Canvis

Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al [[pluralisme]], es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la [[democràcia representativa]] i preferia un [[sistema de consells]] o formes de [[democràcia directa]].

Treballà, entre atres coses, com a periodista i mestra d'escola superior. Publicà obres importants sobre filosofia política, pero rebujava ser classificada com a «filòsofa» i també es distanciava del terme «filosofia política»: preferia que les seues publicacions anaren classificades dins de la «teoria política». Arendt defenia un concepte de «pluralisme» en l'àmbit polític: gràcies al [[pluralisme]], es generaria el potencial d'una llibertat i igualtat polítiques entre les persones. Important és la perspectiva de l'inclusió de l'atre: en acorts polítics, convenis i lleis que deuen treballar a nivells pràctics persones adequades i dispostes. Com a frut d'estos pensaments, Arendt se situava de forma crítica front a la [[democràcia representativa]] i preferia un [[sistema de consells]] o formes de [[democràcia directa]].

A sovint, continua sent estudiada com a filòsofa, en gran part per les seues discussions crítiques de filòsofs com [[Sócrates]], [[Plató]], [[Aristòtil]], [[Immanuel Kant]], [[Martin Heidegger]] i [[Karl Jaspers]], ademés de representants importants de la filosofia política moderna com [[Maquiavel]] i [[Montesquieu]]. Precisament gràcies al seu pensament independent, a la seua teoria del [[totalitarisme]] (Theorie der totalen Herrschaft), als seus treballs sobre [[filosofia existencial]] i a la seua reivindicació de la discussió política lliure té Arendt un paper central en els debats contemporàneus.

A sovint, continua sent estudiada com a filòsofa, en gran part per les seues discussions crítiques de filòsofs com [[Sócrates]], [[Plató]], [[Aristòtil]], [[Immanuel Kant]], [[Martin Heidegger]] i [[Karl Jaspers]], ademés de representants importants de la filosofia política moderna com [[Maquiavel]] i [[Montesquieu]]. Precisament gràcies al seu pensament independent, a la seua teoria del [[totalitarisme]] (''Theorie der totalen Herrschaft''), als seus treballs sobre [[filosofia existencial]] i a la seua reivindicació de la discussió política lliure té Arendt un paper central en els debats contemporàneus.

Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència.  

Com a fonts de les seues disquisicions, ademés de documents filosòfics, polítics i històrics, Arendt ampra biografies i obres lliteràries. Estos texts són interpretats de forma lliteral i confrontats en el pensament d'Arendt. El seu sistema d'anàlisis —parcialment influït per Heidegger— la convertix en una pensadora original, de tendència conservadora, situada entre diferents camps de coneiximent i especialitats universitàries. El seu devindre personal i el del seu pensament mostren un important grau de coincidència.  

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt Hannah Arendt en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hannah_Arendt Hannah Arendt en Wikipedia]