Canvis

Consulat del Mar (edita)

Revisió de 19:02 2 març 2010

317 bytes afegits , 19:02 2 març 2010

sense resum d'edició

Llínea 1: Llínea 1: −

El '''Consulat del Mar''' fon una institució jurídic-mercantil [[medieval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de la institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de 1063, estenent-se la institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Constantinopla]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] (1283), [[Mallorca]] (1343), [[Barcelona]] (1347), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957)</ref> Actualment hi ha un ''~~Consolat~~ del mar de Barcelona'' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita| artícul 1. El Consolat de Mar<br />

+

El '''Consulat del Mar''' fon una institució jurídic-mercantil [[medieval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de la institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de [[1063]], estenent-se la institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Constantinopla]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] ([[1283]]), [[Mallorca]] ([[1343]]), [[Barcelona]] ([[1347]]), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona ([[1957]])</ref> Actualment hi ha un ''Consulat del mar de [[Barcelona]]'' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita| artícul 1. El Consolat de Mar<br />

−

En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}

+

En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de [[Barcelona]] eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}

No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del mar'' com a institució, en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Lliure del consulat de Mar'' o el edifici a on se reunia el Consulat.

Llínea 6: Llínea 6:

== Antecedents ==

−

La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la Corona d'Aragó va impulsar una expansió cap a tots els racons del Mediterràneu i més allà, arribant fins a l'Atlàntic ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una serie de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:

+

La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la [[Corona d'Aragó]] va impulsar una expansió cap a tots els racons del [[Mediterràneu]] i més allà, arribant fins a l'[[Atlàntic]] ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una serie de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:

*La ruta del nort de [[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.

*La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)|sal]] i [[blat]].

Llínea 17: Llínea 17:

==Valéncia primer d'Espanya==

−

Degut a l'importància que Valéncia tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei Pere el Gran, qui en 1283, concedí a Valéncia i el seu Regne uns privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.

+

Degut a l'importància que [[Valéncia]] tenia en el comerç marítim, se fa necessari posar regles i ordenacions. Fon el rei [[Pere el Gran]], qui en [[1283]], concedí a [[Valéncia]] i el seu Regne uns privilegis i franquees de peage i atres imposts sobre mercaderies marítimes.

−

L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any 1238. Décades després foren fundats els tribunals en atres ciutats de la Corona d'Aragó.

+

L'aparició d'estos tribunals (que això era el Consulat) fon segon Antoni Capmany (erudit del [[sigle XVIII]]) en l'any [[1238]]. Décades després foren fundats els tribunals en atres ciutats de la [[Corona d'Aragó]].

===Organisació===

−

Segons el privilegi de Pere el Gran, el tribunal constava de dos ~~Consols~~ elegits anualment pels prohoms del mar.

+

Segons el privilegi de [[Pere el Gran]], el tribunal constava de dos Consuls elegits anualment pels prohoms del mar.

Tenien com missió dirimir en les assunts que se suscitaren entre navegants i mercaders.

−

Els cònsuls juraven el càrrec en la Seu de Valéncia i se renovaven cada any.

+

Els cònsuls juraven el càrrec en la [[Seu de Valéncia]] i se renovaven cada any.

−

Alfons el Magnànim reglamentà les eleccions de tots els funcionaris que en aquell moment n'eren en eixe moment que foren els dos cònsuls els juges d'apelació i uns jurats.

+

[[Alfons el Magnànim]] reglamentà les eleccions de tots els funcionaris que en aquell moment n'eren en eixe moment que foren els dos cònsuls els juges d'apelació i uns jurats.

Lo mateix que atres privilegis i furs foren els [[Decrets de Nova Planta]] els que tancaren el tribunal.

===Edifici===

−

Ya en 1380 se reunien els mercaders en una casa pròpia, abans ho feren a l'aire lliure. Esta casa fon seu del tribunal fins al 1444 quan el [[Consell de Valéncia|Consell de la Ciutat]]els va propondre juntar-se en els mercaders de la [[Llonja de l'oli]],pensant en una ampliació de la mateixa.

