6.100 km. A pesar de trobar-se tan pròxims, estos satèlits només son visibles en el cel marcià com punts lluminosos molt brillants. La lluentor de Deimos pot ser comparable a la de [[Venus]] vist des de la [[Terra]]; el de [[Fobos]] és varies vegades més intens. | | '''Mart''' te dos minúsculs satèlits, dos penyes de forma irregular, [[Fobos (lluna)|Fobos]] i [[Deimos (lluna)|Deimos]]. El primer medix 27 x 21 x 19 km i el segon 15 x 12 x 11 km. Deimos gravita a 20.000 km d'altitut i Fobos a 6.100 km. A pesar de trobar-se tan pròxims, estos satèlits només son visibles en el cel marcià com punts lluminosos molt brillants. La lluentor de Deimos pot ser comparable a la de [[Venus]] vist des de la [[Terra]]; el de [[Fobos]] és varies vegades més intens. |
| | | |
− | [[Fobos]] dona una volta en torn a '''Mart''' en 7 h 39 min 14 s. Al ser la seua revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre sí mateix, el satèlit pareix com si descriguera un moviment retrògrat: se'l veu clarejar per l'Oest i pondre's per l'Est. Deimos invertix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seua òrbita. La seua revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta, lo qual fa que el satèlit se moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seua eixida, per l'Est i la seua posta, per l'Oest. Lo més curiós és que durant eixe temps en que permaneix visible, desenrolla dos vegades el cicle complet de les seues fases. Atra particularitat d'estos satèlits és que, per gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'este, son eternament invisibles des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paralel 82º i [[Fobos]] des de les latituts de més de 69º. Donades les seues chicotetes dimensions, estes llunes minúscules apenes poden dissipar les tenebres de la nit marciana, i açò durant curts periodos de temps, ya que, al gravitar tan prop del [[planeta]] i en òrbites equatorials, passen la major part de la nit ocults en el con de l'ombra proyectada pel [[planeta]], o siga sense ser allumenats per la llum solar. | + | [[Fobos]] dona una volta en torn a Mart en 7 h 39 min 14 s. Al ser la seua revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre sí mateix, el satèlit pareix com si descriguera un moviment retrògrat: se'l veu clarejar per l'Oest i pondre's per l'Est. Deimos invertix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seua òrbita. La seua revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta, lo qual fa que el satèlit se moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seua eixida, per l'Est i la seua posta, per l'Oest. Lo més curiós és que durant eixe temps en que permaneix visible, desenrolla dos vegades el cicle complet de les seues fases. Atra particularitat d'estos satèlits és que, per gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'este, son eternament invisibles des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paralel 82º i [[Fobos]] des de les latituts de més de 69º. Donades les seues chicotetes dimensions, estes llunes minúscules apenes poden dissipar les tenebres de la nit marciana, i açò durant curts periodos de temps, ya que, al gravitar tan prop del [[planeta]] i en òrbites equatorials, passen la major part de la nit ocults en el con de l'ombra proyectada pel [[planeta]], o siga sense ser allumenats per la llum solar. |
| | | |
| S'ha observat que [[Fobos]] sofrix una acceleració [[secularisació|secular]] que l'acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer encara cent millons d'anys abans de que se produïxca la seua caiguda). Esta acceleració és produïda per l'efecte de les marees. També se planteja als astrònoms el problema dels orígens de eixos chicoteta astres, ya que certes raons s'oponen a que siguen asteroides capturats i atres a que siguen cossos formats en torn al planeta al mateix temps que ell. Ademés, [[Fobos]] presenta característiques que sugerixen que este satèlit pot ser un fragment separat d'atre astre major. | | S'ha observat que [[Fobos]] sofrix una acceleració [[secularisació|secular]] que l'acosta lentament a la superfície del planeta (tan lentament que poden transcórrer encara cent millons d'anys abans de que se produïxca la seua caiguda). Esta acceleració és produïda per l'efecte de les marees. També se planteja als astrònoms el problema dels orígens de eixos chicoteta astres, ya que certes raons s'oponen a que siguen asteroides capturats i atres a que siguen cossos formats en torn al planeta al mateix temps que ell. Ademés, [[Fobos]] presenta característiques que sugerixen que este satèlit pot ser un fragment separat d'atre astre major. |
