Canvis

[[Image:Villars en la batalla de denain.jpg|thumb|right|300px|Villars en la [[Batalla de Denain]].]]

[[Image:Villars en la batalla de denain.jpg|thumb|right|300px|<center>Villars en la [[Batalla de Denain]].</center>]]

L'últim rei de la casa d'Àustria, Carles II, muigué en 1700 sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]].

L'últim rei de la [[casa d'Àustria]], [[Carles II]], muigué en [[1700]] sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]].

== La Guerra de Successió (1701-1714) ==

== La Guerra de Successió (1701-1714) ==

[[Image:Carles iii daustria.jpg|thumb|right|200px|Carles III d'Àustria]]

[[Image:Carles iii daustria.jpg|thumb|right|200px|<center>Carles III d'Àustria</center>]]

Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, ya que significava un enfortiment dels Borbons en Europa. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a França i a part de la Corona hispànica.

Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, ya que significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica.

El candidat que varen opondre a Felip V fon el archiduc Carles d'Àustria. Este enfrontament donà orige a la Guerra de Successió.

El candidat que varen opondre a [[Felip V]] fon el archiduc [[Carles d'Àustria]]. Este enfrontament donà orige a la '''Guerra de Successió'''.

[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] (1707), després de la qual ocuparen el [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].

[[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), després de la qual ocuparen el [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]].

En 1713, l'archiduc Carles heretà la Corona d'Àustria al morir el seu germà. Temeroses ara del excessiu poder dels Habsburc, Gran Bretanya i Holanda retiraren el seu recolzament al archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a Felip V com rei d'Espanya.

En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir el seu germà. Temeroses ara del excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament al archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com rei d'[[Espanya]].

Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). Gran Bretanya obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al 1802.

Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]].

Les Corts de Catalunya resistiren a les tropes del rei Felip V, que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], després de catorze mesos de sege, el 11 de setembre de 1714.

Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], després de catorze mesos de sege, el 11 de setembre de [[1714]].

== L'absolutisme borbònic ==

== L'absolutisme borbònic ==

[[Image:Felip v borbo.jpg|thumb|left|300px|Felip V de Borbó]]

[[Image:Felip v borbo.jpg|thumb|left|300px|<center>Felip V de Borbó</center>]]

Els primers borbons espanyols (Felip V i Ferran VI) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.

Els primers borbons espanyols (Felip V i Ferran VI) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades.

== L'uniformisme territorial ==

== L'uniformisme territorial ==

Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''Espanya''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.  

Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''[[Espanya]]''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions.  

Com a castic pel recolzament al candidat austríac, Felip V anulà tots els furs i institucions dels estats de la Corona d'Aragó, i en els [[Decret de Nova Planta|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona.

Com a castic pel recolzament al candidat austríac, [[Felip V]] anulà tots els furs i institucions dels estats de la [[Corona d'Aragó]], i en els [[Decret de Nova Planta|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona.

El nou estat quedà dividit en províncies, al front de les quals el monarca colocà un capità general en poder militar i administratiu, que eixercia com a governador.

El nou estat quedà dividit en províncies, al front de les quals el monarca colocà un capità general en poder militar i administratiu, que eixercia com a governador.