+

Ya en [[1380]] se reunien els mercaders en una casa pròpia, abans ho feren a l'aire lliure. Esta casa fon seu del tribunal fins al [[1444]] quan el [[Consell de Valéncia|Consell de la Ciutat]]els va propondre juntar-se en els mercaders de la [[Llonja de l'oli]],pensant en una ampliació de la mateixa.

−

En 1483 se començaren les obres de construcció de l'actual [[Llonja de Valéncia]], el edifici a on tindria el domicili el Consulat de Mar. Fon en 1506 quan s'instalaren allí definitivament.

+

En [[1483]] se començaren les obres de construcció de l'actual [[Llonja de Valéncia]], el edifici a on tindria el domicili el '''Consulat de Mar'''. Fon en [[1506]] quan s'instalaren allí definitivament.

== Consulats del mar en lo mon ==

−

El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del sigle XIII va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de Valéncia en 1283,<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>

+

El creiximent de l'activitat mercantil portuaria en la segona mitat del [[sigle XIII]] va fer convenient la creació de la institució del "Tribunal del consulat de Mar", per privilegi de [[Pere III]], concedit a la ciutat de [[Valéncia]] en [[1283]],<ref name="cervantes_pedro_iii">{{cita web|url=http://www.cervantesvirtual.Com/història/monarquia/pedro_iii.shtml|título=Los Regnes Cristians Medievals. Pere III el Grande|autor=José Hinojosa Montalvo|editorial=cervantesvirtual.com|fechaacceso=2008-04-02}}</ref><ref name="cardona">{{cita web|url=http://www.cardonavives.Com/artrenou.asp?id=17|título=El “Lliure del consolat de mar” i el port de Valencia|autor=José Vicente Gómez Bayarri (Dr. en Història)|editorial=Cardona Vives associacio(sic) cultural|fecha=1987|fechaacceso=2008-04-02}}</ref> qui va dispondre que es regira pels costums de mar vigents en el mediterràneu.<ref>{{cita web|url=http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_3_ | títul= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consulat de mar|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>

−

La creació dels consulats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consulat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de Barcelona li va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us en Barcelona.<ref name="lluisvives_5" />

+

La creació dels consulats no coincidix en la creació dels usos i costums pels quals havien de regir-se.<ref name="lluisvives_5" /> En el cas del consulat de Messina, es va encarregar als cònsuls el redactar els usos, mentres que en el de [[Barcelona]] li va indicar utilisar els costums de mar que estaven ya en us en [[Barcelona]].<ref name="lluisvives_5" />

=== En la Corona d'Aragó ===

Llínea 55: Llínea 55:

=== Organisacions marítimes semblants en la Corona de Castella ===

−

*[[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consulat de Burgos'' coneguda com ''Consulat de [[Burgos]]'' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de Burgos''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>

+

*[[1494]] Fundació de la ''Universitat de Mercaders i Consulat de [[Burgos]]'' coneguda com ''Consulat de [[Burgos]]'' que substituïx a la ''Universitat de Mercaders de [[Burgos]]''. Esta organisació substituïx a la [[Germandat dels marenys]].<ref name=ingeba>[http://www.ingeba.euskalnet.net/lurralde/lurranet/lur25/orella02.Htm GEOGRAFIES MERCANTILS VASCS EN L'EDAT MODERNA]</ref>

−

*[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]]'' o ''Confraria de marejadors de Bilbao'' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de Bilbao'', o, de forma resumida, ''Consulat de Bilbao''.<ref name=ingeba/>

+

*[[1511]] La ''Universitat e Confraria dels mercaders e mestres de la vila de [[Bilbao]]'' o ''Confraria de marejadors de [[Bilbao]]'' passa a denominar-se ''Consulat, Casa de Contractació, Jujat dels hòmens de negocis de mar i terra i Universitat de [[Bilbao]]'', o, de forma resumida, ''Consulat de [[Bilbao]]''.<ref name=ingeba/>

*[[1543]] Fundació del Consulat de mercaders de [[Sevilla]].<ref>[http://www.personal.us.es/alporu/histsevilla/casacontratacion_hist.Htm Casa de Contractació i Consulat de Sevilla]</ref>