Llínea 361: |
Llínea 361: |
| | | |
| === Observació de la Terra === | | === Observació de la Terra === |
− | Vista des de '''Mart''' pels futurs astronautes, la [[Terra]] seria un magnífic estrelot blavenc i tan brillant com [[Júpiter]], durant al menys els periodos favorables (conjuncions inferiors de la [[Terra]]), ya que el nostre globo presentarà, vist des de Mart, les mateixes fases que [[Venus]] vist des de la [[Terra]]. També, l'igual que [[Venus]] i [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], la [[Terra]] és un astre alternativament matutí i vespertí. En un telescopi instalat en '''Mart''' podrien apreciar-se l'espectàcul resultant de la conjugació dels moviments de la [[Terra]] i de la [[Lluna]], així com la combinació de les fases de abdós astres: pas de la mija lluna sobre la mitat obscura del disc terrestre; pas del sistema [[Terra]]-[[Lluna]] davant el disc solar durant els eclipses. | + | Vista des de '''Mart''' pels futurs astronautes, la [[Terra]] seria un magnífic estrelot blavenc i tan brillant com [[Júpiter]], durant al menys els periodos favorables (conjuncions inferiors de la [[Terra]]), ya que el nostre globo presentarà, vist des de Mart, les mateixes fases que [[Venus]] vist des de la [[Terra]]. També, l'igual que [[Venus]] i [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], la [[Terra]] és un astre alternativament matutí i vespertí. En un telescopi instalat en Mart podrien apreciar-se l'espectàcul resultant de la conjugació dels moviments de la [[Terra]] i de la [[Lluna]], així com la combinació de les fases de abdós astres: pas de la mija lluna sobre la mitat obscura del disc terrestre; pas del sistema [[Terra]]-[[Lluna]] davant el disc solar durant els eclipses. |
| | | |
| === Trànsits de la Terra pel disc solar === | | === Trànsits de la Terra pel disc solar === |
− | El [[10 de novembre]] de [[2084]] ocorrerà el pròxim trànsit de la Terra pel disc solar vist des de '''Mart'''. Estos transits se repetixen aproximadament cada 79 anys. Els trànsits d'octubre-novembre ocorren quant el planeta '''Mart''' està en oposició i prop del nodo ascendent. Els trànsits d'abril-maig quant està en el nodo descendent. El trànsit del [[11 de maig]] de [[1984]] previst por J. Meeus servi d'inspiració a l'escritor [[Arthur C. Clarke]] per a escriure ''Transit of Earth'' en el qual un astronauta deixat soles en '''Mart''' descriu el rar fenomen astronòmic poc abans de morir degut a la falta d'oxigen. | + | El [[10 de novembre]] de [[2084]] ocorrerà el pròxim trànsit de la Terra pel disc solar vist des de '''Mart'''. Estos transits se repetixen aproximadament cada 79 anys. Els trànsits d'octubre-novembre ocorren quant el planeta Mart està en oposició i prop del nodo ascendent. Els trànsits d'abril-maig quant està en el nodo descendent. El trànsit del [[11 de maig]] de [[1984]] previst por J. Meeus servi d'inspiració a l'escritor [[Arthur C. Clarke]] per a escriure ''Transit of Earth'' en el qual un astronauta deixat soles en Mart descriu el rar fenomen astronòmic poc abans de morir degut a la falta d'oxigen. |
| | | |
| == Referencies culturals == | | == Referencies culturals == |
| | | |
| === Orige del nom del planeta Mart === | | === Orige del nom del planeta Mart === |
− | [[Mart (mitologia)|Mart]] era el deu romà de la guerra i el seu equivalent grec se dia [[Ares]]. El color roig del planeta '''Mart''', relacionat en la sanc, favorí que se li considerara des de temps antics com un símbol del deu de la guerra. En ocasions se feu referencia a Mart com el '''Planeta Roig'''. L'[[estrela]] [[Antares]], pròxima a l'[[eclíptica]] en la constelació de [[Scorpio]], rep el seu nom com rival (ant-) de '''Mart''', per ser la seua brillantor pareguda en alguns dels seus acostaments. | + | [[Mart (mitologia)|Mart]] era el deu romà de la guerra i el seu equivalent grec se dia [[Ares]]. El color roig del planeta '''Mart''', relacionat en la sanc, favorí que se li considerara des de temps antics com un símbol del deu de la guerra. En ocasions se feu referencia a Mart com el '''Planeta Roig'''. L'[[estrela]] [[Antares]], pròxima a l'[[eclíptica]] en la constelació de [[Scorpio]], rep el seu nom com rival (ant-) de Mart, per ser la seua brillantor pareguda en alguns dels seus acostaments. |
| | | |
| | | |
Llínea 416: |
Llínea 416: |
| | | |
| [[Categoria:Mart]] | | [[Categoria:Mart]] |
− | [[Categoria:Sistema Solar]] | + | [[Categoria:Planetes del Sistema Solar]] |
| [[Categoria:Planetes]] | | [[Categoria:Planetes]] |