*[[1682]] Fundació del Consulat de [[Sant Sebastià]].<ref>[http://www.gipuzkoa.net/estructura-economica/Cap0/3_Cap0.html L'economia guipuscoana

Llínea 71: Llínea 71:

*Consulat del Mar en [[Constantinopla]].<ref name=enci/>

*Consulat del Mar en [[Venècia]].<ref name=enci/>

−

* Mijan del S. XII [[Rogelio I de Sicília]] concedix un consulat a [[Messina]], en la capacitat de triar dos cònsuls entre els senyors de naus i mercants, els dits cònsuls tenen poder per a establir capítuls sobre els usos de mar i la manera de regir el Consolat<ref name="lluisvives_5">{{cita web|url=http://www.lluisvives.Com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_5_ | título= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar (capítul "I. En Capmany")|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>

+

* Mijan del [[Sigle XII]] [[Rogelio I de Sicília]] concedix un consulat a [[Messina]], en la capacitat de triar dos cònsuls entre els senyors de naus i mercants, els dits cònsuls tenen poder per a establir capítuls sobre els usos de mar i la manera de regir el Consolat<ref name="lluisvives_5">{{cita web|url=http://www.lluisvives.Com/servlet/SirveObras/jlv/09255007699869439647857/p0000001.htm#I_5_ | título= Els costums marítims de Barcelona universalment conegudes per Llibre del consolat de mar (capítul "I. En Capmany")|editorial=Biblioteca virtual Joan Lluís Vives|fechaacceso=2008-04-06}}</ref>

* [[1250]] consulat del Mar en [[Gènova]], s'associen quatre cònsols de mar al tribunal civil<ref name="lluisvives_5" />

* Consulat del Mar en [[Venècia]]<ref name="lluisvives_5" />

Llínea 81: Llínea 81:

== Conseqüències ==

−

L'expansió i supremacia comercial i marítima de la Corona d'Aragó, en els ~~consolats~~ del Mar per tot Europa, va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta en el nom de ''Llibre del Consolat del mar'', transcendira les fronteres polítiques en tot el Mediterràneu i el llevant de l'Atlàntic. El ''Llibre del Consulat del mar'', elaborat sobre les basses dels costums marítims mediterràneus,<ref name=seguro>[http://www.mercadoasegurador.com.ar/adetail.asp?id=546 El Segur Es Va batejar en Aigua de Mar ]</ref> fon compilat entre [[1260]] i [[1270]] i la seua redacció definitiva és de [[1350]].

+

L'expansió i supremacia comercial i marítima de la [[Corona d'Aragó]], en els consulats del Mar per tot [[Europa]], va tindre com a conseqüència que la compilació de dret marítim feta en el nom de ''Llibre del Consolat del mar'', transcendira les fronteres polítiques en tot el [[Mediterràneu]] i el llevant de l'[[Atlàntic]]. El ''Llibre del Consulat del mar'', elaborat sobre les basses dels costums marítims mediterràneus,<ref name=seguro>[http://www.mercadoasegurador.com.ar/adetail.asp?id=546 El Segur Es Va batejar en Aigua de Mar ]</ref> fon compilat entre [[1260]] i [[1270]] i la seua redacció definitiva és de [[1350]].

En l'arribada de la imprenta, en [[1484]] es va realisar la primera edició en [[Valéncia]]. Escrit originàriament en [[llengua valenciana]], el Llibre del Consulat del Mar es va traduir al [[idioma italiano|italiano]], [[idioma francés|francés]], [[idioma inglés|inglés]], [[idioma español|castellano]] i a atres llengües ya que durant sigles fon la base de la llegislació naval mercantil en numerosos països, inclús en temps moderns.

−

En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), van ser suprimits tots els ~~consolats~~ del Mar en la Corona d'Aragó, excepte a Mallorca i Barcelona. Les normes del Llibre del Consulat del Mar van estar vigents a Espanya fins a [[1829]], data en que van ser substituïdes pel còdic de comerç [[España|español]], inspirat en la llegislació [[Francia|francesa]].

+

En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), van ser suprimits tots els consulats del Mar en la [[Corona d'Aragó]], excepte a [[Mallorca]] i [[Barcelona]]. Les normes del Llibre del Consulat del Mar van estar vigents a [[Espanya]] fins a [[1829]], data en que van ser substituïdes pel còdic de comerç [[España|español]], inspirat en la llegislació [[Francia|francesa]].

== El ''Llibre del consulat de Mar'' ==

Llínea 91: Llínea 91:

L'orige del llibre és un tema controvertit, en el que tres països es van disputar la glòria de ser els primers a redactar-ho: [[França]] ([[Marsella]]), [[Espanya]] ([[ Valéncia]], [[Barcelona]] i [[Tortosa]]) e [[Itàlia]] ([[Pisa]]).<ref name=enci/>

−

A finals del sigle XVIII, A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia segut escrit a Barcelona entre 1258 i 1266. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Cerdeña|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser Pisa la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar a Barcelona, pero entre 1340 i 1400, discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/>

+

A finals del [[sigle XVIII]], A. Capmany i Monpalau deduïx després d'estudiar el tema que el llibre del Consulat del Mar havia segut escrit a Barcelona entre [[1258]] i [[1266]]. Acceptant la influència [[Pisa|pisana]], va rebatre els arguments que li donaven un orige italià. En la mateixa época, el [[Cerdeña|sardo]] Domenico Azuni argumenta en favor de l'orige pisà, plantejant que, al ser [[Pisa]] la primera potència marítima de l'época, forçosament havia de tindre la seua llegislació marítima. El francés Pardessus en el seu estudi ''Collection de lois maritimes anterieures au XVIII siècle'' discrepa d'Azuni, considerant que la primera còpia no és la [[latín|latina]] que este havia estudiat, sino que estava escrita en [[provençal]]. Conclou que es va redactar a [[Barcelona]], pero entre [[1340]] i [[1400]], discrepant en este punt de Capmany. Més tart, Wildscut, tenint en conte que la compilació original no fa cap referència a les [[Lletra de canvi]] deduïx que és anterior a la primera mitat del [[sigle XIII]].<ref name=enci/>

−

El mèrit del llibre del Consulat del Mar és que és la primera obra que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/>

+

El mèrit del llibre del '''Consulat del Mar''' és que és la primera obra que recopila les lleis i costums marítims disperses dels drets romà, grec, bisantí, rodi, italià, francés i espanyol.<ref name=seguro/>

−

A l'establir el rei [[Pere III d'Aragó]] el primer consolat del mar d'Espanya en Valéncia, va ordenar que este aplicara els usos i costums marítims de Barcelona, que es nomenaven ''costums de mar''. També a Barcelona existien atres normes marítimes denominades ''Ordenacions de Ribera'', que eren el que hui se nomenaria '''Normes de Policia del Port i Aigües Litorals''.

+

A l'establir el rei [[Pere III d'Aragó]] el primer consolat del mar d'[[Espanya]] en [[Valéncia]], va ordenar que este aplicara els usos i costums marítims de Barcelona, que es nomenaven ''costums de mar''. També a [[Barcelona]] existien atres normes marítimes denominades ''Ordenacions de Ribera'', que eren el que hui se nomenaria '''Normes de Policia del Port i Aigües Litorals''.

Fins a la redacció de ''l'Ordonnance de la Marine'' en [[França]] en [[1681]],<ref>[http://editions.larcier.Com/resources/titles/28044100927430/extres/Avant-propos.pdf Code maritime. Avant-propos]</ref> el ''Llibre del Consulat del Mar'' fon un còdic de dret marítim vigent en tot el [[Mediterràneu]]. En [[Espanya]] va seguir en us fins a la implantción del ''[[Còdic de Comerç]]''. Abans de la seua compilació, s'utilisaven com a còdic marítim les ''Taules Amalfitanas'', que eren, com ell, un conjunt de regles per a regular el comerç marítim redactades en [[República amalfitana|Amalfi]],<ref>[http://www.historyoflaw.info/maritime-law-history.Html Maritime Law history]</ref>

Llínea 103: Llínea 103:

És considerat com l'obra cima del Dret Marítim medieval, i un de les icons de la jurisprudència valenciana. <ref>[http://www.valencia.es/ayuntamiento/publicaciones.nsf/vPubAnyoCApoyo/5CDAAB2A2F92D7F5C1257296002D132E?OpenDocument&lang=2&nivel=3_2 Facsímil del manuscrit de 1407]</ref>

−

El manuscrit original és conservat en l'Archiu Municipal de Valéncia. És una obra de gran valor històric en gran repercussió internacional a través dels sigles.<ref>[http://www.soitu.es/soitu/2008/07/25/info/1216937643_904857.html Rita Barberá entrega còpia en Biblioteca de Washington]</ref>

+

El manuscrit original és conservat en l'[[Archiu Municipal de Valéncia]]. És una obra de gran valor històric en gran repercussió internacional a través dels sigles.<ref>[http://www.soitu.es/soitu/2008/07/25/info/1216937643_904857.html [[Rita Barberá]] entrega còpia en Biblioteca de Washington]</ref>

−

Hi ha diverses còpies manuscrites medievals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en 1407, conservat el l'Archiu Històric Municipal de Valéncia.<ref>{{cita web|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991|año=1991|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I|fechaacceso=2008-04-07}}</ref>

+

Hi ha diverses còpies manuscrites medievals, si be un dels eixemples més bells des del punt de vista artístic és el citat còdic del "consolat del mar" en miniatures de Domingo Crespi realisades en [[1407]], conservat el l'[[Archiu Històric Municipal de Valéncia]].<ref>{{cita web|url=http://www.fuesp.com/revistas/pag/cai0715.html|título=Contribución a l'Estat de la qüestió dels estudis iconogràfics en els manuscrits jurídics ilustrats en l'Edat Media|editorial=Cuadernos d'Art i Iconografia / Tom IV - 7. 1991|año=1991|fechaacceso=2008-04-07}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.valencia.es/ayuntamiento/Infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/86DCDAD8C37B97EFC12572C20023B7B6?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=3&lang=1|título=Infociudad: Casa consistorial i el seu entorn urbanístic - I|fechaacceso=2008-04-07}}</ref>

====Característiques====

* El llibre consta de 122 fulls de 49 centímetros d'altura per 29 d'amplària.

* Esta enquadernat al gust de l'época.

−

* Esta dividit en quatre seccions: La primera tracta dels Cònsuls, de sa elecció, jurament,atribucions,juges d'apelació... La segona expon els bons usos i costums del mar (73 fulles). La tercera tracta de les costums marineres de Barcelona i atres temes de la mateixa matèria, esta es la menys extensa (5 fulls). La quarta te els privilegis, consultes, sentencies i atres provisions reals, estes últimes datades en 1420 en Tortosa.

+

* Esta dividit en quatre seccions: La primera tracta dels Cònsuls, de sa elecció, jurament,atribucions,juges d'apelació... La segona expon els bons usos i costums del mar (73 fulles). La tercera tracta de les costums marineres de Barcelona i atres temes de la mateixa matèria, esta es la menys extensa (5 fulls). La quarta te els privilegis, consultes, sentencies i atres provisions reals, estes últimes datades en [[1420]] en [[Tortosa]].

* El llibre esta ilustrat en destacats dibuixos i miniatures en gran bellea i colors.

* Esta redactat en [[Llengua Valenciana]]

Llínea 118: Llínea 118:

La part I consistix en 43 capítuls que prescriuen els mètodos per a triar els cònsuls del Mar i els '''juges d'Apelació en [[Valéncia]]''', les competències jurídiques de cada u, i les regulacions procedimentals de les adjudicacions de cassos portats davant d'ells. Els artículs 44 i 45 van ser descartats, provablement per illegibles, i es referien a carregaments en direcció a Alexandria<ref name="iberian_preface">{{cita web|url=http://llibre.uca.edu/consulate/consulate.htm|título=(en) The Consulate of the Siga and Related Documents Library of Iberian Resources online|año=1974|fechaacceso=2008-04-02}}</ref>

−

La part II consistia en els artículs del 46 al 334 de les lleis de l'any 1343. La primera àrea, de l'artícul 46 fins al 297, s'ocupa dels costums generalment acceptats del comerç marítim, mentres que la segona àrea, artículs del 298 fins a al 334, s'ocupa del cors, pirateria, expedicions de forces navals armades, convoys, segur marítim, lletres de canvi, i atres matèries diverses. Al manuscrit original en la Bibliotheque Nationale en ~~Paris~~, la següent inscripció apareix al final de l'artícul 217: "El llibre acaba ací. Gloria a Jesus Crist. Amen"<ref name="iberian_preface" />

+

La part II consistia en els artículs del 46 al 334 de les lleis de l'any [[1343]]. La primera àrea, de l'artícul 46 fins al 297, s'ocupa dels costums generalment acceptats del comerç marítim, mentres que la segona àrea, artículs del 298 fins a al 334, s'ocupa del cors, pirateria, expedicions de forces navals armades, convoys, segur marítim, lletres de canvi, i atres matèries diverses. Al manuscrit original en la Bibliotheque Nationale en [[París]], la següent inscripció apareix al final de l'artícul 217: "El llibre acaba ací. Gloria a Jesus Crist. Amen"<ref name="iberian_preface" />

==== Primers advocats ====

−

L'artícul 43 prescriu el jurament d'ofici per als advocats de Mallorca, decretat per [[Jaume I]] d'Aragó, i promulgat abans de l'any 1275. No se sap ni quan ni per qui fon impost este jurament als advocats de Barcelona i atres ciutats.<ref name="iberian_preface" />

+

L'artícul 43 prescriu el jurament d'ofici per als advocats de [[Mallorca]], decretat per [[Jaume I]] d'[[Aragó]], i promulgat abans de l'any 1275. No se sap ni quan ni per qui fon impost este jurament als advocats de [[Barcelona]] i atres ciutats.<ref name="iberian_preface" />

=== Atres edicions ===

−

Una de les més completes és la de 1914 deguda a Moliné i Brasés que no arreplega només d'antics costums anteriors a la primera compilació, havent sigut completat en aportacions posteriors. Conté:<ref name=enci/>

+

Una de les més completes és la de [[1914]] deguda a Moliné i Brasés que no arreplega només d'antics costums anteriors a la primera compilació, havent sigut completat en aportacions posteriors. Conté:<ref name=enci/>

−

*El reglament dels cònsuls de mar de Valéncia. (1 a 45)

+

*El reglament dels cònsuls de mar de [[Valéncia]]. (1 a 45)

−

*Els costums marítims de Barcelona (46 a 297)

+

*Els costums marítims de [[Barcelona]] (46 a 297)

*Les ordenacions per a barcos armats que vagen al cors i per a armades que ixquen a la mar (298 a 334)

*El cronicó de les promulgacions.

*Els capítuls del Rei El senyor Pere (1 a 40)

−

*Les ordenacions dels ''conselleres'' de Barcelona per al Consolat del Mar de [[Sicília]]

+

*Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] per al Consolat del Mar de [[Sicília]]

−

*Les ordenacions dels ''conselleres'' de Barcelona sobre fets marítims del 21 de novembre de 1435

+

*Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] sobre fets marítims del 21 de novembre de [[1435]]

*Lleis i ordenacions del ''Recognoverunt ProProceres'' sobre cassos marítims i mercantils.

−

*Les ordenacions dels ''conselleres'' de Barcelona sobre segurs marítims.

+

*Les ordenacions dels ''conselleres'' de [[Barcelona]] sobre segurs marítims.

−

*Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de Barcelona del 8 d'octubre de 1481.

+

*Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].

==Bibliografia==

−

*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la Llengua Valenciana. Grup d'Acció ~~Valencinista~~. 1982. ISBN 84-85872-03-7

+

*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[Llengua Valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7

== Referències ==

Jose2

Administradors

124 718

edicions